Testimoniatge de Maria Villach Miranda i Domingo Villach Pruñonosa

Villach Miranda, Maria, 1925 i Villach Pruñonosa, Domingo. Canet lo Roig, Baix Maestrat. Guerra civil, activisme polític, repressió, vida quotidiana. Entrevistats en abril del 2008 per Josep Prades.

Cassat amb dos filles, Josefina de 13 anys y Maria de 9 anys, llaurador i embassador durant la II República i desprès jornaler per al Comitè Local del Front Popular. Fou denunciat per uns veïns del poble d’haver traslladat amb el carro a un capella que estava amagat a casa de unes nebodes fins a la ratlla del terme de La Jana per matar-lo, se’n gent del Comitè Local que el va ajusticiar. Detingut a Canet i brutalment torturat va ser traslladat al centre de detinguts de Sant Mateu i posteriorment a la presó de Vinaròs, al qui en un consell de guerra sen se possibilitat de defensa va ser condemnat a la pena de mort. Va morir el dia set de juliol del mil nou-cents trenta vuit a Vinaròs a garrote vil junt a altres persones, esta soterrat a una fosa comuna al cementeri de Vinaròs.

ESCOLTA EL TESTIMONI

LLEGEIX EL TESTIMONI

Transcripció fonètica. Testimoni en procés de correcció lingüística.

– Com li diuen a vostè..

A mi, Josefina Villach Miranda

– Quans anys te ..

A mi no mes voldria que me posarà Josefina Villach ….. nada Josefina.

– Vale , vale

En acabar sa mare Maria, i prou

I prou,

– mol bé

Això es el que en aconsellat, el meus fills que tenen carrera, un es metge i l’altra nora es mestra i avocat,

– Al seu fill com li diuen, al fills de vostè

Al meu fill gran, al meu fill Àngel, i al altre

– Han estan aquí a Vinaròs

Aquí a Vinaròs

– Lo dec coneix-se, jo lo tinc que coneix-se

Li diuen Àngel, avui han anat a corre a Rossell, en bicicleta el treballa a la fabrica del ciment del mar.

– Bueno contem, a son pare li diuen Domingo Villach Pruñonosa

Villach, Villach

– Contem lo de son pare

Ara li contaré tot lo que va passar aquell dia, lo dia 14 d’abril van entrar los nacionals, que natros érem americans segur, a no diuen los nacionals, el dia 14 això està cronometrat aquí, el 14 d’abril van entrar els nacionals,…,

I el dia 10 de maig, escolteu be, el 10 de maig natros mos van amagar a un avenc, que passava l’aigua allò, pals rius i coses, a la font de la Roca pa allà a baix, sap a les planes, allà una paret alta i aquí també, i allà al altre canto va deixar mon pare el matxo l’albardó i la sarià, i altre paren, de mon pare el tió Liandro l’home de una neboda de mon pare van deixar el burro, i van ficar davant, mireu con ara qui, van ficar rames i natros per darrera veien que passaven los soldats tots esllomadets, total i van vore el matxo i el burro de Liandro, i van agarrar els albardó i pam i un va muntar a cavall i el altre també i se’n van anar i ens van deixar la sarià, i en acabat a la barraca que natros dormien perquè al poble no podíem dormir perquè van bombardeixar Rossell lo dia de sant Josep, agarrem la sarià al cap i van la barraca i se’n demà a casa, bueno.

El dia aquell, el dia 10 de maig,el 10 de maig nom pare i ma mare vivien ací. I el veí, i va morir un home que era tinent de la guardia civil cossi germà de mon pare, Pruñonosa, va morir la dona, no ell, i el veí de mon pare era nebot de la dona, i va dir Mingo, o Vilach es igual con sortia, Mingo, si vols el matxo, i vols anar al camp, a portar una carrega de llenya pren-lo, i alhora de l’enterro mon pare com va morir la dona d’un cossi germà, encara que feren de contra partit, pos es igual, m’entens, anar a l’enterro. I agaren i se’n van anar a portar una carrega de llenya, i jo ja tenia 13 anys, los vaig fer a l’octubre i això era al maig, lo dia 14 van entrar i això era el 10 de maig. I van matinar una mica, jo vaig agranar la saleta i en acabat en una caldereta un tros de roba regaven el piso que no hi havien frega-suelos, me sento

¿Villach, Villach?

I en baixó a baix les escales, que es gran, i de dalt les escales, me diu

I ton pare

Li dic, mon pare se’n anat al camp, nom pare se’n anat al camp

I diu, i tornarà

Si, que es a portar una carrega de llenya, i va vindre el criminal que el va denunciar.

Jo li explicaré tot lo que se.

Agarra, agarra i se’n va pa l’ajuntament, i ja va vindre este home que vivia a Barcelona, amb un descaro i jo me vaig posar a tremolar, perquè este home ca vol que ve a buscar a mon pare, com que agarro…,

a l’acte seguit ve l’agutzil que li diuen Francisco Bolich, que ara, era tió d’un escriptor que a mort a Benicarló, no sap que a mort un escriptor de Canet, pos aquell xic era nebot.

Con que agarra i diu, Josefina, Maria,

i surto jo, i li dic oi tió Francisco ca vol,

¿ton pare a quin camp es,

perquè aquí hi havia un camí, i aquí un altre, i esta despedia pa qui, i este despedia pa qui, i natros aquell camp era gran, este no, este era gran i el van partir, mon para un tros y un altre una tia meua, un d’este xic que li diuen Julian, aqui, i l’altre era de ma mare i unes parentes.

i a quim camp son filla, tot vergonyoset.

I jo dic, non pare son al camp

I t’ho a dit a quim

jo no ho se

Diu es igual, un camp porta a l’altre, saps.

