Projecte Fonts Orals 2004-2020
Resum
El projecte de Fonts Orals del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló es va iniciar l’any 2004. L’objectiu primordial és fer investigació i història donant veu a les majories silencioses i als aspectes que la història oficial ha tractat de suprimir. La recerca abasta el període de la Segona República, la Guerra Civil i la repressió del Franquisme. La tècnica emprada és l’entrevista d’acord amb unes línies metodològiques. Les temàtiques abordades són diverses i es treballen les fonts orals des de diferents vessants: com a font històrica per a la investigació, com a eina terapèutica, com a denúncia social, consciència d’identitat, història social i demandes de polítiques públiques.
Fonts orals, història, memòria, investigació, repressió.
Introducció
Davant la invitació per a participar en el II Seminario Internacional de Fuentes Orales: Historia, Memoria y Fuentes Orales, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló vol aportar algunes reflexions sobre els plantejaments i desenvolupament del seu projecte, així com una una mostra representativa del seu treball amb Fonts Orals.
1- Un poc d’història
L’any 2004, el mateix any que es va constituir el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló (GRMH), es van fer les II Jornades de Memòria Històrica sobre “Història Oral, testimonis de la repressió franquista”. Les primeres jornades havien segut l’any 2003 sobre “La repressió franquista a Castelló” organitzades pel Casal Popular de Castelló. Per primera vegada a Castelló després de la Guerra Civil unes persones, testimonis de la repressió del Franquisme i l’Exili, parlaven en una acte públic sobre vivències personals. Així mateix, es van fer unes conferències abordant directament la repressió del Franquisme a Castelló.
A les segones jornades, constituït el GRMH, l’historiador Manuel Vicent Balaguer va parlar sobre el concepte d’Història Oral, evolució i aplicació en la recuperació de la Memòria Històrica. Després van comptar amb la intervenció directa de testimonis de la repressió com Lola Benavent, Agustí Martí i Álvaro Castell, que van relatar les seues vivències. Era l’inici de la nostra recollida de testimonis.
També hi van intervenir Juan Luis Porcar i Maribel Peris amb unes xerrades sobre l’aplicació dels testimonis en la investigació històrica i la perspectiva social, pedagògica i psicològica, l’entrevista com a tècnica i la metodologia a utilitzar.
L’any següent, a les III Jornades de Memòria Històrica, van retornar amb més testimonis, en aquest cas sobre els camps de concentració i batallons disciplinaris. Hi vam comptar amb el testimoni d’un supervivent dels camps d’extermini nazis, Francisco Batiste Baila, un vinarossenc, autor del llibre “Els sol se extinguió en Mautausen”, i Álvaro Castell, de Canet lo Roig, va relatar la seua experiència en els camps i els batallons disciplinaris del Franquisme.
Aquest va ser l’inici del treball del Grup sobre Fonts Orals1, un treball dut a terme al llarg de tots aquest anys de forma continuada amb uns plantejaments i aplicacions que descriurem al llarg d’aquesta exposició i amb la consecució d’un arxiu oral de testimonis dins de l’arxiu documental del GRMHC.
2- Els testimonis patrimoni immaterial, històric i social
Els testimonis tenen una vessant multidisciplinar com a font d’interés no només per als historiadors sinó també per a psicòlegs, sociòlegs, lingüistes i antropòlegs. Arran d’aquesta consideració el GRMHC es va plantejar des de les seues competències quins serien els nostres principals objectius:
- Preservar per a la Comunitat nacional i internacional les experiències de les víctimes i derrotats de la Guerra Civil Espanyola a les localitats de Castelló i Comarques.
- Rescatar la memòria dins d’una memòria sotmesa a fonts de socialització social, a la versió oficial a l’escola, a les notícies i als ambients; inclús a les famílies.
- Fer investigació i història donant veu a les majories silencioses marginades del poder, i als aspectes que la història oficial ha tractar d’oblidar i suprimir.
- Treballar i estudiar la recollida d’informació a partir de la renovació de la història social. Els treballs pioners a l’estat, a Barcelona de Mercedes Vilanova i a Madrid de Mari Carmen García Nieto n’eren un referent, amb estudis sobre les minories marginades silencioses, dones, món obrer, i ara en aquells moments sobre les víctimes de Franquisme.
- Consulta i estudi de les aportacions, metodologies i publicacions, sobre el treball amb Fonts Orals. Arxius Orals, la Fundació Salvador Seguí, el Memorial Democràtic i eines de memòria, entre d’altres.
