Adhesió de l’ Ajuntament de Castelló a la Querella Argentina. Ple 25 de maig del 2017.

Text de la proposició.

INTRODUCIÓ

El cop militar del 18 de juliol del 1936 va desencadenar una guerra fins l’any 1939. A la victoria feixista va seguir una Dictadura de 40 anys i durant ella centenars de milers de persones van ser assessinades. Les presons, la mort i l’exili van ser el seu destí. La repressió d’aquell règim va suposar també els camps de concentració, la incautació de bens, la depuració administrativa i la repressió de qualsevol manifestació nacional que no fora la del nacionalcatolicisme. Es van furtar els nens a moltes famílies i els drets de les dones, de la llengua i de la cultura van ser negats. El terror va ser el ciment del règim. La transició política de la Dictadura a la Democràcia va suposar la reconciliació nacional obviant els delictes comesos durant la Dictadura, sense veritat ni justícia ni reparació i en un discurs amb la presència d’arguments legitimadors. Tot allò va originar i constituir el model d’impunitat a l’Estat Espanyol.
L’any 2012 el govern espanyol va processar al jutge Garzón amb l’acusació de prevaricació per denunciar els crims del franquisme a partir de les denuncies interposades l’any 2006 a l’Audiència Nacional per les víctimes i familiars. El màxim tribunal del poder judicial va absoldre al jutge però va emetre uns raonaments jurídics i també polítics amb els quals es va intentar justificar la impossibilitat de la persecució a Espanya de les violacions dels drets humans i delictes comesos per la Dictadura. Des del marc legal els raonaments jurídics van ratificar el model d’impunitat – en tant que la sentència va considerar els crims del franquisme com uns fets no susceptibles d’aplicació de la tipificació penal de crims contra la humanitat – una categoria ja preexistent al dret consuetudinari. Els defensors dels jerarques nazis als processos de Nüremberg també apel·laven un raonament semblant quan deien que els fets pels que els jutjaven no eren delicte en el moment que es van cometre.

1-Crims contra la humanitat

Els actes inhumans definits a l’Estatut de la Corte Penal Internacional com l’assassinat, l’empresonament, la tortura, la persecució d’un grup per motius polítics i la desaparició forçada de persones que es causen intencionadament són crims contra la humanitat. Les violacions dels drets humans i la vulneració de les llibertats democràtiques de la Dictadura responen al concepte de crims contra la humanitat. Aquests crims són imprescriptibles i una norma imperativa del dret internacional plasmat en la Convenció sobre imprescriptibilitat de crims de guerra i crims de lesa humanitat del 26 de novembre del 1968. A l’article 1 assenyala com aquests delictes són imprescriptibles al marge de la data que van ser comesos.
El govern de l’Estat Espanyol defensa que aquesta normativa no és aplicable als crims del franquisme i apunta obstacles jurídics insalvables com la llei 46/1977 de 15 d’octubre d’Amnistia. Aquesta llei d’abans de la Constitució quan va ser promulgada l’Estat Espanyol ja tenia subscrit, ratificat i publicat el pacte dels Drets Civils i Polítics, un Conveni Internacional que va convertir en obligatoris els drets recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans al seu article 15.2 .
Argumentar que la llei d’Amnistia impedeix jutjar els delictes de la Dictadura suposa la transgressió del dret internacional i la vulneració dels pactes internacionals d’obligat compliment. El relator Especial de la ONU Pablo de Greiff assenyalava que l’amnistia determinaria en tot cas l’extinció de la responsabilitat criminal de les penes però no el judici dels fets sense permetre determinar responsabilitat alguna.