Agarra aquell home i se’n va cap a la capelleta con si se’n anera a Rossell, i quan va plegar a la última casa va aixecar els ulls i per aquí, i del cantó del cementeri ja venia mon para i ma mare en lo matxo carregat, sap carregat, i quan va vore a mon pare con com li d’aquí allí a dins, aquell home es va plantar, sap pereix que tremolava va dir ma mare, i quan ja estava lo matxo allí, ell allà vontes se va acatxar i va plegar un tarranc, no sàvia lo que fer, va plegar un tarranc, i quan van passar mon pare, el va plegar un tarranc i van passar i junt en ells, a dins al poble, i quan van plegar al cap del carrer que nom pare tenia que girar exina

Diu, Villach

I que

Deixa el matxo, al veí, que es de José Morera

diu si,

que el tel van pillar

Si mol van pillar, mol van pillar

Pos no ho sàvia

Los soldats

Pues diu, deixa el matxo al corral i vine , i vine a l’ajuntament

Mon pare tira, com la nostra entrada… te arcades i uns cabirons de pare vostè ….quadrada, es fonda pero molt gran, pom tira la carga de llenya, i tenia, i venien vi natros, i collíem una vinya gran, una pa veure, i l’altra la venien cent o cent-cinquanta de vi, allò casi els rossellans baixaven a comprar-ne, mon pare va ser empacador lo coneixien tots de Rossell, i encara nom tió Vicente va servir en Pataqueta, bueno encara mes, …, com que agarra mon pare, sempre tenia un got aquí a la garrafa ja baixava algun altre tenia, tinc un traguet de vi, m’entens

Agarra mon pare, … agarra, com si ara fosa, agarra el got i se fica tres dits de vi, i cloc- cloc, se’l va veure, i allà vontes ja no va pujar,

I ma mare li diu ja ten vas

Home m’han vingut a buscar tinc que anar

Con que, nos van quedar jo i ma mare, allí tot soletes amagades a dalt, i vinga plorar, i vinga plorar, i que farem ara, i han la emportat.

Allí a Sant Mateu que la guerra mataven bous pal front i venien, això con es diu, panxes, tacons, caps, potes, i un amic de mon pare de mon, de mon tió Vicent, de mon tió Pepe, i amic de mon pare, les xiques anaven juntes,

Diu Joan, a mon tió Pepe, que eren el germà de mon pare, que n’eren tres i un a americà quatre, bueno tres xiquets n’eren set,….

i tenien botigues, carros i matxos, eren trafegants ja els agüeu-los,

agarra, agarra i, i … i agarra,

anaven i ja venien un guàrdia civil davant i mon pare amantillat exina i l’altre guàrdia civil detras, i han aquell cipre que i a Canet, del cipre allí a dins a aquell rivet que passa, a aquell trosset de pla allí el va topeta, i el tió Joan va girar la cara,

i va dir,

Mingo, Pepe, ara ve la guàrdia civil i ton germà, no t’aceleros, no s’acelera, i mon tió esta , diu que tan be …. sap, com que van passar i aquell home Joan, a conte de adios, va fer exina davant l’animal salut, i mon tió Pepe……

Esperem-se, los van fer esperar, quedar-se los matxos del tió Joan i de mon tió Pepe en lo burro darrera, tan be.

A ustedes los vamos amantillar como a este hombre.

I mon pare pobret con tenia que estar, i ja portava tota la cara blava, quan va entrar al quartell, ja tota la cara blava, bueno, això el dia que se’l van emportar, bueno que se’l emportaven, i aquella nit jo i ma mare ma germaneta de nou anys i jo tretze, tretze anys i mig, conta que va passar vinga plorar les tres, al llit, i agarrem i en son demà ens van aixecar a vore si algun o altre ens dona, hi havia un home que li deien Feliciano i al xic Alberto, i al altre ……Maria Rosa …. aquell altre germà d’Alberto, es igual Felicianet aquell. Con que agarè i mos be aquella dona, pa allà a les dotze, diu el meu home i el meu fill los van detindré vuit dies a Castelló, a Sant Mateu i va acudir el teu home, amb mitja cara blava, però blava no, amorada ja, el meu home ma dit ves i dir-li a Maria que està a Sant Mateu.

Agarrem ma mare i jo, si mos va vindre a les dotze, al quart ja estaven a les afores del poble, ni van agarrar pa per a dinar, no tenien fam, ni teníem set, no tenien res. Apleguem a Sant Mateu i van preguntar a allí on estaven los presos, jo no se per on van anar, per on van vindre, una porta i mos van presentar, mireu natros aquí mon pare aquí, i en un allò … i els foscos, mon pare amb dissimulo va fer, sap.

– Com si es tapera la cara

Que la cara, sap no tapar, que li mirarem, va fer una accioneta, sap, no fer una accioneta en la cara. I allà a vontes….

– Maria Rosa … que hi estàs, si.

I allà vontes agarra i ma mare diu, hi ha diners Mingo, al bar, diu no hi ha menjar, mata un conill, que natros tenien conills a casa, mata un conill, porta un cabàs de patates, porta un barral d’oli, i un pa, demà, i això ho cauen amb al bar, i en acabar lo que faran això, abans que s’acabarà si no hi ha prou en tornarem a portar.

En son demà ma mare com van anar de cara a casa una gent de Traiguera, un carret com això, l’home i la dona davant que també tenien un pres a Sant Mateu, jo com era mes xiqueta a detras, a detras, ma mare agarradeta exina a la barrana del carro …. i exina agaradeta a la barana del carro. Apleguem a la Jana , ells pa Traiguera i natros pa Canet.

