1. Introducció
El nostre estudi analitza l´Ajuntament castellonenc de 1938 al 1948. El període comença amb l´entrada de les tropes nacionals i termina amb la institucionalització del règim en la ‘democràcia orgànica’. La victòria franquista suposarà el trencament de l´estat republicà. El ‘Nuevo Estado’ s´organitza a l´entorn d´un sistema centralista i monopolitzat per un partit, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.[1]
1.1 Bibliografía
La bibliografia del franquisme en els anys 80 sobre institucions i polítics donarà un salt quantitatiu i qualitatiu. El treball d´Encarna Nicolás sobre Múrcia establirà pautes metodològiques i la historiografia catalana enriquirà el tema amb noves aportacions com les relacions entre el poder econòmic i polític i el debat sobre la ruptura o el continuïsme dels grups dirigents.
En la Comunitat Valenciana l´estudi de Glicerio Sánchez sobre Alacant ha obert el camp a nous historiadors que promociones les seues tesis en publicacions i congressos. Cal destacar monografies locals i comarcals, com a Catarroja, la Ribera Baixa, i l´impuls de les universitats – sobre tot València i Alacant – per encetar obres importants.
A Castelló la relació és minsa i massa general. Només la recopilació de Ramón Godes entorn a les organitzacions del ‘Movimiento’ en els anys 40 i l´interessant article de María Folch a L´Avenç sobre el ‘Nuevo Estado’; però ara deurem afegir la imprescindible tesi doctoral d´Andreu Ginés “La instauració del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i València”.
En relació als temes tractats en relació a la dictadura predomina el camp de la repressió incloent l´exili, les depuracions o la resistència i la història econòmica, en especial del primer franquisme. També s´ha treballat l´activitat política en els municipis i la província i l´origen social i polític de les èlits que governen el territori.[2]
1.2 L´Ajuntament de Castelló
El franquisme hereda els càrrecs del sistema liberal amb Governs Civils, Ajuntaments i Diputacions Provincials però l´omple de contiguts diferents. Trenca el reformisme republicà d´estatuts i mancomunitats pels principis jeràrquics del ‘Movimiento’. El governador civil serà el representant provincial de la dictadura al territorri provincial; Diputació Provincial i Ajuntament són apèndixs administratius del veritable centre de poder, el Govern Civil.
El municipi en el s. XIX és una delegació del govern central per hisenda, les eleccions i el reclutament local. L´administració de l´Estat es regeix pel torn entre el partit conservador i el liberal. Des del Ministeri de Governació es controlen les eleccions amb el ‘encasillamiento’ i el poder en mans dels cacics sense la incorporació de nous sectors socials.
La II República significa un canvi en el vell model centralista amb el lliure nomenament dels alcaldes per les corporacions i la municipalització dels serveis, però la legislació republicana serà esborrada en la guerra civil.
L´ajuntament franquista es recolza en l´Estatut Municipal de 1924 i la Llei Municipal de 1935, completat amb nous decrets en la guerra. El decret del 30 de setembre de 1936 legisla el nou ordre de Comissions Gestores que recullen d´un article republicà. L´article permet el govern d´una comissió en municipis de més de 20.000 habitants en un procès d´excepció. Amb aquesta mesura es soluciona un buit de poder i permet tenir uns representants fidels al règim. En 1938, el govern nacional creà una Comissió per redactar un projecte a nivell municipal i provincial. El codi rectificat va passar al Consejo Nacional i, finalment, la documentació es trasllada a les Corts per preparar la Llei de Bases que articularà la vida local i provincial.
El municipi, segons les lleis franquistes, es composa de l´alcalde, l´ajuntament i la Comissió Permanent en poblacions de més de 2.000 habitants. L´alcalde “tiene la doble personalidad de representante del gobierno y jefe de la administración municipal”(Instituto de Estudios Políticos, 1961, p.318).
La Llei de Bases de 1945 reafirma el centralisme, la dependència de Govern Civil i les limitacions pressupostàries des de 1948. A partir d´aquesta data els candidats són proclamats en unes ‘eleccions orgàniques’. Des de Govern Civil es proposen uns polítics -seleccionats prèviament- per tres branques socials: familiar, entitats i sindicats.
Els ajuntaments perden l´autonomia política i econòmica que serà tutelada pel governador civil qui nomena als candidats amb el beneplàcit del ministre de governació. El governador civil rep les propostes de persones destacades de la regió i és sol·liciten informes a FET-JONS i la Guàrdia Civil. FET-JONS detalla la professió, estat civil, càrrecs polítics, conducta pública i religiosa, mentre la Guàrdia Civil les activitats polítiques. S´insistirà en els antecedents i sobre tot, l´adhesió incondicional al ‘Movimiento’. Els candidats són persones de rellevància social i fidels al govern central. Encara que els orígens polítics es diversifiquen tots s´uniran en la fidelitat al ‘Caudillo’.
2. Castelló
Per entrar en matèria hem de conèixer com era Castelló social i políticament abans de la guerra per analitzar l´evolució posterior.
Castelló en 1936 és una ciutat de 38.000 habitants amb predomini de l´ecomia agrícola -sobre tot del sector taronger- i poca indústria. Es una societat de llauradors amb petits i grans propietaris, un gran nombre de jornalers, pocs obrers, professionals liberals i una forta presència de funcionaris.
2.1 Política
A nivell polític destaca Unió Republicana que aglutina a la nova burgesia comercial i de formació universitària. Es un moviment interclassista sense pla definit, però amb un to anticlerical liderat per l´advocat Fernando Gasset.
