HISTORIA ORAL. CONSIDERACIONS

 

PONENCIA

Juan Luis Porcar

 

 

 


En la meua intervenció vull fer en primer lloc unes consideracions molt curtes sobre el que els dies passats s’ha dit sobre alguns aspectos de la historia oral per a despres centran-me en l’explicació del projecte del grup, com l’en desenvolupat, la metodología usada fent referencia a una entrevista personal en concret.


En la primer jornada, Manuel Vicent, ens va recordar la relació entre la història oral i la història social, com amb la història oral entrem en contacte amb sectors molt més diversificats dels de la història tradicional, grups marginals, opositors als que tenen el poder, grups fins fa poc condemnats al silenci, (la dona, el món obrer, les víctimes de la repressió política, el món rural... ). La història oral destaca per tindre la vitalitat d'una història distinta de la tradicional que retorna a la gent el seu propi passat contat amb les seves pròpies paraules,  donant informacions que moltes vegades no apareixen en documents escrits i altres dades interessants per si mateix com l'ambient de l’epoca i el llenguatge.


La font resultant dels testimoniatges orals té les seves característiques específiques: la principal es refereix a la presència de la memòria i de la subjectivitat. La font oral inclou no una narració literal o fotogràfica dels fets històrics sinó memòria, ideología i emocions. Sens dubte la memòria té un caràcter subjectiu i tendència a interpretar la història més que a reflectir-la. La memòria oral en relació amb la guerra civil i la posguerra ens mostra una memòria traumàtica, una memòria distant, una memòria en molts casos borrosa pel pas dels anys i el desgast del silenci, testimoniatges que moltes vegades han estat perseguits i silenciats durant dècades, o de vegades tan sols expressats en situacions d'intimitat familiar, al costat de valuoses experiències personals sobre les condicions de vida, la societat i el viure, millor dit sobreviure de cada dia.


El record de l'entrevistat l'objectiu de la proposta, però és la intervenció de l'historiador en funció dels seus propis objectius i coneixement del tema i fent preguntes el que serveix com impulsor per a la producció de la informació històrica. Esta es realment la finalitat del historiador, conseguir la màxima informació amb la mínima opinió (per a la producció d’historia). La semana passada vam veure tots els recursos que te l’historiador a l’avast per a obtindre la màxima informació d’una entrevista. Nosaltres com a grup de memoria historica, encara que la majoría no som historiadors professionals, també volem fer investigació històrica, pero tambe tenim en compte i molt que estem treballant en persones, no en documents ni papers, que el testimoni es realment el protagonista, no es el mitjà per a  produir historia, te un valor intrinsec propi, fem història pero també volem donar veu als que fins fa poc no podien parlar, recuperar la seua dignitat, escoltem, els escoltem i a vegades en emocionem amb el testimoni, potser que aquest aspecto es el que ens diferencie de la investigació històrica tradicional.


PROJECTE D’HISTORIA ORAL.


El grup elabora un projecte determinant una metodologia i uns objectius específics. Volem treballar els testimoniatges orals de persones que ens puguin aportar vivències, informacions, experiències sobre la republica, la guerra civil, el franquisme, la repressió en les comarques de Castelló, i donar-los la oportunitat de expresar-se, de parlar i de sentir-se escoltats i recolçats, des de diferents sensibilitat i vivències...( protagonistes dels fets històrics, víctimes directes i els xiquets:(record penalitats, fam, odi, falta venjança, desig de sobreviure, els records de les dones

 

  1. Selecció
  2. Metodología: preparació, desenvolupament
  3. Documentació: transcripció, arxiu...

 

