LogoGRMH

Testimoniatge d' Andreu Vives Vinyals

Nom i cognoms: Andreu Vives Vinyals
Data de naixement: 1916-2012
Lloc de naixement: Morella, Els Ports
Data d’entrevista: 20 de febrer 2010
Lloc de l’entrevista: Benicarló
Nom de l’entrevistador/a:  Maribel Peris i Juan Luís Porcar
Llengua vehicular: Valencià
Descriptors temàtics:  Guerra Civil, repressió, activisme polític i vida quotidiana
Observacions:

TRANSCRIPCIÓ

Transcripció fonètica. Testimoni en procés de correcció lingüística.

 

 

Entrevistador. Bona vesprada Andreu. Anem a fer algunes preguntes. Vostè, quan a la guerra, era jove o era un xiquet menut?

Andreu. Vint anys tenia. 

E. I vivia al poble de Morella o a un Mas?

A. Al poble, sempre al poble. Vaig nàixer al poble. 

E. I quina edat te vostè ara?

A. Tinc 93 anys

E. Aleshores ha passat molt de temps, eh?

A. (riu). Vint anys tenia en eixe moment. El moviment va estallar a l’any 36 [ininteligible]

E. I vosté quan era xiquet, els seus pares a qué es dedicaven? Treballaven al poble a la ramaderia? Treballaven al camp?

A. Mon pare [ininteligible]

E. En eixa época, l’economia del poble es basava en la ramaderia i l’agricultura. No hi havia molta indústria.

A. Hi havia indústria però va desaparèixer tot.

E. Hi havia fàbriques de tinte, no?

A. Sí, i vaig treballar trenta-un anys.

E. Es va fer molt famosa. Però despres van desaparèixer. 

A. Jo em vaig jubilar. 

E. Allí a Morella?

A. A Morella, sí

E. I vivia allí a Morella o…?

A. Anava baixant…

E. Ah! Vinaròs l’obriren més tard. Ja, ja. La fábrica de tinte

A. Vaig estar trenta-un anys treballant. 

E. I vosté se’n recorda, quan es va proclamar la República? Va cambiar un poc la vida al poble? Les costums de la gent? Les festes? Se’n recorda de les festes?

A. [ininteligible]

E. I a l’escola anava, al poble? A l’escola del poble? Era pública?

A. Als Escolapios.

E. Ara el col·legi dels Escolapios en Morella está molt abandonat.  I vosté anava a eixe col·legi? Fins quina edat?

A. Mmm… Pocs anyets

E. De seguida a treballar…

A. Als dotze anys em van posar de monaguillo a Vallivana.

E. Quan a la República del 31 ja no anava a l’escola? Ja treballava vostè? Al camp?

A. [ininteligible]

E. I a Marcos quan el va conèixer? A la escola o més major?

A. Jo anava a sa casa… per alguna cosa… Teniem amistat [ininteligible]

E. Però de xicotets o de jóvens?

A. De joves. Ja erem jovenets. 

E. I a son pare el va conéixer?

A. Sí, de voluntari. Estava de president de la Diputació i vam anar amb ell… tots els companys érem d’Esquerra. Tots nets que anàvem i portàvem un carta d’Esquerra Republicana [ininteligible]

E. Vostè va anar de voluntari?

A. Si. [ininteligible] En la Companyia de zapadores lunadores. Em van destinar a Andalusia i em vaig passar tota la guerra treballant en trinxeres. Però tirs… ni un.

E. Bé, però ja vau fer coses i ja va treballar prou, no?

A. Sí, era la nostra feina… Tota la guerra. 

E. Vostè com es diu de nom?

A. Andreu Vives Vinyals

E. I va tornar al poble?

R: Vam tornar al poble tots junts. Tota la Comarca de Els Ports.  A València, al arribar allí, la Guardia Civil ens va convidar a anar a la plaça de bous. Però nosaltres ens vam escapolir i vam pujar al vagó d’un tren que anava en direcció a Castelló. Al pasar per Almenara hi havia un camp de Concentració però no ens van dir res. 

