Juan Luis Porcar
GRMHC
En aquest llibre incorporat recentment a la Biblioteca del GRMHC, José Luis Bea i Jorge Torres Martín a través de la biografia del militant anarquista Joaquín Carot Blasco realitzen un rigorós estudi del moviment llibertari a la comarca de l’Alt Palància molt ben contextualitzat a nivell provincial i estatal, i ens ofereixen una informació interessant i exhaustiva especialment al voltant del desenvolupament de la Guerra Civil a la comarca i concretament a Sogorb, amb tots els conflictes i canvis polítics i socials que es van viure intensament durant un relatiu curt període de temps.
Gràcies a aquesta obra, sustentanda en una minuciosa i extensa utilització de fonts històriques de diversa índole, com podem observar amb la consulta de nombrosos arxius i documentació, d’una prolífica sèrie de material hemerogràfic i de l’ús de la memòria oral de persones protagonistes i testimonis en primera persona dels fets que es narren, ens trobem davant un important estudi sobre la Segona República, la Guerra Civil i la postguerra a la comarca , que es converteix a partir d’ara en tot un referent temàtic per a aquest territori i per a l’evolució de l’anarquisme provincial en la primera meitat del segle XX.
Prenent com a fil conductor la vida de l’històric dirigent llibertari, aquest llibre ens endinsa en el context històric que li va tocar viure, i posa de manifest la seua fidelitat a la militància i ideologia anarquista, referent de tota la seua vida. D’aquesta manera coneixem des dels debats ideològics i les mobilitzacions de treballadors impulsades al Port de Sagunt des de la dictadura de Primo de Rivera i el final del regnat d’Alfons XIII, fins a l’important auge de l’anarquisme a Sogorb durant la Segona República.
La constitució del Sindicat Unic d’Oficis Varis va suposar un referent d’unió i lluita per a la classe treballadora i la Guerra Civil va impulsar a la comarca importants transformacions socials i econòmiques, i un auge i control polític, social i econòmic del territori durant l’inici del conflicte per part de les organitzacions llibertàries que van arribar a superar els 6.000 afiliats.
També la violència sorgida en la rereguarda els primers mesos iniciada la contesa és analitzada per primera vegada a la comarca des d’una perspectiva rigorosa que té en compte el context històric, estudia els fets i les dades amb exactitud i fuig de interpretacions esbiaixades, faltes de rigor i d’anàlisi històrica, amb dades falsejades i amb abundància de dades escabroses i innecessàries com ocorre en publicacions de Germán Reguillo i Teodoro López entre altres. Els autors expliquen com aquests fets comencen a produir-se en resposta a la inusitada violència provocada pels colpistes des del mateix 18 de juliol, que té la seua plasmació més immediata a la comarca en la rebel·lió de la Guàrdia Civil de la Columna Casas Sala que es va reorganitzar a Sogorb amb la intenció de dirigir-se a Terol i acabe amb l’assassinat de desenes de milicians i l’afusellament dels dirigents de la columna. Ens trobem d’aquesta manera amb diversos grups com La Desesperada o la Columna de Ferro, autors de diferents fets violents i assassinats a la comarca durant l’estiu de 1936 fins que la República aconsegueix acabar amb un cert descontrol de poders en la rereguarda.
Joaquin Carot emergeix com una figura carismàtica i de gran protagonisme durant els primers mesos de la Guerra Civil, acompanyat de Carlos Martín, un altre referent del moviment llibertari a la comarca. Joaquin Carot converteix al moviment anarquista i la CNT en eixos de la vida política, social i econòmica en aquest temps, impulsant experiències úniques com la Col·lectivitat i la creació de la Guàrdia Roja per a mantenir l’ordre públic. L’evolució de la guerra i de la República provoca el xoc amb les forces centralitzadores i estatalistes, en una lluita ideològica i política que marca la decadència i derrota de l’anarquisme, començant en les seues pròpies files per les seues faccions possibilistes que entren a formar part del Govern, i per la centralització i reorganització de l’estructura política i admninstrativa de l’Estat i els municipis, desapareixent la figura del milicià i els comitès antifeixistes que seran substituïts per la militarització que suposa l’Exèrcit professional i la constitució del Consell Provincial i els consells municipals, assumint l’Estat el control de les Col·lectivitats.
La investigació ens revela la importància estratègica i geopolítica de la ciutat de Sogorb durant la Guerra Civil, lloc de reunió de forces militars i politiques de la comarca i de la província, centre d’acolliment d’evacuats de diferents zones de l’Estat durant els primers mesos dfel conflicte i de la ciutat de Terol el gener de 1938 una vegada va ser presa per l’Exèrcit Republicà. La ciutat exercirà en la pràctica de capital provincial de les zones encara lleials a la República, una vegada presa la ciutat Castelló el juny de 1938 per les tropes franquistes. Durant aquest període també acuse la violència de les bombes sobre la seua població i sobre el seu patrimoni, fins a la seua evacuació al juliol de 1938 i la finalització de la guerra.
La pau dels “vencedors” va donar lloc a una repressió sistemàtica que s’encebe especialment sobre el moviment anarquista a la comarca amb desenes d’afusellaments, empresonaments i nombrosos fugits, talps i exiliats, malgrat la qual cosa sempre es va intentar reorganitzar al moviment llibertari en els moments més difícils de clandestinitat. L’opció personal en el context polític de l’Euorpa i Espanya de finals dels anys 40 va fer que Joaquin Carot haguera de fugir a França on la circumstàncies no van ser gens fàcils amb una família disgregada i penúries econòmiques, lluitador fins a l’últim moment, va ser honest i fidel als seus principis com tants altres lluitadors llibertaris que van fer del seu pensament una forma de vida.
Aquesta excel·lent investigació plasmada en aquest llibre recupera la memòria de Joaquin Carot i ens ofereix una exhaustiva investigació sobre el moviment llibertari i la Guerra Civil a la comarca de l’Alt Palància.