En se’n demà ma mare va anar a ca mon tió Pepe, diu Pepe me deixaràs el burro, diu si, agarra el burro i se’n porta a ma germaneta, perquè jo estava allomadeta i disgustada, con que agarra i entren a la plaça de la Jana, i van vore un camionet no molt gran, tapat, tapat, i aquell camionet lo burro diràs que una miqueta, ma mare diu baixa Maria que no caigués, i va agarrar el burro i van anar a la presó i ja se l’han emportat. En aquell camionet que ells entraven a la plaça de la Jana,

– el emportaven

En lo camionet se’n anava ell i quissa mes. M’entens, ja se l’emportaven no sabien a on, van recorreu i van saber-ho a Vinaròs.

En se demà pa Vinaròs, ja mos van emportar un tros de pa, però allí ja donaven ranxo, sap, i mon pare, hi havia un home de li diuen Ramon del boté de Vinaròs, i donaven, mira, au lo que sortia, menjar, menjar, caldo, caldo los donaven, i mon pare no tenia res, … per menjar, i allà vontes Ramon el boté a la dona li diu, compra una tassa de estes grandetes i la portaren a un amic meu i una cullera, i li va portar una cullera i aquella gent no tenia cap “perra” ni tenien res, natros los baixaven botelles d’oli, pobrets, m’entens , perquè mos van fer este favor, i quan van percebi aquesta tassa la van ficar a la cistelleta i encara la tinc, si me’n donen un milió la tindre jo, ara la te ma germana, la vol ella, la tingut Maria Rosa , esta tassa no eixirà de casa.

– Esta tassa la pròxima

– la tinc jo

– si, me deixat la càmera de fotografià, me deixarà fer una foto, … de la tassa, de fotos ne tenen de ell, de t’agüeu-lo

– no, no

– no tenen cap foto

– nomes esta retratat, sap, nomes ne tenen un retrato, tat,

aneu a casa meua hi ha aquell que es lo mes bonic, el que hi ha a casa de ta mare li van posar camisa blanca i no m’agrada.

I guapo, i en acabar lo van jutjar, i de Rossell una germana de mon pare, se va cassar en un home viudo, i perteneixia de .. Castell de Cabres, sap, i es va casar a Rossell i va tindre una xica un xic i un altra xica, i a una xica la van criar a Canet, la va criar a Canet, i va quedar viudo i es va casar en ma tia i con ja tenien botiga de menjar, carros i matxos per al transport, i bueno i tot això, pos van,… com se diu això, lo, lo van fer, i allà vontes, i quan van baixar a Vinaròs aquella dona Malena, a aquella xica que la van criar sa mare, a la arrabal socorro baixant a imitant van ficar un bar, sap, i la germana de mon pare era madrastra, i es va casar en un xic de pa allà dalt, aquells pobles de dalt de Rossell, ara no me’n recordo

– Bel .. es igual

Bueno, com que baté, aquell home era molt feixista, jefe de falange, i Malena con la van criar a la dona, nosaltres anaven a vorela, i despuès aquella dona, ma tia la germana de mon pare era madrastra , ma compres con li explico tot be.

Con que agarra, agarra, i a les hores ma mare li va dir, vostè que es jefe de falange no nos podria dir qui el van denuixà, i allà vontes diu, ojo de dir-ho que ho e dit jo, soc el jefe de falange de Vinaròs.

Baixant a ma esquerra pa allí a que està la Cubana sap, a aquelles cases que estan per allí, sap ara com ara ho edifiquen, bueno allí, i diu, i a on em d’anar, baixen als jutjats, pero ojo de dir que os e enviat jo, ma mare diu no patiga gens.

Con que agarra, agarra i se’n va ma mare i una amiga de ma germaneta que tenia nou anys, i entre ma mare i ma mare tame tenia allò…, ma mare diu buenas tardes, bon dia, bon dia, diu va sortir un home primet que pareixia lo oficialet, un home que diuen que era barber, sap, bueno, i surt aquell home i tot lo pel tot estorat, ca volen aquestes dones, i ma mare diu escol-te, venim si nos pot dir qui a denunciat al meu home,

diu si senyora, … ja sàvia lo del jefe de falange, ma compres, ja no podia negar-lo.

Con que agarra i li diu, Ramon Marzà, Andres no me’n recordo, i l’altre tampoc, l’altre Paco el ferrer del mas …., con que agarra ma mare i Maria va posar a plorar, i aquell home li tocar lo cabellet a ma germaneta que era molt guapeta molt aseadeta, no plores filla que ta mare a segut molt roina, ta mare, molt roina, i paga tot lo que a fet, i ma mare diu tot lo que li vulguin posar, ma mare va agafar ànim……..

Agarra ma mare en se la nit i ma agarra a mi de la ma, i mon anem a aquell Andres que van ser embasador molts anys junts i li va dir, Andres tu has denunciar a Mingo, quin malt ta fet Mingo en l’amic i treballaven a les embasaduries arrendades pel govern i tot això, quin mat ta fet, diu ai mira, lo que jo he declarat, pos mira dos bufetades i una mica …. de tot, i la dona que era una borratxa, diu no Maria, Andres no ha dit tant, això ell a exagerat, per na. .. per Andres era sortit, no l’eren tancat, i tenia raó la dona.

Allí havia un barber que hi havia un altre a Canet que tenia la titular, voste compren lo que li dic, tenia la titular, i l’altre que va denunciar a estos, se van ficar en camisa d’onze bares que no els van fer cap mal, que no els van fer cap mal, pa que, pa que lo tió Ovidio també el van tancar i al estar processat no pot portar un càrrec públic, vostè ho sabrà millor que jo.

