MEMÒRIA HISTÓRICA EN EL MAS DE MONTSÓ, VISTABELLA
El passat 29 de novembre de 2008 membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i l’associació Grevol van realitzar una excursió guiada sobre memòria històrica i patrimoni en el terme de Vistabella, entre el mas de Monsó i la Serra de la Batalla.
Guiats per Antoni Solsona, en un fred matí i travessant un paisatge nevat, vam iniciar una marxa a peu que des del mas de “los Xaxos” proper al tunell on s’uneixen els termes de Vistabella, Puertomingalvo i Mosqueruela, ens va dur muntanya dalt fins a l’altiplà on es troba el mas de Monsó.
En aquest mas va viure Antoni Solsona fins a la seua joventut. En la massada van viure quatre famílies fins a la dècada dels seixanta i vam poder albirar en les valls i llomes situats davant els masos de Los Castillejos, Torre Belenguer i el Rebollar –en Mosqueruela- i el Caputxo i las Simonas –en Puertomingalvo-, dels quals Antoni ens va relatar episodis repressius relacionats amb el maquis.
Al mas de Monsó la guàrdia civil va detindre en 1947 als masovers Pedro Solsona –pare d’Antoni- i Manuel Salvador, acusats de col·laboració amb el maquis, sent assassinats dies després en Vilafamés.
Continuem la marxa baixant cap a la zona de “les Foies”, començant a ascendir per una senda que s’endinsava entre pinars, pels “Toscos”, els “Cingles” i cap al “Tossal”, visitant trinxeres de la guerra i la cova de l’Artiga.
Arribem fins a la serra de la Batalla i en la cara Est d’un llarg bancal de pedra trobem la tomba de dos soldats morts en la guerra civil i els forats de les bombes.
Ens dirigim cap al “Solano del Barranco Mojón”, per una zona abrupta que ens va dur a la Cova Solano, regressant al mas de Monsó. Per la vesprada visitem el mas del Collet, a la dreta de la pista que condueix a l’ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Allí van ser afusellats 12 soldats republicans que van lliurar les seues armes en senyal de rendició a l’entrada de les tropes franquistes durant la guerra civil. Un vell monolit de pedra col·locat per les seues famílies anys després els recorda i recupera -encara que de forma anònima- la seua memòria.
Durant la marxa es van relatar episodis i vivències de la guerra civil, el maquis, la repressió franquista i la dura vida quotidiana durant la postguerra en aquesta agresta comarca.
