José Hernández Merlo. Un polític rellevant i compromés. 1901-1941.

José Hernández Merlo va nàixer el 1901 a Cartagena. Es va casar amb Mercedes Tormo Catalá i van tenir una filla Mercedes, i un fill Pepito que moriria menudet entre 1 a 2 anys. Veïns de València, primer al carrer Roberto Castrovido núm 10. De professió escrivent, va ser obrer eventual a la Companyia Hidroeléctrica Mijares on el van acomiadar i indemnitzar a l’any 1936, sembla que per motiu de les vagues de treballadors.

Va ser una persona lligada profundament a un ideari polític. La seua vida estarà marcada per l’entrega al servei del poble. Durant la Segona República va participar als Comités Revolucionaris a l’any 1931 i al 1934. Militant del Partit Socialista, des de jove, fou un dels fundadors i dirigents i sindicalista de la UGT on va ser secretari. Ocuparà diferents càrrecs polítics a l’administració local al Consistori Municipal i a la Diputació.

Ajuntament 1936

El Consistori Municipal de les eleccions del 12 d’abril del 1931, és substituirà per una Comissió Gestora Municipal. El motiu que ho provocà fou perquè es considerava que no hi estava d’acord amb els resultats generals de les eleccions generals del 16 de febrer del 1936 i el programa del Front Popular. A aquesta nova Gestora, del 28 de maig, José Hernández Merlo apareix com un dels tinents alcaldes, el número sis a una Corporació de majoria republicana. El governador era en aquells moments Antoni Navarro i va nomenar alcalde president de la Gestora a Manuel Aragonés Cucala. Aragonés Cucala, que fou jutge i després magistrat, estaria a Barcelona i s’exiliarà a Mèxic on va treballar com a tractadista de dret amb “Naciones de Derecho positivo mexicano”.

Durant el breu temps d’aquest any 1936 en què Hernández Merlo estarà a l’Ajuntament va proposar l’enderrocament del convent de Santa Clara i de l’Institut Vell, per a crear ocupació davant l’atur de la classe obrera, una qüestió que el preocupava molt i també per la pressió de l’atur motivat per la crisi econòmica internacional. De seguida a juliol del 1936, quan la sublevació militar s’incorporà a les milícies populars.

Incorporació a les milícies

A la nova Gestora, del 13 de novembre del 1936, l’alcalde serà José Castelló-Tárrega i Arroyo, el governador serà Manuel Rodríguez des del 24 d’octubre fins el 17 d’abril del 1938. A març del 1939, Rodríguez, serà governador d’Alacant i s’exiliarà a Oran. En aquesta nova Gestora ja no apareix a les actes Hernández Merlo. S’allistarà a les milícies voluntàries, i serà un dels organitzadors de la Columna Casas Sala. El dia 25 de juliol s’allisten a la plaça de Bou els milicians, sobre uns 200 que eixiren de Castelló al voltant de les 9 de la nit, tal com declara Vicent Soler Campos un dels sanitaris que va estar. Va ocórrer la desfeta de la Columna a la Pobla de Valverde quan es produeix la sublevació de la Guàrdia Civil, la mort de molts joves milicians i l’execució dels dirigents militars en consell de guerra: el coronel Fernández Bujanda, el capità Cirera, el tinent Osset i del diputat Casas Sala.

Al cap d’uns dos mesos es reorganitzarà la Columna Matteotti, després Batalló Matteotti, i també serà Henández Merlo un dels organitzadors. Actuaran primer a Terol, el mes de setembre, en companyia de la Columna Eixea- Uribe i després a Madrid el mes d’octubre. La Columna va estar formada per socialistes, comunistes, republicans i militants de les Joventuts Socialistes Unificades. Es coneix com la fase miliciana de les dones amb fusell ja que anaren algunes de la província de Castelló com Rosa Fenollosa, Isabel Martínez, Maria Martinez i Vicenta Simón. El tinent-coronel Vicente Rojo integrarà el Batalló Matteotti de Castelló a la III Brigada Mixta, així el 18 d’octubre de 1936 la Matteotti i la Torres Benedito passen a dependre del Ministeri de Guerra amb el decret de Francisco Largo Caballero; seran unes columnes semi instruïdes. Venia a ser la reconversió en el braç armat del projecte reformista republicà comunista oposat al anarquisme i comunisme llibertari. Malgrat les felicitacions fetes a Hernández Merlo en la comissió del Consell Provincial del 26 de desembre, a la fi de tot, dels 1200 voluntaris tornarien 125.1