– si, si

Perquè jo ho he sabut d’allà vontes, con que entonces lo van tancar. i aquell va buscar tres que mon pare no els va fer res, un este barber, la dona de mon tió Vicent, germà de ell , germana de la tia Pilar, i l’altre el ferrer. I un dia estaven a casa d’una parenta d’una dona de Rossell que li diuen Maria Dolores que te un net de metge, sap Maria Dolores, que tenen bar, tenien, … Maria Dolores

– es que jo a Rossell fa molt anys que no estic, ara i vaig mes

Bueno això no vol dir res, con que entonces…aquella casa de mon tió Vicent dona davant a un carrer i detras dona , a detras a una placeta de missa, i el secretari vivia a una casa rica alquilada perquè els secretaris canvien, sap i allí de casa no en tenia, la tenia a Castelló o al poble de ell, aquí davant i aquí detras les finestres no hi havia una distancia d’aquí a aquí, i dia, que a mon tió Vicent li passava la puríssima pel cap, a la dona l’hi dia rabosa, de mal nom rabosa això de apodo, rabosa, no me contestos que esta cadira te la fotré pel cap, no te vergonya, quin germà tens criminal matant mon germanet que no li va fet cap mal, allí tenia dos xiques i un xic i no parlava ningú, lo que contestaràs esta cadira pararà al cap.

Allí aquella cosina mes pa avallet, esta del tió botiguero que tenien botiga, ma tia Josefina una neta, i natros a ca ma agüeu-lo allí a baix, que Maria Rosa li pot ensenyar les cases.

Con que un dia vaig anar en acabar de dinar un diumenge estaven Lurdetes i jo, i va vindre Lurdetes del secretari, i jo, sempre m’agrada’t mol bordar i cosir, ja dels ulls los tinc, …….

Mireu ja no me veig,

Despuès ahir vaig firmar això de mon pare, ja va vindre la policia sap, com a que jo no puc firmar, meu van fer arreglar ells, mireu aquells quadros los vaig fer jo, en acabar si els vol mirar.

I agarre i jo bordava, aquí Lurdetes, aquí Lurdes la del secretari i jo aquí. I Lurdes diu,

I Lurdes la del secretari diu,

Xiques con es que el tió Vicent, no molt, però no i ha cap …siii .. mes que allí no hi aiga un ruido al final i no se quants …. i no parla ningú mes que diu el qui parlarà li fotré la cadira al cap.

Con que Lurdetes no va contestar, que era tió, i al no contestar, vaig dir ara parlaré jo Lurdes, s’ague-la de Lurdetes i mon pare germans , i el tió Vicent i mes que en sap que son que li vaig explicar, i jo e dit.

I van denunciar, est home de Rabosa, que li dient la Rabosa, que li dient de apodo, va denunciar a mon pare i van denunciar a l’altre practicant i ella va tindre la practiquen del poble, compren, van denunciar pa tindre la titular del poble.

I mon tió Vicent quan ell se cagava en l’hòstia, mireu, no parlava ningú, s’havia de cassar la xica gran. Això Lurdes ho sentien, mireu d’aquí a aquí, i Lurdes, l’altra no va voler dir res però vaig dir-ho jo, agarren, agarren i va dir, allà vontes com no havien en la guerra quan se va acabar no havien diners, pos van fer quatre llandes de pa en oli, de pastissets, i primetes i acompanyaven a missa i ta convidaven a un traguet i un pastisset i ja està, i despues menjaven els novios, els pares i els germans i s’acabò, això els primers anys en acabar la guerra.

– vaige mes al grano, tia

I diu, i diu, aquí acobidaràs Pilar, això mon tió Vicent a la filla, Pilareta aquí acobidaràs, a, este, a este, ……. a este cossi, aquella amiga, esta del carrer, ya estan tots, diu si pare perquè la memòria ya els tinc tots mes de cent vegades aquí, diu pos falten dos, i Pilar la xica li diu, pare qui falta, diu falta Maria i Josefina, que era jo i ma germana, diu home com no nos saludaven, i mon tió va dir, jo en ficaré, si no venen elles les vas acobidar dir-me si aniràs, i no teu diré mes.

I va vindre ….. i entonces va eixecar el canyís, va dir tia Maria, i ma mere oi Pilar tu eres filla, diu si, perquè van viure cinc anys i mig los dos a la mateixa casa que els van donar de millores a mon pare i a mon tió per ser los mes, perquè mon pare als sis anys se va quedar sen se mare, i sap i anava a balanços, i, i allà vontes , diu si, vindran Maria i Josefina un ratet que de dinar no en fem, i ma mare va dir, pos ve ja vindran, no patiges que vindran , perquè el tió Vicent allí mos dia, ojo les nebodes, con que diu, si no les convideu me ficaré al portal, lo era fet, me ficaré a la porta i cada rabosa que passa una garrotada al cap, i me’n aniré a la presó, ja no cal que me’n vaiga, ja me’n aniré jo tot sol.

I mira, totes raons les tinc gravades al cap, i sap lo que me va costar aquella mort de mon pare, mireu aquí, aquí que tinc lo dit, lo dia de sant Josep va vindre un any lo metge del poble amb botigassa aquí, aquí, aquí que tinc lo dit, i a un clotet, un tumor que apretava i en sortia de basura, i tota pleneta de grans, una nit el metge va dir a segut la xica mes infectada, mol es que no agarrat una depressió.

– Acabe ……., i en acabar tia tot això lo de la presó. Quan anaven a veure a son pare

– Contem lo de la presó, quan anaven a veure a son pare.

– conteu mos lo de son pare.

Bueno, ara això, quan anaven a mon pare, pos mira allí a la porta tots, a vore saps tots vinga mirar, i baixaven la roba bugada, la roba neta, i ells o miraven que no i agera cap paper sap, ni res, guapo ja està, tió Miquel algun lloc, anit la tia Maria va tindre un xiquet, va esclafir a plorar, un que li diuen Pepito el Berielo, questa cassat en una d’estos del mas dels Capellans.

