Testimoniatge de Jaime Allepuz Escrig

LLEGEIX L’ENTREVISTA

E- Entrevistador/a

JAUME- Jaume Castillejos

R2- Acompanyant anònim/a

E- vosté és fill de…? Sa mare?

Jaume- Baselisa Escrig Garcia. I mon pare…

E- Vivien als Castillejos

Jaume- Si. Vicente Llepuz Fabregat mon pare.

E- En Castillejos vivien més famílies. Eren vatros i més famílies.

Jaume- Tres viviendes. I ma abuela, la mare de mon pare. Que estae l’abuelo ahí, m’abuelo ahí -eixa casa és meua, ara- i ahí la tia Felisa. I a baix a la vora del camí nosatros. La nostra. Aquella casa és de la meua germana. Igual té que sigue d’ella que meua perquè ja està tot en terra.

E- Ahí la història és que un dia vingué una partida de maquis, me pareix que de Mosquerola era.

Jaume- Mmmm…no. Del terme de Mosquerola. Uns maquis van vindre allí una nit. Va ser que al Felipe i al germà i a més gent que s’els van enportar, que estaen pelant pins…i se quedaen allí. I s’els van enportar presos.

E- Qui s’els va enportar?

Jaume- La Guàrdia Civil. El capitán aquell Lobo. Si, és el que esta embolicat en tot això. I després els va enviar a la presó…serien…pues va ser per octubre i al mes de febrer, serie el deu o onze o…per ahí, no sé quin dia és. És que va ser quan va vndre de la presó Rogelio. No sé si el dia vuit o el dia nou de febrer. I ells, acabat de vindre Rogelio de la presó, no sé com ho sabrien, que van acudir maquis. Van vindre tres maquis a la nostra casa, tres a la de Rogelio i tres a la de l’abuelo. I després de sopar mos van ajuntar a tots a casa del Rogelio pa dir-mos que si donaem part mos matarien. I els Civils si no donaem pa…si donaes...si no los ho deies i ho sabien que t’agafarien a tu. Nosatros, gràcies a Déu, a ma casa…ho dic sincerament…no els haviem vist mai. Mai, diria, perquè allò passà i no, no els havia vist mai. I van sopar i s’en van anar. I Rogelio ens va dir: <<Pos jo tinc que anar a presentar-me a Mosquerola, a la Guàrdia Civil. A vore si se quede mon tio ara…>>. I va: <<…perquè si no, he vingut de la presó.>>. S’en va anar a presentar a Mosquerola i va donar part a la Guàrdia Civil. Allí a la Guàrdia Civil. Ui, claro! Ell havia estat a la presó. Però la Guàrdia Civil de Mosquerola no va baixar. Estae nevat i no va baixar. Torne Rogelio a casa en l’altra nit en sendemà pa anar jo a baixar i els maquis allí sopant… Diu: <<Esta nit mos haurem de quedar>>. Diu: <<Perquè està tot nevat i ara neve...>>. El dia que van estar primer estae nevant. I diu: <<…i mos seguiran el rastre. A vore si s’en va la neu>>. S’en van gitar uns a la pallissa. A la nostra pallissa, la a de l’abuela Felisa n’havien uns altres i a…al abuelo tenie allà detràs, damunt del corral de les burres que tenia…un pallissar que tenia jamons o no sé que tenie. Però lo que diu que en l’altre dia fuig. Perquè a Rogelio els venien pa vore si se n’anae en ells. Ells, al meu parèixer, que s’el van endur pres, algo n’hi haurie, algo haurien tingut de contacte quan se..quan…quan volien…entonces...estos se n’anaen de la presó, pos...dic jo. Jo no sé res. Jo no més sé lo de ma casa. I ells volien això….també, a vore…i a mon pare també li…<<I jo a on tinc que anar?>>. Per cert, va viure dos anys, perquè tenie el càncer i del disgust que va tindre aquell, any i mig que va viure. Va morir.

E- Qui va morir?

Jaume- Mon pare. Tenia el càncer a la galta, la cara i tot allò…un d’això de susto. El van manprendre i va morir. Diu:<<Jo, si, si, que ja m’he operat dos o tres camins i me tornaré a operar. A on tinc que anar jo en vosatros?>> I….res. I allí no havien estat. Jamás. No més li van preguntar a ell si tenie els diners d’un mulat que havie venut. També ho sabien, eh? que havie venut un mulat, que havie fet dos mil duros. En aquell temps eren diners. Valien molts diners els machos, entonces. Més que ara. <<Igual té que tinc tants diners si m’han operat dos camins. I…i…com…deixo aqui en terra. No…no…no ho sabeu, vosatros, que no?>>. Perquè un d’allí, un que li deien Pepito. ere fill de (inaudible) que vivien junts.