E. El tren va arribar a Castelló?

A. Va arribar a Vinaròs i després vam anar a Sant Jordi a peu. I a l’altre dia vam arrivar al poble. Ens vam presentar a la Guardia Civil, però quan ja ens anaven ens van dir: «Escolte, escolte, vostè està ací a la llista« I torem. «Ací té vostè una denúncia perque va anar a requisar una ràdio a una casa»

E. El van empresonar per això?

A. No, no vaig anar a cap lloc.

E. El varen acusar? 

A. Em van acusar.

E. El van jutjar i tot? Va tindre un judici?

A. No em van jutjar perquè no tenia causa

E. El van empresonar?

A. D’allí ens envien a Benicarló perqué [ininteligible] i vam estar 3 o 4 mesos fins que em va tocar eixir a declarar. I el Capitá no volia, que no tenien res. [ininteligible] en llibertat [ininteligible]

E. Però sí que va estar uns mesos a Benicarló a la presó?

A. Si… tres o quatre mesos vaig estar.

E. A Morella no hi havia presó? No tancaven a ningú a la presó?

A. No, només estaven un temps allí baix del’Ajuntament, allí al d’això…

E. I com va ser la vida a la presó de Benicarló?

A. Allí ens feien cantar el Cara al sol. Hi havia un home que no podia alçar la mà i els soldats que miraven per les finestres  el van veure i es pensaven que tenia [ininteligible] no sé el pobre home aquell. Quina calamitat. 

E. I a Morella hi havia un alcalde que  li deien Agustín Borrás. Eixe no va estar a Benicarló, el van tancar a Morella i el van matar a Morella.

A. El van fusilar a Morella, sí.

E. A ell i a dos més: un home d’Ortells i un altre de Forcall. Eixos a Benicarló no van estar.

A. No, no.

E. A eixe home li acusarien de totes les coses que han passat al poble.

A. Mon pare estava de sepulturer en eixe moment. 

E. Perquè durant la guerra sí que es van produir unes morts de capellans. Però eren de gent de fora, eren milicians que venien de fora, no?

A. Sí. Per una denúncia.

E.Venien de Tortosa, no?

A. Una dona de Morella… que va dir que estaven els capellans aquells [ininteligible] de casetes. 

E. T’en recordes d’aquella dona?

A. Estava tancada a Mallorca i allí va tindre un fill. No sé els anys que van estar allí.

E. Per qué la van tancar?

A. Per denunciar que hi havia capellans al poble amagats. Van ser ells i un advocat i el advocat de Molinet [ininteligible] i van matar als capellans [ininteligible]

E. Després hi havia un capellá que li deien Agustín Gisbert, que tenia un germà que estava en la Falange a Barcelona.

A. [ininteligible]

E. I al que era alcalde, Agustín Borrás, li acusarien de totes eixes coses?

A. Ui, clar, en plena guerra, clar.

E. I el van afusellar?

A. Sí… Encara que no va fer res

E. No el van tancar ni res i el van matar allí a Morella?

A. Sí… sí.

E. I després n’hi havia un altre alcalde que també era Domingo Borrás.

A. Domingo Borrás

E. Ell va estar a Benicarló. També el van afusellar però a Castelló. 

A. El van afusellar

E. I també el va conéixer?

A. Sí. Pero no a la presó. Ja estava a casa. 

E. Aleshores el degueres conèixer abans. Es coneixien de joves. 

A. Vaig estar dos o tres anys [ininteligible] la quinta. Ens va tocar a mi i a un altre, Ximo, el pare d’ Alberto. Ens van destinar a Tarragona, al mes d’estar allí, no sé perqué, ens trasladen tots a l’África. Amb els militars.