– Si

Sap qui vull dir,

Muy bien, con que, un dia van anar a la presó, van anar de visita, ma mare, una filla del mon tió Pepe, un altra que li diuen Cèlia, les dos, i ma germaneta nou anys, i jo en vaig quedar a casa, i van anar a la presó, i ma germaneta havia de prendre la comunió en se’l diumenge…, prendre la comunió perquè dos o tres anys de guerra, pos bueno un munt, i allà vontes ma mare al carceller, jo no estava però meu han contat, al carceller li van dir, li van dir… ma mare va dir, deixeu entrar a vore la xiqueta nou anys, ma germana era mes alta, e, e, perquè ara esta mes xateta, diu estava mol guapeta, diu deixa-la tant guapeta que es a vore son pare, i allà vontes aquell home diu pos claró que la deixarem entrar, això el carceller, i el que estava de portes diu, la agarra i diu rubieta, que era molt rubieta ma germana, i jo no tant, però ella lo era mes, i diu rubieta com li diuen a ton pare, a mon pare li duen Domingo Vilach Pruñonosa, diu o o o, este hombre se a ido, este hombre no lo puedo decir s’ha ido, i ma mare i les dos nebodes detras, diu a donde se ha ido, perquè ma mare se va negar, sap, i allà voltes diu a donde s’ha ido , diu no lo sabemos, i ma mare i Cèlia va dir, nos a dejado la ropa, dice si, con que allà vontes va anar un soldat van anar ma germana, una aguantava a ma mare la mes gran, Cèlia i ma germaneta a un quarto gran i quan van entrar, eee, tot cistelletes, una manta i cistelletes, ho diu esta es la nostra, i estava aquella tassa, ee.., que m’agradaria que la veiguera, allò es una tassa, que ma mi no ….. d’aquesta obra

– si antiga

Antiga, i a mes cosetes , si per que era de mon pare val mes d’un milió, o sent , això no te preu, i la tenia jo, per que

– la meua veïna

Per que o vaig sentir-ho molt, ma germaneta nou anys la pobreta lo volia, però les conseqüències les van passar mes ma mare i jo, los tràfecs,….

– i que van fer, a vore

ee

– que van fer

I ja està, i a no puc dir res mes, van aplegar a casa vinga plorar, i ja està, i en se demà a portar figues del camp, ma mare xiquetes i les tres mos te assentades damunt del llit, i jo pare ja no lai de vore mai mes.

– i com ho van saber-ho

Jo vaig pedre molt del disgust,

– a vore ……………

I a ta mare com li diuen

– a ma mare Rosa

Rosa

– si, pues ara calle, ara li farà preguntes ell i voste a de contestar, no vaiga al rosari de l’aurora.

– i a vore, i con van saber els noms dels qui van denunciar a son pare, con ho van saber

– con es que ma mare

Quan van anar als jutjats

– als jugats

– com es que ma mare me va dir,

ee

– con es que ma mare me va dir una vegada que apegaven a la vagina dels calçons

Ee, allò era, allò era una, allò era una, ells se llevaven los calçons anaven així en una trinxa, i llevaven la veta i al fer exines sortia un paperet i al tocaven, i allí mon pare li deia, Maria aguaita qui son els denunciants, que a Burguera, i allà vontes al anar a casa la fillastra de ma tia la botiguera i l’home era aquell de falange, aquell home va dir, però per la mort de deu no en descobreix-se, això no ho poso a cap puesto, sap que l’home era falangista no ho poso, que ho ha gravat ja,

– no, no, això no ho posaré jo

Això no ho poso, per que podria vindre la família i en cara dar me un sarau

-no, no, ……..

– i en acabar qui els a dir que sabia mort que l’havien matat, i tot això

Ai, no se puc, van anar a la presó, van dir no estava i van agarar la roba i ja està

– i ja esta,

– i com van saber-ho

– con van saber despues que l’havien matat i estava al cementeri.

– cementiri de Vinaròs, de Vinaròs

U , natros van baixar, van baixar i anaven a Vinaròs, baixant allí a la placeta aquella de allà baix, baixant a ma esquerra hi ha una casa gran i entres i allí un recó que es dia la barceloneta a Vinaròs, sap aquella casa

– si

Pos allí natros anaven de posada, i allí una dona li van perterir l’home bambardeixant, i tenia un xiquet xicotet i anava a menjar a la seguritat social, i natros li baixaven una bossa de patates, per que pobreta dona no tenia res, natros en cara en tenien, i guapo, i en acabar, lo dia de cap d’any, no lo dia dels morts, quin dia es el dia de tots los sants

– Tots sant, lo dia de tot sants

Lo dia de tots sants, si va ser això el dia del 8 de juliol a tot sant van baixar i els dentistes encara treballaven, i a mi me va sortir el clau aquí, aquí, damunt de les dentetes, me compren no na vis mai cap voste, e, me van sortir les dents ampletes, no, i aquí un clau, van anar al dentista Amela i va dir baixen el dia de tots sants i l’hi arrancarem un, i m’entres d’aquí a vuit o quinze dies baixen l’altre i li farem fort.

I natros mon van anar al cementeri ma mare i jo, i al sepulturero per allí, allà vontes van dir, escolta un home en un pantalò de pana blau, un pantaló pana blau i una camisa blava, una camisa blava pero anava per fora la camisa, con era embasador, sap ma mare de la poca roba li va acursar una miqueta, per que esta anava per baix dels genolls, i li, unes espardenyes, avarques, però no avarques allò de roba, sap com vull dir jo, de cànem baix, e, no sap quina classe d’espardenyes,

– si, si, de sanem

Si de sanem, i li va donar les traces i era alt, així , així, exina, con que allà vontes aquell home diu, ai senyora, miren tant han portar estos dies que hi han un munt, hi ha un munt, hi han un munt.

