Jornades de Memòria Històrica 2005
Juan Luis Porcar
Després de comprovar com es trenque bruscament en Almassora un projecte de canvi i transformació social i continuant en la línia cronològica vull repassar algunes matèries relacionades amb el trencament d’aquesta memòria històrica des de diverses perspectives, en primer lloc vull fer referència a la repressió dels protagonistes d’aquesta història, veïns d’aquest poble, oblidats per a uns desconeguts per a uns altres, repressió física tant per afusellaments, presó i exili i la repressió econòmica com mitjà de submissió, de terror i de control social amb l’aplicació de la llei de responsabilitats polítiques.
Per altra banda també convé recordar breument, objectius de la memòria historia pendents per estudiar i per treballar: la recollida de testimoniatges orals, la configuració d’un projecte educatiu per a explicar la memòria als joves, la reparació moral i econòmica de les víctimes i les seues famílies, l’estudi i recuperació del patrimoni i la denúncia i de la nomenclatura i simbologia franquista, necessari per a una veritable regeneració democràtica ciutadana
La repressio franquista es una necessitat política per a mantenir i consolidar el nou projecte dictatorial i contrarrevolucionari, no es dubtaria, en paraules de Franco “en fusilar media España con tal de pacificarla. El 25 de maig de 1936. en les instruccions preparatòries de la revolta militar ja deia el general Mola, ideòleg de l’alçament “se tendrá en cuenta que la acción ha de ser extremo violenta para reducir lo antes posible al enemigo que es fuerte y bien organizado”i el mateix 19 de juliol afirma “sembrar el terror eliminando sin escrúpulos a todos los que no piensen como nosotros”.La repressió és fruit d’una planificació freda i sistemática.
Els vencedors de la guerra amb la plena col·laboració i suport de l’Església, s’apropien del discurs cristià de la croada contra la anti-Espanya i sobre la necessitat d’expurgar i fer pagar els crims comesos. Aquest univers repressiu impulsa el ressentiment i la passivitat de la població derrotada assegurant el seu control social, un consens passiu que produeix la pervivència del règim dictatorial, s’immobilitza a molts dels possibles simpatitzants dels vençuts, als quals al eixir de presó i se’ls pretén convertir en uns marginats socials.(Descrit magnificament aquest ambient coercitiu de posguerra en la novela « La Cara oculta de la lluna » de Pasqual Mas).
La justícia castrense va adquirir preeminència davant l’ordinària com a conseqüència de la publicació del Bàndol de 28/07/1936 que declarava l’Estat de Guerra, que implica la sistemàtica aplicació dels consells de guerra en zona sublevada. El “procedimiento sumarísimo” implica la celeritat quant a la seva tramitació, prescindint-se d’actuacions no essencials, i el compliment de la sentència s’executa sense dilació. Els tribunals estaven formats exclusivament per militars, jutges instructors moltes vegades estaven emparentats amb víctimes de les dretes, els defensors eren els militars amb menor graduació. El relator o ponent efectua un resum de cada processat on es condensaven els càrrecs i les acusacions. Els sumaris eren instruïts en multitud d’ocasions mitjançant la tortura i signats per l’inculpat en una situació desesperada. En les denúncies o informes negatius era inqüestionable l’èmfasi en la trajectòria obrerista dels acusats, la seva afiliació política. El discurs final del fiscal era de to exaltat i ple de retòrica falangista. El defensor es limitava simplement a demanar clemència o la pena immediatament inferior. Els acusats, atemorits els jornalers per l’asfixiant ambient coercitiu del Tribunal no presentaven alegacions, si algun amb facilitat de paraula esgrimia una argumentació, rapidament era fet callar en la Sala.
La repressió franquista a Almassora ens dona una xifra superior a les 80 víctimes mortals encara pendent de noves aportacions respecte a noves dades de morts a presons fora del País Valencià i a repressió “irregular”, de les quals 64 son almassorins afusellats entre 1938 i 1943 conseqüència dels consells de guerra sumarisims, no anem a parlar de problemàtiques i casos individuals pero si recordar cognoms i families molt castigades per la repressió com Claramente, Bovea, Adsuara, Grifo, Mas, Artero, Agustí, Abella, Polo, Clausell, Costa, Pons, Burdeus, Vicent. A més tenim els 7 afusellats al poble el 7 de desembre de 1941, un de Castelló, dels altres 6 no es coneix la procedència, farien un total de 71 afusellats encara que també tenim notícies no contrastades de morts al poble els primers díes després de l’entrada dels franquistas.