2-La querella argentina

La Justícia argentina emparada en la normativa internacional té obert un procediment en el Juzgado de lo Criminal y Correccional Federal nº 1 de Buenos Aires. La jutge argentina Maria Servini de Cubria investigarà els crims del franquisme des de l’any 2010 quan es van presentar les primeres denúncies per dos descendents d’espanyols. A la denúncia es van afegir distintes víctimes i familiars del franquisme i associacions vinculades a la recuperació de la Memòria Històrica. A aquesta querella s’han incorporat altres querellants, familiars de xiquets furtats, víctimes del treball esclau etc.
El 31 de març del 2011 la jutgessa argentina remet al regne d’Espanya un exhort per a la investigació dels crims del franquisme i el govern espanyol perquè que no avançara la causa oberta va comunicar al document de resposta que a Espanya hi havia nombrosos procediments judicials oberts pels crims del franquisme. Però el que s’havia i encara es continuava fent era arxivar totes les denúncies successivament.
L’Audiència Nacional espanyola ha desatès les exigències de l’aplicació de les normes de la Justícia Universal i ha denegat més de 20 ordres de detenció dictades per la jutge instructora Maria Servini, primer a l’any 2013 contra policies torturadors i al 2014 contra ex ministres franquistes. El govern espanyol maniobrarà per a eludir les ordres de detenció i avança arguments per a ignorar la petició de la Interpool per a l’extradició a Argentina. L’executiu central abans de l’estiu ja va promoure una reforma legal pera la supressió del principi de justícia universal en la legislació espanyola per a restringir la persecució de delictes de lesa humanitat comesos en altres indrets.
Interpol Espanya al·legarà ante su Secretaria General una resolució d’aquest organisme en 2010 que afecta a la cooperació sobre sol·licituds relacionades amb els delictes de genocidi i crims de guerra. Es tracta de l’AG-2010-RES-10 segons informa Europa Press. L’acord sobre la cooperació amb les sol·licituds presentades per altres països membres refereix que en ser informat de la sol·licitud per la Secretaria General el país en qüestió disposa de 10 dies de termini per a protestar contra aquesta sol·licitud. El ministre de Justícia va vaticinar que l’Audiència Nacional denegaria l’extradició a l’Argentina de la vintena d’antics jerarques franquistes. Quan els dos enviats per l’ONU demanen a l’Estat Espanyol la col·laboració amb la justícia argentina el Suprem i el Parlament s’oposen.
Cal destacar l’actuació portada des de l’ONU en relació amb els crims del franquisme i el seu extens informe amb les successives recomanacions durant aquest últims anys des del Consell de Drets Humans sobre la promoció de la veritat, justícia i reparació. En les seues conclusions i recomanacions entre altres demana assegurar la col·laboració de la justícia espanyola amb els procediments judicials en l’exterior i prendre mesures contra el afebliment de la jurisdicció universal per part dels tribunals espanyols. EL Comitè expressa la preocupació per l’actitud de l’Estat Espanyol, ja que ha de derogar o esmenar la llei d’Amnistia i ha d’impulsar obertament les investigacions de les violacions dels drets humans del passat i determinar les responsabilitats. El Comitè expressa la preocupació pel desemparament de les víctimes del franquisme i continua instant al govern espanyol a complir l’obligació de recerca dels desapareguts durant la Guerra Civil i la Dictadura.

MOCIÓ

L’Estat Espanyol contravé el dret internacional d’una forma continua amb un dret intern que sembla adaptat a unes valoracions polítiques, hipotequen una independència del poder judicial i a més contravenen pactes signats de caràcter internacional.
Davant aquest intent constant i antidemocràtic de la consolidació de la impunitat del franquisme hi ha una lluita forta i constant per part de les víctimes, familiars i associacions de memòria que durant anys porten un recorregut per la defensa dels drets humans i la restitució de la dignitat de milers de persones que van perdre la vida i després els van arrabassar la seua memòria. Aquesta lluita ens porta a aconseguir la presa de consciència de les Institucions Democràtiques representants nostres. Si s’ha hagut de recórrer a la Justícia Argentina- com aquesta al seu moment va recórrer a l’espanyola al cas de Pinochet- ha estat degut a no tenir un altra via esgotades les de dins de l’estat per les raons exposades. És molt important el recolzament d’aquesta querella argentina des de les Institucions Democràtiques, donar-li empar perquè siga la justícia espanyola qui a la fi normalitze la situació i actue en conseqüència com va fer Argentina en el cas del dictador Pinochet. És per aquest motiu que des dels Ajuntaments i Parlaments Autonòmics es demana el suport a la querella de les víctimes. Amb aquest propòsit a hores d’ara 100 Ajuntaments han mostrat una adhesió amb aquesta querella així com diversos Parlaments Autonòmics: Astúries, Catalunya, Andalusia i País Basc. També organitzacions sindicals i associacions de memòria històrica s’han personat com a nous querellants.

És indigant aquesta situació en un estat de dret democràtic i confiem en el bon fer de la justícia i la independència del poder judicial respecte al poder polític. La iniciativa dels governs municipals és una via de la defensa de la salud democràtica com es va tractar en reunió de 26 d’octubre per 7 governs municipals de Pamplona, Vitoria, Saragossa, Barcelona, La Coruña, Cádiz i Rivas que són capadavanters en la presentació de querellas als jutjats de les respectives ciutats en el llarg camí contra la impunitat del franquisme.
En consideració de tot l’exposat el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló de la Plana insta a la Corporació Municipal de l’Ajuntament de Castelló a la presentació i aprovació d’aquesta moció i en conseqüència es plantejen les següents opcions possibles:
1-instar al govern autonòmic i municipal a l’adhesió a la querella argentina del Juzgado Nacional en lo Criminal i Correccional Federal nº 1 de Buenos Aires 4591/2010 per a la investigació dels crims i de les tortures del franquisme comesos durant tot el període de la Dictadura. Es remetrà una relació nominal de víctimes amb la data i tipus de delicte que van patir. Informació i recolzament a les persones que vullguen presentar denúncies particulars,
2-insta a l’adhesió a la plataforma d’Ajuntaments d’adhesió a la querella argentina.
3-insta al govern de la ciutat a posar querella criminal des dels jutjats d’Instrucció que corresponga pels crims contra la humanitat comesos durant la Dictadura franquista.
4-Insta al govern de la ciutat a posar una querella al Juzgado Nacional en lo Criminal Federal nº 1 de Buenos Aires 4591/2019 per a la investigació dels crims i de les tortures del franquisme comesos durant tot el període de la Dictadura.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top