REPRESSIÓ ECONÒMICA A CASTELLÓ

 

ELS EXPEDIENTS DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES

 

 

Juan Luis Porcar Orihuela

 

Aquest és un treball sobre la repressió econòmica en la ciutat de Castelló durant el primer franquisme, realitzat a partir de l'estudi dels expedients de responsabilitats polítiques de la província de Castelló, derivats de l'aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, molts dels quals, prop de 3.000, es troben a l’Arxiu Provincial de la Provincia de Castelló (1), ja que també tenim constància de l’existència d’alguns expedients a la localitat de Vinaròs (2).


He consultat i documentat més de la mitat dels que es troben a l’arxiu i he estudiat prop de 350, dels quals 241 pertanyents a ciutadans de Castelló, del total de 450 corresponents als veïns del municipi, la qual cosa ens proporciona un percentatge suficient per a realitzar estudis estadístics i comparatius fiables i  comparacions amb altres poblacions de la província també estudiades, clars exponents de la repressió económica en el món rural.

 

LA REPRESSIÓ FRANQUISTA


Durant la guerra civil espanyola la repressió i la mort en la zona insurgent, són la base de la construcció del nou poder, una necessitat política per a mantenir i consolidar el nou projecte dictatorial i contrarrevolucionari, no es dubtaria, en paraules de Franco “en fusilar media España con tal de pacificarla”. En les instruccions preparatòries de la revolta militar datades el 25 de maig de 1936 ja deia el general Mola, ideòleg de l'alçament “se tendrá en cuenta que la acción ha de ser extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo que es fuerte y bien organizado”i del mateix 19 de juliol també són seues aquestes paraules “sembrar el terror eliminando sin escrúpulos a todos los que no piensen como nosotros”. [Espinosa, 2002:84]


La repressió és conseqüència d'una planificació freda i sistemática. Es pretén impedir la reorganització futura del oponent polític, sent la racionalitat repressiva un dels eixos definitoris del franquisme, una violència freda i calculada, i una institucionalització de la mort i el terror en contraposició a la violència de la zona republicana dels primers mesos de la guerra, fruit de la buidor de poder i de legalitat, de l'enfonsament de les estructures de l'Estat i l'aparició de comitès, poders locals i grups incontrolats.


La violència física, arbitrària, venjativa, els assassinats in situ generalitzats en els anys 1936 i 1937, conforme avança l'exèrcit insurgent, no desapareixen i coexisteixen en la postguerra amb el terror institucionalitzat emparat en la legislació repressiva del nou estat, en els primers anys quaranta encara es documenten, quan ja funcionava plenament la justícia militar, segrests de detinguts en la presó per patrulles i autoritats locals per al seu assassinat en qualsevol cementiri o carretera pròxima. Les falses promeses de que “nada tienen que temer quienes no tengan las manos manchadas de sangre” -Bando del General Franco-, va fer que molts dels fugits, ex combatents i membres de partits i sindicats del Front Popular tornessin confiats a les seves localitats d'origen acabant poc temps després davant el pelotó d'afusellament

 

LA REPRESSIÓ I EL NOU MARC LEGAL


La legislació repressiva de l’estat a l'acabar la guerra es fonamenta en la condemna per adhesió a la rebel·lió dels que van ser realment lleials a l'ordre legal establert. La repressió de las “fuerzas revolucionarias, antiespañolas”, necessitaven com bé diu el jurista militar Felipe Acedo “una nueva edificación jurídica en el solar de la raza” [Espinosa, 2002:97-100], fons argumental que més tard recollirà la Comisión sobre ilegitimidades de los poderes actuantes el 18 de julio de 1936, creada per Ramón Serrano Suñer en 1938.


El recurs a  la jurisdicció militar es una de les característiques de la legislació del nou estat, lleis que afecten als consells sumarísims, als partits polítics,  a la depuració en l’administració, van creant-se des del 1936. L’organització de la vida civil està practicament sotmesa a la jurisdicció militar.


La Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939 forma part de la legislació repressiva del nou estat que comprén des del Bàndol de Guerra de la Junta de Defensa Nacional i la Llei de Prohibició d'associacions polítiques i sindicals (25-10-1936) , fins a la Llei de Repressió de la Masoneria i el Comunisme (01-03-1940) , la Llei per a la Seguretat de l'Estat (29-03-1941) i Llei de Repressió del Terrorisme (01-04-1947).

 

LA LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES


La Llei de Responsabilitats Polítiques, publicada el 9 de febrer de 1939, substitueix al decret 108 i les seves normes complementàries, afegeix una sèrie de disposicions més ajustades a la nova realitat de la zona franquista, veient-se ja pròxim la fi de la guerra.

Próxima la total liberación de España, el Gobierno, consciente de los deberes que le incumben respecto a la reconstrucción espiritual y material de nuestra patria, considera llegado el momento de dictar una Ley de Responsabilidades Políticas que sirva para liquidar las culpas de este orden contraidas por quienes contribuyeron con actos u omisiones graves a forjar la subversión roja.


Aquesta llei va ser origen i causa de la majoria dels processos que es van dur a terme en la postguerra, reformada al febrer de 1942, va tenir vigència fins novembre de 1966.