Gaietà Huguet amb Acció Republicana presenta un programa més esquerrà que Unió Republicana, publiquen el seu periòdic Libertad. En 1934 Gaietà Huguet i altres polítics fundaran Esquerra Republicana del País Valencià.
En la dreta destaca Acció Ciutadana Monàrquica (ACM), la Dreta Regional Valenciana i els Tradicionalistes.
Acció Ciutadana Monàrquica té una base social diversa, amb predomini dels propietaris agraris, i un programa catòlic-agrarista. Liderats per C. Bigné i J. Sales, procedeixen dels upetistes de Primo de Rivera.
La Dreta Regional Valenciana (DRV) pren força en Castelló en el 1931 com Dreta Regional Agrària (DRA) i atreu a la burgesia industrial, comercial i d´exportació de cítrics. Inclourà diverses tendències com el conservador Carlos Fabra, el maurista Manuel Breva Perales, l´albinyanista Vilar o sindicalistes catòlics com Joaquin Gallego i Carlos Lago -director delDiario de Castellón-. El Partit Republicà Conservador ingressa en DRA en gener de 1935 formant part de la CEDA (Confederació Española de Derechas Autónoma) que unirà totes les forces conservadores. L´Ateneo Radical és el seu local social al carrer Ruiz Zorrilla amb el sindicat agrari La Fertilizadora.
Els carlistes de la Comunió Tradicionalista de Jaime Chicharro defenen en el seu programa la tradició carlina, la família i la propietat.
A més es deu afegir els vint-i-cinc sindicats catòlics amb 10.730 socis, l´ Associació de Mestres Catòlics, la Confederació Catòlica de Pares de Família i els Cercles Catòlics.
DRV i carlistes presenten en 1933 una llista conjunta que triomfarà en la primera volta però eixirà en minoria en la segona. En les eleccions de 1936 DRV i Tradicionalistes no s´uniran malgrat la unitat que defen elDiario de Castelló.La dreta (DRV, Tradicionalistes i Radicals) s´oposarà a l´anticlerical Front Popular.
Al llarg de la II República s´havia gestat l´oposició al sistema democràtic iniciat el 14 d´abril de 1931. La dreta amb els terratinents, l´església i l´exèrcit al davant s´oposa a la política i les mesures socials del govern. L´esquerra amb vagues i moviments insurreccionals, com en octubre de 1934, demane més canvis.
Les eleccions de febrer de 1936 donen la victòria al Front Popular, una aliança de forces liberals i d´esquerres. El resultat és 1 diputat per Unió Republicana, 1 per Izquierda Republicana, 1 independent d´esquerres, 1 del PSOE i 2 de DRA/Tradicionalistes.
Però l´agitació i el descontent continua fins la sublevació el 18 de juliol de 1936 dels militars africanistes contra el govern legítim.
El 15 de juny de 1938 s´obre una nova etapa en l´Ajuntament de Castelló. En el llibre d´actes del municipi es fa un buit d´unes quantes pàgines en blanc entre el govern republicà d´Amadeu Ribó Simont i la Comissió Gestora que presidirà José Gimeno Almela. Castelló manté les mateixes pautes que altres municipis en la postguerra: un pressupost minvat dirigit a eliminar qualsevol presència republicana i una orientació dretana i catòlica.
Per la professió els polítics municipals procediran de professions liberals, el comerç i la indústria. Cal destacar que dels cinc alcaldes dos són arquitectes, dos advocats i un farmacèutic.
Hi ha tres etapes en aquests anys marcades pels canvis de governador civil en la província -al igual que en la resta del Estat- i el nomenament dels consistoris i els regidors. En primer lloc, l´alcaldia de José Gimeno Almela estarà determinada pel curs de la guerra i el control militar. En segon lloc, des d´abril de 1939 fins juny de 1948 els tres alcaldes nomenats -V.Traver, J.M. Casado i B. Fabregat- governaran pràcticament amb el mateix equip municipal. Per últim, l´alcaldia de Carlos Fabra Andrés, pare de l´actual president de la Diputació de Castelló, obre una renovació dels dirigents amb matissos destacats com la presència destacada d´empresaris a l´ajuntament.
2.2 El Primer Franquisme. Etapes.
2.2.1 En guerra
El primer govern serà d´intirinitat, ja que la guerra civil no s´ha acabat. En l´acta de constitució de la Comissió Gestora afirmen que “estos nombramientos tienen carácter provisional”.[3]
De la mateixa forma que a la resta de territori ocupat, els regidors són designats per l´autoritat militar. En un informe de Juan Villalonga, cap de l´exèrcit d´ocupació i fill d´un destacat comerciant de Figueroles, sobre la vida civil després de la guerra defineix com es formarà el nou govern, donen entrada a
Donen entrada a “representaciones de Falange, del Tradicionalismo y de Renovación; no considerándolos como unidad u organización política, sino como una base para seleccionar el personal. También se eligen elementos de antecedentes derechistas, dando preferencia a los que han sufrido persecución. La elección se hace con vistas a la unión de todos las fuerzas derechistas”.[4]
La clau són els partits del Movimiento, però convida a deixar els antecedents polítics i agrupar-se entorn FET-JONS. Es parla del partit únic i la fusió dels ideals tradicionalistes amb les normes que inspiren Falange. Franco en el Parte Oficial de Guerra diu: ”No queremos a España dominada por un solo grupo, sea éste o el otro, ni de los capitalistas ni de los proletarios. España es para todos los españoles que la quieran y la sirvan en la disciplina política del Estado”.[5]
En 1938 l´entitat de FET-JONS és escassa i les noves autoritats no troben personal polític. Es important destacar que tradicionalistes, dretans, catòlics i , fins i tot, algú radical són la base social del primer franquisme. Unitat de personalitats diverses, però de bones referències socials i religioses. A més els excaptius, perseguits i amb familiars assassinats en la guerra tenen prioritat en l´elecció de càrrecs públics.