E- Un dels maquis

Jaume- Si. I s’havia juntat en ells quan van…van vindre allò dels maquis.

E- És el Pepito de Mosquerola de què estem parlant?

Jaume- Pepito li deien alguns. Eren dos germans. i al germà m’enrecordo que un dia…

E- Matalàs se deia el germà?

Jaume- No ho sé.

E- No serà el que està a Vilafranca que va dir…

Jaume- No, no. L’altre…aquells eren dos. Eren dos germans, ells, però a l’altre l’havien matat els maquis, no m’enrecordo quan…l’havien matat els Civils en una…d’això que van tindre. L’altre no anae i ja sabie que l’havien matat. Eren dos germans i anaen els dos amb els maquis. Pepito. Eixe li deien Pepito. i el germà no m’enrecorde. No ho sabia. Però no m’enrecorde com li deien a l’altre. Però l’altre quan va venir a ma casa..anae.… Coneguts del terreno anae…més que ell… Pepito de Mosquerola si que està dalt a damunt de la…està dalt dels Castillejos a la torre que n’hi ha allí.

E- I eixe, sap vosté si està soterrat en Vilafranca?

Jaume- Qui?

E- Pepito de Mosquerola.

Jaume- Ai, no sé….ell se va morir después que se van acabar els maquis.

E- Als anys cinquanta, va morir.

Jaume- Si. Eixos es van acabar…van morir tots. És que els que anaen...els que van vidre de fora pa vore qui se volie juntar. Eixe quan va vindre laaaa…l’acabament, van fugir. I ahí s’en van quedar el Pepito, un que li deien Cesàreo “el Cubero”, germà del meu sogre.

E- Cesàreo era el germà? També era maquis.

Jaume- Si. Si.

E- Tio de la…tio quart de la teua dona.

Jaume- Si. Tio de la meua dona. I… quin altre n’hi havie? Uns que eres de Vistabella, que no m’enrecordo com li deien. Ací, també, mon pare els coneixie a tots i aquell no estae segur. A Cesàreo “Cubero” no el vam vore. Estae a casa del abuelo Rullo i aquell no va vindre mai. L’abuelo Rullo va dir que estae ahí, después. Quan mos vam ajuntar. Però bueno, en total, que quan van vindre el Rogelio va fugir i s’en va anar a Vistabella de la part. Però no mos ho va dir a mosatros. Mosatros això, pues…no sabiem res. I vam anar mosatros que teniem unes ovelletes i les teniem dalt, contra la casa de l’abuela Pedrita. I anaem jo i mon pare a donar-les de minjar, perquè estae tot nevat, i aquella li durie sopar de…que a neu se n’havie anat molt. I la…i la tia Felisa i mos portaem molt bé, que erem amics, amics, en ella. I al passar p’allí diu: <<Au. Felisa…>>, mon pare, <<…hasta demà>>. Diu: <<Haurem d’anar a donar de sopar a esta gent>>. I diu: “Bah,  a esta gent ja li’ls donaran de sopar, ja”, va dir ella. Mon pare no va caure en res. I quan van baixar allí, eixien de casa a la meua casa que n’hi ha una paret per fora i n’hi ha…la casa dins que hi ha un d’això aixina que…hi ha una portera. I va vore mon pare a ma mare…que estae ma mare…i la meua germaneta la tenie a uns cinc metros detrás d’ella, que se n’havie eixit detrás. I va ser ma mare, que va ser quan estae la boira en terra, i va vore pujar uns bultos i diu: <<Allò? Passegen, els bultos. Igual són els maquis que venen esta nit>>. I estos, cagats de temor. I s’amome allí un cabo que anae davant…i claro...i van tirar algun tir davant dels maquis perquè els havien vist. Estavem fora a la finestra. I diu: <<I ara m’he de tirar al xiquet ahi, al mig del front>>. I mon pare i nosatros que som…que vam vore allò i…s’aixeca allí baix i mon venim jo i mon pare corrents i a casa amb la xiqueta, mon pare. És millor retirar-mos per si anaen els…(inaudible). I jo ja no sé res, ja no sé…res més, de tot això. I això està ficat ahí…i a ma mare un altre dia…i això estave ficat perquè ahí…l’altre dia va aplegar i vam estar allí quiets i això en d’allò van tirar els tirs, de dalt del campo. Y dice: <<Mira, ya se han ido>>. Van fugir. Però el fracàs el van fer si és que volien matar-los…el fracàs el van fer la Guàrdia Civil, perquè era un puesto que no tenien més que dos eixides en aquell puesto, els maquis. El fet que anare ell i que se colocare pa quan eixien. Tu toca a mosatros. Ells haurien d’estar allí i ens van clavar allí pa que mos disparara a tots. perquè si tu…jo estic ací dins i va i li diu…pel carrer….a vore, que te pensaves?

E- Però van escapar, els maquis?