Trobem antecedents d'ella en el Decret 108 de la Junta de Defensa Nacional de 13 de setembre de 1936 i el Decret de 10 de gener de 1937 sobre responsabilitat civil dels inculpats. La Junta de Defensa promulga el 10 de  enero de 1937 un decret que completa al 108 sobre confiscació de béns a societats, partits i agrupacions del Frente Popular, creant una Comissió Central i altres provincials presidides pel governador civil, comissions autoritzades a portar a terme ocupacions de béns o declaracions de responsabilitat civil contra persones contràries a l'Alçament, els jutjats d'instrucció prenien declaració al presumpte culpable. El nombre d’expedients es major a les zones on va triomfar l’alçament i quasi inexistent en les zones ocupades al final de la guerra (3).

La Llei de Responsabilitats Polítiques significa una novetat respecte a la normativa sobre confiscacions ja que aquesta llei determina les culpabilitats des d'octubre de 1934, així s'obri el ventall d'inculpats a tot sospitós d'antecedents republicans.
L’article 1º de la Llei ens parla de tot el ventall de posibles inculpats:

Afecta esta Ley, a las personas, tanto jurídicas como físicas, que desde el primero de octubre de 1934 y antes del 18 de julio de 1936 contribuyeron a crear o a agravar la subversión de todo orden que se hizo víctima en España y de aquellas otras que, a partir de las segundas de estas fechas, se hayan opuesto o se opongan al Movimiento con actos concretos o pasividad grave.


Contempla sancions de tres tipus, la referida a la inhabilitació absoluta o especial respecte a la seva activitat professional, “extrañamientos y confinamientos” els quals pertoquen a la llibertat de residència i de moviment, i la sanció econòmica, multa o bé pèrdua total o parcial de béns. La inhabilitació absoluta o especial per a càrrec públic i la pèrdua de béns recauen en els republicans més significatius durant el període del Frente Popular, els quals també van patir una pràctica selectiva en l’aplicació de les multes. Les penes poden ser lleus, menys greus i greus.


La Llei de Responsabilitats Polítiques és una aberració jurídica pel seu caràcter retroactiu, afectant a fets comesos des d'octubre de 1934 i pel seu caràcter pòstum, ja que en cas de mort de l'inculpat o en cas d'ignorar-se el seu parador, la seva responsabilitat recau en els seus hereus o familiars, sent multats i perdent els seus béns fins persones afusellades en l'any 1936. Es castiga tant la subversió o acció en contra del cop militar com l'omissió d'ajuda o oposició al mateix.


S'obria expedient automàticament per ostentar algun càrrec en partits de l'extint Front Popular, ser inculpat en Consell de Guerra, ocupar càrrecs en el govern,  ser diputat , i als candidats o interventors del Front Popular en les eleccions de 1936, havent un total de 17 causes possibles de responsabilitat política en la llei, afectant a tot sospitós de simpatitzant amb el Frente Popular, es consideraven circunstàncies atenuants tenir entre 14 i 18 anys, i circunstàncies agreujants l’alta consideració social, política i cultural del inculpat i la seua pertenència a la masonería.


La reforma de la llei abans esmentada, el 19 de febrer de 1942 suposa el sobreseïment dels expedients amb un patrimoni dels inculpats inferior a 25.000 ptes. I la no inculpació dels electors d’esquerres, dels afiliats i de les sentencies menors als  6 anys 1 dia de presó.

 

APLICACIÓ DE LA LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES


 
El Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas comença a funcionar al juliol de 1939 , depenent directament del vicepresident del Govern i a partir de 1942 del Ministeri de Justicia, creant-se 18 tribunals regionals i 61 jutjats específics, del Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas de Valencia depèn el Juzgado Instructor Provincial de Responsabilidades Políticas de Castellón, aquests jutjats estaven formats per un militar oficial advocat en el cas del jutje instructor, el secretari era un sergent o brigada advocat o un secretari judicial. Posteriorment també es crea una Comisión Liquidadora de Responsabilidades Políticas ..

Fins 1941 s'havien obert 125.000 expedients, en total més de 300.000 persones i les seves respectives famílies es van veure afectades per aquesta llei, mai en la història d'Europa s'havia conegut una repressió econòmica de tal envergadura. Es reforma la llei el 19 de febrer de 1942 passant les competències a les Audiències Provincials, aquesta reforma suavitza la cruesa repressiva i alleugereix  la burocràcia com a mesura per a alliberar funcionaris i solucionar el col·lapse judicial al que s’havia arrivat [Mir, 1997:96]. La llei és derogada per a l'obertura de nous expedients, el 13 d’abril de 1945 encara que els antics van seguir el seu curs fins 1966.


La tramitació dels sumaris es realitzava per denuncia particular, iniciativa del Tribunal  Regional de Responsabilidades Políticas que rep informació de totes les persones que han estat afectades per un consell de guerra, per denuncia de la Comisaría de Policía,  de la Guardia Civil, i també per informes del Servicio de  Recuperación Agrícola. El jutge instructor si apreciava responsabilitat política, incoava l’expedient, es fa la corresponent publicació al BOP, es demanen els informes de conducta i de bens de l’inculpat a les autoritats locals (ajuntament, Esglèsia, Falange, Comisaria de Policía i Guardia Civil) o persones que tenen informació, es practiquen les corresponents dilingències judicials, amb l’embargament preventiu dels bens del expedientat durant la tramitació del seu expedient, i la asignació de la corresponent pensió alimentària a  l’inculpat, també pot en ocasions actuar un interventor mercantil en cas de negocis o práctiques comercials de l’expedientat. L’inculpat es citat  per a la lectura dels càrrec, ha de fer una declaració jurada dels seus bens i també pot fer alegacions, si es mort continua l’expedient afectant als seus hereus. L’expedient es elevat al Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas, el qual pot dictar sentència, ampliar-ho o practicar l’anulació. En cas de recurs d’alçada o de falta d’unanimitat en la sentència, l’expedient es enviat al Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas per a la seua resolució que es farà en el plaç de mes i mig aproximadament, la resolució es publicada al BOE  i l’inculpat pot fer el pagament en 20 dies o sol·licitar el pagament fraccionat, el jutjat civil pot embargar els bens en cas de no pagament o obrir peça separada de sanció econòmica.

