CLASIFICACION DOCUMENTAL DE MEMORIA HISTORICA.

UNA EXPERIENCIA DEL GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMORIA HISTORICA DE CASTELLO.

Juan Luis Porcar Orihuela

Documentalista de la Universitat Jaume I

Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló

En els últims anys i des de diversos àmbits, tant particulars com col·lectius, hem assistit a una important eclosió de notícies i publicacions sobre memòria històrica, una disciplina –íntimament lligada a la història i a la psicologia social- i al mateix temps fenomen social que tracta de la història traumàtica viscuda recentment per una comunitat. La memòria històrica és coneguda molts anys arrere en altres països, en els quals ha generat una trajectòria documental profusa i variada, a Espanya comença a conèixer-se i debatre’s sobre memòria històrica històrica a la fi dels anys 90 gràcies al treball i les activitats de diversos investigadors, grups i associacions que comencen a conèixer i difondre dades reveladores sobre la guerra civil i el franquisme basats en investigacions històriques realitzades per un corrent historiogràfic nascuda en les universitats espanyoles a partir de la dècada dels 80, i a exigir una reparació moral i justa cap a les víctimes d’aquest període històric.

El debat sobre l’abast, el terme i les característiques de la memòria històrica continua obert i és objecte d’anàlisi teòrica i de controvèrsia entre els investigadors avui dia, les activitats i iniciatives per la recuperació de la memòria són cada vegada més nombroses i mentre la documentació generada respecte al tema és cada vegada més abundant. La memòria històrica és acceptada per tots des d’una perspectiva comuna en aquest país i així és coneguda per la majoria de la població com a conseqüència heretada de no haver tancat en el nostre present el capítol de la història de la Guerra Civil i de la dictadura de Franco. Com explica Julián Casanova:

Durante las dos primeras décadas de la transición, desempolvar ese duro pasado fue tarea casi exclusiva de un variado grupo de historiadores que revelaron nuevas fuentes, discutieron sobre las diferentes formas de interpretarlo y abrieron el debate a la comparación con lo que había ocurrido en otras sociedades. Esas investigaciones, difundidas en círculos universitarios, en congresos científicos, libros y revistas especializadas, modificaron y enriquecieron sustancialmente el conocimiento de ese largo periodo de la historia contemporánea de España, pero sus tesis y conclusiones no llegaban a un público amplio y rara vez interesaban a los medios de comunicación.
Todo eso empezó a cambiar desde la segunda mitad de los años noventa, cuando salieron a la luz hechos y datos novedosos y contundentes sobre las víctimas de la Guerra Civil y de la violencia franquista. Apareció así una nueva y desconocida dimensión social del recuerdo, mal llamado casi siempre memoria histórica. Descendientes de esas decenas de miles de asesinados, sus nietos más que sus hijos, se preguntaron qué había pasado, por qué esa historia de muerte y humillación se había ocultado, quiénes habían sido los verdugos y, en aquellos casos donde las víctimas no habían sido identificadas o se habían dado por desaparecidas, querían además saber dónde estaban enterradas.

En aquest marc José María Pedreño1destaca el naixement fa uns anys d’un fort moviment per recuperar la nostra història recent que s’ha instal·lat en la nostra societat. Una lluita portada a terme per grups, associacions i protagonistes d’aqueixa història que ens permeta descobrir la veritat del que va anar la nostra Guerra Civil i les seues conseqüències, tant les immediates com les actuals i els paral·lelismes amb situacions d’avui dia que salvant les distàncies mostren com la Història es repeteix de forma permanent.

Des d’una perspectiva més àmplia i internacional es considera a la memòria històrica un record col·lectiu, una evocació bolcada cap al present del valor simbòlic de les accions col·lectives viscudes per un poble en el passat, una acció que preserva la identitat i la continuïtat d’un poble, pel que aqueix record ha d’incloure una visió de conjunt, una reflexió serena sobre les circumstàncies que van causar o van motivar els fets del passat. En aquest sentit per a Maurici Gaborit2–cap del Departament de Psicologia de la Universitat Centroamericana José Simeón Canyes, a El Salvador- memòria històrica és la recuperació de la veritat des de les experiències de les víctimes, cerca, des del dolor, la reconstrucció del teixit social, des d’un sofriment injust patit col·lectivament ve la construcció d’un nou món, que els va donant sentit als projectes de vida que tenen en aquest moment. No es tracta només de la recuperació d’una memòria col·lectiva, sinó també d’una intencionalitat, que està donada per l’apropiació del sofriment que s’ha tingut en aqueixa història.

