La memòria històrica del Franquisme (juliol 2018)

Queta Ródenas

Des que el 26 de desembre de 2007 es va aprovar la Llei de Memòria Històrica han sigut moltes les veus que han opinat al respecte i l'han titllat de: profundíssima errada, atac a la transició; divisió dels espanyols, obrir velles ferides...etc
Alguns, fins i tot, es pregunten per què aquesta llei sols es preocupa per les víctimes del bàndol perdedor. I és que, encara es l'hora, hi ha molta gent que no es coneixedora de tot el que va fer el Franquisme pels que van morir lluitant en el seu bàndol, el dels revoltats.

Tota una sèrie de lleis i disposicions sobre exhumacions, ajudes econòmiques, exempcions de taxes en inhumacions, exhumacions i trasllat de les víctimes, així com prebendes laborals com el subsidi de l'excombatent, es van publicar en atenció a « los caídos por Dios y por España» i a les seues famílies...

I és que, una vegada conquerida la ciutat de Castelló el 14 de juny de 1938 pels rebels, la Comissió Gestora ja es va començar a preocupar per les seues víctimes -aquelles que van morir lluitant per la causa 'Nacional'- i el 13 d'octubre d'aquest mateix any l'alcaldia va donar les oportunes ordres perquè el dia 1 de novembre totes les tombes dels assassinats pels ' rojos' tingueren la corresponent creu. A més a més, el dia 20 s'amplia l'ordre en el sentit que a totes les làpides de les víctimes identificades, a banda de les dades i dates habituals, se'ls consignés la inscripció « quienes fueron asesinados por las hordas marxistas, por Dios y por la Patria». Aquesta mateixa inscripció o molt semblant es pot veure per diverses làpides escampades per la necròpoli.

Però, a banda d'aquests gestos, el règim franquista fa molt més per les seues víctimes. De fet, en el BOE del 5 d'abril de 1940 (nº 96),està inserida una ordre del dia anterior on el Ministeri de la Governació disposa que els ajuntaments adopten mesures per garantir el respecte en llocs on resten enterrades víctimes de la «revolució marxista». L'ajuntament de Castelló, un colp llegida l'ordre, decideix dur-les a terme i ho publiquen en la premsa. El que es demana serà exactament el que diu l'ordre del Ministeri i això és, entre altres coses, localitzar les restes humanes repartides pel terme, de totes les víctimes que van patir la dominació roja que, fins que puguen ser traslladades al Panteó de «Los Caídos», eixos llocs estaran sota la cura dels ajuntaments, que els acotaran i tancaran perquè tinguen la màxima seguretat de no ser profanats, i l'Autoritat Eclesiàstica els concedirà caràcter de terra sagrada de la mateixa manera com si de un nou cementeri municipal es tractés....( hi ha més punts en l'ordre).
El 20 de setembre de 1941 l'Ajuntament de Castelló envia un ofici al Fiscal Instructor de la Causa General mitjançant el qual li comunica que els cadàvers soterrats fora del cementeri d'aquest terme municipal han estat tots exhumats i inhumats en el cementeri de la ciutat, trobant-se tant aquests com els inhumats des del primer moment en aquest recinte «total i degudament controlats».

Però, no va quedar ací la reparació històrica del règim franquista pels seus màrtirs, donat que al 1958 el Governador Civil de la província va donar a l'ajuntament de Castelló normes per al compliment d'una de les finalitats que va inspirar la creació del Monument Nacional als Caiguts construït a Cuelgamuros, i estes normes eren per especificar la manera com s'havien de dur a terme les exhumacions i recollida de restes cadavèriques dels «Caiguts en la guerra d'alliberament», així com la inscripció que havien de dur les urnes o columbaris on es dipositaren pel posterior trasllat. Com que el servici municipal del cementeri no podia dur a terme tan gran nombre d'exhumacions i posterior col·locació en caixes individuals o col·lectives en el termini previst, es va acordar facultar a l'ajuntament per contractar les obres d'excavació a qualsevol contractista de la ciutat.

Pel que fa a les despeses motivades pel trasllat de les restes dels herois i màrtirs, el Subsecretari del Ministeri de la Governació va comunicar a l'Ajuntament de Castelló que el Govern no es faria càrrec de les despeses que afectaven a ajuntaments de capitals de província o dels que sense ser-ho tingueren mitjans per poder fer front. El total de les despeses ocasionats en les poblacions de la província de Castelló inclosa la capital va ser de 138.120 pessetes de les quals 94.420,50 van córrer a càrrec del patronat i les 43.700 pessetes que pertanyien als treballs de la ciutat de Castelló ho van fer a càrrec de l'ajuntament de la ciutat. Quantitats considerables donat que es tracta de la dècada dels anys seixanta.

Al començament de la guerra hi havia en el cementeri tot un quadre de terreny sense ocupar i és on es van anar soterrant els soldats morts en el camp de batalla tant d'un bàndol com de l'altre. Es tractava d'una extensió de terreny de 1.680 m/3 en 14 fosses les mesures de les quals era de 30 metres de longitud per 2,50 d'amplària i 1'60 de fondària.
En els llibres del cementeri es poden veure les anotacions amb el número de rasa i el de sepultura anotat al marge esquerre. Segons testimoni d'Antonio Ripollés, que fou conserge del cementeri des de 1957 fins a 1995, va ser ell qui es va encarregar de col·locar les restes soterrades en el quadre abans esmentat -en 70 caixes de 15 cossos més un cos que van exhumar del quadre segon esquerra i que van col·locar en una caixa de pàrvuls-, pel seu posterior trasllat al «Valle de los Caídos».

El 6 d'octubre de 1960 el negociat de Patronats de la Prefectura de l'Estat va enviar al Governador Civil de Castelló 1.048 documents acreditatius de les restes cadavèriques identificades que es van traslladar a la «Basílica de la Santa Cruz del Valle de los Caídos» i que anteriorment es trobaven en els cementeris de Castelló, Vila-real, l'Alcora, Benicàssim, Benicarló, Vinaròs, Jérica, Morella, Almassora, Almenara, El Toro, Cervera, Onda, Alcalà de Xivert i Sueras. Aquests documents havien de ser entregats als familiars de les víctimes anotant les dades de la persona que els havia rebut.

L'operatiu del trasllat al «Valle de los Caídos» de milers de restes humanes en tot l'Estat va suposar 1.086 milions de pessetes de l'època, 353 milions d'euros de 2011.