E. A África? Aixó seria després de la guerra.

E. Després de la guerra, sí. Trenta-cinc mesos de mili.

A pesar que la divisió on estavem era de dreta… fletxes negres, fletxes verdes i fletxes blaus. En la guerra eren italians… pero tots els italians s’havien… érem espanyols. Aleshores es formava d’espanyols. Els italians quan es va acabar la guerra es van marxar.

E. I vostè quan era jove ja tenia idees repubicanes de esquerres? Ja se juntava? Izquierda Republicana era o…

A. Sí, sí.

E. D’Esquerra Republicana no?

A. Vanm ser comunistes i tot…

E. També coneixiria a Ramón Ortí, concejal de l’Ajuntament del Mas Gran. El van matar  també.

A. [ininteligible]

E. Així que vostè va estar en África, en Marruecos? Trenta-cinc mesos? 

R: Allí trenta-quatre. Un mes que vam estar a Tarragona i els trenta-cinc mesos. En jurar la bandera ens enviaren cap a casa.  Trenta cinc, perquè com haviem servit en la zona roja… Doncs ho vam pagar. Els que havien servit amb els nacionals, eixos van tindre perdó.

Trenta-cinc mesos… son [ininteligible], África…

E. Una vida molt dura?

A. Sí. Jo tenia poca salut i a cada cop… a l’hospital. I el capitá: «Perqué no es presenta als cursillos per a Cabo?» [ininteligible]

E. Osiga, que després, quan va acabar el servei militar, vosté ja no va ser Cabo? Ho va perdre?

A. No res…

E. No va ser cabo ni li van pagar mai com a cabo….

A. No, no, no, no… [ininteligible]

E. I quan va acabar de soldat, va tornar a treballar a la fàbrica? Es va ficar a treballar al poble? Es va quedar a viure a Morella?

A. Si, això si.

E. I com el van rebre al poble? El van rebre bé?

A. [ininteligible]

E. Ja no va tindre més problemes d’anar a la presó ni res?

A. La presó va vindre després. Quan un dia, amb un amic en formar un grup…

E. De resistència? 

A. De resistència

E. I anàveu fent coses, no?

A. [ininteligible] D’aquell Manzano ens van detindre… per quatre xarrades contra Franco.

E. Però xarrades entre vosaltres?

A. Entre nosaltres. Però ens van descobrir.

E. Qui els va descobrir? 

A. Que pertanyia [ininteligible] me van apretar un dia. Em van fer pujar tres vegades de la presó al hospital.

E. A la caserna, a la caserna. En eixa época això era molt perillós. I el van interrogar?

A. Home, clar. Moltes vegades. I als altres… Però sospitaven que tenia a algú més jo. [ininteligible] doncs els companys [ininteligible] perquè no sabia res.

E. I eixa época va ser quan es parlava amb els maquis o un poquet abans?

A. Sí, quan es parlava amb els maquis.

E. També va morir gent pel tema dels maquis… La Guardia Civil va matar a…

A. Jo una vegada, doncs, em van dir si volia anar a portar un encàrrec als maquis a Montroig.

[ininteligible] traure un salconduit i em van fer un salconduit: Servicios…. No sé que posava. El cas, vaig anar però no sabia… hi havia de preguntar a algú de Morella on podia estar eixe mas. Aleshores vaig anar un dia [ininteligible] i en eixe moment els vigilants que estaven en Montorig, en el cotxe correguent que anava a Alcanyís. I a la eixida de Montroig ja em van indicar que el mas estava en una baixada, en una pendent. I no vaig arribar al mas. Abans, al vore que baixava un home, baixí de la moto i em va dir qué volia. Jo li vaig donar el que m’havien dit que donara i no vaig vore als maquis. Els maquis a mi si que em van veure, a uns cinquanta metros del mas. Aquell mas, després, el van cremar i allí van morir el home que estava. 