Noves interpretacions se sumen a aquest concepte de memòria històrica circumscrit a la memòria de la víctimes, les vivències particulars i la recollida de testimoniatges. Molts entenen la memòria històrica també com la recuperació d’aspectes de l’època tractada fins a ara silenciats, nous episodis històrics, personatges i protagonistes oblidats, els estudis sobre la dona, tot això mitjançant noves fonts com la història oral i altres tradicionals com la investigació en arxius i en documentació desconeguda fins a ara.

DOCUMENTACIÓN Y MEMORIA HISTÓRICA

Davant la gran quantitat d’informació sobre memòria històrica apareguda últimament i davant la diversitat de les activitats sobre la matèria portades a terme pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló –investigació històrica, treballs de camp sobre patrimoni, enregistrament de testimoniatges orals, assistència a les víctimes de la guerra civil i el franquisme, jornades i altres actes de difusió-, ens plantegem la creació d’un centre de documentació que al mateix temps arreplegara tota la informació generada sobre memòria històrica que fora del nostre interès relacionada especialment amb el nostre marc geogràfic social, i que també realitzara les funcions d’arxiu del grup emmagatzemant de forma ordenada i sistemàtica tota la documentació generada en les nostres diferents activitats i iniciatives i que al mateix temps possibilitara una recuperació de la informació el més ràpida i ordenada possible, pel que considerem necessari la utilització d’algun sistema classificatori per al tractament de la documentació.

Desconeixent l’existència d’algun sistema de classificació específic sobre memòria històrica, després d’avaluar la documentació emmagatzemada fins al moment i la tipologia de la documentació que es generava, des de la meua doble perspectiva de bibliotecari/documentalista i actiu membre de l’esmentat grup de memòria històrica local he intentant dissenyar una classificació de memòria històrica que responguera als plantejaments anteriorment citats, coneixedor de sistemes classificatoris vigents i de la nostra pròpia experiència pràctica, que també fora d’aplicació flexible i poguera utilitzar-se en el futur com guia o referència per a altres grups o associacions similars al nostre que treballen en el camp de la memòria històrica.

Els llenguatges documentals, entre els quals es troben les classificacions sistemàtiques, encapçalaments de matèries, descriptors, thesaurus, tenen com objectiu descriure el contingut dels documents amb la intenció del seu emmagatzematge i a la recuperació de la informació3, funció bàsica per a donar resposta a les necessitats d’arxiu de la documentació de la nostra associació.

Considere que una classificació que donara resposta a les nostres necessitats tenint en compte que vam treballar actualment amb documentació que al mateix temps que s’emmagatzema està sent informatitzada i atenent a les nostres limitacions quant a recursos tant de temps com de personal, pot compartir la dinàmica de treball i l’experiència d’una classificació sistemàtica com la CDU4quant a estructura general i algunes pautes senzilles de funcionament –simplificant en gran amidada volum i mecanisme, per descomptat-, adaptada a la nostra temàtica específica ja que aquella abastava tot el saber universal, arreplegant d’ella com assenyala Coll Vinent5un sistema numèric per a la classificació i recuperació de tota classe de llibres i documents, amb l’objectiu de catalogar qualsevol informació en àrees temàtiques i localitzar-la mitjançant una mínima recerca. L’adaptació d’un sistema digital i sistemàtic a semblança de la CDU àmpliament difosa en les biblioteques públiques i en centres d’ensenyament, possibilitarà que l’usuari –tant l’investigador com l’estudiant o afeccionat a la matèria- puga adaptar-se més fàcilment al nou llenguatge documental, i pot ajudar a estudiants de secundària i universitaris en la pràctica i el coneixement de les ciències documentals en les biblioteques dels seus centres.