Ajuntament 1937

En tornar de les milícies, Hernández Merlo apareixerà de nou com a regidor a gener fins a final d’octubre. Per decret ministerial les Gestores Municipals passaran a ser Consells Municipals i eixe mateix dia 9 de gener es farà una sessió extraordinària amb aquesta finalitat per a quedar constituït. Al llarg de l’any hi haurà una diversitat de temes que ocuparan l’agenda de les sessions, temes que seran un reflex de les directrius polítiques del moment. Alguns d’ells es reiteraran al llarg de les sessions i anomenarem aquells en què Hernández Merlo participa més activament. El tema d’Abastos és un dels més freqüents. Hi havia unes oficines de subministrament a Marsella i es viatjava com a delegats ocasionalment. Des allí venien els vaixells carregats amb provisions diverses d’aliments com càrregues de blat, d’atuells de guerra, com, per exemple, el dia 18 de maig.

La preocupació pel món obrer serà sempre una constant així, entre altres, està la proposta d’augmentar als llauradors la ració del pa, no carregar els preus i procurar d’evitar les cues tant llargues per a recollir-lo. En aquells moments Hernández Merlo està també al Consell Provincial de la Diputació com a vicepresident i viatjarà a Marsella per tancar les esmentades oficines del servei d’Abastos en aquesta capital. Des del mes de gener hi havia dubtes d’irregularitats del seu funcionament i de l’encarregat d’elles, un tema que a la sessió de març serà objecte de debat al Consell Municipal. Preocupaven també les competències i les relacions d’Abastos entre el Consell Municipal i el Consell Provincial.

El tema de les municipalitzacions serà també un dels temes polítics que es tractarà tant a l’habitatge com a les Entitats. La Comissió de Cultura proposava la municipalització del Conservatori de Música, i si bé era un tema d’acord a les directrius polítiques del moment, Hernández Merlo assenyalava que en el dictamen presentat no es veia cap benefici econòmic ni cultural per a la ciutat. El tema serà debatut i es manifesta també desacord perquè la comptabilitat del Conservatori era autònoma i no intervenia l’Ajuntament. Pel que fa els habitatges s’acordà la reglamentació de la seua municipalització. Mercé Arambul i Hernández Merlo seran designats per formar una Comissió que elaborara el reglament necessari. Ocupa també alguns debats, fer del Casino Antic unes dependències de l’Ajuntament i de fet s’havien iniciat algunes obres amb aquest propòsit. Preocupava de quina manera Hisenda cedia l’edifici i en quines condicions l’actual edifici de l’Ajuntament es cediria a l’Estat. S’aclareix que es tractava només d’una permuta i no una cessió de l’edifici.

A març es porten a la sessió de l’Ajuntament els desacords haguts entre sindicats obrers de la Construcció i la necessitat de què tots puguin treballar ja que la CNT s’oposava als obrers de la UGT. En aquest mes la nit del 12 al 13 es produeix un incendi de la fàbrica d’Ezequiel Dàvalos i es qüestiona l’acció dels bombers, es parla d’obrir expedient i Mercé serà l’encarregat com a jutge d’instrucció. També a Socorro Roig se li ha d’aclarir que les provisions es tramitaran mitjançant el Consell Municipal o el Consell Provincial i no anar directament a les tendes.

Altres qüestion tractades eren la provisió de gasolina controlada pels sindicats CNT i UGT els quals signaven les autoritzacions i això provocava queixes. El tema de la Comissió de l’Aigua, la conveniència de desconnectar l’enllumenat públic de de les cases perquè amb els bombardejos les cases es quedaven a fosques, i dedicar un carrer amb el nom del vaixell afonat Konsomol.

Un succés important, objecte de debat, serà l’adhesió al govern pels fets de maig ocorreguts a Barcelona, un debat encés. Continuarà en més d’una sessió i acabarà amb una votació davant de les dos propostes o mocions d’adhesió presentades. Guanya la del Partit Socialista i UGT sobre la de la CNT, FAI i POUM encara que només per un vot.

