Recull de castellonencs i castellonenques extret de l’obra Diccionari Biogràfic del Moviment obrer als Països Catalans. Conté milers de biografies de dirigents obrers i sindicals, i pel que fa al segle XIX de signataris de manifestos i documents polítics o sindicals significatius. Pel que fa al segle XX incorpora, també, tots aquells obrers que en algun moment de la seva militància varen tenir la delegació del seu partit o del seu sindicat en un congrés, conferència o assemblea representatius.
Aicart, Ismael, telegrafista i militant anarquista al País Valencià (segle XX). Va militar a la CNT a l’Alcora, Castelló de la Plana, on va tenir una important participació el 19 de juliol de 1936, i va actuar al front en columnes confederals. Acabada la guerra civil, va passar a França, on fou reclòs a camps de concentració i companyies de treball. L’any 1942 fou deportat als camps nazis de Gusen i Mauthausen, on restà fins a la fi de la guerra mundial. Va tornar a França, on va morir a l’hospital de Narbona el 12 d’abril de 1948.
Agut Armer, Josep, pintor, escultor i escenògraf castellonenc (Castelló 1910-Mèxic DF 1984). Va cursar estudis de peritatge mecànic a l’Escola Industrial de València i després començà a treballar al Servei de Defensa contra Plagues de l’Instituto de Investigaciones Agrícolas de Madrid. S’afilià al PCE en iniciar-se la Segona República i desenvolupà una important activitat propagandística, en especial durant la revolució d’Astúries de 1934. Arran d’aquesta tasca, fou detingut i empresonat. En començar la guerra civil va participar a la lluita contra els militars sollevats al Quarter de l’Albereda de València. Més tard s’incorporà a l’Aviació republicana i va combatre als fronts de Madrid, Terol i de l’Ebre; assolí el grau de capità i la menció a la Medalla del Valor de l’Exèrcit Popular. Acabada la guerra va passar a França i romangué un quant temps al camp de concentració d’Argelers. El juny de 1939 embarcà cap a Mèxic. En aquest país treballà com a dissenyador industrial i, posteriorment, s’incorporà al món del cinema, especialment com a ambientador, decorador i escenògraf en diversos films mexicans i nord-americans. També va realitzar durant el seu exili diverses pintures per al Museo de Antropología i per al Museo de Cera de Mèxic.
Albiol, Gabriel, anarcosindicalista i pescador (Vinaròs 1906?-1980). Va començar les seves lluites contra la patronal pesquera abans de la guerra civil espanyola, al si de la CNT. Després del 19 de juliol va contribuir activament a la creació de la col·lectivitat pesquera de Vinaròs. Durant la guerra, i després del tall de Llevant, formà part dels grups guerrillers que protagonitzaven desembarcaments en la zona dominada pels franquistes. Després de la contesa es va exiliar a França, on va pertànyer a la federació local de Llemotges. Morí durant la primera tornada a Espanya.
Aragó, Josep, militant comunista a Borriol, Castelló de la Plana (segle XX). El març de 1932 fou designat president del Bloc Obrer i Camperol de Borriol, en inaugurar-se el Bloc en aquest municipi de la Plana Alta.
Bastida Montañés, Antoni, dirigent socialista castellonenc (segle XX). Va formar part del 1936 del comitè assessor del Comitè Executiu Antifeixista de Castelló com a representant del PSOE.
Bayo i Benlloch, Vicenç, anarcosindicalista a Barcelona (Espadella, Castelló, 1905-Toló, França 1977). Nascut al País Valencià, va emigrar a Barcelona l’any 1925, on establí contacte amb grups esperantistes i va ingressar a la CNT. Per les seves activitats sindicals, va haver d’exiliar-se a França durant la dictadura de Primo de Rivera, i residí a Solliers-Pont (Var), ciutat en la qual freqüentava cercles esperantistes, naturistes i anarquistes. La seva activitat com a esperantista el va dur a congressos internacionals arreu del món. A Toló va continuar militant en la CNT i en l’associació la Libre Pensée. L’any 1936 va tornar al seu poble i col·laborà en la Col·lectivitat Confederal. En acabar la guerra civil, l’any 1939, va ser detingut, torturat i empresonat durant un llarg període de temps. Un cop en llibertat, marxà clandestinament d’Espanya per exiliar-se de nou a França, on prosseguí l’activitat sindical en la Federació Local de Llyères.
