Memòria d’Edimburg

Lluís Meseguer

 

Qui haja viatjat a Edimburg, a més del so ancestral de la gaita i el vestit masculí tradicional, hi apreciarà l’urbanisme de la victòria serena de la pedra, i el calcigar la terra humida amb el vent a la cara. I patirà els perills de la incomunicació derivada del monolingüisme anglòfon i del dialecte en l’afuada parla escocesa de l’anglés, en una ciutat majestuosa de teatre i de literats romàntics. Tot eixe bagatge, bigarrat i incessant, forma part inseparable de la passejada inoblidable per laRoyal mile, i del detingut gaudi d’una Guinnes o un whisky de la terra en una càlida taverna.

I qui haja gosat córrer l’Escòcia profunda, fins a les remotes Highlands, hi haurà sumat una memòria contemplativa evident. Potser la silueta del castell de Stirling retallada al contrallum instantani previ a l’aparició d’un bri de boira o un núvol contundent. I tot seguit, l’espill geològic dels llacs i les muntanyes aquoses fins al plaer d’aquell riu contemplat pels monuments d’Inverness. Abans o després, haurà descobert l’existència real del monstre del llac Ness.

Però, tant vols com si no vols, el viatger haurà començat o acabat la memòria d’Edimburg en la culminació essencial delCastle, després de còmodes incomoditats del turisme familiar o estudiantil, de l’emigració o de l’exili. I quan haurà arribat al centre neuràlgic del castell, de la ciutat i del país, hi trobarà uns càlids llibres, amb paper de gramatge notable i enquadernats en cuir clavetejat. Enmig d’una decoració bèl·lica i silenciosa, contenen els noms precisos de tots els caiguts de totes les batalles de l’Escòcia moderna a tots els llocs del món.

En aquells llibres, aquell país dur com una roca hi ha expressat un consens memorial, inspirador de l’emoció del visitant. Un consens contra el silenci i per la llibertat: la memòria de tots els noms. Un consens construït per a la gent pròpia i l’emigrada, un consens significatiu en un país basat en la combinació de concentració local en la dura terra i d’internacionalisme proletari o mariner…

Si el visitant hi ha arribat des d’Espanya, comprova que allí estan els noms dels caiguts combatents per la llibertat i la justícia –o pels crims de tota guerra, vaja- a qualsevol país o racó d’Espanya en la guerra del 1936-1939. I en tornar a casa, compara aquella afectiva memòria amb el vergonyós i perdurat silenci –autèntica forma nova del feixisme- respecte als noms de les persones desaparegudes de l’ací inexistent llibre de la memòria civil indiscutible, ¡del seu propi país i al seu propi país! Qui haja viatjat a Edimburg…

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top