El divendres 30 de maig al teatre del Raval de Castelló es va celebrar el desé aniversari del Casal Popular de Castelló.
Els actes van recordar l’origen i la història del Casal des de la seua primera ubicació en el carrer Jorge Juan, a través de diversos protagonistes de les diferents etapes: els orígens, el “salt” al carrer d’Amunt i la consolidació. Aquests van explicar els problemes i vivències del seu moment.
La conducció de l’acte va estar a càrrec dels mantenedors Anna Garcia i Tòfol Cruz, que d’una manera fluida i dinàmica van anar donant entrada a cadascuna de les actuacions que van ser diverses. Començaren amb una succesiva representació de les juntes del Casal al llarg del anys, tres generacions van parlar de les seues experiències en la tasca de portar endavant el projecte que no van ser poques, la il·lusó, les dificultats… Després es va donar pas a una representació del col·lectius fidels al Casal al llarg dels anys amb els seus corresponents parlaments. Entre ells vam estar nosaltres com a col·lectiu del Casal Popular. Van intervenir Joan Miquel Palomar i Maribel Peris en representació del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Fets aquests parlaments de les generacions i de col·lectius pasaren al recital de poesia, la música de conjunt i cantautors… tot l’espectacle va estar acompanyat de representacions de teatre que l’hi imprimien un dinamisme constant. Els cantautors van anar interpretant temes d’actualitat, compromesos amb la realitat social diversa que van engrescar el públic assistent que per cert va omplir de gom a gom l’aforament, resultant per tot això un èxit que de bon segur va esperonar tan als socis del Casal com als acompanyants i públic assistent, mostrant que és possible bastir unes actuacions ben diferents de tot el que es porta i al mateix temps atentes a uns problemes que preocupen i comprometen a una part de la societat.
No podem per això oblidar-nos del responsable del mitjans audiovisuals Sergi Salvador que des del principi de l’acte mitjançant muntatges de video força al·lusius a tota la història recent del Casal i contextualitzant altres actuacions van significar una dimensió diferent, a vegades de denúncia, del text expressat, no exempta de qualitat artística.
La regidora de tot aquest magnífic espectacle va estar Elena Albesa que va tenir cura de què tot marxés amb bon ritme i sense perdre peu.
L’última actuació musical amb tots els artistes cantant i amb el públic entregat va tancar de manera espectacular aquests 10 anys de vida del Casal, un centre social que ha permet crear un espai de llibertat, de debat, de diàleg que resulta al mateix temps renovador en la manera de relacionar-se a la nostra ciutat. Molts anys de vida.
INTERVENCIÓ DEL GRMHC A L’ACTE DEL CASAL POPULAR
Bona vesprada… En primer lloc felicitem al Casal Popular pels 10 anys d’activitat i resistència.
Gràcies per acollir-nos , per l’ espai compartit durant aquests 10 anys de vida paral·lela. Hui ací amb la nostra representació volem solidaritzar-nos amb el vostre projecte dinamitzador de moviments socials i de d’iniciatives socioculturals diverses. El Casal com a espai de sociabilitat és un lloc de debat en la diversitat, un tipus d’experiència tan necessària a Castelló i que cal potenciar i enfortir per a bastir una societat civil forta . Sou el rostre d’ un altre Castelló modern i d’ inquietuds humanes cap a una societat més justa .
El GRMH de Castelló com a grup memorialístic som activistes en la lluita per la recuperació de la memòria .històrica democràtica, per la dignitat dels perdedors de la guerra civil i de les víctimes del franquisme en el marc de la defensa dels drets humans i a més a més de la difusió de la nostra tasca a la societat de Castelló i comarques. Som una associació oberta i el nostre objectiu prioritari és l’acolliment , recolzament i assessorament a les víctimes.
La memòria és també per a nosaltres un espai de debat davant la impunitat social actual tant relacionada amb la impunitat de la dictadura i dels crims de franquisme. Sentim la necessitat de lluita perquè les impunitats no perduren com les que genera la política actual i en aquest sentit destacar les actituds i conductes dels governants locals.
Tancarem la nostra participació amb unes paraules sobre el silenci i la memòria.
El silenci és la veu dels sense veu El silenci va ser la metàfora de tots els horrors patits per una societat segrestada pel terror. Per això és important saber no només el que va passar la llarg de la guerra sinó també el que va succeir després, les conseqüències i el que va significar.
Quan el terror instal·la la llei del silenci les persones subordinades a la violència són servents del poder. Al silenci d’ ahir li pot seguir l’ oblit i el triomf de la injustícia i la impunitat.
La manca d’assumpció per part de l’ estat espanyol de tot el succeït durant la guerra , la postguerra i el franquisme s’ ha transmès de generació a generació i a més ha marcat el desenvolupament polític i ideològic de la societat amb conductes individuals i col·lectives com l’ absolutisme , la por i l’autoritarisme.
La memòria és la rebel·lió contra aquest destí. El compromís ètic amb la realitat i per tant amb la vida.