E. El mas eixe era el testimoni de Marcos.

[ininteligible]

A. Allí al mas[ininteligible] vam estar allí a Vinaròs [ininteligible] el capellà. El mas era d’ella o d’ell. 

E. Hi havia un xic de Morella que també el van matar: Victorino Prades, li deien Oronal. El van…

A. El van matar perqué allà va ser…

E. El van matar per la zona de la muralla.

A. A mi també me buscaven per això. Me van apretar perque sospitaven que pertanyia a la d’això clandestina. Pero van detindre, van agarrar al Oronal. Ell va fer amistat amb aquell policia. Però primer el buscaven i sospitaven, però va fer tanta amistat… a Castelló… i ho va cantar tot. Ho va dir tot i el van pujar a Morella. Aleshores van començar a detindre a gent.

Després vaig fugir per la montanya i d’allí  a València i després a Barcelona. I ja no vaig acudir al poble. Però anava fent viatges [ininteligible] a entrevistar-me amb ells. Arrivaben a la caserna i els calentaven com a taps. 

Jo en savia tot açó [ininteligible] Ningú em va dir res, i es passà lo meu aleshores… estant a València va ser quan van afusellar a [ininteligible] a València a Miguel Àngel de Moixacre. 

Una setmana estan allí, l‘Ordenança ens havia… «han matat a Manolete», quan va morir Manolete a Linares. 

E. El torero! Ah, el torero, sí.

I al mas de Guimerà què va passar? Van matar a algú?

A. Els que estaven a dalt de Guimerà. Els maquis, anaven els maquis…Doncs que estaven els maquis tota la nit a Moixacre.

E. Jo si que sé que van matar a sis de Morella a Benicarló. Sis que eren tot gent de masos menys un que era…

A. De Benicarló. 

E. Hi havia un que no era masover, que era un comercial… Salvador.

A. El Tío Milloro

E. Salvador Querol

A. L’abuelo de Milloro

E. Tot aixó que estàveu contant ara de vostè, és quan a la época de la resistència del grup que van formar vostès, no?

A. Si, si.

E. Al tornar de la mili van formar el grup. I tot el que estant contant ara és de eixa época. Val. Per situar-nos.

Els homes de Benicarló, diuen que els van matar com a venjança perqué van matar un alcalde o un Guàrdia Civil en Portell. I també van agarrar a sis i els van…

A. Però era perqué [ininteligible] Tenia un amic de Tinent en la Guàrdia Civil i va fugir. I Pepito la Fonda també. 

E. I a la presó de Morella a ‘La Costa’,  ahí van morir en eixa época uns quants. Van ser penjats, perquè deien que era sospitós.

A. Si. I a mi[ininteligible] una setmana ‘a on estàvem, que estàvem poc de temps… Els tres viatges que vaig fer a la presó, a la caserna [ininteligible] Era quan estaven Francisco i el Tinent Mangas i tota la gent aquella que Francisco [ininteligible]

E. Van ser molt justs els viatges eixos?

A. La declaració que ens feien a Castelló, crec que… Desprès de casat, cada cop venia la Guàrdia Civil: «Puja a la caserna! » I d’allí ens van enviar a València i que el jutge [ininteligible]

E. I vosté se’n recorda un cas que va passar? -però, potser no estava a Morella…- quan van entrar els franquistes al poble, que va pasar al mas de Zarceral que van matar a una dona i al fill?

A. Si. I li van trencar la cama…

E. Volien abusar de les xiques…

A. De la filla. Van ser els moros. I van morir tots…

E. Vives era la familia

A. El pare i els quatre germans, son pare i el pare d’ella.

E. Miguel Vives, que era el fill de la casa, no? Un dels fills que van matar.

A. El tio de Mandarina. I el pare també va morir. 

E. I a Castelló va estar molt de temps a la presó?

A. Uns dies. D’allí ens van traslladar a València. Vam sortir al mes d’agost, ens van portar a València i el 16 de desembre ens van enviar.