Guapo.

Quan mon anaven l’home d’una neboda de mon pare treballava a Vinaròs pa una tia que tenia ametlles i llogava gent i el feia d’encarregat, i mos diu, Maria, i ma mare diu, o Liandro,

– Al grano,

De on surtes, i ma mare diu em anat arrancar lo clauet de Josefina d’aquí, i mon han anat al cementiri hi han preguntat allí a vore a estos homes que treballen a les figures de vestits i mos han dit que no, que no ho saben, si ho sabiren mos u dirien.

I ell allà vontes li contesta, si era anat jo ho era trobat, i ma mare diu Liandro, pos no, a conte que ens trobem ara i ens que anar, si fora mig dia mos i acompanyaries, diu si, pues bueno ja baixaran un altre dia i jo l’hi donaré les senyes.

Al tió Mingo lo van ahorcar, van ahorcar a ell, a un home, hi ha un nebot de Vila-real, de Burriana, passat Castelló

– si

un tió i un nebot de Burriana,

– Burriana,

Burriana allò, un esta a la mar, Vila-real aquí í el altre, van matar un tió i un nebot i un altre, diu que ahorcats, hi ha mi m’han dit que es que, allà vontes Liandro quan van baixar l’altra vegada ja van anar i aquell home miren aquí estan colgats, aquí estan colgats a la vora d’un estàtua, exina com un panteonet, uns àngels i allí en aquell racó allí, i allí allà vontes, natros sempre li hem passat flors, però ara se coneix que això com es tants anys se mort un xiquet, se talla la cama un, un braç i els posen allí, ja no saben res mes.

I en acabar per a cobrar jo, per a cobrar jo, van traure els papers del jutjats, …. però estos ma dit la meua nora que sap d’abocat que no els dono a ningú que les vol ella per tal.

– Natros a lo millor , però es que clar, a son pare, no hi ha a lo millor, res de que el van jutjar, lo van jutjar a Vinaròs.

Si

– Si li van fer juí

Si

– Pues entonces el juí, si que el podem traure

Si, però hi ha que buscar-los

– Pues aleshores lo tindre’n natros

Escolta,

– Per que natros

Escolte , escolte, ne ha un, ne ha un, ne ha un que allí diu muerto no se quantó no se quinto, allò no vol dir res

– Però, n’hi ha un

N’hi ha un de bragat, que me va acompanyar, este de Carolina, lo pare, que va estar a la presó, con li diuen ……………… de Carolina que venen roba ……. calla este … Ramon, Ramon Mirò, que este home va estar tancat a Valencia i era escrivent de la presó, i Ramon Miró me va acompanyar, al jutjat, que no el volien traure, i van muntar a dalt i van dir tu Josefina no parles, ja parlaré jo, jo no parlaré, i agarra i primer se’n va anar el pare de la meua nora, de Tere, i va dir que volia uns papers, exina, exina, i li han traure, allò que no valia dir res, allò no vol dir res, ni mort sap, aquells papers no vol dir res raro, però el senyor Miró van pujar a dalt, i diu vostè asentes aquí i ell va entrar a indins i jo aquí sentadeta , lo que ell me va manar, i entra i li, diu Ramon, tot eren Ramons, volen que trauers los papers del justejat Domingo Vilach Pruñonosa, …… . … ….. investigar tot això, Ramon es que nosaltres, …. i ell va dir, i teniu collons de negar-lo que han vingut al bolletí oficial, de negar-ho ¿home?, que el negareu a esta xica que esta a fora, be, a esta senyora, però a mi no me podeu negar-ho que jo e segut escrivent de la presó de Castelló, passa a l’altre Ramon a l’altra oficina, passem a l’altra oficina.

Escoltem a mi, i allà vontes, també aquell altre con este número, que no, i que no, i a últim va dir si no el traureu a bones lo traureu a males, i quan se va acabar a males, allà vontes va dir, pos si aneu a baix , i me diu Josefina quin any va se, el any trenta buit

Aquí posa, va morir el dia , buit, el dia set de mes buit

set del mes buit…. no el dia que nosaltres dèiem

el trenta buit, setembre , no, va morir el set de setembre

si, i voras, allà vontes el va fer traure els braços, i allà vontes aquell home Miró me diu a l’agutzil, que era l’home de Júlia, no me’n recordo ara com li diuen es igual, l’agutzil, volia propina, i Ramon me diu, Josefina ja li donarem quaranta o cinquanta duros de propina, lo que vostè diga, agarro i allà vontes, el meu home va estar al desguatze , i va estar de vigilant allí la guarda civil tot lo volien molt, molt calladet i molt de compte, i allà vonte entrem i aquell puja en una escaleta any trenta buit, allà dalt, allà dalt, una escaleta exina, nigat exina un paper exina, i exina, de tants anys que feia no podíem deslligar-l’ho, allí hi havia un guarda civil retirat, ell a mi me va fer l’alegria, me va fer exina, mira sap, no li va contestar molt be, i allà vontes no podem, i allà vontes aquell home va dir que voleu un ganivet, diu oi si, per que això no el tallarem, agarra aquell guarda civil retirat, que nos coneixien, i crac o talla, i agarra i fa exina, quin any feia quin mes, al juliol, pos no al obrir el paper i al juliol aquí,

home això me he agarrat, …..

però…..

e, que es lo metxero, ………….

– o això es la veu ……. la veu

Ai jo en pensava que era un mexero,

eee…..

ja no li puc dir res mes.