Per altra banda les darreres investigacions ens han permet conèixer l’existència de 9 almassorins morts a diferents presons i camps de concentració: Joaquin Claramonte Martinez el 7 de desembre de 1939 a la presó de Borriana, Joaquin Artero Merche i Julio Serra Agustí a la de Castelló,Vicente Morales Ros, membre d’IR i president del Comité Municipal el 17de desembre de 1942 a Sant Miquel dels Reis, Ramón Peris Castellet el 15 de febrer de 1942 al hospital de Castelló, Vicent Marco Aragón el 6 de maig de 1939 a la presó de Tarragona, José Borea Domínguez el 1943 a la presó de Valdenoceda i Vicent Adsuara Segarra, Josep Agustí Bomboi i Josep Falaguera Meseguer al camp de concentració de Mathausen.
En quant a repressió econòmica res millor que el seu preàmbul per a definir els objetius de la llei de responsabilitat polítiques de 9 de febrer de 1939, “Próxima la total liberación de España, el Gobierno, consciente de los deberes que le incumben respecto a la reconstrucción espiritual y material de nuestra patria, considera llegado el momento de dictar una Ley de Responsabilidades Políticas que sirva para liquidar las culpas de este orden contraidas por quienes contribuyeron con actos u omisiones graves a forjar la subversión roja”
Aquesta llei és una aberració jurídica pel seu caràcter retroactiu, afectant a fets comesos des d’octubre de 1934 i pel seu caràcter pòstum, ja que en cas de mort de l’inculpat o en cas d’ignorar-se el seu parador, la seva responsabilitat recau en els seus hereus o familiars, sent multats i perdent els seus béns fins familiars de persones afusellades en l’any 1936. Aquesta forma de repressió derivada de l’aplicació de la llei de responsabilitats polítiques pretenia eliminar tota possible activitat socioeconòmica dels desafectes, per als quals significa un escarment i una pressió per a dissuadir-los de retornar a la vida política. És el vessant legal o judicial de l’expoli econòmic als vençuts que en molts casos ja s’havia fet extrajudicialment, consistent en el vulgar pillatge que afecta al poble pla després de l’avanç de les tropes nacionals. L’actuació d’aquests tribunals afecte de gran manera en les relacions socials i en les relacions personals sobretot en les poblacions menudes, afecta a més població que els consells de guerra amb una funció d’escarment social, neutralitza dissidències i genera passivitats submisses. Les tensions socials de la Segona Republica es veuen agreujades amb l’aplicació de la llei, la aplicació de la llei intenta eliminar aquestes tensions produïnt rencor i odi en la clandestinitat.
L’estudi dels expedients ens permet tenir un anàlisi sociològic, conèixer la composició social del personal polític de la localitat dels anys 30, la lluita per la subsistencia de gran part de la població en la dècada dels 40, el suport ideològic i material de la repressió a nivell intern, com s’actua i qui actua, l’actuació d’antics poders i les relacions locals en la consolidació del franquismo amb la implicació de la població local en la repressió mitjançant la delació i les declaracions obligatòries -caràcter preventiu de la violencia-, les motivacions dels declarants –idelogia, por- i l’actitud d’autoritats locals i declarants -entusiasme, tràmit burocràtic, intent d’ajuda a l’inculpat. Dels aproximadament 220 expedients conservats a Almassora he estudiat 80 una mostra suficient per a obtindre informació propera a la realitat.
L’expedient conté una variada documentació, en gran quantitat de casos copia de la sentència del consell de guerra de l’inculpat, tràmits judicials, informes de conducta i de béns de l’inculpat per part de les autoritats locals (l’ajuntament, la Guàrdia Civil, Falange Espanyola i l’Església), declaracions dels inculpats, els seus familiars i en ocasions testimoniatges a favor o en contra del expedientat, a més de la sentència del Tribunal i documents referits a la forma de pagament de la sanció.
