El llibre “Convulsions” de José Cabañas i la memòria dels castellonencs empresonats a Lleó

Juan Luis Porcar

Article sobre la donació de José Cabañas al GRMHC: el seu llibre i la documentació sobre valencians que van patir la repressió franquista en camps de concentració i presons de la província de Lleó

“Convulsions, diaris del soldat republicà Jaume Cusidó Llobet“, és un magnífic treball de recerca de José Cabañas González, en el qual a partir dels diaris del soldat català Jaume Cosidó ens descobreix tot el món repressiu dels camps de concentració i presons de Lleó, exponent del que va ser el nostre país durant anys finalitzada la Guerra Civil, “una inmensa prisión”.

José Cabañas, és investigador i membre de l’ARMH des de 2002 i de l’Associació d’Estudis sobre la repressió a Lleó, associació amb la qual el nostre Grup ja va intercanviar informació e investigacions amb Encina Cendón, tristament desapareguda fa temps. Cabañas és autor de més obres i treballs de recerca a l’àmbit de la memòria històrica i juntament amb el llibre, ens ha enviat documentació referida als valencians que van romandre a camps de concentració i presons de la província de Lleó. Des d’ací el nostre sincer agraïment i esperem siga l’inici de una llarga col·laboració en temes de recerca històrica i recuperació de la memòria dels vençuts.

La investigació sobre les presons franquistes s’inscriu en els estudis que en els últims anys analitzen el cost humà de la Guerra Civil i el Franquisme, fonamentals per a la reconstrucció de la nostra memòria democràtica, i està aportant noves dades actualitzades sobre la mort a les presons de Franco. Finalitzada la Guerra Civil, l’empresonament  massiu va ser un dels eixos fonamentals de l’aparell repressiu del règim franquista a tot l’Estat, en el marc d’una política de venjança que no només va afectar els qui havien lluitat en el bàndol republicà o els qui s’havien significat políticament, sinó també els seus familiars, amics i coneguts. El tracte inhumà era una constant en les presons i els centres de detenció, amb maltractaments físics i psíquics, com ara simulacions d’execucions i linxaments; fins i tot van fer acte de presència epidèmies de tifus i sarna i desnutrició generalitzada per l’absència de mesures sanitàries i higièniques. L’estudi de la documentació relativa al sistema penitenciari franquista que es troba en els arxius ens mostra tota la magnitud del món penitenciari en els anys 40.  Ni els camps de concentració ni les presons pretenien reinserir els penats en la societat; la principal funció era la seua destrucció física i moral, i convertir-los en renegats d’ells mateixos, un aspecte no aliè a l’angoixant presència de capellans i monges. El règim penitenciari és un eix fonamental de l’estructura repressiva de l’Estat. Una volta recaiguda sentencia ferma després de consell de guerra,  molts penats de Castelló son traslladats a presons del Nord d’Espanya i Castella. Alguns d’aquests condemnats van tornar als seus pobles amb la salut molt deteriorada després de suportar unes condicions de vida molt dures. Altres no hi van tornar, van morir en aquelles presons. Són persones que tenien en la major part dels casos més de 50 anys. Aquesta política de trasllats penitenciaris, representava un element més de coacció sobre els vençuts, exercit amb arbitrarietat que recordava al pres polític la seua falta total de drets i la seua dependència d’un poder absolut, fomentant l’abatiment i desmoralització dels empresonats impedint la seua integració en comunitats. La investigació actual ens fa reflexionar sobre aquesta política de trasllats. Diferents treballs i investigacions sobre la repressió franquista confirmen també aquesta política de trasllats penitenciaris; són un element més de coacció sobre els vençuts, exercida amb arbitrarietat, que recordava al pres polític la seua falta total de drets i la dependència d’un poder absolut. Va ser aquesta una forma dissimulada d’eliminació física de l’adversari polític.

Al llibre que gràcies a la donació de José Cabañas incorporarem a la nostra Biblioteca de Memòria juntament amb el valor intrínsec que ens ofereixen els testimoniatges i vivències recollits als diaris del soldat Jaume Cusidó, trobem una important tasca investigadora sobre les presons de Lleó durant la guerra i la postguerra i uns annexos molt importants que quantifiquen i identifiquen a molts catalans, i també valencians -entre els quals destaquen en nombre els de localitats de la província de Castelló- que van ser executats o van morir centenars de quilòmetres allunyats dels seus pobles i les seues famílies, i que ara recuperem la seua memòria tants anys oblidada per a molts.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top