 

ELS EXPEDIENTS DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES DE CASTELLÓ


Els expedients de responsabilitats polítiques de la província de Castelló que es troben en l'Arxiu Provincial de Castelló, ascendeixen a 2.780 segons fonts del mateix arxiu, trobant també 22 expedients de sanció econòmica, 19 peces d’execució de la sanció econòmica, 5 expedients de la Comisión Provincial de Confiscaciones i 10 llistats referits a expedients de l’època. No sabem exactament el nombre total dels que es van tramitar, si que ens han informat que no estan tots i que persones que han buscat el seu no l'han trobat, però dades d'altres províncies similars a la nostra, com la d'Albacete amb 4100, els 4000 de Lleida, 1600 de Càceres, 4000 d'Alacant, 5000 de Valladolid, ens fan pensar que no serien molts els que falten (4), encara que també trobem el cas de Granada amb més de 20.000 expedients oberts. Les mateixes fonts de l'Arxiu també destaquen l'estat i lloc on van ser rescatats, en uns soterranis del palau de justícia, escampats desordenadament pel sòl, el personal de l'arxiu es va dedicar a confeccionar llistats per municipis, alfabètics i conservar-los en arxivadors numerats per a així posar-los a la disposició dels investigadors.

 

ELS EXPEDIENTS DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES : INTERÉS DE L’ESTUDI


Aquesta forma de repressió derivada de l’aplicació de la llei de responsabilitats polítiques pretenia eliminar tota possible activitat socioeconòmica dels desafectes, per als quals significa un escarment i una pressió per a dissuadir-los de retornar a la vida política. És el vessant legal o judicial de l'expoli econòmic als vençuts que en molts casos ja s'havia fet extrajudicialment, consistent en el vulgar pillatge que afecta al poble pla després de l'avanç de les tropes nacionals o en el moment de triomfar la rebelió militar.


L'actuació d'aquests tribunals de responsabilitats polítiques incideix de gran manera en les relacions socials i en les relacions personals sobretot en les poblacions menudes, afecta a més població que els consells de guerra amb una funció d'escarment social, neutralitza dissidències i genera passivitats submisses. “Liquidar culpas”, “borrar yerros”, “firme voluntad de no volver a extraviarse”, són alguns dels objectius literals que persegueix aquesta llei.


Les conseqüències de l’aplicació de la llei son fonamentals per a entendre la societat civil sobre les quals se sustenta la Segona República, la repressió económica derivada de la seua aplicació ens ofereix valuosa informació sobre la vida quotidiana del bàndol perdedor, dels repressaliats i les seues famílies, els seus antecedents polítics, ideològics i morals i les sues dramàtiques condicions de vida.


El clima de por i ansietat provoca declaracions autoexculpatòries i la creació d’una xarxa d'informants d'ofici.


La majoria dels expedients eren sobreseguts per la insolvència dels inculpats i la seua falta de patrimoni sobre el qual actuar, però la mera amenaça de sanció ja exerceix un caràcter intimidatori. Persones republicanes destacades de posició acomodada van quedar en la ruïna, multes de 200 o 500 pessetes, significaven en l'època el salari d'un o dos mesos, en un temps de fam i subsistència.


També poden conèixer el suport ideològic i material de la repressió a nivell intern, com s’actua i qui actua. L’actuació d’antics poders i  les relacions locals en la consolidació del franquisme.


Les tensions socials de la Segona Republica es veuen  agreujades amb l’aplicació de la  llei, la aplicació de la llei intenta eliminar aquestes tensions produïnt rencor i odi en la clandestinitat [Mir, 1997:10]


També podem tenir mitjançant l’estudi dels expedients un anàlisi sociològic, conèixer la composició social del personal polític de la ciutat dels anys 30, la lluita per la subsistencia de gran part de la població en la dècada dels 40, la implicació de la població local en la repressió mitjançant la delació i les declaracions obligatòries -caràcter preventiu de la violencia-, les motivacions dels declarants –idelogia, por- i l’actitud d'autoritats locals i declarants -entusiasme, tràmit burocràtic, intent d’ajuda a l'inculpat-.


Les sancions no pagades son eiximides amb el pas del temps pero la llei ha aconseguit els efectes desmovilitzadors que pretenia, la justicia s’ha convertit en un arma política de persecució i de càstig.

 

L’ESTUDI DELS EXPEDIENTS DE CASTELLÓ


He consultat com he dit avans, més de 1.600 expedients i fins ara he estudiant i documentat un total de 350, centrant-me particularment en els  pertanyents a inculpats veïns de la ciutat de Castelló de la Plana, dels quals he estudiat un total de 239 casos, del total de 450 corresponents als veïns de la ciutat (poc més del 53%) , una xifra suficientment significativa per a la representativitat de les dades i l’extracció de conclusions, així mateix ens permet realitzar comparacions amb la resta d’expedients estudiats, un recull d’expedients que corresponen a veïns de localitats de Els Ports i la Plana Alta, amb la qual cosa coneixerem la singularitat de la repressió en un ambient urbà i en el món rural.