L’expedient ens proporciona una gran varietat de dades i informacions, dades personals i familiars, d’edat i estat civil i sexe dels expedientats, trobant 6 dones entre els 80 inculpats, el seu domicili (carrers Socors, Gracia, Carmen, San Luis, Santa Cruz),la tipologia laboral amb un predomini aplastant de llauradors i jornalers amb més d’un 80% del total, alguns oficis i un membre del que podem dir classe més elevada, un farmacèutic acusat de masó , la seva adscripció política i sindical, majoritària en formacions d’esquerra, del Front Popular, a nivell polític molt diversificada entre diversos partits i amb un gran predomini dels afiliats a la CNT sobre la UGT.
També podem estudiar les penes que van sofrir molts inculpats per la sentència del Consell de Guerra, el nombre d’afusellats, les característiques especials que presenta la repressió sobre la dona, el tipus d’acusacions que apareix en el consell de guerra, les acusacions que apareixen en els informes de les autoritats locals, les de l’ajuntament (Grifo, Pesudo, Martinavarro), FE (Artero), la Guàrdia Civil (Antonio Molina) i els informes de l’església (Leandro Colom) amb el seu grau d’implicació en la repressió.
Altra valuosa informació es refereix a la localització dels expedientats, alguns en llibertat, altres afusellats i molts a la presó (el grup més nombrós a Castelló, seguit de Borriana i altres presons com Totana, Valdenoceda, Motrico, Càceres, Sant Miquel dels Reis. El seu patrimoni, la valoració dels seus béns i les propietats rústiques i urbanes que poguessin tenir, pocs dels inculpats tenen béns, alguna finca urbana en el municipi o algunes finques rústiques en partides com les de Ramonet, Almalafa, Boverot, Sant Antoni i Batán. Per altra banda també resulta interessant l’anàlisi del llenguatge de la repressió com element portador d’ideologia. En resum podem dir que l’estudi dels expedients ens ajuda a comprendre com s’imposa i articula la repressió, els seus mecanismes, els efectes que produïx l’aplicació d’aquesta llei a més d’econòmics, intimidatorisi morals agreujant el ressentiment social i aconseguint efectes desmobilitzadors entre la població afectada, oferint-nos igualment una valuosa informació sobre la vida pública en l’etapa republicana.
Respecte alstestimoniatges orals, la història oral és bàsica per a fer memòria històrica, la història dels vençuts dels silenciats, un punt de vista distint del de la història oficial per tots coneguda. Parlar avui dia de la guerra i la postguerra encara genera temor i problemes en la gent, constatable en el llibre “Dones d’Almassora” de Fàtima Agut, un treball únic de testimoniatges orals, en el qual els aspectes de la guerra i la postguerra son molt díficils per als testimonis. És un camp de treball obert, el Grup disposa d’un impressionant testimoniatge d’una família destruïda i maltractada pels seus propis veïns al finalitzar la guerra.
La recuperació moral i l’assistència a les víctimes es fonamenta en un deute pendent amb els repressaliats i les seves famílies, la recuperació de la seva dignitat tant pública com privada, l’assistència jurídica en quant a ajudes econòmiques, pensions (posibles ajudes als que van patri presó o van estar a camps de concentració per part del govern de França), tràmits burocràtics, en la recerca d’informació històrica i judicial.:Cas d’un soldat mort en un hospital del front a Manresa el 28 de novembre de 1938 , els investigadors de la fossa a través de nosaltres han intentant posar-se en contacte amb els seus familiars en el poble.
Important camp de treball és el de la recuperació del patrimoni i la simbologia. Un itinerari pel poble ens presenta llocs on es trobaven els refugis que protegien als alsmassorins dels bombardejos indiscriminats que va sofrir la població i impressionants històries i testimoniatges de víctimes mortals entre la població, nombrosos edificis plens d’història, la caixa rural, l’ateneu (centre obrer), el hospital de les Brigadas Internacionals en el col·legi de la Consolació, els refugis c/San Pascual i la Trinitat, un altre c/Bolos i carrer Alcora, altre Alcora/Trinitat, enfront farmacia Calduch…les escoles Cardenal Cisneros (anomenades en el seu temps Unamuno i Ferrer Guàrdia), amb els diferents canvis de propietat nom i simbologia, l’església de la Nativitat amb la seva gran inscripció de l’època franquista que ens recorda en encara queden alguns vestigis en la nomenclatura urbana i monumental que per salut i dignitat democràtica haurien de desaparèixer.