3- Aspectes metodològics
Vam considerar que per al treball amb Fonts Orals, amb un tracte directe amb les persones sobre temes delicats, n’era essencial la professionalització en l’exercici de l’entrevista. En conseqüència, com que disposaven de recursos humans adequats amb formació acadèmica, vam preparar una metodologia i una tècnica específica en la nostra pràctica de recollida de testimonis. D’acord amb aquest pressupòsit decidírem quina seria la tècnica més idònia. Ens vam inclinar per una entrevista semiestructurada respectuosa amb la narrativa de l’entrevistat, perquè es sentira còmode i escoltat evitant els qüestionaris tancats, però sí amb una reconducció temàtica sempre que fora necessària com a forma d’ajuda per al discurs en persones d’avançada edat i amb una prèvia i imprescindible preparació del context històric. Procurar escenaris familiars i adaptació a les formes de l’entrevistat: actitud nivell, sensibilització, empatia, etc. Tractar de no ser massa directius i aconseguir la màxima informació amb la mínima opinió. I amb el suport de material fotogràfic i documental.
4- Concreció i configuració dels continguts del projecte
Les temàtiques abordades han estat diverses dins del context de la Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme, especialment els primers anys de la postguerra. S’ha treballat la font oral des de les següents vessants:
- La font oral com a font històrica en la investigació per a l’obtenció de dades de corroboració de documents, i/o l’aportació de dades noves o desconegudes que no apareixen als documents.
- La font oral com a metodologia social dels aspectes de la vida quotidiana. Quan les persones ens conten el seu propi passat amb les seues paraules apareix informació interessant: com era l’ambient de l’època, el llenguatge…
- La font oral com a funció terapèutica. El valor de la font oral, del testimoni i el valor implícit, és a dir, allò que va significar; les experiències viscudes i l’elaboració feta d’aquestes experiències. Com va posant noms i significat al silenci, i a la repressió d’anys amb tot un món d’idees i valors. Serà una narració subjectiva, no literal, perquè és una memòria ideològica i emocional, i n’haurem de fer una interpretació.
- La font oral com a denúncia social i reivindicació de la injustícia. Com a filosofia del projecte pot ser una eina poderosa de resistència i contra l’oblit, la consciència de la identitat i el camí per a la demanda de polítiques públiques. També una forma de militància progressista. Una mostra de la petjada profunda i transgeneracional de detinguts i assassinats en cunetes, tàpies de cementeris sense ritual d’enterraments, desapareguts en silenci i tot plegat com a mecanisme de transmissió.
5- Publicació d’Històries de vida al Castelló de la Guerra i la Postguerra.
Va ser una publicació2 l’any 2012 com a resultat d’uns dels objectius del nostre projecte: l’aplicació de l’enfocament metodològic amb les tècniques descrites al relat i els seus protagonistes. Una mostra de la societat, cultura, política i vida quotidiana del Castelló dels anys 30. Uns relats de testimonis dels vençuts i represaliats.
En aquesta obra trobarem aspectes derivats sobre la història social:
- L’aspectre social sobre les condicions de vida. Com era la vida en la guerra: els bombardejos, les condicions de vida amb els soldats en les conteses, el treball i l’oci.
- La implicació en el conflicte, els diferents nivells de convicció, les idees polítiques.
- Com es vivia després a la postguerra. Com era la relació amb el veïnat si hi havia solidaritat o la delació. Com es vivia la fam.
- Com es vivia el patiment de la repressió amb tot el que comportava: les detencions, declaracions i les pallisses. La presó dels familiars i els juís com a cosa pública. Els afusellaments i les desaparicions.
- Aspectes culturals de l’educació i adoctrinament del nacionalcatolicisme: els costums, les festes, la moral i la religió.
6- Diferents descriptors temàtics
Dins de la diversitat dels testimonis es presenta a continuació com a exemple algunes mostres de descriptors temàtics. Entre altres, la repressió de famílies i persones del món rural, camperols, treballadors lligats a la vida política del poble com són els casos de Matilde Alcón, Teresa Gasch, Emilia Benages i Andreu Vives. Altres casos de persones amb un protagonisme polític més rellevant com Tomás Albiol i Vicent Moliner Nadal.