Bellés García, Recaredo, sindicalista i polític (Culla, Alt Maestrat, 1904- Vilada, Berguedà, 1979). Militant de la UGT i el PSUC, a Vilada, el 18 d’octubre de 1936 entrà a l’Ajuntament en representació de la UGT, i s’incorporà a la comissió de Governació i a la de Defensa. El 6 de març de 1937, hi va haver una reorganització de l’Ajuntament, en la qual fou nomenat responsable de la Comissió de Transports.
Bellmunt, anarcosindicalista a Castelló de la Plana (segle XX). Va participar en la reorganització de la CNT durant els anys 1930-31. Va presidir el míting d’afirmació sindical celebrat per la CNT de Castelló a mitjan octubre de 1931.
Blasco, Josep Lluís, líder ugetista castellonenc (segle XX). Va ser membre del Comitè Executiu Antifeixista de Castelló en representació de la UGT, quan es va constituir aquest organisme el 1936.
Blasco, Manuel, mariner a Benicarló (segle XX). Membre de la secció de Toners a Benicarló, fou l’encarregat de reorganitzar la Secció d’Oficis Diversos, davant la desfeta ocasionada per la repressió governamental a causa de la insurrecció cantonalista de l’estiu de 1873.
Borillo, Vicent, Vicentet, obrer soldador i dirigent sindical (Vila-real, Castelló de la Plana, 1907-Tolosa de Llenguadoc 1980). Soldador d’ofici i militant cenetista. De molt jove es traslladà a viure a Badalona, on fou un actiu militant del moviment llibertari. Treballador de la CAMPSA, fou un dels encarregats d’organitzar sindicalment els obrers del petroli de tot Espanya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou membre del Comitè Regional de la CNT, que tenia la seu a Badalona. Exiliat a França, tornà a Catalunya poc abans de la proclamació de la Segona República. En finalitzar la guerra civil, s’exilià definitivament a França. Fou membre del Secretariat Intercontinental de la CNT a l’exili i del Consell Nacional de la SIA a França.
Bort Vela, Josep, periodista i escriptor (Alcalà de Xivert, Castelló, 1905). Es va iniciar en el periodisme col·laborant als diaris valencians El Pueblo i El Liberal i a la Gaceta de Bellas Artes de Madrid. Encara que milità al Partit Radical Republicà i participà en alguns mítings d’aquest partit a la província de Castelló durant els anys trenta, col·laborà també a la premsa anarquista. Va escriure durant els anys 1936-1939 a Solidaridad Obrera de Barcelona, amb el pseudònim d’Ariel. Finalitzada la guerra, va exiliar-se a França i fou internat en diversos camps de concentració. A partir de 1945, va reprendre la seva activitat periodística i ocupà el càrrec de director dels diaris La Reconquista de España (Vierzon) i La Nouvelle Espagne (París). Va residir també a Iugoslàvia, on treballà com a cap de redacció de les emissions en castellà de Ràdio Belgrad i com a lector d’espanyol de la Universitat d’aquesta ciutat. Col·laborà també durant el seu exili a la revista Senyera, de Mèxic. Publicà La angustia de vivir (Memorias de un emigrado republicano español). Madrid, 1977.
Camisón, José, ferroviari i militant anarquista valencià (segle XX). Va néixer a Castelló de la Plana i es va traslladar a Madrid, on va transcórrer bàsicament la seva militància sindical. Membre de la CNT, el 1931 fou fundador de la Federació Nacional de la Indústria Ferroviària, i va desenvolupar càrrecs de responsabilitat al comitè nacional. Actiu militant durant els anys de la República, en esclatar la guerra civil participà en l’assalt de la caserna de la Montaña i fou comissari de l’exèrcit. Acabada la guerra, no s’exilià. Fou detingut el 1941 i morí afusellat.
Campos, Miguel, internacionalista a Castelló (segle XIX). Cap a l’octubre de 1872, el Consell Federal de la Internacional, assabentat de la seva adreça i del seu ideari, li va proposar d’organitzar la federació local de l’AIT de Castelló, la localitat on residia.