E. I quan us van portar? No te’n recordes… Quan de temps estigueres allí? Tres mesos?

A. Tres, quatre mesos.

E. Quatre mesos a València, més o menys.

A. Sí. Ens va prendre declaració el Comandant [ininteligible] «Usted quería cambiar el Régimen… es mejor que estén tranquilos en su casa porque ustedes no… lo de soltar a Franco no… es mejor que se queden tranquilos en casa y es verdad»

E. I després qué va pasar? Quan es va acabar la presó de Valéncia va tornar a Morella…

A. E, van retirar i em vaig casar en eixe moment.

E. I va ser quan vas començar a treballar a la fàbrica.

A. Si

E. I ja vas deixar la resisténcia. Ja… ja no era posible.

A. Ja res, em vaig casar. Però cada cert temps venien a buscar-me

E. Encara anaven a buscar-te?

A. Si… Moltes vegades.

E. Pero perqué?

A. Per tonteries… No sols a mi, a molts del poble. La vespra de la comunió de la meua neta van vindre. I la meua filla: «Xé! Es que… no podem estar tranquils encara» i van dir «No, que bajará enseguida».

R: “La Pirenaica” havia dit algo de Morella i mos preguntaven a vore si teniem algú a França que poguera comunicarse amb ells pa dir el que passava en la comarca i no res, tonteries mos preguntàven però [ininteligible]

E. Un interrogatori, encara?

A. Mentrestant…

E. Si no era per lo de ‘La pirenaica’, qué més vos podien preguntar?

A. No res, no res… ‘La Pirenaica’… i sols això

E. Es portava fatal tot el la radio. Es que açò va durar molt de temps. Va ser una espineta per al règim.

I després, abans de que morira Franco, també es va crear un grupet de socialistes a Morella. On estava Fabregat. 

A. En eixe moment estava Fabregat

E. Va ser als anys Setanta. Es que van fer un homenatge a Morella de quan es va crear el PSOE a Morella. I estava allí eixe dia. No? I va ser quan vam contactar amb vostè.

A.

E. Osiga que, després de casar-se i amb la democràcia, ja no s’ha apuntat a ningún partit.

A. No, no, no, no.

E. I vosté quan era jove es va fer de Izquierda Republicana?

A. No. Era voluntari perque treballava al poble en la fàbrica. Com el comité em va destinar a treballar al Mas per posar un altre [ininteligibe] de la iglèsia van posar al meu lloc. I vaig estar una setmana a la [ininteigible]

E. De quin comité parla vosté?

A. Del comité que hi havia en eixe moment. Em van enviar al Mas

E. Seria El Comité Popular. I ahí estava Agustí Borràs?

A.

E. Però vosté no estava afiliat a Izquierda Republicana.

A. No, no, no

E. Tenia les seues idees però no…

A. [ininteligible] En eixe moment tenia…

E. Ah, aleshores tampoc tenies cap idea?

A. Em va eixir la ràbia?

E. Ah, te va eixir més tard, no? Però primer era la juventut, no? Era per il·lusió, per…

A: Estava afiliat a un club deportiu [ininteligible]

E. I que era això? Això del Club Recreatiu què era?

A. Un club deportiu de fútbol

E. Ah, de fútbol!

I ahí ja coneixia a Marcos Sangüesa?

A. Mmm… No recorde ni quan el vaig conèixer ni quan vaig parlar amb ell.

E. Ho vinc a dir  perquè deien que era molt esportista, que jugava a futbol i a la pilota

A.

E.  Qui més jugava a la pilota? Quants ereu al club? 

A. Felipe Beser, de president i uns 400 més

E: Quatre- cents! Ah, ja éreu gent!

A. Tots Masovers del poble. 

E. I hi havia un altre club més? O només eixe?

A. Sols eixe. Per a la juventut sols eixe

E. Per a la juventut sols. I per a ballar i tot això no n’hi havien?

A. Al teatre

E. I com es deia el Teatre? 

A. El Teatre Municipal. Allí dins es feia el ball i el cine i els socis tenien alguna rebaixa. El teatre era el mateix club.

E. El teatre era el mateix club esportiu?

A. Sí. I el ball també.

E. I el socis pagaveu o no pagaveu?

A. Una peseta o dos. Quan venia el mes a cobrar i la pesseta no la teniem [ininteligible] No tenía una peseta per a pagar el mes.