Sorprén l’activitat duta a terme malgrat estar en guerra no a soles per intentar solucionar problemes urgents derivats d’ella sinó també per portar endavant unes línies de polítiques concretes a tots els àmbits com les anomenades fins ara, més la confiscació de les emissores de radio, la resolució d’un milió de pessetes del Consell Provincial per al Consell Municipal, temes que porten els seus debats i de vegades amb manifestes dificultats. Els viatges per a resoldre temes, on es considerava millor anar els delegats implicats que els diplomàtics nacionals. Es confiava més en l’acció directa dels que ho vivien en primera línia. Els refugis, un tema també freqüent on es manifestava l’estat d’alguns d’ells i com calia tapar-los per ser un focus d’infecció i la preocupació per fer-ne de nous.

A juliol del 1937, el dia 5, serà el Congrés d’Escriptors Antifeixistes i els intel·lectuals visitaran després el dia 12 Benicarló i Peníscola. El dia 9 s’havien militaritzat els hospitals de sang de la província. Al nou Consell Municipal la participació sindicalista tenia força considerable i trobem debats vius com el del 14 de juliol on el representant de la FAI, Picó, planteja els temes dels dels salaris i el religiós, un debat on participaran activament Ribó, alcalde president del Consell Municipal en aquells moments, i Hernández Merlo. També ocupa l’agenda del Consistori en aquests dies les dones antifeixistes i un homenatge al poeta Lorca al teatre Municipal. El 24 de juliol es dona una ordre segons la qual ja no es podrà importar blat com es feia des de Marsella.

Diputació 1936-1938

Hernández Merlo va ser nomenat vocal de la nova Comissió Gestora, del 13 de març de 1936, i serà designat ponent de Vies i Obres, Governació, Serveis Hospitalaris, Sanitat i Higiene, Personal, Hisenda i vocal de la Caixa de Previsió Social Regional. Estem abans de la sublevació militar, després tal com hem descrit anirà a lluitar com a organitzador i capità de les milícies populars.

El 19 de gener del 1937 es constitueixen els Consells Provincials per ordre ministerial, presidits pel governador. Hernández Merlo serà nomenat vicepresident i actuarà de president accidental durant unes 40 sessions. El 15 de març presidirà el governador Manuel Rodríguez i hi haurà dos sessions més presidides per Mercè Arambul mentre Hernández Merlo viatja a Marsella.

El 25 de març del 1938 es reorganitzen els Consells Provincials i Hernández Merlo serà reelegit. Aquesta vegada serà president executiu i també s’ocuparà d’Abastos. En aquests moments serà quan realitzarà viatges a Marsella per tancar oficines i fletar un vaixell amb queviures i pertrets, atuells de guerra, tal com hem avançat. Li acompanyaran Fernando Vivas, Alberto Manuel Rimbau i Luís Cañada. Estarà absent les sessions del 2 i 9 d’abril que presidirà Mercé Arambul.

Durant els anys 1937 i part del 1938 en què s’incorporarà a l’exèrcit com a Cos de Carabiners es constata una activitat intensa de la seua part com alt responsable polític. Destaquem, entre elles, la presidència de la Comissió per a la rehabilitació del Palau de Justícia, els cobros de les cèdules personals, la lactància de l’internat Pablo Iglesias, les dutxes del pavelló de malalties mentals a l’hospital provincial. L’atenció a la sol·licitud d’ajudes per als hospital de sang, com el cas de Benicarló, la qual cosa suscita un debat, davant la possibilitat de més demandes en aquest sentit i la impossibilitat d’atendre-les, per aquest motiu s’acorda derivar-les al Ministeri de Guerra del Govern central.

El tema del projecte de l’Estatut d’autonomia, amb la creació d’una Comissió, l’edifici de villa Dolores com a possible sanatori, les dimissions de companys per la incorporació a l’exèrcit, trasllats com el cas d’Hilari Ferrer que marxa a València per la UGT. La petició pendent d’Esquerra Valenciana per tenir un representant i es nomenarà Fernando Vivas que s’encarregarà de premsa i propaganda i els viatges a València per Obres Públiques. El 10 de maig es discuteix la moció d’adhesió al Govern pels fets de Catalunya que com a l’Ajuntament ací també suscita debat el recolzament al govern.