Castelló-Tárrega Arroyo, Josep, advocat i periodista socialista castellonenc (Castelló 1904-Mèxic DF 1982). Va cursar estudis de dret a la Universitat de València. S’afilià molt jove al PSOE. Va ser delegat al congrés d’aquest partit celebrat el juliol de 1931. Va tenir una activitat militant molt destacada en mítings i campanyes electorals dels socialistes castellonencs durant la Segona República. Els anys de la guerra civil, va exercir el càrrec de fiscal de l’Exèrcit Popular. Es va exiliar al nord d’Àfrica, a França i, finalment, a Mèxic, on va treballar com a redactor i director de la revista Siempre. Fou cap de redacció i director de Senyera, butlletí mensual de la Casa Regional Valenciana a Mèxic.
Darza Domenech, Sebastián, anarcosindicalista (Vinaròs 1900-França 1956). Des de molt jove, va militar en l’organització sindicalista i llibertària del seu poble. Durant la guerra civil, va organitzar i presidir la col·lectivitat de pescadors de Vinaròs, adherida a Indústria Pesquera Regional. A l’exili, va participar en la fundació de la Federació Local de Chateau-Feuillet.
Esteller, Bautista, jornaler i sindicalista a Vinaròs, el Baix Maestrat (segle XX). Fou delegat de la Societat de Peons Jornalers de Vinaròs al VI congrés de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors i similars d’Espanya, que tingué lloc a València els dies 25, 26 i 27 de desembre de 1918 i en el decurs del qual firmà una de les ponències.
Fayos Martínez, Vicente, llaurador, dirigent obrer i comunista (Vilanova de la Reina, Alt Millars, 1937). L’octubre de 1961 va fundar junt amb José Fuster Alandes i Lorenzo Delgado Puentes, el comitè local del Partit Comunista a Vilanova. Va estar implicat, junt amb una vintena de militants més i diversos estudiants, a la Causa núm. 269/62, jutjada a Madrid el 21 de febrer de 1963, i per consell de guerra condemnat a tres anys de presó sota l’acusació de rebel·lió militar per pertànyer a l’organització del Partit Comunista (secretari general a Villanueva de Castellón, a València), per dur a terme tasques sindicals dins les empreses i per organitzar i secundar vagues (especialment les d’Astúries d’abril i maig de 1962).
Fenollosa Alcaide, Ernest, mestre i socialista (la Vall d’Uixó, la Plana Baixa, 1917-1986). Mestre de professió. Tinent d’aviació dins l’Exèrcit Popular de la Segona República durant la guerra civil, va ser empresonat a la fi de la contesa. Quan fou alliberat, va reorganitzar el PSOE de Castelló junt amb Enric Marco Soler, i es féu càrrec del Secretariat d’Organització i, a la vegada, ajudà l’incipient moviment obrer antifranquista. Elegit membre de l’executiva nacional del PSPV-PSOE i de l’executiva nacional d’Unidad Socialista al País Valencià de 1978 a 1980. Senador en la legislatura constituent (1977-1979) i en la primera legislatura democràtica (1979-1982). També fou diputat autonòmic en l’etapa transitòria per Castelló, vocal del congrés extraordinari del PSPV-PSOE (1979) i vocal del II Congreso Nacional del PSPV-PSOE (1980).
Ferré, Maria, militant anarquista castellonenca (Benicarló, el Baix Maestrat, 1901-St. Vincent Rive d’Olt, Olt, França, 1987). Va emigrar a Barcelona, on desenvolupà una activitat intensa dins la CNT junt amb el seu company, Francesc Valls, especialment durant el període bèl·lic. Acabada la contesa, es va exiliar a França, on continuà treballant activament per a l’organització fins a la seva mort.
Flores, Víctor, comunista a Castelló (segle XX). Juntament amb Celso López i en nom de l’Agrupació Comunista de Castelló, cap a l’octubre de 1930 signà una carta dirigida al Comitè Nacional de Llevant del Partit Comunista. Els signants hi lamentaven la maniobra del CE de la Federació Llevantina i atacaven l’escissionisme sindical de la direcció.