E. I durant la guerra hi havia problemas de fam al poble? Falta d’aliments… Es tenia que fer racionament o això va ser després?

A. No, no després.

E. El que també hauria canviat després de la guerra serien les costums, no?

A. Si, havien canviat

E. Els matrimonis es casaven per l’esglèsia

A. [ininteligible] amb la metralladora em van destinar a la platja de les Delicies i allí estava tot el dia tranquil i bé. Els altres xics s’anaven a [ininteligible] a on, a 1 kilòmetre estava el campament. I jo allí estava tot el día en la metralladora. Que no la vaig utilitzar mai i no sabia com se disparava.

E. Això sí que es gran! Si no sabies, què anaves a fer? Que anaves a fer si hagueres hagut de…

A. (riu) [ininteligible] no ens van ensenyar. Però allí estaves. I allí m’ho vaig passar molt bé. En l’altre costat de la platja hi havia un altre igual que jo. I alli [ininteligible] general Jumilla. I el general de la divisió em  va preguntar: [ininteligible]. Em va donar cinc o sis cigarrets.

E. I vosté després de soldat treballava? El seu treball en que consistia? Ha dit que va treballar en les calderes de la fàbrica…

A.

E. Sempre? Ha estat tota la vida treballant en les calderes?

A. Sempre vaig estar allí fins que em vaig jubilar. En el 85 em vaig jubilar.

E. Però això ja va ser después de tornar de València?

A.

E. Fa un moment has dit que de jove, allí al poble quan estaves en el club esportiu de futbol, ha dit que no estaves afiliat a res. Que et vas afiliar després, quan et va entrar la ràbia. A quina ràbia te refereixes?

A. Me van detindre sense…

E. Ah, quan el van acusar de robar la ràdio, no?

A. No van saber res de mi perquè no me van apretar molt.

E. Quan va acabar la guerra, molta gent que havia estat evacuada a pobles de València, van tornar al poble. Li van fer la vida impossible, no? Van haver-hi de declarar a la Guardia Civil. Diuen que n’hi havien més de 400 persones evacuades, moltíssimes famílies que abans d’entrar els fascistes se’n van anar del poble.

A. La mare de Rafael, per exemple. Els xics i tots. I després van tornar i el ambient seria hostil

E. O siga, que no podien fer vida normal, anaven a per ells…

A. Son pare i el fill els van juzgar el dia que van baixar. Jo també vaig baixar a Benicarló per jutjar-me, però com no tenia que [ininteligible] I enseguida pena de mort, a son pare i al fill. Trenta anys… no sé, alli posaven penes de mort per no res.

E. I a este home, Agustí Borràs, que va ser alcalde, la familia ja no sap que va passar. La familia va continuar en Morella, se’n van anar a Vinaròs…?

A. No tenia familia. Estava casat però no tenia fills

E. Amb qui estava casat?

A. En [ininteligible]. No van tindre familia

E. I recorda quan van declarar la República a l’any 1931? Van canviar la bandera, van fer música… Recorda alguna cosa? Conta’ns un poc. 

A. Estava Primo Rivera i el van destituir perquè era un dictador i [ininteligible] va entrar després Berenguer i va ser quan va estallar la República. 

E. I van guanyas els republicans. Van fer una festa?

A. Claro, claro. [ininteligible] Al rey Alfonso XIII el van desterrar

E. I a Morella se va celebrar això?

A. Sí, se va celebrar

E. Com?

A. La música i [ininteligible] fa mesos que eren republicans [ininteligible], aleshores si

E. Ereu molts? Hi havia molta gent del poble republicana?

A. Sí, si que n’hi havia [ininteligible] el Casino Republicà. Abans se feien moltes coses rodatives a Vallibana demanat aigua

E. I allí al [ininteligible] també va haver un any problemes en la República, no?

R: Sí, els musics van entrar en el Sant Crist a la iglèsia, i en eixe moment van tocar la [ininteligible]

E. Osiga, que també n’hi havien beates allí al poble, no?

A. Oh! Allí sí que n’hi havien per totes parts. Se van pegar o no sé que va passar, però va haversoroll. 

E. I d’Ortells coneixia vosté els que estavan en eixa época..?

A.

