POSICIÓ DAVANT LA LLEI DE MEMÒRIA HISTÒRICA

 

JOAN PINYANA

 
 

Projecte de Llei per la que és reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura. (10.10.07)

S'intentés que la Llei s'elevi al Senat en breu per a la seva aprovació i promulgació abans que finalitzi 2007.

És rebutjada per PP (innecessària) i ERC (insuficient)

Conté una exposició de motius, 22 articles, cinc disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals, amb l'entrada en vigor a l'endemà de la seva publicació en el BOE.

Perquè ara una llei, que després de l'autoamnèsia/autoamnistia del 76 igualant a assassins i botxins, suposarà un frau, una segona autoanmistía, a mesura dels "vencedors"?

 

No volem aquesta llei de Punt Final, perquè la dictadura més llarga i repressiva de tota Europa Occidental, per donar-li el sentit exacte a les paraules Llei, Veritat i Dignitat, ha de ser redactada amb els següents termes, CONDEMNA TOTAL AL COP D'ESTAT FRANQUISTA, ALS SEUS CÒMPLICES I ALIATS I IL·LEGALITAT TOTAL DE LA SEVA LEGISLACIÓ.

Les Lleis provenen de l'aplicació de la Raó, previ coneixement de la Veritat i amb el requisit de la justícia, veritat i consens.

 

Les lleis, i aquesta de memòria històrica en concret, no poden ser un mer text per acontentar a tothom, per amagar il·legalitats, per avalar revisions històriques fraudulentes i partidistes.

És molt seriós, transcendental i humà, el tema que tractem, afecta en el pas del temps a tres generacions de ciudadan@s del nostre país, i comença la quarta generacion. No permetrem que un nou frau es converteixi en llei, que se amnistie les violacions massives de drets humans realitzats en la península Iberica des del 36 fins el 75, amb la mort del dictador; que les seves seqüeles es mantinguin avui dia, tant en simbologia com en el poder polític i social.

 

 

 

 

El per què per a aquesta refutació d'urgència és a:

 

1. La llei assumeix tard i parcialment l'Informe unànime del Consell] d'Europa, oblidant les seves recomanacions més contundents,  compromeses i exemplificants.

 

2. El text és a línia amb la tímida resolució del Parlament espanyol de 20 de novembre de 2002 subscrita pel ple de la  Camara.

 

3. Prescriu la il·legitimitat dels tribunals i resolucions de la guerra civil i la Dictadura per la mateixa rasadora. O sigui, titlla a tots “d'injusts" i estableix una reprovació moral.

 

4. Només en la declaració de motius, no en la part dispositiva, s'utilitza l'expressió "carència actual de vigència jurídica d'aquelles resolucions contràries als drets humans" i "proclama la seva expulsió de l'ordenament jurídic". El que, interpretat a la llum de la irretroactivitat penal consagrada en l'article 25 de la C.E., sembla indicar que la il·legitimitat és per al seu possible ús jurisprudencial (i per això mateix no hi hagi qualificació de nul·litat o il·legalitat).

 

5. La introducció en igualtat de protecció jurídica dels qui sofrissin  "persecució religiosa" pel règim democràtic i constitucional de la II República (que era laic i va dissoldre la Companyia de Jesús per conspirar contra la democràcia) ve a justificar el concepte de Croada i és contradictori amb l'esperit que es suposa havia d'informar una llei semblant. Principalment quan el Vaticà prepara canonitzacions d'aquests presumptes màrtirs. Qui impedirà que les Esglèsies de tota Espanya mantinguin en els seus murs la nòmina de caiguts per la "persecució religiosa" i el seu yihad?

 

6. Deixar la nul·litat real a l'albor d'un Tribunal Suprem continuista en ideologia i escalafó d'aquells tribunals inquisitorials del franquisme que aquí es declaren il·legítims (sic), sense que el Govern - Ministeri de Justícia i Fiscalia General de l'Estat- impulsi d'ofici demandes que donin lloc a reparacions econòmiques després de sentències favorables, sona a quimera. També podria donar-se el cas -es un hipòtesi una mica  desgavellada, certament- de que els hereus dels "màrtirs" copin aquestes peticions al Suprem, ja que la gent rica serà qui millor podrà sufragar tan costosos i complicats plets. (També el Codi Penal vigent, en la seva reforma del 95, va suposar un teòric avanci en incloure "drets de tercera generació", però avui vivim les conseqüències repressives del blindatge jurídic que, de passada, i en el mateix text es va atorgar a la corona).

 

7. El text de l'esborrany que ha transcendit recorda molt la música del Reial Decreto10/76, de 30 de juliol, sobre amnistia. Quasi sembla una prolongació: cafè per a tots (sense discriminació positiva per a les víctimes) i per tant sense anar al fons de la qüestió (aleshores es va deixar fora, per exemple, a la UMD, i ara no s'aborda la nul·litat de soca-rel per semblants raons). Amb una diferència que fa que la Llei de Memòria Històrica tingui transcendència. A l'Argentina i Xile s'han fet caure lleis de punt final quan noves generacions han arribat al poder desfent el seu ancestral lligat i ben lligat. Aquí seran altres espanyols, que no haurien de sentir-se condicionats pels pactes de la transició, els qui al final, mutatis mutandis, assumeixin la teoria de la coresponsabilitat delincuencial amb la qual es va perpetrar la trama lampedusiana del consens.

 

Com deia Hannah Arendt, resistim entre tenebres perquè reconeixem que som "incapaces de perdonar allò que no podem castigar i incapaces de castigar allò que s'ha tornat imperdonable" (La condició humana).

JOAN PINYANA