Testimonis de l’exili i també de l’exili interior com Joaquín Varea i Ramón García. Testimonis de la repressió dels maquis i masovers del Castelló interior com Antonio Solsona. I finalment una referència als testimonis de les famíles de les víctimes afusellades i soterrades a les fosses del cementeri civil de la ciutat de Castelló.
Matilde Alcón3. Matilde va ser una militant d’esquerres convençuda, casada amb José Safont Monferrer, regidor de l’Ajuntament de Vistabella i després delegat de la CNT a la Gestora Municipal. José a la guerra va ingressar com a voluntari en la Columna de Hierro i s’incorporarà posteriorment a l’exèrcit republicà. Va visitar en alguna ocasió la dona i les filles al poble. Des de maig del 1938 no es va saber res més d’ell. Va estar desaparegut quan van entrar les tropes nacionals a Vistabella.
Matilde va estar presa a Vistabella i després a Castelló i a Santander. Va tornar al seu poble on va haver de refer la vida. L’any 2010, el GRMHC li va fer un reconeixement i homenatge en unes Jornades de Memòria Històrica a Vistabella. Aquell mateix estiu va morir.
Teresa Gasch. Els germans de Teresa pertanyien al sindicat obrer de la CNT. Teresa es va casar l’any 1936 i acompanyava el seu marit als diferents fronts sempre que li era possible. L’any 1938 es va quedar embarassada, però va continuar al costat del seu marit. Acabada la guerra la van agafar presa, i allí a la presó va nàixer la filla i hi van afusellar el marit. També van afusellar son pare i un germà. I també va tenir un altre germà exiliat.
Quan va eixir de la presó va tornar a L’Alcora on es va posar a treballar de modista. Mai va amagar ser d’esquerres, ni va tenir por de contar tot allò que li va passar a la guerra. Més bé al contrari ja que va contar la seua història a la neta, i salvant la diferència d’edat, encara els contava alguna cosa als seus besnets.
Era una dona amb unes idees més avançades que la generació següent que va viure sota la repressió i la influència del nacional catolicisme. La neta confessava haver estat molt de temps amb ella i com havia influït en la seua personalitat amb la trasmissió del valors d’igualtat, respecte i llibertat de pensament.
Emilia Benages. Va estar empresonada amb la seua mare a la presó de Castelló i va donar testimoni de la vida en la presó i dels avatars de la família. Era de Villahermosa del Río i va viure a l’Alcora. El seu pare es va suïcidar per por que l’agafaren.
Andreu Vives. Natural de Morella, va anar de voluntari quan la guerra. Tancat a la plaça de bous de València va poder fugir i arribar a Vinaròs. Va estar pres a Benicarló, però sense juí ni causa. Després va fer el servei militar a Àfrica durant 35 mesos. Quan va tornar a Vinaròs va formar part amb altres companys d’un grup de resistència i, a més, va estar en contacte amb els maquis fins que es va casar. La vida de casat i pare de família li va fer decidir apartar-se de la lluita de resistència.
Jornada de testimonis 20154
El mes de novembre del 2015 a les XIII Jornades de Memòria Històrica del GRMHC es va presentar l’exposició de “Més de 10 anys de Memòria.” Entre altres activitats dins de la programació de l’exposició es va desenvolupar una jornada de testimonis. Hi participaren Rosa Albiol i Dorita Moliner. Va haver-hi un debat amb el públic al voltant dels fets narrats.
Rosa Albiol. Era filla de Tomás Albiol Tárrega, regidor de l’Ajuntament de Castelló, afusellat el 3 de desembre del 1939 al cementeri de Castelló. Rosa va donar testimoni de la vida i de la mort del pare i dels avatars de la vida durant la guerra i la postguerra. La neta de Rosa també va defensar i lloar el record del seu iaio.
Dorita Moliner era filla del mestre i alcalde de Borriana, Vicente Moliner Nadal, afusellat a Castelló en maig del 1940. Va narrar la història del pare, els records familiars, la defensa de l’honor i la dignitat de la família .
Testimoni de repressió als maquis
Antonio Solsona. Dóna testimoni de l’assassinat del seu pare, Pedro Solsona Garcés, un masover de Vistabella, una història reconstruïda amb testimonis. Un assassinat en aplicació de la llei de fugas, i acusat a l’atestat de la guàrdia civil de col·laboració amb la guerrilla.
