Autors: Francesc-Xavier Duarte Martínez[1] i Juan Luis Porcar Orihuela[2]

Un total de 273 militars –oficials, suboficials, soldats i presoners de guerra van morir, o ingressaren cadàver, d’acord amb la documentació oficial consultada, a conseqüència de les ferides rebudes en el front de batalla en llocs de socors i equips quirúrgics del Grupo de Sanidad Militar del Cuerpo de Ejército de Operaciones de Galicia. Aquest va arribar a Morella en algun moment entre el 3 d’abril, dia en què va caure la població en mans dels militars revoltats, i el 6 d’abril, moment en què s’anoten les primeres baixes hospitalàries per defunció i llur lloc de soterrament.[3]Gairebé tots van ser soterrats entre els dies 6 d’abril i 16 de juny de 1938 al cementeri municipal de Morella indicant la seua fila i fossa corresponent. En algun cas també puntual, els cadàvers foren exhumats i reinhumats o directament transportats[4]a les seues localitats respectives, pels seus familiars, o a Cuelgamuros “Valle de los Caídos” al 1959.

Aquesta informació s’ha pogut documentar mitjançant la troballa[5]de dos relacions o llistats de víctimes de la guerra durant la visita a l’Arxiu Històric Eclesiàstic de Morella (Església Arxiprestal de Santa Maria, AHEM) el 15 de febrer de 2007.[6]AlLibro 1º de mortuorios para el Hospital Real y militar de Morella, que da principio en 1º de Marzo de 1838aparegueren dos conjunts de documents dins d’un foli doblegat per la meitat on es podia llegir en bolígrafHospital Cívico-Militari, per tant, cal entendre que foren recollits per la seua temàtica comuna, possiblement, per algun erudit o historiador que amb anterioritat havia visitat l’arxiu i els havia trobat.

El primer conjunt de documents, del qual ja férem un treball introductori,[7]contenia fins a 57 quartilles nominals de baixes per defunció hospitalària de l’Hospital Cívico-Militar de la Plaza de Morellaproduïdes entre 1873-75 (Tercera Guerra Carlina). El segon conjunt, que és el que ara presentem, estava format per dos relacions (documents). La primera (Doc. 1) de 10 folis, estava mecanografiada a una cara i manuscrita, a manera d’ampliació, a l’altra. Havia estat signada pel capità metge en cap Miguel Parrilla (Hermida) i recollia les baixes produïdes entre el 6 i el 29 d’abril de 1938 amb el grup de procedència (dins de l’organigrama de l’exèrcit), classe (per jerarquia), nom i localització de la fossa.[8]Cal assenyalar que a la part manuscrita, que és menys descriptiva, s’assenyala que les files estaven completades, pel que fa a les fosses no especificades, per difunts provinents de la1ª División de Navarrai, per tant, cal entendre que hi havia una llista complementària a aquest document (que sembla degué estar en possessió de l’Ajuntament de Morella). Així, per exemple, a la fila 7 hi ha fins a 19 entrades amb nom quan, realment, hi ha fins a 27 sepultures. La segona (Doc. 2) relació consta de 3 folis manuscrits a una única cara per dos mans diferents on es relaciona el número de fitxa, nom, data de mort de l’ingressat i la localització de la seua sepultura. Alguns dels noms que hi apareixen són coincidents amb els del Doc. 1 adés descrit. Malauradament, desconeixem l’autoria d’aquesta llista i cap de les escriptures coincideix amb la de la primera relació. Suposem que pel grau de coneixement en la matèria tractada deu haver estat també elaborada per un membre delGrupo de Sanidad Militar del Cuerpo de Ejército de Operaciones de Galicia.

En aquesta relació de 273 víctimes del front de batalla soterrades al cementeri de Morella, segons el documentGrupo de Sanidad Militar del Cuerpo de Ejército de Operaciones de Galicia(Doc. 1) el Doc. 2 i la contrastació de la informació aportada per ells amb la dels llibres de defuncions corresponents (T. 21, 22 i 23) del Registre Civil de Morella que compta amb la indicació de la seua localització entre les files o rases[9]1 i 11 trobem, en la seua gran majoria, soldats d’unitats de l’exèrcit franquista excepte un oficial i 7 suboficials, i un total de 16 presoners de l’exèrcit republicà entre ells dos tinents. Hi ha un total de 34 restes sense identificar, però amb el número de la xapa del soldat en quatre de les inscripcions, també quatre són presoners de l’exèrcit republicà i dos soldats sense identificar són musulmans de l’exèrcit franquista. Entre les unitats militars a les quals pertanyien els soldats soterrats del cementeri de Morella cal destacar la 9ªBandera de Falange Española Tradicionalista de Aragón(FET) amb 44 membres; 14 delRegimiento de Mallorca; 13 soldats deRegulares de Melilla; 8 d’unitats d’artilleria, delRegimiento de Flandes, delRegimiento de Infanteria de Zamorai de divisions de l’Ejército de Navarra;[10]7 delRegimiento de Burgosi deSanidad del Ejército de Galicia. En un total 54 inscripcions consta que les restes han sigut exhumades, de les quals en 40 casos consta el seu trasllat al “Valle de los Caídos”.

La zona del cementeri de Morella on es van realitzar les inhumacions és la compresa, segons l’única entrada al recinte, en el segon quadre[11]a la dreta. És la zona del quadre que es conserva amb herba i sense creus ni làpides visibles i arribaria, originàriament, fins als nínxols existents. Aquests ocuparen part del perímetre inicial de la zona destinada als enterraments que ens ocupen, entre 1 i 1,5 m, sense arribar a destruir cap fossa (d’acord amb la informació aportada per Ernesto Barreda Sancho, membre de l’actual brigada municipal d’obres). En aquesta zona hi ha dos sepultures amb creu col·locades a posteriori, la del soldat Eudaldo Crosas Masramón que consta a la llista que presentem i la de José Fumadó col·locada per la seua família l’any 2005, soldat republicà que apareix al corresponent llibre de defuncions del Registre Civil de Morella

A hores d’ara, qualsevol vestigi sobre la localització aïllada de cap de les sepultures és impossible realitzar ja que el terreny està pla i no conserva cap irregularitat a nivell superficial. Atés el nombre de files reconegudes als documents, 11 en total, i el número de sepultures o fosses per fila, sembla que almenys 27, aquestes files estarien disposades en direcció Est-Oest ocupant una superfície aproximada de 572 m²(48 m de longitud en l’eix major Est-Oest per 12 m de longitud a l’eix menor Nord-Sud) i podrien haver arribat a acollir fins a 297 sepultures individuals. Com ja ha estat dit, una petita franja d’aquest àrea rectangular hi romandria actualment per davall dels nínxols (estrictament el pas que habilita l’accés als mateixos).

L’explicació que ara us presentem es vorà ampliada a un treball que al respecte estem preparant conjuntament amb l’historiador Pep Querol Balaguer (Castell i Museus de Morella, Ajuntament de Morella) i que esperem publicar a una revista científica de l’àmbit provincial de les comarques de Castelló pròximament.

RELACIÓ ALFABÈTICA DE VÍCTIMES