S’elaborarà un informe per al ministeri amb el detall de l’estat de la construcció dels camins a la província. I al 28 de maig s’acordarà donar una targeta de refugiats perquè puguin accedir als aliments.

Incorporació a l’exèrcit.

Al mes de maig Hernández Merlo, després de la sol·licitud per a incorporar-se a l’exèrcit, presentarà la dimissió com a president del Consell Provincial de Diputació. Ho farà al Cos de Carabiners amb la graduació de comandant. La notícia es publicarà a les premses, la vanguardia el 18 de maig, i el heraldo de Castellón el 17 de maig. Hi havia un informe del general Vicente Rojo sobre la necessària regeneració de l’exèrcit de maniobra i afavorir la col·laboració de totes les forces de l’Estat. Després de l’ofensiva implacable d’Aragó a abril del 1938 era evident que Franco arribaria prompte a la mar.

D’aquesta etapa de la seua vida sabem poc. La família va estar evacuada, els nets no saben bé on van anar, i quan van tornar a casa trobaren que no hi havia res, ho havien saquejat tot. Sí que van viure a Borriana al carrer de San Rafael i Pepito, el fill, està soterrat allí. En acabar la guerra va tenir oportunitat d’anar-se amb un avió que hi havia preparat, el va buscar un familiar per a dir-li-ho però ell no va voler, pensava que com a molt el posarien a la presó i res més, per això no se’n va anar. Després quan va veure que buscaven a un altre membre de la família va decidir anar-se cap a Barcelona amb documentació falsa com l’altre familiar.

Detenció i Repressió

Serà detingut en el poble de Ludiente el 19 de març de l’any 1940 a les 11 hores del matí i portat a Argelita al 5º terç de la Guàrdia Civil Comandància de Castelló on li faran l’atestat. És el cap de la Falange, un jove estudiant de 19 anys, veí també de Ludiente, qui fa el requeriment a la Guàrdia Civil, ja que ell pel seu compte l’havia detingut per considerar-lo sospitós i l’alcalde també va col·laborar en la detenció. El reconeixen perquè havia segut president de la Diputació de Castelló. Davant del llogaret de Grabas detenen a dos persones més, junt amb ell, perquè totes eren de la mateixa quadrilla i els havien vist tots junts rentar-se els peus a vora riu. José té 38 anys.

A la Guàrdia Civil farà la primera declaració de totes on exposa la filiació política del partit socialista i filiació sindical de la UGT. Abans de la sublevació militar havia segut secretari local de la ciutat de Castelló. Gestor de la Diputació i també durant la guerra amb el càrrec de President Delegat de la Diputació pel Governador. Voluntari en la Columna de Casas Sala, va partir cap a el Front de Terol on es va produir la revolta de la Guàrdia Civil i els assassinats del diputat Casas Sala, el tinent Osset, el capità Sirera i dels joves enrolats en aquesta columna; la traició de la Pobla de Valverde. De les altres persones detingudes amb ell coneix a Alfonso Huertas Merlo, de Cartagena, cosí germà d’ell i a Gregorio Calomarde de Terol. En el moment de la detenció José porta un salconduit amb un altre nom. Declara haver estat també en Aiodar i anar a Barcelona en busca de treball.

Possiblement fugien coneixedors de la persecució i repressió del nou règim. Aquesta primera declaració es passarà al jutge militar posteriorment. Es ratificarà en ella i el jutge decretarà presó preventiva per adhesió a la rebel·lió. Serà ingressat a la presó de Borriana al Depòsit Municipal de detinguts el dia 23 de març del 1940. A partir d’aquest moment l’Auditoria de Guerra demanarà es remeta al jutjat un informe sobre la conducta política social de l’inculpat. Totes les acusacions d’aquest informe tindran com a base l’atestat de la Guàrdia Civil. L’acusació es basa en tots el càrrecs polítics executats duran la Segona República. Es poden enumerar: uns dels fundadors de l’Agrupació Socialista, i vicepresident d’aquesta, President de la Diputació, Regidor de l’Ajuntament, Comandant de Carabiners. També l’imputen, com a obrer de la Companyia Hidroelèctrica, mala conducta social per participar a les vagues i incitar a elles. Per organitzar la Columna Casas Sala que va anar al Front de Terol i també després anar al Front de Madrid amb el Batalló Mateotti. Tots aquests càrrecs i acusacions imputades ho seran també admeses per part de l’alcalde del moment de l’ Ajuntament franquista, Vicente Traver.

