Publicació del llibre “La gelada de 1946. Adversitat climàtica, crisi tarongera i primer franquisme”

Editat a l’octubre del 2020 pel Servei de Comunicacions i Publicacions de la Universitat Jaume I de Castelló, és un recull de treballs coordinats per Cristian Pardo Nàcher i Andreu Ginés Sánchez en els quals s’aborda el tema des de les diferents vesants polítiques i econòmiques. El segon capitol és autoria de Maribel Peris Muiños: La gelada de 1946 a través de les fonts orals (pgs. 69-99). Dona veu a alguns dels ciutadans de Vial-real i de Castelló de la Plana que van viure aquell episodi en primera persona. Són els relats d’entrevistes que es refereixen principalment a Vila-real i Castelló encara que es puga extrapolar, com és lògic, a tota la Plana. La recuperació de la memòria popular permet comprendre la vertadera transcendència que la gelada del 1946 va tenir per a la gent corrent: hi veiem com aquest esdeveniment climàtic es va convertir en una fita fonamental en el relat dels records sobre la postguerra per als més humils. Mitjançant quatre blocs temàtics l’autora ens apropa en primer lloc a la gelada , la sorpresa, el divertiment i sensacions dels més menuts per a continuació expressar les fatídiques conseqüències en el sector taronger i l’economia comarcal que van afectar sobretot a jornalers i classes baixes: pèrdua dels horts de tarongers d’una societat basada en el monocultiu de cítrics, l’atur per manca de treball, ja que la gelada es va produir en plena campanya de collita, la fam compensada en part en cultius alternatius, (blat, moniatos…) tractant d’amagar-se de la fiscalia de taxes de l’autarquia

. S’hi analitzen els aspectes de tipus social alterats per la difícil cojuntura de postguerra i autarquia tot relatant-nos vertaderes històries de supervivència. Finalment hi veiem la impressió que aquelles persones van tenir de l’actuació de les autoritats davant la crisi. No s’ha d’oblidar que ens trobem en el context de la dictadura franquista i el caràcter polític s’afegeix a les conseqüències de la crisi climàtica.

Als relats dels testimonis potser podem destacar l’absència de la crítica oberta al règim, però sí que podem entreveure la crítica velada, les frases soltes plenes de sentit, com que “no van donar res, tot era per a tornar” o una rebaixa del 10 % en la contribució, frases, que amaguen la repressió que s’estava patint, “hi ha moltíssima gent a la presó” i la perfecta convivència entre les institucions i l’oligarquia exportadora: “tota l’ajuda va vindre a través de la Caixa Rural”.

Treball recomanable, ple de rigor, que ens ajuda a comprendre des de la crisi climàtica una altra vessant de la repressió.

Fes camí amb Memòria

Vols col·laborar amb el Grup, vols rebre el nostre butlletí? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

    Scroll to Top