Divendres 23 de març de 2007 fa 70 anys del primer bombardeig sobre la ciutat de Castelló, tràgic esdeveniment d’efectes devastadors tot i que va passar a formar part de la memòria col·lectiva del nostre poble.

Divendres 23 de març de 2007 fa 70 anys del primer bombardeig sobre la ciutat de Castelló, tràgic esdeveniment d’efectes devastadors tot i que va passar a formar part de la memòria col·lectiva del nostre poble. Els nostres majors encara evoquen aquell fatídic dia delbombardeig del vaixell, tota una mostra de l’emprempta que va deixar.

Per primera vegada en 70 anys el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló va organitzar un acte homenatge que va reunir en el carrer Sant Roc enfront del Col·legi Bisbe Climent a prop de 100 persones, entre les quals es trobaven testimonis dels fets i familiars de víctimes dels bombardejos.

150 ciris sobre una coloma de la pau dissenyada en la terra, recordaven a les 150 víctimes mortals d’aquest bombardejos sobre la ciutat de Castelló, membres del Grup van llegir un comunicat per la pau i recordant aquestes víctimes i les víctimes civils de totes les guerres, i una peça de musica clàssica va tancar l’acte amb emotivitat.

70è aniversari del primer bombardeig de Castelló durant la Guerra Civil.

Acte homenatge a les víctimes

Divendres 23 de març 19:30 h. Plaça San Roc.

Aquest 23 de març fa 70 anys del primer bombardeig sobre la ciutat de Castelló. Cap homenatge recorda aquell tràgic esdeveniment d’efectes devastadors tot i que va passar a formar part de la memòria col·lectiva del nostre poble. Els nostres majors encara evoquen aquell fatídic dia delbombardeig del vaixell, tota una mostra de l’emprempta que va deixar.
Efectuat des del creuer Balears, es va prolongar durant 4 hores i va acabar amb la vida de 20 castellonencs, molts d’ells dones i xiquets, a més de ferir a 38 persones ateses en centres hospitalaris. Aquell 23 de març de 1937 datà el dia en què la població civil es convertí en objectiu i víctima de les bombes indiscriminades, i serà el detonant per a què les autoritats castellonenques s’afanyen per construir un amplia xarxa de refugis públics.

La reparació social de la guerra no es pot assolir sense superar la representació marginal que continuen tenint les vícitimes. Ni l’horror viscut ni la intensitat en el que va penetrar mai es podrà transmetre per cap llibre de història, per cap article ni monument, però, en la mesura que accedim a les històries silenciades o manipulades, accedirem, al cap i a la fi, a la paraula de la víctima ocultada, negada, i estarem més a prop del seu rescabalament.

Des del Grup per la recerca de la memòria històrica de Castelló, dins de la nostra tasca per difundir el treball d’investigació de la història viva, fem solemne memòria d’aquell doloròs succés, punt de partida dels nombrosos bombardejos que va sofrir la ciutat. Tan l’aviació italiana establerta a la base de Mallorca, com posteriorment l’aviació alemana de la Legió Còndor, van fer de Castelló (així com moltes altres ciutats de la costa mediterrània i el nord d‘Espanya) un banc de proves de les noves possibilitats destructores, dels últims avenços aeronàutics i tàctiques militars. Els avions del nazisme foren arrasadors i provocaren un gran nombre de víctimes mortals afectant pràcticament tota la ciutat durant els mesos d’abril i maig de 1938 .
La Guerra Civil espanyola va ser el primer conflicte en la història en què apareix de forma generalitzada el bombardeig de ciutats i de la població civil. Els exèrcits podien, ara, ocasionar víctimes i sembrar el terror, la inseguretat i la desmoralització en la rereguarda de l’enemic. La nostra ciutat va patir un total de 44 bombardejos, els quals van causar un nombre aproximat  de 150 víctimes. Pocs barris o carrers de la ciutat es van salvar dels bombardejos.