He confeccionat una fitxa tipus per cada expedient en la qual estableixo dues àrees clarament diferenciades, un àrea referent a les dades personals i l'àrea de les dades judicials i penitenciaris. La primera comprèn el nom i cognoms de l'acusat, la seva edat a l'inici de l'expedient, el seu estat civil, la seva professió, el seu domicili i la seva filiació política, dada aportada per la sentència del consell de guerra i pels informes de les autoritats locals, encara que de vegades hi ha disparitat d'informacions. En l'àrea judicial i penitenciària he considerat convenient apuntar el nombre de l'expedient, el jutjat que l'instrueix, doncs hi ha alguns casos de castellonencs jutjats en altres províncies, o de l'Audiència provincial quan és l'òrgan instructor, i les dates d'inici i fi de l'expedient, també inclou dades sobre el consell de guerra, la seva data i plaça on es va celebrar. He anotat igualment les acusacions als inculpats, extretes del Consell de Guerra o dels informes de les autoritats locals, el delicte pel qual és acusat (excitació, provocació, auxili o adhesió a la rebel·lió) i la condemna imposada, la sentència per part del tribunal i la resolució de l'expedient amb el sobreseïment del mateix per insolvència o el pagament i compliment de la pena. També tenim dades dels bens dels inculpats,  per informes de les autoritats i per declaracions dels propis expedientats. Per fi també és interessant conèixer la localització de l'individu mentre es tramita l'expedient, si es troba en el seu domicili, en llibertat condicional o presó atenuada, la presó en la qual està reclòs o l’establiment de treball penitenciari, o si ha estat executat(5).


L'expedient, per tant, conté una informació molt important des del punt de vista qualitatiu, hi ha documentació diversa i variada que no sols ens ofereix informació de la repressió econòmica, doncs en més del 80% d'expedients consultats apareix una còpia de la sentència del consell de guerra que ens informa de les acusacions, el delicte i condemna de l'inculpat, quan aquesta sentència no apareix ho fa un document de la Comisaria de Investigación y Vigilancia de Castellón que és la qual dóna lloc a l’inici de l'expedient, informant a les autoritats judicials amb un llenguatge moltes vegades desmesurat incidint en la suposada perillositat del inculpat (6), també es pot iniciar l’expedient per informes del Servicio de Recuperación Agrícola  o denuncies d’ajuntaments o particulars enviades al Tribunal Regional de Responsabilidades Políticas.


El jutjat d’instrucció inicia les providències i diligències oportunes de l'expedient recaptant informació de la conducta de l'inculpat i de la seva situació econòmica a les autoritats locals de l’època, la Guàrdia Civil, l’Ajuntament, la Falange i el capellà del municipi -aquí podem estudiar l’implicació de l'Església en la repressió-. Aquests informes ens donen a conèixer altra faceta de la repressió moltes vegades oblidada, la dels repressors. En la ciutat de Castelló emeten informes tant de conducta dels inculpats com d’informació sobre els seus bens, els ajuntaments, son nombrosos i a vegades molt negatius els de Vicente Traver, també tenim informes de Benjamín Fabregat i alguns signats per Santacruz, Casado i Pachés. Molts dels informes de la Guàrdia Civil els realitzen Emilio Bellés i José Esteve Serrano, Gracia en el cas dels expedientats del Grao de Castelló, en quant als informes de l’Esglèsia  el capellà Joaquín Balaguer realitza alguns informes encara que en la majoria dels casos al·lega desconèixer a l’expedientat i per tant no dona cap informació, en el cas dels informes del Grao de Castelló els emet el capellà Lorenzo Cot. Els informes de Falange Española pertanyen a  José Gascó, Asensi, Juan de Matutano i Andino i són particularment durs i bel·ligerants, com el d'Escuder Altava (7) qualificat de “escopetero, de pésima moralidad y del que su mujer contaba por todas partes que su marido era el que tenía más valor para asesinar fascistas” o el de Bautista Pitarch Ferrando (8), venedor de premsa i propietari d'un kiosco, cec i acusat de desitjar la mort de feixistes del que es diu “su falta de luz le ha producido un carácter de extrema irascibilidad”, el qual va ser acusat a sis anys de presó simplement per fer propaganda revolucionària i a favor de la República. Aquesta bel·ligerància també la trobem en els informes emesos per la Comisaria de Investigación y Vigilancia, molts dels quals signats per Manuel Plaza, Abad, i alguns per Escribano.     

                                                                                                                              
També trobem en els expedients declaracions dels acusats sobre les seves actuacions o sobre els seus recursos econòmics, la major part d'ells incidint en la seva condició modesta, la seva falta de recursos i la necessitat de mantenir a una família en molts casos amb fills menors d'edat. A vegades hi ha documents de les presons informant de la localització dels inculpats, informes de peritatge dels bens –de les cases o de les terres-, i declaracions exculpatòries o acusatòries de particulars coneguts de l’expedientat. Finalment trobem la sentència del Tribunal Regional  i la multa corresponent, documents del inculpat solicitant el pagament a plaços de la multa i documents que anuncien a vegades el sobreseïment per falta de disponibilitat econòmica de l'acusat o la seva familia o per la aplicació de la reforma de la llei de 1942.   

