V JORNADES DE MEMÒRIA HISTÓRICA A CASTELLÓ, LA JUSTICIA DE FRANCO.

El 23 de novembre es van clausurar les V Jornades de Memòria Històrica organitzades pel Grup per la Recerca de la Memòria Histórica de Castelló al voltant de la Justícia de Franco.

Teresa Armengot i Margalida Capellá

Teresa Armengot i Margalida Capellá.

Galeria

Les jornades s'han portat a terme durant tres dies en el marc del saló d'actes de l'Institut Francisco Ribalta.

El 23 de novembre es van clausurar les V Jornades de Memòria Històrica organitzades pel Grup per la Recerca de la Memòria Histórica de Castelló al voltant de la Justícia de Franco. Les jornades s'han portat a terme durant tres dies en el marc del saló d'actes de l'Institut Francisco Ribalta. Han contat amb la participació de rellevants ponents i conferènciants dels àmbit acadèmic, del jurídic i representants de col·lectius de memòria històrica i drets humans, i de manera especial amb la participació d'un públic amb veu al llarg de les jornades.

En la primera sessió es van presentar els diferents posicionaments entorn del projecte de la coneguda com Llei de la Memòria Històrica i es va passar a tractar els seus continguts més determinants , on es van debatre els aspectes positius i negatius. Al llarg de les següents sessions es van abordar temàtiques específiques com la repressió franquista i les seues característiques, les presons franquistes a Castelló i els principis jurídics de veritat, justícia i reparació aplicats al cas del franquisme i l’Estat Espanyol.

El debat sobre la llei va contar amb Miquel Osset, net de desaparegut i representnat d’Amnistia Internacional, Ricard Camil Torres, historiador i membre de la Comissió de la Veritat, Rosa Monlleó, directora del Centre de Recuperació de la Memòria de la UJI, Rafa Maestre de la Fundació Salvador Seguí i Memòria Llibertària, i Josep Martí, filòsof i membre del PSPV-PSOE. Amb opinions que si bé van ressaltar la seua importància històrica i política, van ser crítiques respecte a aspectes com el reconeixement de les víctimes, la seua reparació moral, i l’anulació dels judicis franquistes.. Des de la constatació d’importants deficiències en el camp dels drets humans atenent a les declaracions internacionals i la seua reivindicació, passant per altres plantejaments suggeridors de caràcter filosòfic entorn dels conceptes de memòria, història, i llei.
L'amplitud i rigurositat científica dels treballs d'investigació de Julián Casanova sobre la repressió van ser en la seua conferència una clara mostra del sentit i de la necessitat del coneixement i la didàctica de la història silenciada i tergiversada en aquest país, va remarcar apremiant urgència de la seua aplicació en l'àmbit educatiu. Va assenyalar l'empremta i les terribles conseqüències de la Dictadura en l'imaginari col·lectiu que va ignorar o va considerar normals actuacions polítiques i socials que van atemptar contra els drets humans més elementals del sector dels vençuts i que a dia d'avui aqueix imaginari segueix amb aqueixa terrible ignorància i aqueix terrible convenciment .


En l'última sessió el Grup per la Recerca de la Memòria Histórica de Castelló per part de Teresa Armengot va exposar les seues línies d'investigació obertes en el treball sobre les presons franquistes a la província de Castelló.


Margalida Capella, professora de Dret Internacional de la Universitat de les Illes Balears, va donar en la seua intervenció una valuosa aportació sobre Justícia i Memòria Històrica . Va ser de gran interès teòric i pràctic el seu plantejament sobre el concepte de la justícia transicional amb la descripció dels seus diferents vessants amb aplicacions en la transició de les Dictadures a la Democràcia i la constatació de l'absència d'aquesta aplicació en la Democràcia espanyola. Va destacar com a eixos fonamentals els conceptes del dret a la veritat, a la justícia i a la reparació de les víctimes,. la necessitat de la creació de Comissions de la Veritat i la necessitat de la justícia com condició per a aconseguir la pau i per a la democràcia.

Programa