Joaquin Gresa, mestre de la república

Juan Luis Porcar
Castelló, 2008

L’aposta de la Segona República per l'educació va ser innegable. Es pretenia estendre l'ensenyament a totes les classes socials, escolaritzar a tota la població arribant fins a les zones rurals més amagades del país i secularment més endarrerides. Destacades figures de l'àmbit de la pedagogia i l'educació es van posar al capdavant del Ministeri d'Instrucció Pública creant milers d'escoles i places de mestres, aquests van veure reconeguda la seva labor i van ser millor pagats.
Els mestres de la República es van caracteritzar per la seva sòlida formació i motivació, bevent de les fonts dels nous corrents de la pedagogia europea de principis del segle XX -escola nova, racionalista, mètodes de Montessori, Freinet, Ferrer i Guàrdia-, amb un objectiu comú: la formació de les noves generacions en un ambient de llibertat, tolerància i igualtat, la formació de ciutadans lliures en el marc d'una educació laica i de qualitat.

En aquest context ens trobem en la província de Castelló amb la figura de Joaquín Gresa Montolio, mestre del que, gràcies a la recollida d'informació en alguns arxius de la ciutat, anem a recompondre alguns aspectes de la seva vida, la seva activitat professional i la repressió que va sofrir finalitzada la guerra civil, per part de les autoritats franquistes

Joaquin Gresa Montoliu neix el 17 de gener de 1904, estudia la carrera de Magisteri, sent el seu primer destí Home, un llogaret de Pontedeume a Galícia. Després exerceix de mestre a Morella on entaula relació amb l'alcalde Matías Sangüesa –posteriorment president de la Diputació de Castelló-, i a Onda.

La primera notícia documental que tenim d'ell procedeix del Heraldo de Castellón, una notícia del 14 de juliol ens parla del segon torn de les Colònies Escolars de Llucena dirigides per “el celoso administrador y maestro Joaquin Gresa”.

En el mateix periòdic amb data 20 de juliol ell mateix signa un article sobre l'organització de les colònies escolars de Llucena en temps tan difícils per al país –pocs dies abans acabava d'esclatar la guerra civil- i l'esforç de les autoritats i de diferents particulars de la població per a l'èxit de l'empresa. El seu germà Miguel Gresa també col·laborava en l'organització d'aquestes colònies impulsades per l'Ajuntament de Castelló des de l'any 1926 i que se celebraven en la ermita de Sant Antoni de la població de l’Alcalatén. A l'endemà en el Heraldo de Castellón, José Castelló i Tárrega, dirigent del PSOE i posterior alcalde de la ciutat, destaca en un article la labor de Joaquin Gresa, alma mater de les colònies escolars de Llucena.

El següent document que trobem sobre la seva trajectòria pública és un document de pròpia mà, que es troba en el fons d'associacions, documentació del Govern Civil dipositada en l'Arxiu Provincial. Aquest document és l'acta de fundació de la Fracció Marxista de la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza datat el 3 de desembre de 1936.

Esclata la guerra civil, el triomf dels rebels sobre el legítim govern de la República va significar entre altres coses, afusellaments, presó, exili, marginació social i altres penalitats per als vençuts. Els treballadors de l'ensenyament van ser especialment castigats –presó, depuracions, penes de mort en alguns casos- una repressió de la qual no va poder escapar la trajectòria pública i política de Joaquín Gresa, evident per a les noves autoritats Joaquín Gresa és detingut a Onda el 22 d'abril de 1939, condemnat en Consell de Guerra Sumarísim a una pena de 30 anys de reclusió major per adhesió a la rebel·lió. És reclòs en les presons de Llucena, Castelló, Chinchilla (Albacete) i San Miquel dels Reis (València), com així ho podem comprovar en uns llistats de mestres repressaliats de la Sección Administrativa de Primera Enseñanza de Castellón de la Plana. En l'arxiu de la presó de Castelló es conserva el seu expedient, informant del seu ingrés en el centre el 8 d'abril de 1940 i el seu trasllat a la de presó de Chinchilla el 28 d'agost del mateix any, trobant també l'expedient del seu germà José Luis. Aquest trasllat a Chinchilla ve confirmat per un document de la presó de Castelló datat l’1 de gener de 1941 dirigit a les autoritats educatives de la ciutat.

Finalment trobem en l'Arxiu Provincial una carta escrita per la seva esposa, Julia Villach sol·licitant una pensió i un certificat de l'estada del seu marit en la presó de San Miquel dels Reis.

Joaquín Gresa Montolio, obté la llibertat el 19 de març de 1944, sens dubte la seva carrera i vocació de mestre, la seva vida i la de la seva família es va veure marcada per a sempre per les seves il·lusions frustrades i per cinc durs anys en les presons del Nou Estat. Va morir l’11 d'octubre de 1961.