Villalonga destaca la manca de personal jove per restablir la vida civil, econòmica i política. Alerta dels caps de Falange sorgits del desconcert i el perill en la designació d´ un “aprovechado o un vivo. O un veleta sensible al menor soplo político”. En eixe mateix sentit en un informe de juliol de 1938 considera que entorn als centres oficials “se establecen colaboradores no siempre desinteresados, que llegan a conseguir nombramientos oficiales un poco a espaldas de la realidad local que les permiten entrar en estas zonas en un plano superior”.[6]Es critica els nomenaments -lligats als vells cacics republicans- i es propossa la consulta a les autoritats en la presa de decisions.
La llista de regidors estarà formada per un grup heterogeni i procedent de diferents sectors socials. Tots amb reconegut prestigi defensors d´una política dretana, fidels al nou govern però sense experiència política. Al disseny del nou Estat, l´alcalde serà un professional conegut i obedient a Governació.
José Gimeno Almela exercirà des del 15 de Juny 1938 fins al final de la guerra civil. Arquitecte, catòlic i de dretes assumirà la gestora per manament de l´Auditoria de Guerra. En el discurs d´acomiadament d´aquesta corporació, afirmen que la Gestora de Gimeno Almela estava “formada por un puñado de hombres conocidísimos en Castellón, de reconocida competencia en sus actividades profesionales y de probado entusiasmo por el Movimiento Nacional”.[7]
El consistori afrontarà els serveis de manteniment com clavegueram, aigua i electricitat i les reparacions provocades per la guerra. “Una ciudad recien liberada tarda muy poco en cambiar su aspecto sucio y desorganizado, propio de la zona roja, por una fisonomía
agradable y acogedora”.[8]Destaca la feina de FET-JONS en la neteja de runa i esborrany de ròtuls. La seua tasca serà frenada per la manca de numerari que déu solucionar demanant crèdits.
Arran de la guerra i la indefinició política l´autoritat militar disposarà de tot el poder. Els bans municipals emanen d´ordres militars per eliminar qualsevol referència republicana. Així canviaran el nom dels carrers, l´escut de la ciutat, expurgaran la biblioteca i depuraran al personal del consistori. Prestarà especial atenció a la reposició de campanes i la reparació de l´ermitori de Lledó, símbols del nou rumb polític.
L´activitat municipal s´encamina a la creació d´un nou Estat amb fort contigut catòlic. La dreta ve amb bons ulls les mesures que esborren el laïcisme republicà per enaltir l´ordre i el catolicisme. El nou govern, amb aquestes mesures, definirà el seu model de ciutat, fonamentat en el mite del Castelló agrari i catòlic enfront del passat republicà.[9]Segons l´historiador Andreu Ginés és el retorn a la religió i l´ordre.
En aquest primer consistori coneixem a dos tradicionalistes amb un passat contrastat, Luis Vellón Martí i Manuel Mingarro Roca; i un petit comerciant, José Félix Tárrega. Luis Vellón Martí és tradicionalista i repetirà en la gestora de Traver. El seu pare -Manuel Vellón- fou l´empresari de la electricitat que va fundà a principis de s.XX Vellón, Gómez i Cía. Luis dirigirà Hidroelètrica Española fins 1962, any de la seua jubilació. Manuel Mingarro Roca és advocat, publicista i propietari taronger, president en 1910 del Centre de la Juventud Tradicionalista, membre de l´Asamblea Nacional Consultiva de Primo de Rivera, entre 1925-26 serà president de la Comunitat de Llauradors i es fa càrrec de la Diputació Provincial entre 1928-30. I, per últim, José Félix Tárrega Sorribes, comerciant d´una botiga de lones i fils al carrer Colón, seria segon tinent alcalde. Excepció feta de Vellón i Mingarro, la resta no són persones anteriorment conegudes, només Mingarro tenia experiencia política i no és elegit alcalde.
Nomenats per la seua submissió es sotmetran a una fort disciplina en temps de guerra i compliran la tasca encomanada sense rèplica ni indisciplina. Només comentar la destitució de Joan Fabregat Sales el 18 de març de 1939 pel seu comportament inadequat en les festes de la Magdalena.
En el primer govern destaca el comandament del tradicionalisme i la direcció de classes benestants si mirem les seues professions.
2.2.2 Reconstrucció
La fi de la guerra i el canvi en el Ministeri de Governació originen el cessament de Gimeno Almela. El Governador Civil, Martín Sada Moneo, sancionarà el nou consistori que és dictat des de Madrid. A Castelló, FET-JONS i la Guàrdia Civil preparen les fitxes dels futurs gestors.
Al governador civil li arriben tres propostes de renovació:
D´una banda, FET-JONS presenta el 27 de març de 1939 al militar Fernando de Torre Franco-Romero com alcalde. Persona coneguda i arrelada en la ciutat que s´acompanyaria de futurs polítics com Luis Revest, Vicente Traver o Angel Sánchez Gozalbo. No és d´estranyar la presència d´un militar al capdavant, ja que l´exèrcit formarà els primers governs municipals en la ‘conquesta nacional’. Segons Andreu Ginés hi ha un altre llistat falangista que proposa Frederic de Brugada, cap provincial de FET-JONS. En segon lloc el llistat de Salvador Guinot amb 15 candidats, i per últim Juan Flors presenta tretze.[10]
Aquest currículum vitae de personalitats és presentat en Govern Civil on preparen el llistat de candidats entre el 4 i el 8 d´abril de 1939. Tantes llistes de candidats reflexa la diversitat d´opinions i el difícil joc de noms que deu fer el governador per confeccionar la llista definitiva.
