El passat 10 de Setembre de 2004 la CGT-Castelló va presentar en la llibreria Babel el llibre “El Canal de los presos (1940-1962)”, en un acte en el qual van intervenir Joan Pinyana, un dels organitzadors i impulsors de l’acte, i dos membres de l’equip de treball responsable de l’obra, el geograf i investigador Gonzalo Acosta Bono i Cecilio Gordillo, coordinador, ambdós membres de CGT-Andalucía.

Ens trobem davant un complet i rigorós treball d’investigació sobre un dels aspectes menys conegut del franquisme, el treball esclau a càrrec dels presos, el qual ens mostra un doble vessant de repressió econòmica i repressió política.

En el Canal del Bajo Guadalquivir, més conegut com Canal de los Presos, van treballar en condicions d’esclavitud durant més de vint anys, milers de repressaliats del franquisme, molts dels quals al finalitzar la seva condemna van continuar vinculats a l’obra i es van instal·lar en les proximitats amb les seves familiars en poblats improvisats, sumant a la pròpia condemna un nou component de desarrelament social i cultural.

La dimensió humana està latent en aquest llibre amb una impressionant reconstrucció de la vida quotidiana en els camps gràcies als testimoniatges dels supervivents, coneixent d’aquesta forma el treball, la humiliació, els maltractaments, la corrupció, les fugides i el paper de les dones en la recuperació del teixit social.

El valor històric d’aquesta rigorosa investigació està plenament vigent, els beneficiaris del canal, tant grans latifundistes com importants empreses constructores, van portar a terme una explotació econòmica i social de milers de víctimes del franquisme, sota la qual van iniciar una especulació urbanística, immobiliària i agrícola tan present i propera a nosaltres en aquests temps, unes empreses que encara tenen un gran deute ni pagat ni reconegut amb aquests treballadors explotats en condicions d’esclavitud.

Recuperar la memòria i el silenci d’aquestes víctimes, que en penoses condicions van transformar i van colonitzar l’espai agrari construint nombrosos pantans, canals i carreteres, sacrificades per una transició que els fa continuar en l’oblit i la marginació, és la principal motivació i objectiu d’aquests treballadors per la recuperació de la memòria històrica d’Andalucía.

Els investigadors i el col·lectiu social sensible a la recuperació de la memòria en les comarques de Castelló tenen aquí una guia, un camí a seguir i a compartir, una tasca comuna en moltes persones i grups de totes les parts de l’Estat, doncs en totes va haver fenòmens de repressió i explotació, també en les nostres comarques van existir camps de concentració (Vall d’Uixó, Moncofa), treballadors i presoners explotats en treballs