MEMORIA HISTÓRICA. CLASIFICACIÓN

Disseny i metodologia emprada

En el nostre cas particular després d’examinar les necessitats pròpies del grup i la pràctica diària amb la documentació generada i la informació de diferent tipologia incorporada al centre de documentació-arxiu, vam estructurar la informació temàticament en unes àrees que també responien als nostres camps temàtics i cronològics de treball i investigació en el marc de la memòria històrica.
He considerat factible la possibilitat d’establir una classificació realitzada a priori, de base eminentment teòrica però tenint en compte la nostra experiència i activitats des de la nostra creació com associació –a principis de 2004-, una classificació estructurada en unes àrees clarament definides a partir de les quals es permetera una especialització en el tractament de nova documentació.

La classificació, a semblança del funcionament d’altres classificacions sistemàtiques, es fonamenta en les relacions jeràrquiques existents entre els termes, les matèries o descriptors que es refereixen a un determinat camp s’ordenen de manera sistemàtica en funció de criteris materials o intel·lectuals, es tracta doncs d’un llenguatge pre-coordinat. Amb el nombre decimal com símbol de classe intentem descriure el tema o àrea general segons el contingut principal d’un document. Pretén convertir-se en un llenguatge documentari controlat (per unes regles pre-establides) i normalitzat al ser usat amb fins classificatoris sense oblidar-nos de la important funció que té per a l’arxiu l’ordenació material dels documents en les prestatgeries i arxivadors.

He decidit classificar tota la documentació en tres grans àrees, amb indicadors numèrics: 1, 2 i 3, susceptibles d’ampliació afegint noves grans àrees (fins al 9) atenent a criteris de contingut i a la font generadora de la documentació. La informació sobre el contingut del document es fa més específica desenvolupant aquests nombres amb nous dígits entre el 0 i el 9 segons les nostres necessitats, mitjançant la utilització de taules auxiliars. En aquestes subdivisions temàtiques també numèriques, hem utilitzat fins al moment nombres que fan referència a sub-àrees o grans temes, al seu torn aquest sistema jeràrquic permet ampliar i diversificar la informació en temes i aspectes més específics, creant noves seccions o temes i aprofundint en el contingut del document, mitjançant una forma lògica i pràctica de subordinació temàtica, creant-se 1, 2, 3, 4 o més nivells d’especificitat si fóra necessari

Al principi i atenint-nos al volum de documentació existent hem desenvolupat solament un divisió auxiliar, l’auxiliar geogràfic, el qual al principi amb la utilització entre parèntesi dels dígits ens diferencia tota la informació segons faça referència a la localitat, comarca o zona objecte dels nostres estudis/àrea d’influència, o bé a una zona més àmplia fora del nostre abast, en el nostre cas tota documentació sobre memòria històrica tant a nivell autonòmic o estatal.

També es contempla la possibilitat en un futur d’incorporar nous auxiliars (cronològics més específics, de forma…)

Explicació de la classificació

El primer grup(1)respon a un marc històric general segons les tendències més àmplies del debat sobre la memòria històrica en aquest moment, en el qual els autors i investigadors contemplen a la memòria històrica com fruit d’uns antecedents històrics generadors d’un conflicte del com deriva aquesta disciplina, per això hem considerat necessari abastar tot l’àmbit cronològic del segle XX. Molts conflictes estan ja latents i emergeixen a principis de segle però és durant la Segona República i durant la Guerra Civil quan esclaten amb tota la seua intensitat. Després del franquisme el període de la transició democràtica en el cas particular del nostre país és objecte avui dia d’un apassionat debat històric que ha generat una específica memòria històrica de la transició espanyola.

D’aquesta forma aquesta primera àrea contaria amb cinc grans subdivisions, la primera referida a la història en si (10), arreplegaria documentació sobre la teoria històrica, el debat històric (100) i l’arxivística i altres ciències auxiliars com eines fonamentals per a l’estudi de la història (101), les quatre restants respondrien a períodes definits de la història del segle XX referits a la realitat espanyola amb un tractament clar i diferenciat. Articles, notícies de premsa i treballs d’investigació sobre fets històrics fins a 1931 (11), els quals al·ludeixen a la Segona República (12), a la Guerra Civil (13), a l’etapa franquista (14) i a la transició (15), amb les seues diferents subdivisions segons es tracte d’aspectes generals, polítics, econòmics, socials, culturals.