El 15 d´Abril Vicente Traver Tomás serà nomenat alcalde “debidamente autorizado por el Excmo. Sr. Mtro. de la Gobernación”, Ramón Serrano Súñer.[11]
Vicente Traver Tomás (1888-1966). Arquitecte que elabora el Pla d´Ordenació i Urbanització de Castelló(1924) i director artístic de l´Expo de Sevilla (1926), establert a Castelló reconstruirà les esglésies afectades per la guerra, es gendre de Carlos González Espresati Chaparro, persona molt destacada en els cercles econòmics de la ciutat.[12]Vicente Traver és seleccionat per la seua condició d´arquitecte per reconstruir la ciutat i governarà el municipi entre abril de 1939 i novembre de 1942.
Ramón Serrano Súñer (Cartagena 1901-Marbella 2003) estudià batxillerat a Castelló i Dret a Madrid. Dirigent d´Acció Popular i en la II República membre del Bloc Nacional. Amic de Jose Antonio Primo de Rivera i José Maria Gil Robles. Elegit en 1933 diputat per la CEDA a Saragossa. A la guerra civil l´empresonen, però fuig a la zona nacional on contacta amb Franco. El “cuñadísimo” de Franco va ser ministre de Governació i Interior (1938-39) i Afers Exteriors (1940-42). Dirigirà amb mà de ferro el Ministeri de Governació en els primers anys del franquisme creant una administració centralista i jeràrquica en mans dels governadors civils. Serrano Súñer va viure uns anys a Castelló mentre el seu pare treballava en el port com enginyer i va establir una afectuosa relació amb la ciutat. Company d´estudis de José Santa Cruz Teigeiro en l´Institut d´Ensenyament Mitjà on és professor Luis Revest Corzo, historiador i advocat. José Santa.Cruz Teigeiro compartirà un despatx d´advocats amb José María Mira i Luis Revest. Els tres són els directors del ‘Círculo de Estudios’ i donen suport a José María Conillera que fundà Juventud Católica l´any 1932. Persones conservadores i vinculades als postulats de l´Església.
Serrano Súñer nomenarà els vells amics de joventut en el consistori castellonenc. Regidors de confiança fidels al nou règim franquista. Si més no Santa Cruz i Revest seran jutges en les comissions depuradores de funcionaris. Alhora es beneficiarà del prestigi de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC) per aconseguir l´equip de govern.
La Societat Castellonenca de Cultura és un grup d´estudiosos de la cultura valenciana. De diverses ideologies, molts d´ells signaran les Normes de Castelló. Pel nou règim no representen cap perill ja que el seu valencianisme és un regionalisme conservador compatible amb el franquisme. Els ‘sabuts’ -amb Angel Sánchez Gozalbo i Luis Revest al capdavant- són homes de lletres amb una gran consideració social.
Angel Sánchez Gozalbo col.laborà amb el nou règim com secretari local de FET-JONS en 1938 i com a regidor amb Vicente Traver. Metge i fundador de la Societat Castellonenca de Cultura. Va militar en la Unión Patriótica de Primo de Rivera.
Per la seua banda, Luis Revest Corzo (València 1883-Castelló 1963), arxiver i cronista, va militar abans del 1936 amb els Tradicionalistes i fou perseguit a la guerra. Relacionat familiarment amb J.M.de Mira Orduña -president de la Diputació Provincial entre 1940-47-. Cal comentar la presència de Ramón Roig Morelló com a regidor; destacat republicà, però ric i amic de Ramón Serrano Súñer.
L´ajuntament serà nomenat entre la xarxa d´amics de Serrano Súñer a Castelló. El municipi és fruit de l´amiguisme i una xarxa de clientelisme, segons el model de Martí Marin (Martí Marín, 2000). L´alcalde Vicent Traver estarà relacionat familiarment amb el poder econòmic i els regidors amics de Serrano Súñer. El consistori redueix la forta influència tradicionalista per un grapat de persones ben considerades a nivell social, augmentant la presència d´antics dretans de la DRV.
Als primers anys, el consistori castellonenc marca una pauta diferent. Un grapat de professionals liberals com metges o advocats dirigiran la política local amb gent d´ordre i catòlica de les classes dominants -agricultors, propietaris i comerciants-.
Procedents de la DRA i el tradicionalisme són la base social per garantir una ideologia dretana sense protagonismes i fidels al franquisme. Tampoc són persones de grans fortunes i el seu nom no apareix entre els més rics de Castelló, encara que es coneixen pel seu prestigi social i la seua tasca professional en la ciutat. La majoria dels regidors són novells en política i no gaire coneguts.
Al discurs de presentació, Vicente Traver parla d´actuar en pro de Castelló “tanto en el aspecto moral como en el aspecto económico. Deben suprimirse los malos modos y la falta de respeto a personas y monumentos”. A l´aspecte econòmic s´han d´aguantar les càrregues però “no es posible administrar el ayuntamiento como un caudal propio”. Acusa a “la oligarquia entonces reinante” -els cacics republicans- d´inutilitzar els bons propòsits.[13]
La nova gestora reconstruirà l´església Major, seguirà la retolació dels carrers i aixecarà la Creu dels Caiguts. La seua activitat continua el camí iniciat per Gimeno Almela afavorint la dreta i el contingut catòlic. Augmenta la pressió fiscal i critica la malversació de fons públics. Un període que trenca el republicanisme i obrirà en aquests anys una fort repressió. (Porcar, J. L., 2008).
