Rediu Ansuategui, Cleofé, 1923, Benlloch, Plana Alta. Guerra Civil, bombardejos, evacuació, vida quotidiana. Entrevistada a Benlloch el 21 de febrer del 2011 per Maribel Peris i Paco Mezquita.

ESCOLTA EL TESTIMONI

LLEGEIX EL TESTIMONI

Nosaltres erem cinc germanes, mon pare va morir en esclatar la guerra. També quan les bombes al 39 anare cap a Valencia, era el temps de la sega. I van dinamitar la rambla, nosaltres anarem a l’ hostal i torne a passar el xic del camió i cap a Castelló, la meva germana estava rentant la roba i ho va deixar toto i cap a Castelló. , En arrivar allí toquen la sirena i ens amaguem en un refugi, en acabar el bombardeig eixim i anem a les Alqueries allí esperavem els carros del meu tio, vam estar 4 o 5 dies perdudes i el nostre carro no passava per la carretera.

A la fi en un tranvía anarem a la plaça de Bous de Castelló on eran molt refugiats i allí ens trovarem en la familia. Trovarem a un comisari i a Enriqueta secretaria del Comité, ens donaren de menjar i tots anarem al mas, al teronjeral de Catarroja allí arreplegavem teronjes i les portavem al magatzen. Mon tio arrivava en grapats de diners. No hi havia d’oli i camviavem arrós per oli prop del poble de Casinos. Estava tot plé d’evacuats.

Es vam acomiadar i en les quatre coses que portavem, era el 39, anem a l’estació i menys mal que entrarem per darrere i ens asentarem on vam voler, perquè per davant feien pagar plata o paregut doncs els diners no valien res. Quan ens van fer declarar a l’Ajuntament a les 5 germanes ens preguntavem que haviem fet les meves germanes i jo, li vam explicar arreplegar teronjes, cosir treballar en casa.

Al poble a la entrada era el Somaten i van fer patir molt a moltes persones, controlaven a tota la gent arrivada al poble, si havia tingut algún càrrec els tancaven primer a la presó del poble i després els enviaven a la de Benicarló i a la de Castelló. Com a Daniel, a Ramiro…. El Somatenc era una força paramilitar que estava a l’entrada del poble per a rebre a tots, Als que no els empresonaven hi havia l’altra repressió pels que anaven al casal Republicà o al centre socialista, com fer agaranar l’ermita, controlar la misa anaven casa per casa i tot tipus de control feian rezar i si la gent no savia també els podian tancar ala presó del poble com a Daniel i els van fer patir molt, a Ximo, el gitano, el pare de Hermenegilda. Controlaven a tot el que anava a misa El capellà Remigio era molt controlador malgrat ell es dedicava a tenir moltes novies. Ens obligaven a anar tots a misa, agranar les ermites, els carrers, als xiquets els feian fer la instrucció militar vestits en la camisa blava de falangistes i la gorreta roja de requetés. També era molt important l’Acció Católica. El capella tot era lloar la seva presidenta com a model de dona i després va resultar al casar-se als quatre mesos tingué una criatura, allò va ser molt bó per la moral hipócrita.

Benlloch el poble el seu Ajuntament havia segut d’esquerra republicana, aquestes persones es sentien d’ideologia esquerrana.