                                                                                                                          
La fase d'instrucció dels expedients ens dóna a conèixer d'aquesta forma aspectes de la vida diària, antecedents polítics, econòmics i ideològics de les famílies i les dramàtiques experiències viscudes. Els informants d'ofici i els delators voluntaris són igualment un potencial enorme d'anàlisi d'una repressió invisible d'eficàcia inqüestionable, l'inculpat no es troba físicament en un jutjat, però deu presentar papers, sap que se li està investigant, un jutge fa un resum del seu perfil polític i de les seves actuacions, les forces locals emeten informes i un tribunal el sentencia. Les penes no són visibles, però sofreix confiscacions, inhabilitacions, estranyament, l'amenaça d'una sanció econòmica encara que al final no fos efectiva era terrible i es convertia en un arma de ferri control social, al produir-se en un temps que els recursos monetaris tot just arribaven per a la subsistència.


De les informacions extretes es poden realitzar diversos estudis després de confeccionar les corresponents estadístiques, que donada la proporció d'expedients estudiats poden ser bastant indicatives. L’expedient ens proporciona una gran varietat de dades i informacions, podent estudiar els dades personals i familiars dels expedientats, la seua adscripció política i sindical, majoritària en organitzacions d’esquerra, del Front Popular i en els sindicats UGT i CNT,  les penes que van patir els inculpats per raó de consell de guerra, el nombre d’executats -ja que no es paralitza l’expediente encara que afusellen a una persona, i la sanció si  n’hi ha, recaurà en les seues familias-, el tipus d’acusacions que apareixen en el consell de guerra o les acusacions que apareixen en els informes de les autoritats locals i el seu grau d’implicació en la repressió, d’aquesta forma coneixem qui som i com actuen els repressors. També son interessants dades sobre la localització dels expedientats -presó , executats o en llibertat-, el seu patrimoni amb la valoració de les bens i propietats rústiques i urbanes, les condemnes del Tribunal Regional i el pagament de les multes. Tot aixó ens permet estudiar i conèixer aspectes com la singularitat de la repressió en el mon urbà i les comarques rurals, les particularitats de la repressió exercida sobre les dones,  l’estudi dels expedients d’alts càrrecs polítics, de l’administració, de conegudes familias d’esquerres o dretanes de la localitat i l’anàlisi del llenguatge de la repressió com a element portador d’ideologia.


En quant al sexe dels expedientats trobem pel que respecta a la ciutat de Castelló un total de 7 dones i 232 homes, entre les dones tenim  mestresses de casa  i una enfermera, Josefina Marco (9), son expedientades entre altres acusacions per pertinença a associacions antifeixistes, a partits polítics, per fer propaganda política, saquejos o destrucció d'imatges religioses, com és el cas de Dolores Peris (10) condemnada a la multa de 1.000 pessetes i un any de “extrañamiento” per ser Delegada de Dones Antifascistas, Carmen Calatayud (11) ho és per ser “miliciana” i portar “mono i pistola”.


En quant  a dades familiars,  referents al estat civil tenim entre els expedientats de la ciutat de Castelló estudiants 155 casats, 50 solters, 12 vidus, 1 separat i 21 expedients en els quals no constan les dades. Hi ha 16 expedientats amb més de 4 fills, 24 amb 3 fills, 41 amb 2 fills, 41 també amb 1 fill i 67 sense fills, no constant les dades en un total de 50 persones.


Quant a les dades sobre la professió dels acusats, apareix informació sobre la mateixa en 148 dels expedients estudiats. Destaca l'equilibri de grups i sectors laborals, en contra del predomini del sector primari (jornalers, llauradors) que podem constatar en les dades de les localitats de la Plana Alta i Els Ports estudiades, o del predomini també, del sector de treballadors de la construcció i artesans en  alguns petits municipis de la Plana. Castelló es tracta d'una ciutat capital de província, amb les corresponents delegacions de l'administració estatal,organismes oficials i d'unitats militars).                                                                                            

   El 16% dels expedients correspon al grup més nombrós, el de jornalers i llauradors (una proporció que s'apropa al 50% en estudis d'altres llocs), sorprèn el 15% pertanyent a cossos de seguretat com guàrdies d'assalt, carabiners i militars (12), el 13% d'artesans i treballadors qualificats manuals (ferrers, boters, espardanyers), hi ha un 12% de peons, obrers de vila i paletes, 12% de comerciants, empleats i escrivients (classes mitges urbanes).                        

Els altres grups minoritaris no arriben al 5%, destaquen industrials, funcionaris de l'administració entre els quals tenim als pertanyents als cossos docents com el mestre Vicente Artero (13), el catedràtic de llatí, Sapiñá Cabrera (14) -diputado a Cortes del Front Popular per Castelló-, fugit a l'estranger, se li va aplicar una condemna de 15 anys d'estranyament i pèrdua total de béns, Bernat Artola (15), absolt a pesar de ser acusat de ser encarregat de curs en l'Institut Ribalta nomenat pel ”gobierno rojo” i membre del Institut d’Estudis Valencians. També destaca en aquest grup el cas del castellonenc Joaquin Guillén Tarazona (16), mestre a Cirat, condemnat a 20 anys de reclusió major per ser “propagandista de ideas disolventes tanto en la escuela como en la vía pública”, “dibujo a los nacionales ante los niños como unas bestias feroces” i va ser “asesor revolucionario que participó en destrucción de la iglesia del pueblo”. Trobem també entre els grups minoritaris a 7 ferroviaris -un sector fortament polititzat i castigat per la repressió com també apareix en altres estudis, trobant 2 condemnes a mort i afusellats entre els expedientats, Tobias Navarro Gallego i José María Montoliu-, 6 professions liberals –dos advocats,  3 metges i un enginyer -el pare de l'actual alcalde de Castelló, José Luis Gimeno Barberia (17), oficial d'exèrcit republicà-.


