Nota de premsa 

 

 
 

El Grup per la Recerca de la Memoria Històrica ha valorat molt positivament l’acollida que ha rebut l’exposició “Bombardejos i refugis a Castelló”, que en els deu dies en que ha estat oberta al públic ha estat visitada per més de 3000 persones.

Vol també agraïr la cessió de l’Edifici Morú del Port per part de l’Autoritat Portuària, sense la qual no s’hagués pogut fer a Castelló. Lamentablement, l’exposició ha sofert el boicot del govern municipal, que no va cedir cap local per fer-la i que al final l’ha desqualificada mitjançant declaracions a la premsa del concejal regidor de Cultura, el señor Miguel Angel Mulet, on manifestava coses com ara “un proyecto que no interesa”, o que “buscaba que de nuevo la sociedad se divida en dos bandos”.

El Grup per la Recerca es propasa traure a la llum uns fets i unes persones injustament oblidades durant dècades i que sols ara comencen a ser pùblicament coneguts. Aixó no preten sinó reparar una injusticia i omplir un buit en el coneixement de la nostra història, i més quan en aquest cas el protagonista es el poble de Castelló, la població civil víctima de la guerra a la reraguarda, el seu patiment davant els bombardejos i l’esforç fet juntament a l’ajuntament per protegir-se mitjançant la construcció de refugis, un ajuntament que ara i durant dècades ha condemnat aquests fets i aquestes victimes al més absolut oblit sent responsable de que gran part de la població de Castelló desconega els fets i la seua pròpia història

El que resulta sorprenent és l’actitud de l’Ajuntament de Castelló, que considera que una exposició històrica fomenta la divisió, quant no fa molt ha augmentat l’abundant nomenclàtor franquista de la ciutat, amb noves vies públiques dedicades a destacats franquistes com ara Serrano Suñer o Herrero Tejedor.

Extrany sentit de la justicia, propi dels vencedors, el qui considera normal honrar els personatges del franquisme i s’escandalitza del simple coneixement dels fets històrics i de les persones que els van patir.

Casi tres quarts de segle desprès encara tenim milers de cossos de ciutadans soterrats en fosses comuns, sinò a la vora de cunetes i camins; d’aquelles persones que van ser assasinades per defenssar uns valors ara considerats suprems, com la democràcia o la llibertat, fent costat un govern democràticament establert.

També milers d’homes i dones familiars d’aquells morts baix les tortures i afusellaments sense juí, així com els mateixos represaliats, que tenen que conviure amb l’humillació de l’injustìcia hasta després de trenta anys mort Francisco Franco.

El Grup per la Recerca de la Memoria Històrica continuarà amb el seu treball, que desitjaría es pogués desenvolupar sense la bel·ligerància institucional, però que en qualsevol cas continuarà endavant en la mateixa línia per recuperar per a tots la dignitat d’aquells i aquelles homes i dones que van lluitar per posar els ciments per un mon millor.

ESTHER JOVANI RODA

GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA