L’objecte de la Història Oral són les majories silencioses marginades del poder, els sectors tradicionalment populars, les dones, el món del treball, els moviments migratoris, aspectes de la història que la història oficial tracta de suprimir i oblidar. Són les vivències de la gent corrent. Es tracta de donar la paraula a què no tenen veu, atés que les elits polítiques, econòmiques i intel·lectuals han tingut la seua oportunitat per a manifestar les idees i llegar testimonis.

La recollida de testimonis és un element fonamental en la recuperació de la memòria. En el cas que ens ocupa, en este context la finalitat és preservar per a la comunitat nacional i internacional les experiències de les víctimes i derrotats de la guerra civil,. Tindrem en compte en la recollida de testimonis quan s’efectua el relat o es respon a preguntes la possible presència d’una memòria traumàtica, distant i borrosa per eixa distància. Fets silenciats, perseguits, només comptats i no sempre en la intimitat familiar.. La narració no serà literal sobre uns fets, sinó les idees d’una persona, inclús els seus desitjos inconscients, la interpretació de la història. També una memòria sotmesa a fonts de socialització oficials ( versions oficials, l’escola,,notícies i privades, així amics, família ).

Per tant hauran unes dades objectives concrets i uns aspectes subjectius sobre els fets viscuts en la guerra i la postguerra. Dades sobre els quals es pot verificar la validesa dels successos i records expressats. Dades per a especialistes: forenses, antropòlegs, historiadors, arqueòlegs. Dades concretes, afusellaments, fosses, llistats de desapareguts, d’afusellats. Documents, bombardejos.

Els aspectes subjectius,

La necessitat comptar la història de la seua vida. Una perspectiva sociocultural, la reconstrucció de l’experiència dels testimonis supervivents. En l’embolcall narratiu d’un testimoni està l’expressió de les seues sensacions, les narracions de rumors  de l’època respecte als fets. El dol per les víctimes, públic o silenciós. Amb estes dades tenim una valuosa informació per a detectar les textures de la memòria traumàtica i així reconstruir la història del patiment social que va provocar la guerra civil i la repressió posterior en el bàndol de les víctimes.

Manifestacions de la memòria traumàtica. La negació , l’oblit, la por, la supervivència, l’exili interior. La necessitat reconeixement social, d’oblidar per a integrar-se i no sentir-se inadaptat socialment. La necessitat autoafirmació personal, després de l’etiqueta de rojos i roïns. El sentiment d’injustícia, el rancor, la impotència o l’absència de desig de venjança des de la serenitat. Com es van viure els fets, si van haver-hi vivències directes de fets traumàtics ( veure morir, viure en camps de concentració, tortura i penalitats, mort de familiars directes.

Aspectes socials.

Condicions de vida de la població civil, l’espectre social. La vida quotidiana amb els bombardejos, l’evacuació, la fam. Com eren les relacions amb el veïnat, la solidaritat i les delacions. Les condicions de vida dels soldats en les conteses.

Aspectes culturals.

L’educació, els costums, les festes, la moral i la religió.

Aspectes politicosocials

La implicació en el conflicte, els diferents nivells de convicció. La militància, les idees polítiques, l’ambient familiar, els amics. La presó, els camps de concentració, els batallons de presoners, la mort. La vida després de Franco, les declaracions, les detencions i les palisses. Els juís, els consells de guerra. Els desapareguts, els afusellaments.

La recollida de material documentald’alt valor històric, arqueològic, antropològic. Fotos, periòdics, cartes, documents.

Com sorgixen els testimonis.

De manera espontània es dirigixen al grup, a través de la xarxa.

L’entrevista com a mitjà de recollida de testimonis.

Determinació de l’estratègia i possibilitats metodològiques en funció del criteri de l’entrevistador, en el moment de manejar les tècniques segons la situació personal de l’entrevistat: edat, parentiu amb la víctima, limitacions físiques i mentals.

L’estratègia té uns objectius. Primer generar un clima de confiança i una planificació del temps. Es tractaran primer aspectes generals i els més compromesos més avant. Cuidar l’atenció, l’assentiment, acompanyament i evitar les interrupcions. L’actitud de l’entrevistador serà emmotlable, evitant patrons rígids. Es demanarà aclariment quan un aspecte no resulta del tot comprensible, el guió del treball, els noms, els fets ordenats. S’efectuaran una o més entrevistes si es considera necessari per a una millor o major informació, o per a fer justícia a la importància del testimoni o en el cas que vullguem construir una història de vida, demanant informació dels processos culturals i històrics que va viure. A vegades és prou una si la informació està arreplegada  prou sinó seria una repetició. En casos de molta informació o eloqüència, va bé fer un repàs de l’anterior per a situar a l’entrevistat, aclarir dubtes, contradiccions i llacunes.S’efectuarà la gravació oral i individual.

Tipus d’entrevista

Oberta o semiestructurada

Obertes. Participació activa d’ambdós. El ritme ho portarà  l’entrevistat i l’entrevistador mantindrà el control últim.

Amb un guió orientador, sense dominar-la amb preguntes concretes. No dirigir-la excessivament perquè les preguntes serien molt tancades i pareixeria un interrogatori.

És bo alternar  el model obert amb el semiestructurat.  Portar un guió de treball, dades biogràfiques bàsiques, cronologia de fets. Preguntes descriptives per a evitar respostes monosil·làbiques o d’una paraula,

L’escenari és negociable

Tècnica.

El primer és el desenvolupament de l’empatia i la calma evitant la precipitació. Per a això hi haurà un preàmbul, en el que s’explica el motiu de la recollida del testimoni. El temps dedicat estarà en funció de l’espontaneïtat, es transmetrà a l’entrevistat com és de valuosa la seua aportació per al procés de recuperació de la memòria. Trencat el gel vindrà la iniciació del diàleg de confiança, és el moment de donar les pistes sobre els temes que interessen a l’entrevistador.

Desenvolupament. Serem respectuosos amb el ritme narratiu, si hi ha un bloqueig  reconduir-ho en una altra  direcció tornant un moment a un tema de més interés, plantejar un resum d’allò que s’ha parlat fins al moment i si és perquè un tema s’esgota o llanguix, es proposa una alternativa temàtica de les previstes per endavant.

Finalització. És fonamental saber quan acabar. Valorar el cansament, el dolor, el grau d’empatia. Si s’arriba a un punt mort i  repetitiu i sobretot la porta oberta  al seu fí si ho desitja  l’entrevistat.

Aspectes ètics.

Coneixement de la finalitat del projecte, els seus possibles usos futurs.

de la informació, pública o privada.

Confidencialitat.

Dret al silenci i a l’oblit de determinades situacions o vivències.

Transcripció

Se li donarà una forma narrativa o de diàleg coherent amb un orde cronològic, respectant la varietat  llingüística suprimint els barbarismes, incorreccions morfològiques, fonètiques, marcant en cursiva els  propis del llenguatge col·loquial per fidelitat al discurs.

Quant a l’estructura de la transcripció es donarà en funció de com es desenvolupa l’entrevista. En model narratiu o de diàleg. Sempre procurant donar-li una claredat per a un lector que desconeix els fets relatats. Una referència clara de l’imaginari dels entrevistats i dels seus sentiments.

Usos del material.

Arxiu permanent de la Memòria.

Elaboració de CD històrics, didàctics.

Publicació en llibres.