– i entonces

Estos papers els vol la meua nora, per a quedar- se’ls

– que ficava allí,

ee

– que ficava allí —–

– allí devia posar los que los acusaven, o posa o no, al juí sempre, un juí hi ha uns que acusen als altres, entoces hi de haver

… maria això s’hauria de ligi

aa…

jo, nosaltres de totes maneres això, nosaltres podem entrar, nosaltres estem dins dels comitès de això

Pos vostès vaguen allí, i allí los trauran

– aquí estan ……

jo els tinc aquí, pero Tere m’ha dit, la nora… que no … que els que els vol ella per l’agüeu-lo del seu home…. si

– pos traure’ls i o veurem … ( ens dirigim a buscar els papers a una estanteria ……. si, si a parar per que no gravarem res mes. )

– a vore, son pare va ser del comitè local,

res del mon,

– ni a l’ajuntament

res del mon, res …..res

– en acabar en que s’agarraven a m’agüeu-lo, en que agarraven

– i per que el van denunciar a s’aguelo

Per que el van denunciar per que ell dormia a les dos del matí a casa al costat de la seva dona, i el jefe de Canet aquell de la carraca i estos, va dir com Mingo eren carreters saben lo terme de Canet y de la Jana, quan estaran al terme de la Jana allà vontes lo mataran

– mataran aquí.

a un reto

– a

escolta era un reto que era de Benicarló que li deien Canyot, escolta, i quan mon pare va dir jo no tinc coratge de matar una mosca, no patigues, i el van matar, un que li deien lo Tabalet que va morir al front, i en acabar un altre, un altre, i mon pare quan van li va semblar va dir, i ja anaven un quart per la Jana, nom pare va dir assentar-nos aquí i descansaren un ratet, s’aixequen els altres per darrera, i pam, pam lo van matar i ja està, i se’ls van carregar el que els van acompanyar.

– a son pare va acompanya

lo van vindre a buscar per ensenyar el terme de la Jana

– aa, per matar-lo al terme de La Jana.

mol bien

– ee, i entonces, eren del mateix poble los que van vindre o no

Tots eren de Canet

– tots los que van anar

los quatre eren de Canet

– los quatre de Canet

I com los altres no ho sabien i com mon pare havia segut carreter de xiquet i de gran, diu pues Villach o sap, i allà vontes mon pare i a quan van passar un tros com d’aquí allà davant………… allà vontes va dir assentar-nos un ratet, i mon pare se va assentar al costat de ell, prengué senyor reto i fumarem sap i van fumar i s’alça un que li dient Tabalet que me penso que el van matar al front aquell ….. es va aixecar i li van fotré un tiro, sap i un altre, i cul per amunt i se’l van deixa i ja està, els de la Jana van fer un clot i el van colgar i en acabat al cap quan se va acabar la guerra lo van descolgar i se’l van portar pa a Benicarló, me peno, me penso ….. vostè si vol saber-lo, escoltem a mi que i vaig anar, vostè que te que anar al jutjat de Vinaròs

– ja ho sap això, ooh..

– no s’apure, no s’apure

hi ha traure lo primer i en acabat te que dir, i ara lo bravo, los enxufats

– però m’agüeu-lo com es, pues jo era fet, jo no se com va anar allí, i n’estava el reto allí també quan m’agüeu-lo quan va anar a acompanyar-los, estava el reto allí

Que diu

– Però ja estava el reto allí quan va anar a acompanyar-los

– Quan va anar a acompanyar a estos homes de Canet, ja estava el reto en ells

Si

– m’agüeu-lo per que va anar

Oy, i si be la guarda civil a casa tu no aniràs, que te la ……..,

– claró, entonces

aa

– eren los del comitè

– claró si eren los del comitès

Eren los del comitè me cagons deu eren los jefes,

– claró entonces,……. això era quan los maquis …….. eren uns o els altre, tu que fas al mig

I ara que esta nit que te vinga la guarda civil a casa, escolta dema a tal hora cap farà al jutjat i no vas vindrà la parella te emmanillarà i aniràs, pareix que siga mentirà però la dona marcada …….

– i una cosa, però hi ha una cosa i lo de son pare qui ho va dir, que son pare va acompanyar al capella

Los ojos de la gente que vegi-l’en la gent per les finestres, del poble

– entonces a son pare se’l va acusar de anar matar el capella

Si

– Se’l acusar quan ell

Si senyora

– se’l va acusar quan ell no era del comitè ni res, que el van obligar anar a portar-lo

el van obligar que anar a ensenyar la partició del terme

– a la partició del terme pa matar-lo al terme de la Jana

pa matar-lo al terme de la Jana

– con si l’agafaren matat al terme de la Jana

– i m’agüeu-lo no va fer res.

T’agüeu-lo res

I entonces quan lo portaven la gent algú el va veure

Oi, mira hi havia una dona que era maca, alteta be de alta guapa i aquella dona es ficava a la finestra exina, i antes de la guerra i desprès aquella dona se passava mitja nit que va fer al marmol a la pedra va fer ……senyals d’això

– escoltem que voldria dir-li, pero les nebodes del reto tat que no el van a l’agüeu-lo

No, elles no estan a cap lloc

– no, elles no, el va denunciar, el …..

Ramon del bar… Ramon Marza

– per això, era, no

Per això

. a el van denunciar per això

si estava denunciat per això

– per això, no per que degués diner o coses d’estes

No,no denunciat per això, i exina van tancar també a l’altre barber, que va discutir, li van dir que van discutir lo tió Ovidio en sa mare de Isabel, que un eren era de dretes i l’altre d’esquerres, que el tió Ovidio va dir se menjaria el fetges de Mussolini, això en la guerra, quan aquell home ni un pardalet, per que pesava mes poc que això.

– Exina que al barber també ……….