L´alcalde presenta la dimissió per que se li demana per incompatibilitat de dos feines, com arquitecte i alcalde. El 2 de novembre de 1941 circulen rumors que critiquen a Vicente Traver. A continuació presenten la dimissió tots els regidors exigint un esclariment dels fets. El Governador Civil demana ajuda al Cap Militar de la Zona 3 ª de la Regió Militar. També a la Direcció General de Seguretat i l´auxili de Governació. Al final li donen la confiança total a l´alcalde. Desconeixem el contigut de les calúmnies, però va ser un cas important a raó de la resposta oficial.
El 22 de gener de 1942 cessen a Vicente Ferrer Compañ -consignatari del Grao de Castelló-. Es acusat de presidir una comissió per coaccionar al Comandant de Marina del Port. Volen derogar les taxes en la venda de peix. La taxa era un fre al mercat lliure. Es denuncia a determinada gent perquè servisca d´exemple públic de lluita contra la corrupció.[14]
El 20 de Novembre de 1941 amb motiu de l´aniversari de la mort de Jose Antonio, Ramón Serrano Súñer inagurarà el grup escolar que porta el nom del seu germà Fernando. Descobrirà una placa en el Grao a nom del seu pare, enginyer que participà en les obres del port. I, per últim, l´Ajuntament de Castelló en sessió extraordinària l´oferirà el títol d´Alcalde Honorari. Aquestes mostres d´agraïment a Serrano Súñer són resultat dels favors oferts als vells amics. A finals d´aquest any Castelló demanarà ser capital episcopal amb el recolzament de Serrano Súñer. Sogorb no vol renunciar a la seu capitalitat religiosa i buscarà l´ajuda del ministre de governació, Valentín Galarza Morante, i la influència dels Navarro Reverter a Madrid. Al ministre li dediquen una placa pel seu captiveri a la guerra civil i un carrer en el seu honor. Sogorb guanyà la partida a la capital, sobre tot, després de l´eixida del govern de Ramón Serrano Súñer.
El 3 de noviembre del 1942 es proposa a José Maria Casado Pallarés com alcalde. El 7 d´aquest mes el ministre de Governació aprova el canvi d´alcalde.
José María Casado Pallarés, notari, va col.laborar a la DRA. Delegat Provincial de Justícia i Dret en Falange fins a la seua elecció. Dretà amb costums religioses i bona conducta moral i pública. Deixarà el càrrec el 3 d´abril de 1944 per exercir la seua professió a València. Continuarà les obres iniciades urbanitzant Huerto Sogueros i l´Avinguda del Mar.
En març del 1944 preparen l´alternativa al consistori de Casado amb Benjamín Fabregat d´alcalde i Pedro Muñiz Izquierdo com primer tinent d´alcalde. Benjamín Fabregat és farmacèutic i afiliat a DRA. Perseguit i fet pres a Segorb. Acabada la guerra exercirà diversos càrrecs com Delegat Provincial de la Germandat de Captius i Delegat Provincial de l´Administració i Tresoreria de FET-JONS. Muñiz Izquierdo és cap metge de la Policlínica d´Auxili Social. Catòlic i persona d´ordre que li van assassinar a dos germans durant la guerra civil.
José Andino, el governador civil, en la presentació dels nous càrrecs, comenta la importància de l´exportació i el foment de la indústria en els pròxims anys com fonament del progrés. Fabregat li manifesta la seua lleialtat i la importància per la unitat del ‘Movimiento’. Arremet contra “agiotistas, acapadores, estraperlistas y aprovechados” i està “dispuesto a acatarcontra mi voluntadlas órdenes emanadas de la Superioridad”.[15]En la seua presentació com alcalde resta imprés el rebuig al càrrec; fet extraordinari en aquests anys. En desacord amb la seua designació, però obedient al dictat de la superioritat el seu govern no té gaire futur.
Ambdós alcaldes, amb el mateix equip que V.Traver, insitiran en la lluita contra el frau però en la realitat la il.legalitat es permetrà. Es tracta d´un període de transició de sis anys que destaquen més per la seua obediència jeràrquica que pel seu interès pel càrrec. Els mateixos regidors nomenats per S.Súñer tenen la confiança en els governs de Casado i Fabregat.
2.2.3 Carlos Fabra Andrés
L´arribada del nou governador, Luis Julve Ceperuelo, suposa canvis en l´Ajuntament i Diputació Provincial. En un primer llistat el 29 maig del 1946 apareix Carlos Fabra com alcalde i Severino Ramos Feltrer primer tinent alcalde. La renovació en la Gestora és per “haber solicitado algunos de sus componentes el relevo en sus funciones concejiles por llevar siete años en el cargo con el consiguiente desgaste y en cuanto a los restantes por un abandono absoluto de la misión que por los cargos que desempeñan están obligados a desarrollar”.[16]
El 8 d´octubre es ratifica la mateixa relació de maig. En març de 1947 Luis Julve exigeix un llistat de persones adients per als nous càrrecs. FET-JONS li presenta els informes amb la fitxa policial de 36 candidats. Es un grup heterogeni de la dreta castellonenca. Encara que la seua procedència política i professional és diversa són persones ‘de orden y de derechas’.