E. En Ortells hi havia un que era milicià i que tenia molt de poder en els milicians. Diuen que si era el que durant la guerra… va detindre als capellans i tot.

A. Sí, el coneixia. No me’n recorde ara del nom. El coneixia sí, tenia molt de poder a Morella. 

E. I una altra cosa, durant la República se’n van fer cooperatives al Poble? 

R: Cooperativa ja n’hi havia una: Cooperativa Obrera, que va continuar després. 

E. Tornant al d’Ortells. Era Fernando Giner, quin tipus de poder tenia a Morella?

A. Fernando se menejaba en el comité. 

E. Ja, ja. Qui formava el Comité? De quin partit eren? 

A. La CNT

E. Sindicats de partits, no? 

A.

E. Esquerra Republicana, de la CNT, te pareix?

A. Esquerra Republicana y la CNT. Me pareix que era de la CNT [ininteligible] també

E. Hi havien com dos poders, no? L’ajuntament y el comité. Inclús hi havia coses que entre ells no se ficaven d’acord…

A. Si si [ininteligible] el Comité, la CNT i si

E. I després, a l’Ajuntament nou, quan entren els franquistes, el primer alcalde va ser un metge: Plácido

A. Sí, Don Plácido

E. Eixe se havia amagat durant la guerra?

A. No, no no estava amagat

E. No? Estava en un lloc públic?

A. [ininteligible]

E. I el van fer alcalde de Morella?

A. La nit de Matines tota la majoria de la gent estava a missa a les dotze. Nosaltes estavem en un taverneta que es deia L’Andalús. Erem cinc o sis. No sé qui se va enterar però ens va denunciar i l’Alcalde ens va fer pagar un duro per no anar a missa i per armar soroll .Que vam armar perquè…

E. I el Hermelando Martí Calduch [ininteligible]?

A. Hermelando va entrar després

E. Però en eixa època els alcaldes s’implicaven en les denúncies, reprimien a la gent? O era més cosa de la Guardia Civil i els militars? 

A. La Guardia Civil [ininteligible]

E. L’altre alcalde va ser Teodosio Sangüesa, no?

A. Va començar a finals del 50 – principis del 60

E. Jo pensava que després de la guerra havia sigut Hermelando i ja després dos farmacèutics de cognom Blanc, no? Ernesto Blanc…

I canviant de tema, també sabem que van matar a cinc a la Mola la Garumba. Però ells no eren de Morella, eren de Salt, de Coves i d’Albocàsser, no?

A. 

E. I les pallisses a Morella i a la presó com eren?

A. [ininteligible] una repressió molt forta

E. En Morella… en el llibre de registre civil i en el jutjat de Morella, vaig estar fa uns mesos. Viag llegir que morien de difernts maneres: alguns suicidi, asfixia… Hi havia quatre o cinc que morien a la presó, però parlant amb Enrique Querol, jutge, em va dir que no morien allí : «No açò no es que se moren a la presó, és que els penjaven i apareixien penjats»

A. Els havien penjat d’avorrits que estaven a la presso… 

E. Bé molt bé, doncs fins ací si voleu. Però un altra cosa. Nosaltres estem fent una exposició i per si volia aportar alguna fotografia seua o… Apareix gent que ha passat per la presó, afusellats…  Si voleu, podem fer un parell de la seua història a la presó

A. Clar. Perquè no, no?

E. Si hi haguera una foto d’època, de quan va ser soldat o alguna cosa així…

Ai! I ara us farem una foto si us pareix.

A. Quin comboi, no?

Vols rebre les últimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les nostres novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Desplaça cap amunt