Polítiques de memòria. Un projecte d’actuació al País Valencià
Juan Luis Porcar
Quan es parla de polítiques de memòria el discurs es refereix al rescat de l’oblit d’esdeveniments històrics del passat pel significat que entranyen en la construcció del present i pel seu caràcter esencial per a la comprensió de la identitat d’una determinada societat. Des d’una perspectiva democràtica el respecte per la identitat en una societat s’exerceix quan tots els ciudatans i ciutadanes que la composen tenen un lloc en ella i un reconeixement que emana del respecte. Les polítiques de memòria determinaran les directrius per complir aquests principis.
Al País Valencià, han estat pràcticament nul·les les polítiques de memòria impulsades, a més de dificultar i incomplir l’aplicació de la Llei de la Memòria d’àmbit estatal. La insensibilitat envers les víctimes del franquisme és una constant, es continua sense reconèixer qualsevol relació de continuïtat entre la República i la lluita antifranquista amb la democràcia actual, s’impedeix la majoria de les vegades des dels governs municipals la retirada de simbologia i nomenclatura franquista de places i carrers, i s’esborren les petjades de la memòria i de les víctimes.
Per contra si que han sorgit en els últims 15 anys diferents associacions de memòria històrica en les tres províncies que han desenvolupat una important tasca de sensibilització i d’assessorament i assistència a les víctimes de la repressió franquista, a més d’activitats de recerca i difusió com són les jornades, congressos, conferències i homenatges. Cal destacar també la iniciativa que va suposar en 2007 la creació de la Comissió de la Veritat del País Valencià, era un intent no governamental de crear una comissió d’investigació de la repressió franquista.
Malgrat aquestes iniciatives i activitats desenvolupades en l’àmbit de la memòria històrica des d’entitats i grups no institucionals, és evident la falta total d’una política de memòria al nostre territori.
- Dret a la Veritat i Arxius
Sería necessari reconèixer per part del govern valencià el dret imprescriptible de les víctimes de les violacions dels Drets Humans a la veritat mitjançant iniciatives com:
-La creació d’una Comissió de Cerca dels Desapareguts/des del Franquisme i una Base de dades Genètics per als Desapareguts/des del Franquisme i Víctimes de la Guerra Civil.
-L’establiment d’una Comissió de la Veritat del País Valencià per als crims i violacions dels drets humans del franquisme i el posterior període d’impunitat.
Les víctimes del franquisme, els seus familiars i els investigadors han de tenir el dret d’accedir als arxius, així com la preservació dels mateixos. Quant a mesures tendents a fer accessible i a preservar la informació i la documentació històrica referent al període d’estudi poden impulsar-se diversos projectes com:
– La creació del Centre Documental Memòria Històrica del País Valencià ; que desenvoluparà un pla d’actuació sobre memòria oral amb la recollida, catalogació i difusió dels testimoniatges orals; la creació d’un fons fotogràfic d’espais i llocs de memòria i de persones i víctimes relatives a la Guerra Civil i la repressió franquista i l’elaboració un pla d’actuació sobre correspondència privada. Es farà menció més explícita del tema de gènere i dels xiquets per a potenciar la investigació en aquest àmbit.
– La creació d’una comissió per a l’estudi, digitalització i catalogació de tot el material referent a la memòria de la guerra civil i el franquisme localitzat en diferents centres i arxius:
a) el Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca (Politico Social, depuracions de funcionaris, Tribunal de la Masoneria i el comunisme, Causa General, fitxes personals de l’Auditoria de Guerra i Ocupació, fons fotogràfics)
b) l’Arxiu General de l’Administració d’Alcalà d’Henares
c) l’Arxiu Militar de Guadalajara referent a camps de concentració, batallons de treballadors i l’Arxiu Militar d’Àvila quant a unitats militars.
d) els arxius militars del País Valencià on es trobin els consells de guerra sumaríssims de València, Alacant i Castelló i els arxius o dependències militars on es trobin els incoats a valencians fora del nostre territori,
e) l’Arxiu del Regne de València -sèrie de magistratura de treball, sindicats verticals, associacions de València.
f) els registres civils i jutjats de pau -llibres de defunció i juntes de llibertat vigilada.
g) els arxius històrics provincials -fons del govern civil, d’associacions i dels diferents organismes de l’administració perifèrica a la província-, arxius municipals,
h) l’Arxiu de la Memòria d’Acció Cultural del País Valencià a Elx.
i) altres arxius com els arxius d’hospitals, arxius de la presons del País Valencià. arxius de la Guàrdia Civil, arxius de col·legis professionals -metges, arquitectes, advocats-, d’ensenyaments mitjans, d’empreses públiques, i d’escoles superiors.
Els diferents serveis d’arxiu cooperaran amb la Comissió de la Veritat en la recerca de documentació i informació sobre crims i violacions dels drets humans del franquisme i el posterior període d’impunitat.
. En tots aquests projectes, en la seua constitució, continguts i funcionament el Centre Documental de la Memòria Històrica del País Valencià deuria comptar amb la participació de les associacions de víctimes del franquisme i els seus familiars, organitzacions de memòria històrica de lluita contra la impunitat, i de defensa dels drets humans.
