SIMBOLOGIA FRANQUISTA
Diverses estàtues franquistes han sigut retirades i plaques falangistes han anat a parar als hangars. A Castelló, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica va presentar a principis de gener un escrit a la Subdelegació del Govern sol·licitant la retirada de símbols franquistes. Per la seua banda, EU va presentar una moció al Govern demandant també la seua retirada. Durant el mateix mes de gener, el Grup de Memòria Històrica, davant del cobriment del Riu Sec, va reivindicar la memòria de les persones afusellades en aquest lloc de l’any 1.938 al 1.944 per repressió política, acabada la guerra. En aquest mes de Juny el grup parlamentari EU/ICV ha presentat al Parlament una proposta on parla de la titularitat de l’Estat sobre els terrenys, sol·licitant una iniciativa d’homenatge a aquestes víctimes. A hores d’ara l’escut franquista de la Delegació de Defensa ja no figura en la seua façana. Aplaudim estes inspirades resolucions, manifestem el nostre suport i col·laboració per a este tipus d’iniciatives.
Donat el primer pas és necessari seguir avant i són moltes les coses a normalitzar: l’accessibilitat als arxius, la recuperació del patrimoni historicoartístic, la supressió de tot símbol que exalce aquella catàstrofe 1.936 a 1.939, eliminant la pervivència del feixisme amb l’exaltació i /o tractament honorífic de personatges com Serrano Suñer, o altres símbols en l’antroponímia de carrers, places, escoles, perquè dista molt de ser una exhibició de virtuts públiques, sinó una exhibició del sotmetiment i de la negació de les llibertats. Cap país europeu té quelcom semblant a la Vall dels Caiguts o panteó del franquisme; els llocs claus, els camps de concentració són hui museus de l’horror per als escolars. Les Associacions que lluiten per la recuperació de la Memòria Històrica demanen que la Vall dels Caiguts recorde aquells republicans penats que ho van construir treballant forçats en Cuelgamuros.
El perquè quelcom tan elemental com la retirada de símbols feixistes en un país democràtic es convertisca en un debat interminable és indicatiu de la falta de base i solidesa d’esta democràcia comportant la ignorància perversa de tota aquella violència de l’Estat contra els dissidents. Alliberar al país de les restes del franquisme és alliberar-lo del tracte feixistodie, del totalitarisme nacionalista que situa els poderosos per damunt dels ciutadans, quan són els ciutadans la base del sistema social democràtic.
El gastat discurs de no remoure qüestions que ja estan superades (per no dir altres paraules grolleres que s’han emprat), o l’insult com a resposta, és revelador del poc superades que estan estes qüestions, perquè òbviament si així fóra els símbols ja no estarien. La seua permanència sinó és la reivindicació d’una Dictadura, és si més no l’enyorança d’un passat lúgubre, la nostàlgia d’un règim imposat a bastonades. No cal oblidar que ser franquista hui no implica reivindicar la tornada d’aquell règim, sinó negar la seua condemna i la recuperació de les víctimes.
GRUP PER LA RECERCA DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA
