Francisco Mezquita Broch

Ramón Garcia Beltran, naixqué l’any 1927 a Morella, per tant fou testimoni directe del naixement de la Segona República. De professió Pèrit Industrial va treballar en diverses empreses però sobretot en Hidroelèctrica en ela central tèrmica d’Escombreras, a Cartagena.

            De xicotet, amb la família va haver d’anar a viure a Elx, on va patir la Guerra Civil i la postguerra. Alí va conèixer, a l’aeroport de l’Altet, anant amb son pare a Indalecio Prieto,essent ministre,  que li va tocar el cap de xiquet saludant-lo,  en una escala  d’un viatge d’aquest al nord d’Àfrica per comprar armament.

            En acabar la guerra, van tancar a son pare a la presó del Reformatori d’adults d’Alacant, allí anava Ramón a portar-li menjar a son pare. Era la mateixa presó on estava Miguel Hernández, en el torn de les visites   el va reconèixer perque li ho va dir son pare.

            En la sentència que li van imposar a son pare, anava inclòs el desterrament, això els va fer tornar a Castelló, posant-se a viure en un principi al principi de la carretera de Borriol, veí de la fàbrica de gel. Des d’allí en algunes nits va oir les ràfegues de les metralladores i el trets de gràcia dels afusellats del Riu Sec.

            Més tard es va casar amb Carmen Portolés Ramós, que també ha assistit moltes vegades als actes de la Memòria Històrica i ha col·laborat amb el seu testimoni personal sobre els efectes dels bombardejos a Castelló. Han tingut, a José Ramón.

            Ramón va ser un dels membres fundadors del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, allà cap al 2003, col·laborant en les diverses activitats del Grup, va ser testimoni en les aules dels instituts, va estudiar la vida d’un exiliat il·lustre castellonenc, José Royo Gomez, sobre el qual va impartir una conferència en el seu moment, ha assistit a exposicions, xerrades i debats. Al mateix temps va formar part del col·lectiu republicà de Castelló “F. Gonzalez Chermá” i de les seues activitats.

            En els últims anys, va anar formant una esplèndida biblioteca “Biblioteca morellana” sobre temes de tota mena, mostrant d’aquesta manera la seua estimació per l’educació sobretot per la “Institució Lliure d’Ensenyament”, la cultura i la ciència. Amb la realització aquesta immensa tasca donada a la ciutat de Morella, el va sorprendre la mort, quan feia una setmana que havia parlat amb el seu alcalde per fer-la efectiva.

            Que descanses en pau, Ramón.