Flors Garcia, Joan, metge i propietari (Vila-real 1892-1976). D’idees tradicionalistes, des de molt jove va participar en tota mena d’activitats socials i sindicals catòliques. El 1919 fundà el Sindicat Catòlic Agrari de Vila-real i posteriorment fou vocal de la directiva de la Federació Castellonenca de Sindicats Agrícoles. Establert a Barcelona durant uns anys, creà una editorial especialitzada en temes mèdics i religiosos, i ajudà a impulsar el cooperativisme catòlic a Catalunya i Castella, col·laborant amb Antonio Monedero, aleshores president de la Confederación Nacional Católico Agraria. Durant l’etapa franquista, fou nomenat president de la Diputació de Castelló, director de l’Hospital i president de la Cambra de Comerç.
Flos, Bautista, boter i internacionalista a Vinaròs (segle XIX). Fou el destinatari a Vinaròs de 50 exemplars del Manifiesto de la Comisión Federal a todos los trabajadores de España, publicat el març de 1874.
Gallego Tena, Joaquim, advocat i sindicalista catòlic castellonenc (segle XX). Llicenciat en Dret i secretari de l’Ajuntament d’Almassora, fou partidari de les doctrines socials catòliques d’Antoni Vicent a les terres de Castelló. Vinculat al Cercle Catòlic d’Almassora des de 1900, el 1916 va fundar junt amb el rector del poble el Sindicat Agrícola Sant Josep. Sindicat que dos anys després comptava amb una organització obrera, la Unió Obrera Catòlica d’Almassora, i des del 1921 amb una secció patronal agrària. Lligat a la Federació Castellonenca de Sindicats i a la CNCA, fou elegit caixer i gerent del Sindicat Sant Josep i de la Caixa Rural, fundada per ell el 1916.
Gil Mata, Vicenç, anarcosindicalista (Vila-real, la Plana Baixa, 1907-Marsella 1980). Es va traslladar de molt jove a Barcelona i va formar part del Sindicat de la Construcció. Durant la guerra civil va ocupar alguns llocs de responsabilitat dins la Confederació, entre els quals destacava el de conseller d’Obres Públiques. El 1939 es va exiliar i fou deportat a l’illa de Jersey. Va formar part de la federació local de Marsella.
Gómez Rubio, Cristòfol,Tofolet, obrer de vila i comunista (Castelló, País Valencià, ?-1940). Dirigent de la Joventut del POUM a Castelló, havia estat vocal d’agricultura del Comitè Revolucionari durant la guerra civil. Va ser afusellat al pati de la presó provincial de Castelló, amb 28 presos més, el 25 d’abril de 1940, quan un d’ells es va negar a agenollar-se mentre se celebrava una missa.
Gozalbo, Joaquim, dirigent anarcosindicalista castellonenc (segle XX). Fou un dels principals activistes de la CNT a la comarcal d’Alcora (Castelló) durant la guerra civil. Formà part del comitè regional i organitzà les col·lectivitzacions a les poblacions del seu districte.
Grangel, Pilar, mestra racionalista i anarcosindicalista (Castelló de la Plana 1893-1987). Va treballar a diverses escoles racionalistes. Pertanyia a la CNT. Va escriure la revista Mujeres Libres. Finalitzada la guerra, va marxar cap a França i fou internada als camps de concentració d’aquest país. Va residir a Clarmont-d’Erau. El 1945 s’instal·là definitivament a Montpeller.