És molt important l’estudi de l'adscripció política dels inculpats i de la seua adscripció sindical, moltes vegades en estreta relació al formar part el inculpat d’un partit polític i un sindicat al mateix temps. Trobem entre els expedientats de la ciutat de Castelló un total de185 membres de partits d’esquerres, 9 afiliats a partits que es poden considerar de centre i 12 dretans, no hi ha dades en 33 dels casos estudiats. Ací podem veure l’adscripció a cada partit o l’inclinació política que aparèix en l’expedient quan no hi ha menció a un partit concret. Hi ha major diversitat de partits implantats a la ciutat sense el predomini marcat de cap formació, mentre que en altres localitats estudiades de l’interior observem un predomini proa clar dels membres de Izquierda Republicana, que com veurem después compaginen la seua afiliació amb l’adscripció en molts casos al sindicat de la CNT.

 

                                                            Castelló                                                Altres localitats
Esquerrans                               84                                                                   35
Comunistes                             10                                                                     2
POUM                                     15                                                                     2
Socialistes                              33                                                                      2
JSU                                            5                                                                      0
Izquierda Republicana           23                                                                    26
Esquerra Valenciana                4                                                                      0         
Unión Republicana                  8                                                                      0
Anarquistes i FAI                     3                                                                      2
Partido Radical                        9                                                                      6
Dretans                                     9                                                                      0
Comunión Tradicionalista             2                                                                      0
            Derecha Regional Agraria 1                                                                      0
            No constan dades             33                                                                    30

El 40% dels expedientats son esquerrans sense fer constància en l’expedient de l’adscripció concreta a cap partir, al voltant del 16% dels acusats de Castelló dels quals disposem aquesta informació pertanyien al Partit Socialista –entre ells Miguel Santos Moliner, alcalde i fundador del partit a la ciutat (18), un percentatge un poc inferior amb el 11% a Izquierda Republicana, altres partits minoritaris d'esquerra són el POUM amb el 7% d’ expedientats, entre ells Tobías Navarro Gallego, -condemnat a mort per haver format part com vocal del Tribunal Popular que va condemnar a mort als falangistes Cernuda i Velasco, sense conèixer-se el seu vot-, Unión Republicana i comunistes -un nombre molt baix al tractar-se d'una informació de l'any 1936, en contraposició a la rellevància del Partit i el increment en els seus seguidors en el transcurs de la guerra-.              Trobem 21 expedients en els quals els acusats són de partits no pertanyents al Frente Popular, 9 del Partido Radical, 9 de dretes tradicionals com el cas del farmacèutic Vicente Calduch (19) acusat de pertànyer a una lògia masónica  -el qual compte amb importants informes favorables de personatges influents com Benjamí Fabregat, posteriorment alcalde de Castelló, sent el seu expedient sobresegut finalment-, i el de Sebastián Pla Roca (20), del Partido Radical, el qual va dirigir l'agència de duanes en l'etapa republicana, -és multat amb 50.000 pessetes per haver expulsat durant la guerra a treballadors dretans de la seva empresa i per pràctiques comercials sospitoses, acaba pagant 25.000-.


De les dades extretes de documentació judicial diversa –còpia de la sentència del consell sumarísim de guerra- que forma part de l’expedient trobem informació dels llocs on es van celebrar els consells de guerra dels expedientats veïns de la ciutat, 140 es van celebrar a la ciutat de Castelló i 5 a Borriana pel que respecta a la provincia de Castelló (21), altres ciutat que apareixen com a seu del consell de guerra son València amb 22, Zaragoza i Madrid amb 5, Sevilla, Barcelona i Granada, a la resta d’expedientats no constan les dades o no hi ha consell de guerra.


Les condemnes a pena de mort entre els expedientats de Castelló van ser 29 i 5 entre els inculpats d’altres localitats de la Plana Alta i Els Ports estudiades, per tant en un 14% dels expedients estudiats la sentència del consell de guerra era de pena de mort, en un 28% dels expedients hi havia condemnes a cadena perpètua o entre 20-30 anys de reclusió, condemnes corresponents al delicte d'adhesió a la rebel·lió, el 22% entre 6 i 20 anys, un 11% de condemnes inferiors als 6 anys de presó i un 12%. S'observen altes condemnes per als afiliats a la CNT i el POUM, els ferroviaris, i els inculpats acusats de pertànyer a a milícies, comites populars, columnas o grups com la Casas Sala, Torres Benedito, La Guapa –Rafael Andreu García (22), Los Inseperables, La Desesperada –Manuel Almela Prats (23)-, era suficient la seva pertinença a aquests grups per a acusar-los de detenció i assassinat de persones de dretes (són fets que eren portats a terme per aquests grups i la responsabilitat requeia en l'individu que pertanyia a ells), encara que no constés la seva participació material. També son durament castigats els que acusats de participar en fets concrets com l’asalt a la presó de Castelló, al vaixell Isla de Menorca, o formar part del Tribunal Popular que va condemnar a mort a Cernuda i Velasco –es el cas de entre altres Ramón Vilar Torres, director del Hospital de la Beneficiència (24)- també afusellats. Condemnes altes també per a dirigents i alts càrrecs del règim i de l’administració republicana, alguns d'ells fugits i exiliats, als quals se'ls fa “moralmente responsables de los excesos y asesinatos cometidos durante el periodo rojo”, com és el cas del avans anomenat Santos Moliner condemnat a 30 anys de reclusió, alcalde de la ciutat durant uns mesos i del metge Juan Bautista Bellido. Els dretans són absolts o amb condemnes inferiors a 6 anys.


