Santos Vivanco (gener 2018)

Juan Luis Porcar
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló

Santos Vivanco dona nom a un dels carrers més cèntrics de la ciutat de Castelló. El seu nom homenatja a un dels oficials de la División Azul, tropes militars espanyoles formades per voluntaris que van combatre baix les ordres de l’Alemanya nazi a les tropes soviètiques durant la Segona Guerra Mundial. Ens trobem davant d’un cas de nomenclatura que actualment forma part dels supòsits contemplats en l’article 15 de la Llei estatal de Memòria Històrica 52/2007 i de la Llei de Memòria Democràtica i de les Llibertats Públiques de la Comunitat Valenciana de 2017, en relació a la retirada de noms que signifiquen una exaltació del Franquisme i de la Dictadura.

Joaquín de los Santos Vivanco va néixer en1896, a València. Va ingressar molt jove com a voluntari en l'Exèrcit i va desenvolupar la seva carrera militar en la guerra del Marroc ascendint a capità. Finalitzades les campanyes africanistes s'integra en el Regiment Tetuán de la ciutat de Castelló. Quan esclata la revolta militar contra el govern legítim de la República el 18 de juliol de 1936, fuig a Marsella, des d'on aconsegueix passar-se al territori de l'Espanya franquista, combatent a la província de Còrdova, assumint el comandament del VIII Tabor de Regulars de Ceuta, ascendeix a comandant en 1938 i una vegada finalitzada la Guerra Civil es reintegra de nou en el Regiment Tetuán de Castelló.

En 1941 la invasió de la Unió Soviètica estava en marxa i seguia el seu curs. Per al règim franquista, suposa l'ocasió ideal per entrar en escena i mostrar la seva bel·ligerància anticomunista. Es comença a organitzar un important contingent de voluntaris, la coneguda División Azul, a proposta del ministre Ramón Serrano Súñer, que en la seva arenga a les tropes concentrades a Madrid abans de la seva partida pronuncia les significatives frases: “¡Rusia es culpable! Culpable de la muerte de Jose Antonio, nuestro fundador. Y de la muerte de tantos camaradas y tantos soldados caídos en aquella guerra por la agresión del comunismo ruso. El exterminio de Rusia es exigencia de la Historia y del porvenir de Europa.”

Joaquin de los Santos Vivanco s'integra com a voluntari en la División Azul, al comandament d'un regiment englobat en la 250 Divisió d'Infanteria del Heer (exèrcit alemany). Les tropes espanyoles realitzen la seva instrucció en territori alemany on el 31 de juliol de 1941, després d'una missa de campanya, va tenir lloc l'acte del jurament de fidelitat a Hitler. Simultaneament mil·lers d’espanyols –integrats d’associacions, partits polítics republicans i excombatents de l’Exèrcit de la República restaven internats en diversos camps d’extermini nazis –Auschwitz, Mathausen, Treblinka…´- molts dels quals trobaran allà la mort i no tornaran mai més al seu país. Santos Vivanco es condecorat amb la Creu de Ferro de l’exèrcit de l’Alemanya nazi en maig de 1942 i mort el 3 de juny a causa de les ferides sofrides per un bombardeig en la aldea de Kopzy, al Este de Dolgowo.

Actualment un carrer de la ciutat de Castelló encara ostenta el seu nom sortejant els diversos canvis de retolació esdevinguts en Democràcia. El primer d'ells en 1979 sota govern municipal socialista quan es van canviar la majoria de noms de carrers de significació franquista, segons l’ex alcalde de Castelló José Luis Gimeno en el seu llibre sobre els carrers de Castelló “gracias a la falta de rotulación de la palabra comandante, y la feliz ignorancia de los ediles de esa corporación (ser demócrata no supone necesariamente ser culto) este nombre no fue objeto de modificación por el acuerdo de 29 de mayo de 1979" , però segons altres fonts en aquell moment el gendre de Santos Vivanco, Joaquin Farnós era regidor de l'ajuntament pel PP i l'alcalde Joaquin Tirado va declarar que "mentre jo siga alcalde, no és traurà cap nom de carrer d'un familiar d'un regidor d'aquest Ajuntament".

L'any 2011 després de mocions de PSPV i Esquerra Unida rebutjades durant la legislatura en el ple municipal l'oposició va arribar a un acord de mínims amb el Partit Popular per retirar de la llista de carrers els noms de Blasco Vichares, Martín Alonso, Santos Vivanco i el de la plaça Serrano Suñer, però l’interès del PP a mantenir el nom d'aquesta plaça va ser el que va motivar la ruptura del pacte. Novament s'arriba a un acord sobre el canvi de nomenclatura en 2013 però aquesta vegada deixa fora el carrer Santos Vivanco, justificant el Partit Popular que encara que va participar en la División Azul, estava subjecte a la disciplina militar i no es va significar políticament. D'aquesta manera es van substituir els tres noms restants, però el de Santos Vivanco contínua donant avui en dia el nom a un cèntric carrer de Castelló. Ara tenim de nou l’oportunitat de rendir homenatge als repressaliats i oblidats de la nostra recent historia i que la retirada d’aquest nom siga  un acte de memòria democrática i de normalització en el nomenclátor de la ciutat de Castelló.