Guinot Vilar, Salvador, escriptor, polític i sindicalista catòlic valencià (Castelló 1866-1944). De família camperola, estudià el batxillerat a Castelló i la carrera de Filosofia i Lletres a Madrid on fou deixeble de Menéndez y Pelayo. Durant aquests anys inicià l’estudi dels clàssics, especialment Jaume Roig i Joanot Martorell, i va publicar alguns reculls narratius dins el gènere de la prosa popular. Instal·lat definitivament a Castelló el 1900 per posar-se al capdavant de les propietats agrícoles de la família, es vinculà al Cercle Catòlic i al Gremi de Llauradors de Sant Isidre. Casat amb una neboda d’Antoni Vicent Dols, Joaquima Vicent Fabregat, fou una figura clau en el desenvolupament del sindicalisme catòlic castellonenc. La seva actuació sindical fou molt intensa. Amb Antoni Vicent, fundà el Sindicat Catòlic de Castelló i, durant molts anys col·laborà en la difusió i creació de la xarxa organitzativa de la Federació de Sindicats Catòlics de Castelló. Lligat als terratinents de la Plana, va ocupar entre d’altres càrrecs la presidència de la Junta d’Aigües de la Plana, del Sindicat de la Policia Rural i del Sindicat de Regs de Castelló i, en l’última etapa de la seva vida, de la Caixa d’Estalvis de Castelló. Vinculat al conservadorisme, la seva evolució ideològica fou complexa. Catòlic fervent, durant els anys de joventut s’apropà al carlisme valencià a través del Cercle Catòlic de Castelló. Però des de principis de segle es lligà definitivament al conservadorisme de Maura. Cap provincial del Partit Conservador, fou alcalde de Castelló el 1907 i el 1924, diputat a Corts per Llucena el 1907 i president de la Diputació Provincial el 1929. De vocació literària, fundà un gran nombre de diaris i revistes, i hi col·laborà. Redactor del setmanari carlí La Plana de Castelló el 1881, entre 1883 i 1897 finançà i dirigí El Obrero Católico, òrgan del Cercle Diocesà de Tortosa de les Corporacions Catòliques Obreres. Col·laborà també a Ayer y Hoy, La Tribuna, Lealtad i el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Fundà també el Cercle Artístic de Castelló i el 1919 figurà entre el grup fundacional de la Societat Castellonenca de Cultura, entitat valencianista de caire cultural. Pertanyia a l’Acadèmia de la Història de Madrid, a la de Bones Lletres de Barcelona i al Centre de Cultura Valenciana.
Gumbau Vidal, Josep, pintor i dibuixant castellonenc (Vila-real 1907-1989). Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Als 17 anys es va traslladar a París, ciutat en la qual visqué molts anys. Cultivà la pintura (especialment mural), el dibuix, la fotografia i, fins i tot, la literatura. Obtingué nombrosos premis, entre els quals el diploma d’honor de l’Exposició Regional de l’Ateneu de València (1932) i la medalla de plata a l’Exposició Regional de València de 1934. La seva primera exposició va tenir lloc a l’Ateneu Mercantil de València el 1935. La seva pintura va evolucionar molt, des de l’academicisme formal dels seus primers anys fins a l’art compromès i de caire polític dels anys de la guerra civil. Durant la contesa, s’instal·là al Barri del Carme de València i organitzà, el 1937, la secció de Belles Arts de la CNT d’aquesta ciutat. El 1938 fou nomenat comissari major d’informació per a l’Estat Major republicà. Acabada la guerra, va ser internat en un camp de concentració a Zamora. Després, va marxar a França i es va establir a Marsella. Realitzà moltes exposicions individuals a França i obtingué nombrosos premis. El 1985 s’organitzà a Vila-real, el seu poble natal, una gran mostra antològica de la seva obra.
Jura Nesplà, Francesc, ferroviari i comunista (Castelló de la Plana 1903-Gusen, àustria, 1941). Milità en el Sindicat Ferroviari i al POUM a les comarques tarragonines, on fou molt conegut durant els anys de la República i la guerra civil. S’exilià a França el 1939. Detingut pels alemanys, durant l’ocupació, fou deportat al camp d’extermini de Gusen-2.
Lago Masllorens, Carles, periodista, polític i sindicalista catòlic castellonenc (segle XX). Fou promotor i dirigent del sindicalisme agrícola catòlic a la comarca de la Plana. Procedent de l’Escola de Periodisme d’El Debate, participà en la compra d’El Diario de Castellón per part de la Federació Castellonenca de Sindicats Agrícoles, i en fou el director durant els anys trenta. Milità en la Dreta Regional Valenciana, amb la qual va col·laborar en actes públics per a captar el vot obrer i camperol.
Lavall, Antoni, comunista a Castelló de la Plana (segle XX). El 26 de setembre de 1931, en el moment de la seva constitució, fou elegit vicepresident del Bloc Obrer i Camperol a la ciutat de Castelló de la Plana.