El juliol del 2006, el GRMH es va desplaçar a Vilafamés i va recollir el testimoni Miquel Mallasén, de 88 anys, que rememora una història coincident i reconeix el lloc on els assassinaren. Antoni Solsona Nebot i Antoni Solsona Delgado, fill i nét respectivament de Pedro, juntament amb els membres del Grup de Recerca i Vicent Esteller, veí de Vilafamés i antic alcalde del poble, es van entrevistar amb Miquel Mallasén. Miquel tenia prop de 30 anys i recorda que, en aquells dies de l’octubre de 1947, un veí del poble els va contar que en el Coll de Fenosa, la Guàrdia Civil tenia 2 hòmens acusats de pertànyer als maquis, i amb un amic marxaren encuriosits amb la bicicleta fins al Coll de Fenosa, on a la segona revolta va observar com la Guàrdia Civil de Villafamés traslladava els cossos morts en direcció del cementiri.
El 14 de desembre de l’any 2006, familiars de les víctimes i associacions memorialistes van denunciar les desaparicions forçades ocorregudes durant el Franquisme.
L’any 2012, membres del GRMH, personat en la causa, es van desplaçar a Madrid el dia 7 de febrer per aportar el testimoniatge d’Antoni Solsona Nebot. Hi va relatar la detenció del pare al Mas de Monsó, l’assassinat i la desaparició per ordre del capità de la Guàrdia Civil Maximino Lobo Navascués, com també va ocórrer amb altres masovers de Vistabella i comarques de l’interior castellonenc, les famílies dels quals segueixen sense conèixer el seu parador i els crims continuen impunes.
La denúncia es va arxivar i aleshores es va tornar a denunciar al procés de la querella argentina. Antonio Solsona va obtenir el diploma de reparació d’acord a la ley 52/2007 de 26 de diciembre por la que se reconocen y amplian derechos y se establecen medidas a favor de quienes padecieron persecución o violencia duran te la guerra civil y la dictadura.
Testimoni de l’exili
Joaquin Varea5. La Guerra Civil espanyola i l’europea seran determinants en la vida de Joaquín. El desassossec i l’afirmació de la identitat van configurar tota la seua vida. Inquiet culturalment es submergirà en la cultura francesa, en la dels exiliats a França i en la vida política en Toulouse. Joaquín participava tant de l’exili exterior com de l’interior. En 1996 retorna definitivament a Espanya.
De molt jove se’n va anar a França amb la mare per a fugir dels bombardejos i els van internar als camps francesos, però poc després la família de França els rescatarà i s’establiran a Béziers. La perspectiva de la guerra mundial per a un xic jove els farà tornar a Espanya on es trobaran amb la repressió del Franquisme. Com que estableix contacte amb grups de resistència, el detenen i aconsegueix que l’alliberen per la mediació d’un conegut. Davant d’aquesta situació, casat i amb família, decidirà tornar a França on començarà un llarg exili de 30 anys. A la fi, de tornada a Espanya, la situació política que trobarà serà un desencant per a ell.
En paraules de Joaquín: La transición fue un desencanto y nos hace vivir distorsionadamente la historia. Algunos colectivos reaccionan. Para nosotros los republicacnos que vivimos la larga noche de la opresión y el silencio es esta una luz de lealtad y esperanza, de aquellos principios por los que lucharon y murieron tantas personas.
Exili interior
Ramón Garcia. En les IX Jornades de Memòria Històrica del GRMHC, l’any 2011, Ramón García va presentar un treball sobre la figura de José Royo Gómez, científic i geòleg exiliat a Sudamèrica. A continuació es va presentar un power d’homenatge “Als que ens han deixat” on es feia un reconeixement a una sèrie de persones que havien faltat i ens havien deixat el seu testimoni, la majoria de les quals, havien patit un exili interior. Es van presentar uns panells personals amb els trets més significatius. Ramón és actualment un testimoni encara present entre nosaltres, testimoni viu d’una llarga vida d’exili interior.
Finalment, també van comptar amb la participació de Cristina Escrivá i el seu treball Los Institutos Obreros durante la Guerra Civil: un projecte educatiu, progressista, laic i coeducatiu en temps de guerra.
Testimonis d’exhumacions
Són tots aquells testimonis d’ajuda per a la investigació de les víctimes, localització i identificació de persones afusellades i soterrades en fosses6. Han segut importants i en alguns casos decisius per a localitzar les víctimes i, a més, poden ser determinants i/o complementaris en la identificació de víctimes ja que l’estudi antropomètric, les característiques personals com l’edat, taüt, quan hi ha, objectes personals, són una valuosa ajuda, sobretot quan es presenten dificultats en l’anàlisi de les proves d’ADN.
