Juan Luis Porcar
Fa uns mesos, Teresa Serra Rius, es va posar en contacte mitjançant el correu electrònic amb el GRMHC. La família de Ramon Pla Rius, jove de Florejacs enrolat a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil i donat per mort, duia temps cercant informació sobre el seu avantpassat, a l’arxiu municipal primer, i ara amb la consulta a l’article “Víctimes de la guerra civil a Benicàssim conseqüència d’accions bèl·liques” de Juan Luis Porcar, a la web de l’associació memorialística, van veure documentats el seu nom i cognoms entre el total de persones que consten inscrites al Llibre de Defuncions del Registre Civil de Benicàssim com a conseqüència d’accions bèl·liques, la majoria d’ells soldats i militars morts al front o a l’Hospital Militar instal·lat a les villes del passeig Coloma i l’actual Hotel Voramar, aspecte sobre el qual disposem de diversos treballs d’investigació de Guillem Casañ. Segons aquesta informació Ramon Pla va morir a aquest hospital el 8 de maig de 1938 amb 20 anys acabats de complir.
La totalitat de les víctimes van ser soterrades al cementiri de Benicàssim, i en alguns casos apareix anotacions sobre el trasllat de les restes dels soldats a les seues localitats d’origen, però la majoria de les víctimes mortals estarien soterrades en una zona de fosses del cementiri.
Teresa Serra, natural de Guissona i la seua mare Maria Pilar Rius, resident també a Guissona i natural de Florejacs com Ramon , resistint-se a l’oblit, van avançar un pas més en aquest camí per recuperar la memòria familiar, i van viatjar fins a Benicàssim, on el 29 de maig de 2023 van tenir una trobada amb Guillem Casañ, investigador de la Guerra Civil a la localitat, i Juan Luis Porcar, investigador també i membre del GRMHC, en la qual van intercanviar informacions i possibilitats de continuar la cerca de dades en diferent documentació i arxius per poder reconstruir aspectes sobre els últims mesos de vida del seu avantpassat i les circumstàncies de la seua mort. Es va visitar el cementeri, acompanyats i assessorats sobre els enterraments per part d’Adela García Montero, un dels responsables del recinte, per tenir una idea el més aproximada possible sobre la ubicació de les fosses dels soldats en aquells mesos de 1938.
Aquest camí a la cerca de la història que va envoltar la mort de Ramón Pla, i aquesta lloable iniciativa per recuperar la seua memòria i, per tant la de tota la seua família, encara no ha acabat, però potser agafa renovades forces, resultat de l’intercanvi d’informacions, a més de ser un exemple de com recordar i fer present el nostre passat més recent, i de com la investigació des de l’àmbit de la mateixa família i de persones compromeses amb la recuperació de la memòria de les víctimes, pot saldar aquest deute per conéixer la veritat després de molts anys de silenci.