- Dret a la Justícia. Fosses
La Generalitat Valenciana ha d’instar a l’Estat que estableixi les disposicions oportunes perquè sigui efectiva la inaplicabilidad de la llei d’amnistia als crims internacionals del franquisme i estableixi la nul·litat dels consells de guerra sumaríssims; i instar als tribunals de justícia a emprendre recerques oficials efectives i independents sobre els casos de desapareguts/des i morts violentes esdevingudes conseqüència de la guerra civil i el franquisme, posant en coneixement d’ells les recerques realitzades per la Comissió de la Veritat del País Valencià.
Es crearà una comissió per a l’elaboració d’un mapa de fosses del País Valencià i un protocol d’actuació amb els especialistes professionals pertinents i que compti amb l’assessorament d’autoritats judicials i policials.
- Polítiques de reparació institucional
El Govern Valencià impulsarà el reconeixement de les institucions democràtiques de la Segona República espanyola en l’exili a partir de 1939, dels drets històrics del País Valencià i dels projectes d’autogovern que es van emprendre durant la Segona República.
S’organitzarà i celebrarà un solemne acte de petició de perdó per part de les autoritats democràtiques de la comunitat autònoma a les víctimes de la repressió i la dictadura franquista i del posterior període d’impunitat en presència de víctimes i altes autoritats de l’Estat i autonòmiques; i un acte institucional de reconeixement en les Corts Valencianes en presència de les altes autoritats de l’Estat, per part de les restablides institucions democràtiques a la labor de les Institucions de la Segona República abans i durant l’exili.
La Generalitat Valenciana realitzarà la proclamació parlamentària d’un Dia Nacional d’Homenatge i Record a totes les víctimes de la repressió franquista.
- Oficina de Víctimes. Mesures d’assistència i rehabilitació a les víctimes
Se crearà una Oficina de Víctimes que aplicarà mesures específiques d’assistència jurídica, econòmica, social , psicológica mèdica, psicològica, a les víctimes i famílies dels crims i violacions dels drets humans del franquisme i el posterior període d’impunitat.
S’impulsaran mesures per a la restitució legal de les veritables identitats i relacions familiars dels “nens/es perduts” del franquisme.
S’impulsarà la restitució de les restes mortals dels desapareguts/es a les seves famílies perquè siguin dignament enterrats conforme als seus costums.
S’impulsarà la restitució de béns mobles i immobles saquejats durant el franquisme, amb especial atenció a la restitució de béns a les famílies dels exiliats que permetin el seu reagrupament familiar, a la restitució de les terres lliurades per la República i a la restitució de paper moneda i béns artístics.
- Polítiques educatives
El Govern Valencià restituirà al conjunt de la societat del País Valencià el coneixement de la Història de la Segona República exclosa en l’ensenyament públic dels últims trenta anys. Amb aquesta finalitat es publicaran al DOGV plans d’ensenyament dels nivells de primària, secundària i universitari. Aquests plans d’estudis inclouran la memòria histórica i els Drets Humans a les assignatures d’Història i Ètica/Ciutadania. Així mateix es formarà al professorat sobre la didàctica de la memòria històrica.
S’impulsarà l’ensenyament de les normes internacionals de drets humans i del dret internacional humanitari, als estudis universitaris, potenciant l’estudi dels Drets Humans des de la perspectiva de la memòria histórica en el grau de Dret, formació de jutges/esses, advocats/ades i fiscals de l’Estat.
Es potenciarà la recerca sobre Memòria Històrica mitjançant beques i premis en institucions de la Generalitat i ajuntaments per a l’estudiantat de graus d’història, dret, documentació, màsters, doctorats i investigadors/es.
S’elaboraran programes d’ajudes a les creacions artístiques i culturals com per exemple una exposició precisa dels crims i violacions dels drets humans del franquisme.
Es crearan programes informatius i de reparació a la ràdio i la televisió.
- Simbologia i nomenclatura franquista. Llocs de memòria
S’impulsarà per part del Govern Valencià la inclusió del nom dels defensors i defensores de la Segona República i víctimes del franquisme en la llista de carrers de totes les localitats.
S’impulsarà el reconeixement legislatiu dels llocs de la repressió franquista com a llocs protegits de la memòria d’especial preservació i rehabilitació, amb l’elaboració d’un mapa de llocs de repressió franquista.
En matèria de nomenclatura i simbologia s’aplicarà la normativa legal per a la retirada de la simbologia, episodis o elements que d’una altra forma facin pública exaltació del franquisme, perpetuada en la llista de carrers de totes les localitats, topònims o denominacions de localitats; d’edificis i administracions, centres educatius i altres espais pública. Estaràn prohibits els honors i/o la denominació de fundacions amb els noms dels responsables de la dictadura franquista i es procedirà a la disolució de les fundacions dedicades als mateixos que han vingut existint durant el precedent període d’impunitat. També hi haurà una prohibició general de concessió de tota forma de finançament públic per part de la Generalitat Valenciana a entitats que d’alguna forma exaltin el franquisme, obstaculitzin l’accés a documents, o d’una altra forma obstrueixin els deures de Veritat, Justícia i Reparació.
.