El segon grup(2)tracta de la memòria històrica pròpiament aquesta, la memòria de les víctimes, la recuperació d’aspectes i vivències fins a ara silenciats, en tots els seus aspectes més generals i específics, tenint en compte la gran diversitat de publicacions i temes tractats, els diversos tipus de documents que ens podem trobar (articles de premsa, d’opinió, notícies, testimoniatges, treballs d’investigació, documents de treball d’organitzacions, projectes, entrevistes, testimoniatges…) i la nostra experiència com grup quant a la tipologia d’activitats i formes de difusió.

Una primera àrea (20) tracta de la pròpia memòria històrica, la definició del terme, les seues característiques, teoria de la memòria històrica i el debat i opinions generades referent a això.

La investigació referida a la memòria històrica –és a dir els treballs històrics que analitzen uns fets des de la perspectiva de la memòria i de les víctimes- (21) s’ordena cronològicament igual que en el primer grup abastant el segle XX fins a 1931 (210), la Segona República (211), la Guerra Civil (212), el Franquisme (213) fent especial incidència amb subdivisions específiques sobre aspectes com la repressió i l’exili, i la transició (214).

Donarem un tractament específic per la seua importància i singularitat als estudis sobre patrimoni de la memòria, d’aquesta forma la recuperació del patrimoni conforma altra gran àrea (22) i dins d’aquesta estudiarem el patrimoni històric material (220), els arxius i la documentació (221), i la simbologia i nomenclatura distingint d’una banda entre la investigació i la catalogació, i per una altra les polítiques de recuperació i iniciatives de revisió.

La història oral (23) és un element fonamental per a la producció de memòria històrica, estudiarem i arreplegarem la documentació sobre la teoria i metodologia sobre la matèria (230), els projectes portats a terme per diferents associacions, institucions o particulars (231) i els diferents testimoniatges arreplegats, gravats, transcrits, estudiats i documentats (232).

L’àrea legislatiu-normativa i d’assistència a les víctimes de la repressió i les seues familiars (24) genera una documentació molt abundant. Des de la legislació sobre memòria històrica dels diferents estats, organismes, comunitats, fins a les ajudes que ofereix l’administració a les víctimes i les seues famílies, i els diferents aspectes judicials no exempts de polèmica (240). Les fosses, la recerca de desapareguts (241) i la informació històrica i judicial sobre víctimes i desapareguts són les altres dues sub-àrees restants.

La cinquena àrea d’aquest grup, la difusió de la memòria històrica mitjançant diferents actes i activitats (25) és la més extensa i una de les més desenvolupades pel nostre grup. Aquesta difusió d’activitats i posada en contacte de la memòria històrica amb la societat es porta a terme de diverses formes, mitjançant les exposicions (250), els congressos, jornades, les conferències (251), els actes públics de reconeixement, homenatge o reivindicació (252), activitats culturals com presentacions de llibres, publicacions, projeccions audiovisuals (253), i finalment el projecte educatiu, iniciatives per a difondre la memòria històrica mitjançant una programació o elaboració d’unitats temàtiques en col·legis i instituts (254).

La sisena àrea tracta dels diferents grups de memòria històrica i d’investigadors de la matèria, els seus plantejaments, activitats i treballs (26).

El tercer grup temàtic (3) abasta tots els aspectes de la memòria històrica des de la perspectiva de les activitats i accions portades a terme pel grup o associació i de la documentació generada per ell mateix, oficial i administrativa. Coincideix substancialment, però amb algunes modificacions i ampliacions específiques amb les mateixes àrees i subdivisions que el segon grup (àrees 31 a la 36).

La primera àrea de treball (30) és la destinada pel grup a arxiu de l’associació, a la documentació interna de la nostra organització –estatuts (300), finances, ajudes i subvencions (301), actes i reunions (302) i documents de treball i organització (303).

Les àrees 31 a 36 mantenen una estructura similar a les del grup temàtic 2, amb algunes excepcions com la inclusió de la documentació sobre debat i opinió sobre la memòria històrica generada pel grup o membres del mateix en una sub-àrea diferent (315).