1. SELECCIÓ


Grup relativament nou amb una mínima infraestructura, al principi no pretenem especialitzar-nos en  un perfil definit d'entrevistat o grup de persones determinat, el material humà de primera mà amb el qual ens trobem, assistents a les jornades i membres del grup (Ramon Garcia i la seva dona, Vicent Rovira, Joaquin Varea i l seua dona..), familiars de membres del grup, coneguts de membres de grup per les seves investigacions o contactes (Teresa Gasch, Alvaro, Manuel Miralles.), contactes del grup internet persones interessades (mare de Colom, Carmen Prades). Això ha anat conformant una xicoteta base de treball. El cas de la entrevista de Teresa Gasch, entrem en contacte amb ella, gracies a la neta, Maribel Albella, membre del grup, juga un paper fonamental despres en el desenvolupament de l’entrevista, ens indica el valor que pot tindre el seu testimoni i que esta disposta a parlar


2. METODOLOGÍA


Preparació de l’entrevista


Cal transmetre a l’entrevistat la finalitat del projecte de recuperació de la memòria històrica, com es va a registrar el seu testimoniatge i els usos futurs que se li donaran als seus relats, etc. Aquest procés d'informació als entrevistats és també una forma idònia d'obtenir la seva confiança i el posterior desenvolupament de l’entrevista. No ha hagut grans problemes, els entrevistats relacionats amb el grup i conscients de la importància de donar testimoniatge de l'experiència històrica viscuda, necessitat de transmetre les seves vivències a gent més jove... reticencies a parlar davant la gravadora s’han respetat, s’ha fet per escrit en dos o tres casos.
 És bàsica l'elaboració d'una fitxa biogràfica de l'entrevistat i una fitxa d'entrevista amb unes dades bàsiques que ara anomenare en el cas de la nostra entrevista


Entrevista


Data 11/11/2004, Lloc Alcora, casa de Teresa, persones presents i participants en l’entrevista Maribel Albella, neta, i jo, duració aprox. 1 h. 15


Fitxa biogràfica


Teresa Gasch


Dona de familia treballadora, nascuda al 1919, eren 5 germans (2 i 2). Germans i home membres de CNT, casada al 1936 sempre va acompayar al seu marit. Empressonada al finalitzar la guerra 1939, es troba embarazada i el seu home, pare i germa afussellats, l’altre germa exiliat a França, pas per diverses presons fins la llibertat 1945, gracies al seu taranna emprenedor i valent es va traure el titol de modista i va muntar negoci al poble per poder tirar endavant en la seua filla. Amb Teresa ens trobem amb una dona treballadora, haguera segut en circustàncies normals una dona treballadora més pero va ser víctima del tems que li va tocar viure, d’uns principis i idees arraigades i del seu amor i fidelitat al seu home i la seua familia, una dona tambe optimista, alegre, orgullosa del que ha fet amb el seu esforç, baix la frágil apariencia del seus 85 any s’amaga una dona forta sense por, com quan respon a la pregunta de Maribel de perque parle ara respon sempre he parlat, com corrobora la mateixa Maribel.

L'entrevista  no és un primer pas sinó el resultat d'una investigació prèvia que ens permet valorar la importància i característiques d'aquest testimoniatge en concret, en el context del projecte d'història oral del grup: exemple de teresa gasch, biografia, context alcora (procés revolucionari, colectivizacions), importància repressió, les colectivitzacions, cas de rovira, la guerra civil a castelló, condicions de vida a la postguerra, els afusellaments i la repressió cas de Carmen Prades, Ramon García i la seua dona la repressió a Castelló, la evacuació, la guerra civil diferents poblacions, bombardejos, Joaquin Varea l’exili


 Abans de començar es recomanable en um primer moment, dedicar un temps previ a explicar, en un context informal, els motius de la recollida de testimoniatge (Maribel dies abans i els dos el dia de l’entrevista), ens situarem amb bon peu per a començar l'entrevista si som capaços de transmetre a l'entrevistat el valuosa que és la seva aportació per al projecte del grup.Intenció de establir un ambient de confiança,  actitud de l'investigador, que va ser la nostra, la de anar a aprendre i és un privilegiat per ser el receptor de les experiències de l'entrevistat