Aquests testimonis han suposat eixir del silenci, el suport social amb la creació d’unes xarxes de persones amb familiars assassinats que significa, després de tants anys, poder arribar a una normalitat democràtica. Aquesta normalitat impulsa les famílies a la pèrdua de la por i tenir la força suficient per a fer les peticions d’exhumació, recuperar els seus familiars i la dignitat familiar.
Bibliografia
Alfonso, J. (2014): “Arena, agua, viento y alambre ondenses en el exilio republicano. 75 aniversario de la retirada, febrero 1939”. Arrels, Ajuntament d’Onda.
Boss,P.(2001): La pérdida ambigua.Como aprender a vivir con un duelo no terminado,Barcelona, Gedisa.
Bernal, D. i J. Corbalan (2008): Eïnes pera treballs de memòria oral, Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i de Participació, Diputació de Barcelona.
Catani, M. (1996): “ El enfoque biográfico oral” en Historia, Antropologia y Fuentes Orales
Del Río, A.i M. J. Valcuende (2008): “ Historia de vida y microbiografía. Una aproximación metodológica”en Acosta G.a. i altres (coord.) (2008): La recuperación de la memoria histórica. Una perspectiva transversal desde las ciencias sociales. Fundación Centro de Estudios de Andalucía. Conserjeria de la Presidencia, Junta de Andalucía
Diaz, P. J.M. Gago (2007): “La construcción y utilización de las fuentes orales para el estudio de la repressión franquista” Hispania Nova, Revista de Historia Comtemporánea núm. 6 , Universidad Complutense, Madrid.
Folguera, F. (1994): Como se hace Historia Oral, Madrid, Endema.
Fraser, R (1996): “La formación del entrevistador” en Historia, Antropología y Fuentes Orales, núm 36, Barcelona, Asociación Historia y Fuente Oral, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i Universidad de Granada.
Giner, A. M.I. Peris “Matilde Alcón” (2014): dins Giner, A. J.L. Porcar coord. (2014) El temps perdut, Publicacions Universitat Jaume I, Castelló.
Mestre,R.i P. Molina (2020): Dossier recull de premsa del seminari Memòria Històrica i Fonts Orals: guerra , exili i resistència, Universidad Internacional menéndez Pelayo(UIMP), València.
Monjo, A., C. Vega i M. Vilanova(1996): “Clase obrera i Guerra Civil” en Historia y Fuente Oral núm. 3, Barcelona, Universidad de Barcelona, Arxiu Hustòric Ajuntament de Barcelona.
Peris, M.I. (2005): “ Ponencia, Consideraciones sobre la Historia Oral” dins II Jornadesde Memòria Històrica, Castelló, Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
(2010): “Memorias del exilio de Joaquín Varea Queralt” dins Meseguer,L. La cultura exiliada, Castelló Publicacions Universitat Jaume I.
(2012): Històries de vida al Castelló de la Guerra i la postguerra, Castelló. Publicacions Universita Jaume I.
Plaxats, M.A. (2001): “Los procesos de duelo ante pérdidas significativas” dins Congreso Internacional online de Psicologia Aplicada,
(2007): Psicologia y desastres, Castelló,Cicle de Conferències Universitat Jaume I.
Seminario de Fuentes Orales, Fuentes Orales, Universidad Central de Madrid.
Valcuende del Río, M.J. (2008): “ Individuo y sociedad” en Acosta, G.A.i altres (coord.) (2008) La recuperación de la memoria histórica. Una perspectiva transversal desde las ciencias sociales. Fundación Centros de Estudios de Anadalucía, Conserjeria de la Presidencia, Junta de Andalucía.
Von Plato, A. 820069. “La historia oral en acción” en Historia y Fuente Oral, Barcelona, Universidad de Barcelona,Arxiu Històric, Ajuntament de Barcelona.
Arxiu documental i fotogràfic Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.
http://www.fundacionssegui.org/
http://memoriahistorica.dival.es/recursos/archivo-memoria-historica/
http://www.ccepc.org/documents/eines2.pdf
http://anc.gencat.cat/ca/coneix/Projectes/Memoria-historica/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Centro_Documental_de_la_Memoria_Histórica
http://bid.ub.edu/28/miret1.htm
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/contiene/7340657