Memòria d'Edimburg (març 2012)

Qui haja viatjat a Edimburg, a més del so ancestral de la gaita i el vestit masculí tradicional, hi apreciarà l’urbanisme de la victòria serena de la pedra, i el calcigar la terra humida amb el vent a la cara. I patirà els perills de la incomunicació derivada del monolingüisme anglòfon i del dialecte en l’afuada parla escocesa de l’anglés, en una ciutat majestuosa de teatre i de literats romàntics. Tot eixe bagatge, bigarrat i incessant, forma part inseparable de la passejada inoblidable per la Royal mile, i del detingut gaudi d’una Guinnes o un whisky de la terra en una càlida taverna.

I qui haja gosat córrer l’Escòcia profunda, fins a les remotes Highlands, hi haurà sumat una memòria contemplativa evident. Potser la silueta del castell de Stirling retallada al contrallum instantani previ a l’aparició d’un bri de boira o un núvol contundent. I tot seguit, l’espill geològic dels llacs i les muntanyes aquoses fins al plaer d’aquell riu contemplat pels monuments d’Inverness. Abans o després, haurà descobert l’existència real del monstre del llac Ness.

Però, tant vols com si no vols, el viatger haurà començat o acabat la memòria d’Edimburg en la culminació essencial del Castle, després de còmodes incomoditats del turisme familiar o estudiantil, de l’emigració o de l’exili. I quan haurà arribat al centre neuràlgic del castell, de la ciutat i del país, hi trobarà uns càlids llibres, amb paper de gramatge notable i enquadernats en cuir clavetejat. Enmig d’una decoració bèl·lica i silenciosa, contenen els noms precisos de tots els caiguts de totes les batalles de l’Escòcia moderna a tots els llocs del món.

En aquells llibres, aquell país dur com una roca hi ha expressat un consens memorial, inspirador de l’emoció del visitant. Un consens contra el silenci i per la llibertat: la memòria de tots els noms. Un consens construït per a la gent pròpia i l’emigrada, un consens significatiu en un país basat en la combinació de concentració local en la dura terra i d’internacionalisme proletari o mariner...

Si el visitant hi ha arribat des d’Espanya, comprova que allí estan els noms dels caiguts combatents per la llibertat i la justícia –o pels crims de tota guerra, vaja- a qualsevol país o racó d’Espanya en la guerra del 1936-1939. I en tornar a casa, compara aquella afectiva memòria amb el vergonyós i perdurat silenci –autèntica forma nova del feixisme- respecte als noms de les persones desaparegudes de l’ací inexistent llibre de la memòria civil indiscutible, ¡del seu propi país i al seu propi país! Qui haja viatjat a Edimburg...