Llop, Vicent, internacionalista a Vila-real (segle XIX). Cap a octubre de 1872, el Consell Federal de la Internacional, assabentat de la seva adreça, li va proposar d’organitzar la Federació Local d’AIT a Vila-real (la Plana Baixa), la localitat on residia.
Marco Soler, Enric, espardanyer i sindicalista valencià (Vall d’Uixó 1918). Va començar la militància en el PSOE durant la Segona República. Tinent d’enginyers durant la guerra civil, fou empresonat a la fi de la contesa. Quan va ser alliberat reorganitzà el PSOE de Castelló junt amb Ernest Fenollosa Alcaide. Ha estat secretari general de l’agrupació local de la Vall d’Uixó del PSOE, president i secretari general de la Federació Socialista de Castelló (1976-78), i president del PSOE del País Valencià de febrer de 1978 a juny de 1979. Ha participat en el I congrés del PSOE del País Valencià (1978) i en el III Congrés Nacional del PSPV-PSOE celebrat a Benicàssim el 1982. Fou senador per Castelló el 1977 i diputat en la Diputació Provincial de Castelló entre 1979 i 1983.
Marsà, Dionís, fuster i comunista a Castelló de la Plana (segle XX). Ha estat un dels fundadors del Partit Comunista d’Espanya a la província de Castelló. En iniciar-se la Segona República, milità al BOC i el 26 de setembre de 1931, en el moment de la seva constitució, fou nomenat president de la junta directiva del BOC de Castelló i a començaments de 1932 presidí la Federació Provincial del BOC castellonenc. El 1933 fou elegit membre del Comitè Central de la Federació Comunista Ibèrica (BOC) i participà, com a delegat de Castelló, en el segon congrés de la Federació Comunista Ibèrica on, davant el sorgiment d’una oposició a l’entorn del setmanari L’Hora, expressà el temor d’una futura dissidència. A partir de 1935 continuà militant en el POUM.
Moliner, Antoni, flequer i societari a Castelló (segle XIX). En nom dels 40 afiliats a la Societat de Flequers de Castelló, es va adherir al Congrés Nacional Obrer, celebrat a Barcelona l’agost de 1888.
Navarro Barrue, Vicente, paleta i socialista (Vila-real, la Plana Baixa, 1911 -Castelmayran, França, 1956). Fou un dels animadors de les Joventuts Socialistes de Vila-real. Durant els anys trenta va ocupar diversos càrrecs directius al Sindicat de Paletes “El Porvenir” de la seva localitat. El 1936 s’incorporà a la columna Torres Benito, on va ascendir fins al grau de capità. Marxà a l’exili el 1939, ocupà diversos càrrecs locals de la UGT i el PSOE a los-Sarrasins, a França.
Obiol Bayerri, Joan, pagès i sindicalista a Peníscola, el Baix Maestrat (segle XX). Participà, com a delegat de la Societat Agrícola de Penínsola, en el segon congrés de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors d’Espanya, que se celebrà a València els dies 1-3 de maig de 1914.
Peirat Avinent, Julià, empleat i comunista a Castelló de la Plana (segle XX). Havia estat, juntament amb Dionís Marsà, un dels fundadors del Partit Comunista d’Espanya a la província de Castelló. En iniciar-se la Segona República, milità al BOC i el 26 de setembre de 1931, en el moment de la constitució, fou nomenat secretari de la junta directiva del BOC de Castelló. Fou membre del Comitè Central de la Federació Comunista Ibèrica (BOC) a partir de 1933 i ho continuava essent el 193, quan fou reelegit al tercer congrés del BOC celebrat a Barcelona el mes d’abril de 1934. Militant del POUM des de setembre de 1935, participà en la reunió del Comitè Central del nou partit que se celebrà a Barcelona el gener de 1936. Durant la guerra civil, va participar, en representació de Castelló, en el Comitè Central del nou partit que se celebrà a Barcelona els dies 12-16 de desembre de 1936, i fou un dels firmants del manifest en què s’acusava el PSUC de provocar la crisi de la Generalitat per frenar l’obra revolucionària del proletariat català. El novembre de 1936 formava part de la Comissió Gestora de l’Ajuntament.
