La Memòria Històrica, ni un pas enrere (abril 2012)

Es cert que la Memòria té els dies comptats perquè el temps dels anys juga en contra, més encara perquè en els últims mesos el poder polític de l’ Estat ha passat a mans de la dreta absoluta. També s’ha de tenir en compte que el desenllaç del recent judici al jutge Garzón ha tancat algunes vies per avançar en la resolució dels conflictes que planteja la Memòria, la qual cosa mostra quin és el tarannà de la justícia de l’ Estat.

En realitat aquest caràcter de la justícia, potser siga el d’una gran part de la societat espanyola, el pensament dels successors dels vencedors de la guerra civil que volen tancar d’una vegada per totes, les conseqüències més cruentes del conflicte.

D’aquesta manera, una vegada més, la nostra societat vol resoldre un problema polític i social de manera equivocada. Ho va fer en 1936 provocant una guerra civil de tres anys de durada amb milers i milers de morts i executats, i ara ho torna a fer forçant-nos a oblidar les dramàtiques conseqüències d’aquells fets. Sempre amb el mateix estil: tancant en fals les ferides, deixant que el pus vaja rossegant per dins el sistema.

Tanmateix el Grups de Memòria històrica estan ací presents, amb perseverança, per defendre el dret de les víctimes a la justícia -encara que siga, la d’àmbit universal-, a rescatar de l’oblit a tots aquells que anònimament romanen a les cunetes, a atendre la demanda dels familiars per a que els seus avantpassats tinguen una Memòria digna i justa. No són reivindicacions extraordinàries sinó que estan dintre del desig de voler assolir el simple nivell de normalitat en una societat humana.

Certament, com hem dit abans, la conjuntura actual no presenta bons auguris. Sabem que el gros de l’aparell de l’ Estat, malgrat la Llei de la Memòria Històrica de 2007, no està per defensar i recolzar aquesta tasca, però les associacions de Memòria històrica i en concret el Grup per la Recerca de Castelló, amb el suport dels socis, col·laboradors i simpatitzants, no farà ni un pas enrere, seguirà treballant amb la mateixa empenta de sempre amb l’objectiu de la reparació i la justícia per a les víctimes, la lluita contra l’oblit, perquè és l’ única manera d’aconseguir una societat més justa i digna.

Finalment, com deia en un article anterior, açò s’aconseguirà el dia que ja no siga necessària la Memòria històrica.

F. Mezquita Broch

Grup per la Recerca de la Memòria històrica.