Trobem informació de les acusacions als inculpats en les sentències dels consells de guerra o en els informes de les autoritats sobre la participació de l’expedientat en fets violents i destacables durant la Guerra Civil o l’adscripció a grups revolucionaris, per exemple hi ha 4 membres de “la Guapa”, 5 del “Batallón Matteoti”, 5 de la “Desesperada”,  2 dels “Inseparables”, 16 inculpats van ser membres de “checas” (25), 12 expedientats que van participar en l’asalt a la presó de Castelló en octubre de 1936 i 2  en l’asalt i en les execucions del vaixell Isla de Menorca, tots aquests fets van ser durament castigats, moltes vegades, com ja em dit, amb la pena de mort.

 

En quant a l’any en el qual es va instruir l’expedient tenim les següents dades en les quals clarament podem constatar els efectes de l’aplicació de la reforma de 1942 amb l’instrucció dels expediente per part de l’Audiència Provincial i jutjats d’instrucció i la no inculpació de moltes persones eximits ara de responsabilitat política.

 

            Any                  Expedients

1939                65
1940                31
1941                90
1942                2
1943                6
1944                17

  1. 22

82 expedientats van ser condemnats a multes econòmiques, 16 a inhabilitació i 4 a desterrament  tots ells destacats figures del mon polític i social republicà –l’industrial Lara Bagán, Albella Cabedo, l’alcalde Castelló Tàrrega i el catedràtic i diputat Sapiña-, la resta van ser absolts o sobreseguts, encara que després amb la reforma de la llei en 1942 solament als 43 sel’s va mantindre la multa ja que a la resta d’expedients van ser sobreseguts per tractarse de multes inferiors a 25.000 pesetes.


En tots els expedients no es troba informació sobre la multa o altres condemnes accessòries com inhabilitació absoluta, pèrdua d'ocupació o confiscació de béns, sols en 37 casos és pagada la multa en part o en la seva totalitat, nombrosos expedients acaben en sobreseïment malgrat ser imposada una condemna pecuniària per la falta de recursos de la víctima, hi ha 13 casos amb multes superiors a les 25.000 pessetes, 45 oscil·len entre les 2500 i 5000 i 38 inferiors a 2.500.

En quant a la localització dels expedientats el 3% es troba en situació de “destierro o extrañamiento” –Bernardo Peña, jornaler, desterrat a un poble de Zaragoza-(26), el 8% fugits, tots ells càrrecs polítics, membres de l'administració i industrials, com és el cas ja citat de l'industrial Lara Bagán, un dels màxims dirigents del Comitè del Front Popular qualificat de “indeseable y peligroso para el Nuevo Estado” i de Pascual Albella, delegat d'Hisenda a Castelló, condemnat en absència a l'estranyament durant 15 anys, la inhabilitació absoluta i la pèrdua total de béns. El 29% dels inculpats es troben o han passat per la Presó de Castelló mentre que el 31% compleixen condemna en altres presons, al 15%  els tenim localitzats en el seu domicili, mentre que 23 expedientats han estat executats, a pesar de la qual cosa continua l'expedient, recaient la sentència en la vídua o familiars. En ell 13% dels expedients no conste informació sobre la seua localització.

Altra informació molt interessant que es desprén dels informes de les autoritats locals i de les declaracions dels inculpats conseqüència de les diligències judicials és la referents als bens dels expedientats, 55 dels inculpats veïns de la ciutat consten com a propietaris de bens i comptes bancaris mentre que 135 no poseixen cap tipus de propietat o dipósit bancari, aquesta informació contrasta significativament amb les dades oferides pels expedientats de localitats del mon rural, les informacions que tenim ens donen 23 propietaris de bens, majoritariament terres (petits llauradors) i propietats urbanes, i solament 9 persones  sense bens, sobre 32 inculpats dels que consta informació en poblacions de les comarques dels Ports i la Plana Alta.

El llenguatge de la repressió com a element portador d’ideologia també és una interessant informació per a l’estudi en els expedients de responsabilitats polítiques, la seua intenció emocional i l’ús de qualificatius i desqualificacions -rojo, hordas, peligroso asesino-, ens submergeix en un mon fortament ideologitzat i mediatitzat.

 

 

CONCLUSIONS

La repressió es un eix fonamental del franquisme, mitjançant l'estudi dels expedients es comprenen els seus mecanismes, com s'imposa el nou ordre a la ciutat de Castelló, com l’enfrontament i la repressió continuen més enllà del 1 d'abril de 1939.