La informació del dossier de 1947 permet configurar l´alcaldia en maig de 1948 i presentar el nou ajuntament de Carlos Fabra. Els catorze regidors eixiran de la llista falangista, excepte cinc noms. Joaquin Benlloch Martin és enginyer i de Ciudad Real. Severino Ramos industrial i A.González Rubio professor mercantil. Per últim, Antonio Albiol és tradicionalista i Alfonso Gil Maties, advocat del P. Radical i gendre de Fernando Gasset. El pes social i econòmic de Gasset és present a la ciutat per mitjà de familiars i amics que ocupen càrrecs polítics.
El Governador Civil es demorarà en l´elecció “porque entendía mi deber de escoger escrupulosamente a los que deberían ser sus dignos sucesores”.[17]Potser en realitat fos la manca d´acord amb les ‘forces vives’ de la ciutat.
Al final la comissió de Fabra està formada per “personalidades destacadas por sus conocimientos técnicos, por sus actividades industriales y comerciales y por la representación profesional…”.[18]Destaca l´entrada d´industrials, com Severino Ramos i Casimiro Melià, i de professionals liberals com un arquitecte o un farmacèutic a més dels propietaris i llauradors, presents en els primers governs franquistes.
Pel seu currículum polític resta algun tradicionalista, però guanya els procedents de la DRV o, la versió local, DRA. També s´inclou algú antic republicà com Juan Bautista Traver Tomás, afiliat a Esquerra Valenciana, i Alfons Gil Maties.
El 16 de juny de 1948 dimitiran els regidors Joaquin Benlloch Martín i Juan Traver Tomás per la llei d´incompatibilitats. El 17 de juliol el delegat provincial de sindicats, Clemente Cerdà Gómez, envia una carta a Govern Civil proposant dos candidats per una de les vacants. Ho demana per que hi haja el major número de personalitats sindicals, elegint el sindicat de la construcció amb la intenció de “considerar y prejuzgar las bases que determinan los contratos, así como la ejecución”.[19]
Malgrat la recomanació el 7 de setembre no autoritzen la dimissió i demanen que continuïn al seu lloc. Encara que no reeixirà la recomanació la carta revela el funcionament del sistema polític i la importància del sector de la construcció en l´ economia castellonenca.
Carlos Fabra Andrés, advocat i militant de DRV, va ser fundador de la Juventud d´Acció Catòlica i Estudiants Catòlics. Perseguit en la guerra, serà delegat provincial d´excombatents, secretari i sub-cap provincial del Movimiento. En l´informe es presenta de “competencia profesional e incondicional al Régimen”.[20]En l´acte de presentació, el governador civil recorda “el apellido ilustre” del nou alcalde, hereu d´una nissaga de cacics.[21]
En continuïtat amb el treball de Benjamín Fabregat el nou consistori es fixa en propostes urbanístiques per frenar l´atur i remeiar els problemes de trànsit. La seua atenció s´estén en la construcció de vivendes, pavimentació de carrers i clavegueram. Per la seua feina, Carlos Fabra és conegut popularment com ‘Carlos I, El Empedrador’. Pels nous projectes, recórre als crèdits i, sobre tot, als impostos dels ciutadans. Compta amb un consistori ple de professionals -ja presents en anteriors gestores-, però mantenint un fons ideològic dretà, sobre tot, de la DRV. Les noves generacions de professionals i empresaris entraran en l´ajuntament sent gent d´ordre i obedient al ‘Movimiento’.
3. Personal polític en l’Ajuntament de Castelló (1938-48)
A continuació desglossarem en números l´etapa estudiada obtenint unes conclusions de la mateixa. El total de regidors és de 42 comptant només el primer consistori de Carlos Fabra.
La documentació consultada no sempre ofereix unes dades exactes dels antecedents polítics dels regidors. Hi ha gran número de fitxes informatives que no defineixen la procedència política del personatge o l´inclou en el grup dretà, sense més especificació. En altres casos es genere confusió entre tradicionalisme, DRV i DRA en els dossiers presentats de FET-JONS i Guàrdia Civil. Per tant, és fa difícil definir l´identitat política d´alguns regidors.
3.1 Antecedents
En primer lloc apuntarem els antecedents polítics dels gestors a la ciutat de Castelló entre 1938 i 1948.
| Partits polítics | Regidors | % |
| DRA | 4 | 9,5 |
| DRV | 2 | 4,7 |
| Tradicionalistes | 10 | 23,8 |
| Unió Patriòtica | 1 | 2,3 |
| Catòlic | 1 | 2,3 |
| Partits republicans | 4 | 9,5 |
| Dretà | 8 | 19 |
| Sense identificar | 12 | 28,5 |
La majoria són dretans, sense més adjectius, que guanyen la partida en el primer franquisme. Es un grup divers però amb els objectius definits d´ordre i catolicitat en el nou govern. Acabada la guerra no hi ha suficient personal per la nova administració i es buscarà gent amb bons antecents i la majoria amb poca experiència de govern.
El tradicionalisme liderarà el primer municipi però després serà apartat de les tasques de responsabilitat per jugar un paper més nominal que no pas real. Malgrat la seua marginació sempre estaran presents en els consitoris castellonencs.
El grup de la DRV i la sucursal DRA a nivell provincial aporta un gran nombre de polítics com assenyala Rafael Valls (Valls, 1995), tot i que la presència de la DRV a Castelló no és tant gran com a València.
També resta algú representant de la dictadura de Primo de Rivera i de la monarquia que completarà les formacions municipals.