I en acabar també li van fer, el van tancar a la presó i al estar processat tres anys a la presó, allà vontes li van llevar lo titular de practicant i l’hi van donar al criminal de Rabosa

– Escolta que voldria dir-li

– Però a este no el van matar, no el van matar a este,

No

– a este no mes va estar a la presó

No mes van dir que van replicar

– Com es que a son pare de la tia Angelina la Veriala el feien passar per Laurentin

Aa, això bes a preguntar-lo a ells, jo no me i poso

– s’acabaven tots els pastissets, tots los de dretes los que van fer, per que hi havia un que era molt amic del reto lo va fer pujar, jo el portaré,…

bueno…

– jo el portarà, com eren de dretes ell se va salvar, m’entens, i m’agüeu-lo per dir aquí està la partició del terme el van matar, i aquell que el van portar que va traicionar-lo i les nebodes lo van deixar per que era lo íntim amic Laurentino de son tió, pues qui pensa que te portarà la mort, i les nebodes lo tenien amagat a son tió i quan va anar Laurentino lo van traure, i el va traure per a que el mataren, ell se va lliurà per que era de dretes …

…. però

Lo van lliurà,

Pero això qui ho té…

En acabar lo feien passar a un home, un home que diu que li van fer vosar sang allí a la Jana, li van fotré una pallissa i el van fer vomitar sang, diu que el estressar, i també va estar no se quan anys a la presó de Vinaròs i el feien passar per Laurentino, que era el qui el havia matat, i aquelles les criades les nebodes del reto veien aquell home deien, i la guarda civil Laurentino, pam, pam .. este no es Laurentino, este es Laurentino i lo volien fer passar que era Laurentino.

I lo van fer passar per Laurentino, per que eren los amos.

I a un dialec entre nosaltres……..

I vostè quan anys te, vuitanta tres anys. Hi ha un llarg

– i con es tia, i m’agüeu-lo no era envasador en este Rufo,i això no li va portar també la mort

No

– No li va portar la mort

El va arrendar una envasadora, en Rufo

– Pero ell li va negar els diners

No, ui, això que no ho sabeu i voleu ……

– Però això li e sentit contar a ma mare

Mon pare, Rufo volia ser envasador que tenia un camió per baixar garrofes a Vinaròs, ametlles i olives , i com no sabia de tractar en això i mon pare en sabia i eren davant per davant , li va dir Mingo, entra a la part del camió, … escolteu lo que dic, i mon pare va dir jo de camió no en vull entrar a cap part de cap lloc, tu ho has comprès

– si …..

Jo si, jo envasaré i farem, però jo part de camió no vull cap, i allà vonten son pare de la Veriala i Rufo se tenien un tic i tic dels dos camions, i allà vontes mon pare va dir sap que han de fer Rufo, que en de fer, anirem a l’ajuntament i jo sols els que van arrendar-lo, farem un judici, això abans de la guerra, farem un judici i que deu l’empara la envasadora ,el i Agustino, Rufo i Agustino, i mon pare li van donar la part de havia guanyat to de haver-lo venut tot, la part que havien guanyat, i en acabar este Rabosa que era cunyat de mon tió Vicent germà de mont pare, que era jutge, i li va anar encontre de ell al juí, i mon pare quan van sortir li va dir has de tindre memòria meua, nomes li va dir això i la memòria va anar i no tingut res, o has sentit

– Pero ma mare sempre ma dit li va ….

I en acabar Rufo, quan van matar a mon pare al cafè de Michavila i has estat mai de Canet

– Si

Pues mon tió es va vestir de negre portava un bufanda que porten els homes de cara hivern, i Rufo va arrancar a corre i diu Vilach vine aquí, fiquem-nos a esta raconet que no senti ningú, dir-l’hi a Maria, …. que Rufo no li ha fet res per ningú pa fer-l’hi mal, jo vaig una llibreta i se’n va anar a casa el garrofer que li vivia al camp, i ell li diu senyor alcalde vinc a demanar-l’hi un favor i me’l te que fer, jo van tindre una discussió en Vilach que no va voler entra en la part en el camió i si l’home no volia pos mos van desavindré, ara jo agarè una llibreta i anirem casa en casa no direm mons, que digen mes vostè vol que maten a Vilach, si, ficarem un si, no direm qui es, i si guanya el si, lo mataran i si guanya el no, no, i salta el garrofer i li diu Rufo, ja ten pots anar a casa que d’aquí si tu surts a l’engrassa’t tens la parella de guarda civil i pagaràs lo que no deus a la presó mols anys, això li va dir a mon tió Vincent, dir-li a la Maria, que era ma mare.. tu ho has compres

Si.

I mon tió Vicente li va xerrar a ma mare, i estes xiques eren aigüetes de joves, mai les he anomenades pa mal ni mai pa ve , m’entens ……………..es amiga

I ara que sa mare se va trencar la cama, se van vestir les dos de animo i van anar i van dir Maria que t’has trenca la cama, oi si Manueleta i Ormensilda, si mos trobem a deu i a deu, però mai nos anomenat pa mal, jo a elles i elles a mi

– Exina m’agüeu-lo la mort li va costar do mes per que va anar a ensenyar allí a on estava la partició

Això ho van fer Pepet del masover i tots estos del comitè, lo sogre de Alvaro, i aquell de d’allà baix de la Carrasca, los que eren de la junta vaja,

Quin pensament d’anar a buscar a m’agüeu-lo

i va anar Ricardo Padrilles

– a buscar a m’agüeu-lo,

Si

Però filleta aquí no mes es això, per que los que eren d’esquerra no s’escapava ningú, i els de dretes que va fer pujar al reto que era l’amic, i les nebodes lo van deixar per que era l’amic, aquell lo va portar a traïció, que si el pouguesent matar, que l’essen tingut que matar directament a aquell que el va fer pujar, pos mira aquell es va salvar Laurentino.

Fes camí amb Memòria

Vols col·laborar amb el Grup, vols rebre el nostre butlletí? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

    Scroll to Top