L’aplicació de la llei agreuja el ressentiment social i la recuperació moral, produeix efectes no comptables ni materials: desmobilitzadors, escarments exemplaritzants, passivitats submisses, claus per a entendre la nova societat de posguerra, per a entedre com pateixen la repressió els diferents grups socials, professionals i polítics.       

Tambè l’estudi dels expedients ens dona una valuosa informació sobre la etapa republicana i els seus protagonistas de la vida social, política i cultural i sobre la formació d’una nova societat, d’una nova cultura local en la qual el paper de l’Ajuntament –amb la potenciació per exemple de les festes de la Magdalena-, i el paper de les élits intel·lectuals i culturals –la Societat Castellonenca de Cultura entre altres-, es fonamental.

FONTS

  1. Expedients de responsabilitats polítiques. Arxiu Provincial de Castelló
  2. Boletín Oficial de la Provincia
  3. Diario Mediterráneo

BIBLIOGRAFIA

-            berdugo, i, i altres (1990). El Ministerio de Justicia en la España Nacional, dins Justicia en Guerra (1990)

  1. casanova, Julián, coord. (2002). Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona, Crítica
  2. chaves palacios, Julián (1995). La represión en la provincia de Cáceres durante la guerra civil (1936-1939) Cáceres, Universidad de Extremadura
  3. espinosa, Francisco (2002). “Julio de 1936. Golpe militar y plan de exterminio” dins Casanova (2002)
  4. gabarda cebellan, Vicent (1993) Els Afusellaments al País Valencia (1938/1956). Valencia, Edicions Alfons el Magnànim
  5. gil bracero, r. (1990). La justicia nacional y el Tribunal de Responsabilidades Políticas de Granada: las fuentes y primeras conclusiones, dins Justicia en Guerra (1990)
  6. Julia, Santos (coord.) (1999). Víctimas de la guerra civil. Madrid, Temas de hoy
  7. justicia en guerra.(1990). Jornadas sobre la administración de justicia en la Guerra Civil Española: instituciones y fuentes documentales. Madrid, Ministerio de Cultura
  8. martinez gimeno, María José (1991). Prisión Provincial de Castellón 1939-1940 (Palabras y versos. Castelló, Ajuntament
  9. mir curco, Conxita. Repressió económica i franquisme. L’actuació del Tribunal Superior de Responsabilitats Politiques a la provincia de Lleida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997
  10. mir curco, Conxita, ed. (2001) Violencia i repressió a Catalunya durant el primer franquismE. Balanç  historiogràfic i perspectivas. Lleida, Universitat de Lleida
  11. reig tapia, Alberto (1984) Ideología e historia. Sobre la represión franquista y la guerra civil. Madrid, Akal

 

NOTES

(1)       Situat a l’edifici de la Biblioteca Pública del carrer Rafalafena

  1. Testimoni oral de Antoni Arnau, historiador de Santa Bàrbara sobre la existencia de expedients als Jutjats de Vinaròs
  2. 2927 a Càceres on va triomfar l’Alçament i solament 5 a Castelló (ocupada el 14 de juny de 1938
  3. Estudis de Chaves Palacios a Cáceres i Sánchez Recio a Alacant
  4. Es curiós destacar en aquest aspecte de la falta d'informació sobre la víctima, a més de la dels familiars, d'autoritats locals que diuen en els seus informes ignorar la localització d'un individu quan fa mesos ha estat executat, és altra faceta de la repressió, la desinformació, la qual produeix la desmemòria.
  5. “Asesino, extremista, saqueador”, “Incendiario, rojo, peligrosísimo. Huyó”
  6. Expedient a la caixa 10064, Arxiu Provincial de Castelló
  7. Expedient a la caixa 10070, Arxiu Provincial de Castelló
  8. Expedient a la caixa 10096, Arxiu Provincial de Castelló
  9. Expedient a la caixa 10092, Arxiu Provincial de Castelló
  10. Expedient a la caixa 10099, Arxiu Provincial de Castelló
  11. A Castelló es trobaven el Batallón de Ametralladoras número 3, contingents de guàrdies d’asalt i la caserna de la Guardia Civil
  12. Expedient a la caixa 10089, Arxiu Provincial de Castelló
  13. Expedient a la caixa 10071, Arxiu Provincial de Castelló
  14. Expedient a la caixa 10073, Arxiu Provincial de Castelló. En el seu expedient es poden veure les seves al·legacions i els informes a favor de coneguts testimonis com l'alcalde Benjamí Fabregat, Eduardo Codina, Sánchez Gozalbo, Sanz de Bremond)
  15. Expedient a la caixa 10064, Arxiu Provincial de Castelló
  16. Expedient a la caixa 10091, Arxiu Provincial de Castelló
  17. Expedient a la caixa 10064, Arxiu Provincial de Castelló
  18. Expedient a la caixa 10091, Arxiu Provincial de Castelló
  19. Expedient a la caixa 10072, Arxiu Provincial de Castelló
  20. Altres expedientats de localitats de l’interior lloc del consell de guerra a Vinaròs i Benicarló
  21. Expedient a la caixa 10076, Arxiu Provincial de Castelló
  22. Expedient a la caixa 10084, Arxiu Provincial de Castelló
  23. Expedient a la caixa 10091, Arxiu Provincial de Castelló
  24. Cheka del Amanecer i Cheka del Palació del Obispo
  25. Expedient a la caixa 10106, Arxiu Provincial de Castelló. Desterrat a Herrera de los Navarros