Per la seua part i en aquest cas donada la seua rellevància política a la Diputació Provincial, aquesta entitat elaborarà un informe amb el detall dels càrrecs exercits que és el següent. Nomenat vocal de la Comissió Gestora, ponent de Vies i Obres, Governació, Serveis Hospitalaris, Sanitat i Higiene, Personal Hisenda i vocal de la Caixa de Previsió Social Regional. Durant la guerra no assistirà a les sessions per estar a càrrec del comandament de les milícies del Front de Terol. Només va assistir a la sessió del 12 de desembre del 1936 on se’l felicita com a cap de la columna Mateotti . Elegit Vicepresident 1º actuarà com a president accidental. Des de gener fins a desembre, durant 48 sessions. Tornarà a ser elegit en la reorganització del Consell Provincial, com es denominava la Diputació, quan el Front Popular , i va estar al front de la Conselleria d’Abastiment fins el 4 de juny del 1938 en què deixarà de ser conseller per haver-se incorporat al cos de Carabiners junt amb Fernando Vivas, Alberto Manuel Rimbau Cañada que constituïen una comissió que va anar a Marsella per liquidar una oficina en aquesta ciutat i gestionar un barco amb queviures i avituallament per a la guerra.

Les declaracions dels testimonis als que interroga l’acusació, i que en cap moment són reclamats per José, cap d’ell l’acusa de res només enuncien els seus càrrecs polítics i participació en els fronts de guerra anomenats. Cap d’ells l’acusa dels assalts al vaixell Menorca ni a la presó com es pretén implicar. Un dels testimonis diu que en aquelles dates no era a Castelló per estar en els fronts de guerra. No obstant això i malgrat que l’Alcaldia diu no poder concretar -ho el jutge insisteix argumentant que pels seus antecedents ha de ser autor material de tot el que va ocórrer. Fins a eixe punt arribava la repressió i la irracionalitat. El 4 de setembre declara de nou per tercera vegada . Explica de nou que va ser President de la Diputació en funcions delegat pel governador de maig del 1937 fins a abril del 1938 per absència del governador. El càrrec de comandant de carabiners va ser interí i en legalitzar la situació le concedeixen el de capità i mai va ser elevat a coronel. Com a responsable de la Columna Mateotti formava part d’una brigada que va operar al front de Madrid. Durant eixa època no va ser regidor de l’Ajuntament, sí ho va ser abans del cop militar. I mai va ser Director de l’hospital. No va recórrer a cap testimoni de descàrrec.

Finalment acabat el procés i efectuat el juí serà emesa la sentència de pena de mort per adhesió a la rebel·lió. L’afusellaran en Castelló el dia 8 d’agost del 1941 a les 5.30 . El 6 de febrer dels 1941 hi havia hagut l’ordre del Govern Militar de trasllat de presó i així el 9 de febrer d’aquest mateix any havia estat traslladat des de la presó de Borriana a la de Castelló. El seu expedient a l’arxiu penitenciari corroborà aquestes dades, en ell trobarem el trasllat de presó, l’eixida de la presó per a l’execució i l’entrega al piquet d’execució junt amb José Cebrian Cubertoret.

És exhumat a les fosses del cementeri civil el 12 de gener de l’any 2021.A febrer de l’any 2022 s’incorpora la seua fotografia al conjunt de presidents al palau de la Diputació Provincial de Castelló.

1Grau Reig Vicent

Fonts primàries

Consell de guerra sumaríssim, Expedient penitenciari. Actes Municipals, Actes Diputació, Causa General, Arxiu històric GRMH de Castelló,Testimoni familiar.

Bibliografia

  Grau Reig, Vicent, La batalla de Llevant una victòria silenciada. Guerra i revolució a Castelló 1936-1939, Castelló 2021, Servei de Publicacions Universitat Jaume I.

 

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Desplaça cap amunt