Les àrees sobre patrimoni de la memòria (32), història oral (33) i l’àrea legislativa (34) –treball i documentació del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica- mantenen un desenvolupament similar a l’àrea del grup temàtic 2. En l’àrea en la qual ens ocupem de la difusió del nostre treball i els nostres projectes ens trobem amb un considerable volum d’informació, amb unes activitats que desenvolupem de forma periòdica –encara mantenint l’estructura similar a la del grup 2- hem desenvolupat específicament alguns punts com les jornades o els actes públics i homenatges –jornades de memòria històrica anuals del grup (35110), amb actes d’homenatge o altres activitats monotemàtiques que generen diversa documentació hem desenvolupat la numeració de forma més específica o establit una seqüència numèrica especial en la signatura topogràfica del document (352 C1…).

L’àrea de contactes amb altres grups i investigadors manté també una estructura paral·lela a la del grup 2.

Per altra banda la documentació històrica original que ha arribat a les nostres mans, les còpies de documents originals de l’època del nostre estudi mereix un tractament documental diferent pel valor intrínsec de la mateixa, per la qual cosa hem creat la signatura AH (arxiu històric, ordenada per número currens).

La taula auxiliar geogràfica es compon de tants nombres com comunitats autònomes tenim en l’Estat, és l’àrea geogràfica objecte del nostre estudi i tots els documents es poden emmarcar en un d’aquests nombres. En el cas del País Valencià i de la província de Castelló el volum de documentació és bastant major, per la qual cosa hem desenvolupat numèricament les províncies i en la de Castelló hem desenvolupat alfabèticament els municipis –tres primeres inicials- doncs la memòria històrica local és objecte d’un estudi i recollida d’informació molt més detallada per part del grup.

Finalment, per a procedir a la classificació i ordenació dels documents en les prestatgeries i arxivadors, sota cada numeració s’ordenen per signatura atenent a l’encapçalament del document (autor, entitat o institució, títol…) salve quan com en casos ja citats –esdeveniments periòdics o ordenació cronològica de les notícies sobre un tema específic- s’ha optat per establir una signatura especial.

Conclusió

L’experiència obtinguda en el nostre grup durant més de quatre anys d’existència ens ha possibilitat la creació d’un centre de documentació que al mateix temps funciona com arxiu de tota la nostra documentació, aconseguint classificar més de 2000 documents, la seua ordenació ens ajuda a conèixer la labor realitzada pel grup any després d’anys –les seues jornades, actes d’homenatge, publicacions, entrevistes- i a seguir l’evolució d’un tema a través dels mitjans de comunicació, els treballs d’investigació sobre el mateix o la informació jurídica o institucional generada referent a això. La classificació explicada ens ha estat útil i operativa fins al moment, és susceptible d’ampliació sempre que considerem que podem desenvolupar nous aspectes o temes de la memòria històrica no contemplats actualment, o punts específics d’un tema que ha acumulat un gran volum i s’ha desenvolupat a l’excés en una àmplia temàtica. Realitzem reunions periòdiques per a avaluar la idoneïtat de la classificació i estem desenvolupant la forma d’ordenar els documents que conformen un expedient, alguns dels quals contenen nombrosa i variada documentació de diferent tipologia, la pràctica ens ha demostrat que és de gran ajuda per a l’investigador tenir ordenada en una seqüència tota la informació generada sobre un tema i veure la seua evolució tant des de l’aspecte mediàtic com científic.

Tots els documents de l’arxiu han estat informatitzats. La creació d’una base de dades amb diversos camps –autor, títols, matèria de la classificació i signatura- ens permet cercar els documents des de diferents paràmetres i una ràpida localització del document. La recuperació de la informació per part de l’usuari –tant del grup com externs- pensem que és ràpida i senzilla utilitzant com guia la classificació i accedint a la seqüència numèrica objecte del tema de la seua consulta. L’usuari pot consultar el document directament en els arxivadors o realitzar una recerca temàtica tenint com guia la classificació numèrica o realitzar una recerca en la base de dades en la qual ho localitzarà rapidament atenent a la signatura.