DESENVOLUPAMENT DE L’ENTREVISTA


Ja es va parlar (Manuel Vicent) de la metodología, de la entrevista oberta (conversa), semidirigida, tancada amb preguntes tipo formulari (ideal per a estadistiques i estudis de grups nombrosos),, cada entrevistador deu establir el seu criteri personal a l'hora de fer un maneig flexible i imaginatiu de les tècniques, depenent de les circumstàncies de la trobada, de la situació personal dels entrevistats –edat, grau d'emotivitat, persones que li acompanyen, grau de parentiu amb una víctima, interès per col·laborar, Son millors escenaris familiars per a fer l’entrevista, el nostre interlocutor es troba còmode, evita distraccions.


Vam començar l'entrevista amb aspectes poc problemàtics, i deixar els assumptes més compromesos per a moments més avançats de l'entrevista.


Adoptem la postura cronologica semidirigida, aspectes generals sobre infantesa i joventut coincidint en el temps amb el periode republica. Portavem un guió predeterminat orientatiu no preguntes concretes, Teresa va exposar lliurement i sense practicament interferències les seves experiències, els seus sentiments, les seves interpretacions, la seva visió dels fets, etc. Els entrevistadors manteniem un cert control reconduiem l’entrevista quan la persona entrevistada es desviava del tema i el seu relat perd interès o fent ressums del que havia dit per continuar i ajudar-li a ordenar la memoria fins al moment perquè l'entrevistat tinguera consciència del punt en el qual es troba l'entrevista. Cal ser flexible i ho eren donar oportunitats per a la rectificació o matisació d'assumptes que hagin sortit anteriorment en la conversa i cobren nova llum en moments més avançats de l'entrevista.


Els records de la republica no eren molts, eren molt mes els que feian referencia a la guerra i sobretot a la finalització de la guerra, potser per ser mes traumatics, el pas per les distintes presons (detalls castello, afussellaments, condicions higieniques de les dones amb xiquets, la fam)

 Un aspecte fonamental de les entrevistes és saber quan acabar-les. Per a algunes persones resultarà massa cansat o dolorós, per l'edat o pel tipus d'emocions despertades, que siguin massa llargues. En altres ocasions, l'establiment d'un grau d'empatia idoni entre entrevistador i entrevistat permetrà interaccions més llargues. També pot ocórrer que l'entrevista arribi a un punt mort i es faci repetitiva,millor donarla per finalitzada. En el nostre cas vam veure que cronologicament s’havia arribat a la “normalitzacio de la seua vida” (treball alcora, retrobament la seua filla), ja portaven 1 h. 15 i la dona estava cansada


3. DOCUMENTACIÓ, TRANSCRIPCIÓ I ARXIU


La següent feina serà la transcripció de l’entrevista i el seu posterior posible anàlisi, contem al grup amb filolegs i sociolegs que ens podem donar informació sobre el llenguatge, vocabulari, varietats locals, aspectes psicològics i emocionals, pauses, exclamacions...), també es podria fer un estudi de contigut poden dividir el text temàticament.


Tambe s’ha fet un treball de recerca historica contrastant la informació obtinguda de l’entrevista per exemple amb els expedients de responsabilitats polítiques de persones d’Alcora, entre ells el de la propia Teresa Gasch coincidint plenament dades oferits per Teresa sobre el seu pas per diferents presons i hospitals amb documents de les institucions, informes de les autoritats locals i una vegada més demostrant-se que va ser condemanda a cadena perpetua sense cap tipus de fet material acusatori, simplement per la seua fidelitat a uns ideals concrets “participar en el procés revolucionari  i per ser familia i dona de qui era.


Acabat el treball, pot formar part d’un arxiu de la paraula, troban-se totes les entrevistes catalogades, documentades i transcrites, conformant un centre de recollida i custòdia d'informació oral per a poder ser usat junt a tots els testimoniatges per mes investigadors, usuaris.Tot aquest treball pot constituir un conjunt orgànic d'entrevistes dona una visió de conjunt sobre un tema,  no entrevistes individuals independents , la suma d'elles.