Les referències republicanes encara estan presents entre el personal elegit amb quatre regidors, ja que mantenen una fort influència política i econòmica en la societat castellonenca.
Però en la majoria de les biografies predomina els antecedents dretans i inclouen ser excaptiu, excombatent i perseguit. La participació en la guerra civil i tindre familiars repressialiats són avals per participar en l´administració franquista amb garanties de fidelitat.
3.2 Extracció social
En segon lloc l´extracció social dels 42 regidors. Volem saber quina és la seua activitat professional per saber qui governa la ciutat.
| Sectors socials | Regidors | % |
| Industrials | 5 | 11,9 |
| Comercials | 6 | 14,2 |
| Professions liberals | 17 | 40,7 |
| Agricultor | 5 | 11,9 |
| Propietari | 1 | 2,3 |
| Funcionaris | 5 | 11,9 |
| Altres | 1 | 2,3 |
| Sense identificar | 2 | 4,7 |
A primera vista destaca la importància dels professionals liberals amb quatre metges, cinc advocats, tres farmacèutics, tres arquitectes, un professors i un enginyer. Malgrat el predomini agrari en la zona Castelló, com capital de provincia, tenia un important sector terciari. La presència d´arquitectes és per dirigir les tasques de reconstrucció de la ciutat després de la guerra. El petit comerç, industrials i funcionaris tindran la seua representació.
4. Conclusions
Acabada la guerra no hi ha suficient personal pels nous càrrecs i els nous dirigents troben dificultats. El franquisme es va aprofitar de l´administració local i provincial que va deixar la República adaptant-la en un sistema jeràrquic i piramidal. La figura capdal és el Governador Civil que reb uns llistats de Falange i col·laboradors locals sobre el futurs regidors municipals. Ell, amb el consell d´amics i gent influent de la ciutat, elegirà l´equip de govern. La selecció és una lluita pel poder entre les ‘fuerzas vivas’ de Castelló amb el vis-i-plau final del ministre de Governació.
Els cacics anteriors a la guerra mantindran el seu poder en el ‘nou estat’ mitjançant les institucions locals i provincials: Ajuntament, Diputació Provincial, Cambra de Comerç, Germandat de Llauradors i FET-JONS. Així, la presència de Manuel Mingarro, Vicente Traver o Carlos Fabra asseguren l´herència de l´oligarquia econòmica i política. Totes les grans famílies castellonenques tenen la seua representació en l´Ajuntament per mitjà de vincles familiars o d´amistat, com la família González Espressatti.[22]
Els regidors a més del seu lloc en l´Ajuntament ocupen places en la majoria d´entitats socials i econòmiques de la ciutat com col·legis professionals, cambres oficials i entitats educatives.
En el primer franquisme castellonenc el grup de la Societat de Castellonenca de Cultura monopolitzarà el govern al llarg de deu anys, tots ells amics de Ramón Serrano Súñer. En l´alcadia de Carlos Fabra augmentarà el nombre de professionals i el protagonisme dels industrials.Tots els regidors s´afiliaran a FET-JONS però la pretesa unitat amaga diferències ideològiques notables. En el primer consistori hi ha majoria dels tradicionalistes, però en la resta d´alcaldies triomfa la dreta, els antics membres de la DRV de la II República.
Per últim, voldriem afegir que el nostre estudi enllaça amb futures investigacions del franquisme a Castelló i a la provincia. Manca una aproximació a la història de la Diputació Provincial, la Germandat de Llauradors o centres culturals com els casinos.
Bibliografia
Adrià Montolio, J.J.(1990):Domini social i poder polític a un poble valencià durant la postguerra: Llíria.1939-1953,València.
Archilés, Ferran iFolch, Maria (2003) : “La reinvenció del patriotismo local a Castelló de la Plana (1938-45)”.Comunicació del VII Congrès d´Història Local de Catalunya. L´Avenç. Barcelona.
Canales Serrano, A.(1995):La lògica del poder franquista a Biscaia,L´Avenç, 197.
Calzado Aldaria, A. iTorres Fabra, R.C. (1995):Un silenci extens.El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962),València.
Cenarro, Angela (1997): “Cruzados y camisas azules. Los orígenes del franquismo en Aragón 1936-45”,Prensas Universitarias, Zaragoza.
Cenarro, Angela (1995): “Poder polític i discurs espanyolista a Aragó (1936-39)”,L´Avenç, 197.
Díez Fuentes, J.M.: “Falange y apatía social en San Vicente del Raspeig (1939-1949)”,Canelobre31-32.
Eiroa San Francisco, M. (1992):La irradiación de la política en el Nuevo Estado .Instituciones y centros de poder,En I Encuentro de investigadores del franquismo, Alacant.
Folch, Maria (2001): “L´establiment del ‘Nuevo Estado’”,L´Avenç, 262, Barcelona.
Godes Bengoechea, Ramón (1990):Política y sociedad en Castellón durante la década de los años 40,Col.lecció Univers, Diputació de Castelló.
Gómez Herráez, J.M. (1993):Instituciones, perspectivas económicas y problemas sociales durante el franquismo. Albacete, entre el silencio y el éxodo rural (1939-62),Instituto de Estudios Albacetenses, Diputación de Albacete, Albacete.
Gómez Roda, J.A. (1996): “Investigacions recents sobre el règim i la societat durant el primer franquisme”,Afers, 25, Catarroja (València).
Gómez Rodà, José Alberto (1999):Política i poder local. Catarroja:un municipi valencià durant el primer franquisme,Afers, Catarroja (València).