Penya Masip, Miquel, metge i intel·lectual castellonenc (Castelló 1899-1975). Va cursar estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Va ingressar a la lògia maçònica Helios el 1924. Fou detingut durant la Dictadura de Primo de Rivera. Va ser el primer president del partit Acció Republicana a la província de Castelló el 1931. Va ser un dels fundadors del partit d’Esquerra Republicana al País Valencià. Es presentà com a candidat a les eleccions legislatives de 1931. Va fundar el diari Libertad aquell mateix any. Fou membre d’Esquerra Valenciana. Va ser un dels signants de les “Normes de Castelló” el 1932. Durant la guerra civil, participà en la creació de l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica (1936), va pertànyer a l’Ateneu Racionalista i al Sindicat Mèdic de la UGT. En el període de 1936-39 treballà a l’Hospital de Benicàssim, on s’acollia els ferits de les Brigades Internacionals. Més tard es traslladà a Barcelona, exercí de metge en diversos hospitals militars i assolí el grau de comandant-metge de l’Exèrcit Popular de la República. Acabada la contesa, s’exilià a França (Seta), on va col·laborar amb la JARE (Junta d’Auxili als Republicans Espanyols). Més tard, marxà cap a Mèxic. En aquest país va escriure a les publicacions Quaderns de l’Exili (1943-47) i Veu Catalana (1958-63). Participà en les deliberacions del Consell Nacional Català reunit a Mèxic el 1966. Va retornar a Castelló el 1973.
Pobia (o Povia), Vicente, peò jornaler i sindicalista a Sant Jordi, el Baix Maestrat (segle XX). Va participar, com a delegat de la Societat de Peons Jornalers de Sant Jordi, en el VI congrés de la Federació Nacional d’Obrers Agricultors i Similars d’Espanya, que tingué lloc a València els dies 25, 26 i 27 de desembre de 1918, i en el decurs del qual firmà una de les ponències.
Prior Ríos, Ramón, metal·lúrgic i sindicalista (Xeldo, l’Alt Palància, 1898-Foix, França, 1964). Immigrant a Barcelona, milità activament en els Sindicats del Vidre i de la Metal·lúrgia, en el si dels quals s’enfrontà al pistolerisme propugnat per Martínez Anido i Arlengui. El 1919 fou un dels fundadors del Sindicat únic de Soneja, a l’Alt Palància. A la Dictadura de Primo de Rivera, fou perseguit i empresonat i durant set anys va viure exiliat a França. Va retornar a Soneja en proclamar-se la República. En esclatar la guerra civil, va participar activament en la col·lectivitat local i posteriorment marxà al front de Terol amb la Columna de Ferro. El 1939 fou empresonat i condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de trenta anys. Patí camps de treball a Belchite, fins que fou posat en llibertat condicional. Aleshores es reincorporà a la lluita clandestina contra la dictadura franquista i el 1949 s’exilià de nou a França.
Queral, Vicent, comunista a Castelló de la Plana (segle XX). Membre del BOC, el 26 de setembre de 1931, en el moment de la seva constitució, fou nomenat tresorer de la junta directiva del BOC de Castelló.
Rabasa Gumbau, Josep, comerciant i comunista (Vinaròs 1911 -Castelló 1940). Militant del BOC, el 1933 era membre del seu comitè central. A partir del setembre de 1935 esdevingué militant del POUM al País Valencià i fou membre del comitè executiu del Front Popular de Vinaròs. En esclatar la guerra, va marxar de Vinaròs, en desacord amb els excessos comesos pel Comitè Antifeixista local, i s’instal·là a València, on col·laborà amb Luis Portella en la publicació d’El Comunista, l’òrgan del POUM al País Valencià. Fou membre del comitè executiu del POUM al País Valencià. A la fi de la guerra, marxà al front amb les Brigades Internacionals. No va voler exiliar-se, convençut que no li passaria res, en no tenir delictes de sang. Però fou detingut, jutjat i afusellat.
Santos Moliner, Miquel, espardenyer i sindicalista a Castelló de la Plana (segle XX). Militant de la UGT, el 1932 era el secretari, amb seu a Castelló, de la Federació Nacional d’Obrers Espardenyers i Oficis Annexos d’Espanya, organitzada com a Federació Nacional d’Indústria de la UGT.