El nostre objectiu és doble, emmagatzemarladocumentació de forma ordrenada i difondre la informació, per això és important una eina important per a la recuperació i l’intercanvi d’aquesta informació tant amb usuaris individuals –interessats en la matèria, investigadors, testimonis dels fets històrics o els seus familiars, estudiants de secundària i universitaris que s’acosten al coneixement de la nostra més recent història- com amb col·lectius i institucions –món acadèmic, universitats, organismes oficials, col·lectius socials-. Creiem que aquest arxiu és una eina apropiada per a aconseguir aquest propòsit, el de recuperar una memòria històrica i transmetre-la a la nostra societat eficaçment.

CLASIFICACIÓN DE MEMORIA HISTÓRICA

1. HISTÒRIA. INVESTIGACIÓ

10Història

100 Teoria i Filosofia

101 Metodologia. Ciències Auxiliars

1010 Arxius

1011 Ciències Auxiliars

11. Fins 1931

110 Segle XIX

111 Fins 1923

112 1923-1931

11. Segona República

120 Política

121 Societat i Economia

122 Cultura i Educació

11. Guerra Civil

130 Política

131 Societat i Economia

132 Cultura i Educació

133 Conflicte bélic. Operacions militars

11. Franquisme

140 Política

1400 Repressió

1401 Camps de concentració

1402 Exili

141 Societat i Econonomia

142 Cultura i Educació

11. Transició

150 Política

151 Societat i Economia

152 Cultura i Educació

2. MEMÒRIA HISTÒRICA

20Memòria Històrica. Definició i debat

201 Característiques i objetius

202 Debat i opinió

21Investigació

210 Fins 1931

2100 Segle XIX

2101 Fins 1923

2102 1923-1931

211 Segona República

2110 Política

2111 Societat i Economia

2112 Cultura i Educació

212 Guerra Civil

2120 Política

2121 Societat i Economia

2122 Cultura i Educació

2123 Història militar

213 Franquisme

2130 Política

21300 Repressió

213000 Serrano Suñer

21301 Camps de concentració

21302 Exili

2131 Societat i Economia

2132 Cultura i Educació

214 Transició

2140 Política

2141 Societat i Economia

2142 Cultura i Educació

22 Patrimoni de la memòria

220 Patrimoni històric

2200 Investigació i Catalogació

2201 Polítiques de recuperació

221 Arxius i Documentació

2210 Investigació i Catalogació

2211 Polítiques de recuperació

22110 Papers de Salamanca

222 Simbologia i Nomenclatura

2220 Investigació i Catalogació

2221 Polítiques de recuperació

23 Història oral

230 Teoria i metodología

231 Projectes

232 Testimoniatges

24 Legislació i assistència a les víctimes de la repressió

240 Legislació

2400 Lleis Memòria Històrica

2401 Ajudes de l’Administració

2402 Revissió legislació franquista

241 Recerca de desapareguts i fosses

2410 Fosses. Investigació i recuperació

2411 Desapareguts i afusellats

242 Informació històrica i judicial

25 Recuperació i Difusió de la Memoria Històrica

250 Exposicions

251 Congressos, jornades i conferències

2510 Congressos

2511 Jornades

2512 Conferències

252 Actes publics, homenatges, inauguracions

253 Activitats culturals

2530 Publicacions

2531 Audiovisuals

254 Projecte Educatiu

26 Informació altres col·lectius Memoria Històrica

260 Grups Memòria Històrica

261 Investigadors

3. GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ

30 Organització i Documentació

300 Estatuts

301 Finances i ajudes

302 Reunions i actes

303Organització i documents de treball

31Investigació

310 Fins 1931

3100 Segle XIX

3101 Fins 1923

3102 1923-1931

311 Segona República

3110 Política

3111 Societat i Economia

3112 Cultura i Educació

312 Guerra Civil

3120 Política

3121 Societat i Economia

3122 Cultura i Educació

3123 Història militar

313 Franquisme

3130 Política

31300 Repressió

313000 Serrano Suñer

31301 Camps de concentració

31302 Exili

3131 Societat i Economia

3132 Cultura i Educació

314 Transició

3140 Política

3141 Societat i Economia