Instituto de Estudios Políticos (1961)El Nuevo Estado Español. 25 años de Movimiento Nacional.1936-1961.Madrid.
Levante (1992):Historia de Castellón. Tom 2, Levante.
Lorenzo Górriz, A.M.(1988):Movilización popular y burguesía republicana en Castelló de la Plana. Las elecciones del 14 de abril de 1931,Ajuntament de Castelló, Castelló.
Marín, Martí (2000):Els ajuntaments franquistes a Catalunya.,Pagès editors, Lleida.
Marín, Martí (1995): “La classe política local a Catalunya franquista: dues Espanyes, dues Catalunyes”,L´Avenç, 197.
Mediterráneo (1998):Història Gràfica de la província.Castellón s.XX,Mediterráneo, Castelló.
Monlleó, Rosa, ed. (2006):Castelló al segle XX,Publicacions de la Universitat Jaume I, Castelló.
Moreno Fonseret, Roque (1994):La autarquía en Alicante (1939-52),Diputació d´Alacant, Alacant.
Nicolás Marín, E. (1999): “Los poderes locales y la consolidación de la dictadura franquista”.
,Ayer, 33.
Nos, Jaime (1964): “Los hombres que nos formaron”,Boletín de la Sociedad de Cultura Castellonense., XL, Castelló.
Paniagua, Javier iPiqueras, José A.Diccionario biográfico de políticos valencianos (1810-2003),Diputación de Valencia, Valencia.
Pascual, Francisco (2002):Ayer y hoy en Castellón,Ayuntamiento de Castellón, Castellón.
Payá López P. (2000):La implantación del franquismo en Elda. Poder local y actitudes económicas,Alborada.
Porcar Orihuela, Juan Luis (2008):La Memòria i les víctimes. Repressió franquista a les comarques de Castelló,Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Castelló.
Sánchez Recio, Glicerio: “Los cuadros políticos del régimen franquista en Alicante”, Canelobre, Valencia.
Simeón Riera, D. (1998): Impasible el ademán. Franquisme i societat a una comunitat rural valenciana .Xàbia, 1939-1953,Xàbia (Valencia).
Valls, Rafael (1995): “València: institucions i govern local i provincial del primer franquisme” ,L´Avenç,197.
Valls, Rafael (1995): “Els ajuntaments i el ‘nou ordre’ franquista”.L´Avenç197.
Valls, Rafael (1992):La Derecha Regional Valenciana, Alfons el Magnánim, València.
Valls Torlá, Javier (2001):Historia de la Cámara de Comercio,Cámara de Comercio, Castelló.
Altres documents
Blázquez, Josep Lluis (2004):Monstrari franquista. Una aproximació a les classes dirigents del s.XX a la Plana,Centre de Documentació delCasal Popular, Castelló.
Ginés, Andreu (2008):La instauració del franquisme al País Valencià: Castelló de la Plana i València,Tesi doctoral publicada en internet, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
[1]d´ara endavant FET-JONS
[2]Consultar la bibliografia
[3]Arxiu Municipal de Castelló (AMC). Actes de l´Ajuntament. 15 Juny 1938. p.1
[4]Arxiu Històric Provincial de Castelló (AHPC). Fons de Govern Civil. Caixa 11201
[5]AMC. Periòdic Mediterráneo.17 de juny 1938
[6]AHPC. Fons de Govern Civil. Caixa 11201
[7]AMC. Mediterráneo. 15 abril 1939.p.1
[8]AMC. Mediterráneo. 26 juny 1938
[9]Ferran Archilés i Maria Folch expliquen en el seu article aquests dos projectes socials
[10]Salvador Guinot. Professor, alcalde de Castelló (1907 i una segona volta en 1925-28) i president de la Diputació Provincial (1930-31). President de la Societat Castellonenca de Cultura. José Flors. Metge i propietari. Fundà el Sindicat Catòlic de Vila-real. President de la Càmara de Comerç (1938-39).
Dos persones de pes en la provincia per donar noms al Governador Civil. Els llistats hi són a l´ AHPC. Fons de Govern Civil. Caixa 11186
[11]AMC. Actes de l´Ajuntament de Castelló. 15 abril 1939.p.18.
[12]Carlos González Espresati Chaparro. Funcionari d´Hisenda. President de la Cambra de
Comerç i fundador de la Junta d´Obres del Port. En el discurs de presentació V.Traver té unes paraules d´agraïment al seu sogre.
[13]AMC. Actes de l´Ajuntament de Castelló. 15 d´abril 1939. p.50.
[14]Segons Roque Moreno el control de preus establert es aprofitat per les classes privilegiades i les denúncies són resultat de baralles personals
[15]AMCC. Actes de l´Ajuntament de Castelló. 31 març de1944.p.21.
[16]AHPC. Fons de Govern Civil. Octubre de 1946. Neg.1-nº 3130. Caixa 11186.
[17]AMC. Actes de l´Ajuntament de Castelló. 1948. p. 18.
[18]AHPC. Fons de Govern Civil. Caixa 11186
[19]AHPC. Fons de Govern Civil. Caixa 11186
[20]AHPC. Fons de Govern Civil. Caixa 11186
[21]Carlos Fabra Andrés -fill de Luis Fabra Sanz, representant de la Compañía Arrendataria de Tabacos, president de la Diputació Provincial (1918-19; 1922-24), i net de Victorino Fabra Adelantado. Nebot de V.Fabra Gil, successor de ‘Pantorrillas’en la direcció del cossi
[22]En la major part d´estudis les oligarquies de la zona controlaran el poder.
Autor: Joan Miquel Palomar Martínez