3142 Cultura i Educació

315 Memòria històrica. Debat i opinió32 Patrimoni de la memòria

320 Patrimoni històric

3200 Investigació i Catalogació

3201 Polítiques de recuperació

321 Arxius i Documentació

3210 Investigació i Catalogació

3211 Polítiques de recuperació

32110 Papers de Salamanca

322 Simbologia i Nomenclatura

3220 Investigació i Catalogació

3221 Polítiques de recuperació

33 Història Oral

330 Projecte

331 Testimonis

34 Legislació i assistència a les víctimes de la repressió

340 Legislació

3400 Lleis Memòria Històrica

3401 Ajudes de l’Administració

3402 Revissió legislació franquista

341 Recerca de desapareguts i fosses

3410 Fosses. Investigació i recuperació

3411 Desapareguts i afusellats

342 Informació històrica i judicial

35 Recuperació i Difusió de la Memoria Històrica

350 Exposicions

3500 Castelló sota les bombes (any…)

351 Congressos, jornades i conferències

3510 Congressos

3511 Jornades

35110 Jornades Memòria Històrica (any…)

35111 Jornades Republicanes (any…)

3512 Conferències

352 Actes publics, homenatges, inauguracions (CA1…, MA1…)

3520 Homenatge cementiri (C1…)

353 Activitats culturals

3530 Publicacions

3531 Audiovisuals

354 Projecte Educatiu

3540 Teoria

3541 Experiències

36 Relacions amb altres grups

360Grups Memoria Històrica

361 Investigadors

CLASSIFICACIÓ AUXILIAR GEOGRÀFICA

Andalucia01

Aragó02

Astúries03

Balears04

Canàries05

Cantabria06

Castella La Manxa07

Castella Lleó08

Catalunya09

Extremadura10

Galícia11

La Rioja12

Madrid13

Múrcia14

Navarra15

País Basc16

País Valencià17

Alacant171

València172

Castelló173 (A-Z localitat)

GUIA DIDÀCTICA DE L’ARXIU DEL GRUP PER LA RECERCA

DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA DE CASTELLÓ

CONTACTE:

http://www.memoriacastello.cat

memoriac@memoriacastello

Carrer d’Amunt, 167

12001 Castelló de la Plana

INTRODUCCIÓ:

Des de fa uns anys, i des de diversos àmbits, hi ha hagut una eclosió de notícies, publicacions, audiovisuals, i tot tipus de material sobre la memòria històrica. La trajectòria de l’emergent moviment per la memòria ha generat una variada documentació cada vegada més abundant. Davant aquesta gran quantitat d’informació, el GRMH ens plantejàrem la creació d’un arxiu que, per una banda, servira per a l’emmagatzematge de tota la documentació generada pel mateix Grup i, per altra banda, recollira la documentació relacionada amb la memòria històrica. Un arxiu que possibilitara la recuperació de la informació de la forma més ràpida i ordenada possible.

QUE APORTA L’ARXIU?

Amb l’arxiu del GRMH fem accesible a tothom, d’una forma senzilla i còmoda, les noves troballes històriques sobre la segona República, la Guerra Civil i el Franquisme. Investigacions, treballs de camp, articles de premsa, gravació de testimonis, jornades, informes, memòries, etc., han estat documentats i classificats perquè qualsevol persona puga fer-ne ús.

A l’arxiu podem trobar temàticament tot allò relacionat amb diversos àmbits de la memòria com el patrimoni històric, simbologia i nomeclatura, història oral, legislació i assistència a les víctimes de la repressió, recuperació i difusió de la memòria històrica, sense oblidar el material produit pel mateix GRMH, molt d’ell inèdit, i que aporta nous coneixements fins ara desconeguts dins les àrees ja esmentades.

PER TANT…

Per tant l’arxiu, després d’anys de treball, s’ha convertit en un referent d’interés per a investigadors/es, historiadors/es, documentalistes, periodistes, estudiants, familiars de represaliats/des, o altres persones interessades en la memòria històrica. Amb més de 2.000 documents, ofereix un nou punt de consulta indefugible que facilita, amb una metodologia de fàcil ús, l’accés al treball realitzat fins al moment dins el camp erm de la memòria local.