Jaume- Si, clar. Per les muntanyes de casa. I…i mosatros allí per davant, allí que…que passaen les bales per damunt. Què volien?

E- Però a sa mare la mataren sense voler?

Jaume- No, no, a ma mare no la van matar.

E- Qui la va matar?

Jaume- Noooo…ningú. A ma mare no. L’altra la van matar però que a ella tampoc la van matar. La mare de Rogelio la van matar después els maquis. Tot lo que havie deixat. Al mes de juliol. Que a ella la van matar davant de mi.

E- Que ta mare és?

Jaume- Baselisa. L’altra era Felisa. Allí va morir l’abuela Dolores d’un atac de nyervis. La dona de…d’un atac…un cardíaco en mig del tiroteo. La abuela Dolores. La dona del abuelo Rullo, de Castillejos. En el tiroteo, però no del tiroteo. No, ella estae dins de casa. El que no sé com no va morir un Guàrdia Civil que li deien Antonio, que era andaluz, negre, más feo…i ràpid ja venie aquell tio...el Guàrdia Civil aquell… aquell que ere molt xulo…i va vindre el…el sargento eixe, el teniente Rolo i va i li diu: <<En este sitio, qué habéis hecho? Que no los habèis matao, pero los habéis dejado escapar>>. I va i diu: <<Esta señora ha tenido la culpa que ha gritao>>. Ma mare.

E- però no la mataren a ta mare, després?

Jaume- No, no, no…Ma mare ha mort ella de vella. A la edat de noranta-cinc. Si. No, no. Això no. I ma mare entonces va dir: <<Qui ho ha dit? Jo no volia…jo no buscava que s’escaparen. Jo lo que volia era agarrar a la meua filla. Que vosté que haguere fet, en una filla de tres o quatre mesos?>>

E- I el Lobo no li va fer res, a la familia?

Jaume- No li va fer res. Si haguere baixat per Vistabella l’hagueren matat a ma mare. Però li van dir que pa un que havie anat pres… que s’havie anat de Mosquerola.

E- S’en va anar a Mosquerola?

Jaume- A Mosquerola a Teruel. S’en va anar però no va estar presa. I el cabo aquell s’en va anar amb ell cap a Mosquerola. I no era la veritat, perquè sempre hi han persones que…que ho aclarixen. Ma mare no tenie cap d’això de res. A vore, lo que és si té un fill s’anava a tirar a agarrar-lo.

E- I li van ordenar anar a presentar-se?

Jaume- A ella? Home, claro! El Guàrdia, el cabo eixe, que después el van llevar de..de..no va estar més de cabo de Vistabella.

E- Que va xillar per anar per la filla

Jaume- Si. Va xillar, home ja te dic: <<Vaig per la xiqueta! vaig per la xiqueta!>> I allí este fique <<La señora Base… Se escaparon porque la señora Baselisa alertó a su familia y mientras tanto los maquis se escaparon>>. Per això te dic, que està tot…està tot correcte. no hi ha res que añadir.

E- Això era hivern. En hivern

Jaume- El dia vint-i-un de febrer. I en juliol mor Felicia, pequè s’en van…van…mos vam…el ..el dia vint-i-dos ja mosatros...i el dia vint-i-dos, que era el meu cumpleanys, jo m’en vaig anar a les ovelletes que tenia per allí per la casica, allà a la lloma, qu és ahí on estae mon tio, un germà de ma mare.

E- I en eixos cinc mesos, de febrer a juliol, què va passar?

Jaume- És que pujaen...com no estavem allí, teniem el blat sembrat, teniem tot d’això allí, i pujaem pues a…a…llevar la brossa i a lo que fore i entonces...i ells esperaen que pujaren el Rogelio, que van saber que duia la part…que és el que volien fotre, a d’ell i a sa mare. Però, com ell no pujae a final de tot que ja estae a punt de segà van eixir…un dia quan mon anaem que est…que havien pujat a collir ellos, que sembraen antes el blat. I mon pare anae en un mocadoret tapat la cara perquè li va moure el mal ahi a la cara, davant de..de mi el cavall, el macho i en mi detrás…a cavall de…de…la burra ahí detrás i el macho davant. I la abuela aquella, Amàlia, que l’hauràs sentit anomenar, que anae a buscar ous allí pa vendre i això, estaem me pareix que si li va cullir...a la uela Felisa. Una dona que era germana del abuelo José Chillida, que estae a Vistabella. La dona aquella que anae a vendre ous i…i vendre quatre fils i alguna tela de roba i coses d’eixes. I aquell dia li ha pujat a ajudar-li a collir…i jo, anaem jo i mon pare, allí a collir i mon anaem pa avall. I mon pare anae minjant-se un mosset de pà, i ells estaen emparapetats als..al través de la canaleta i quan van fer el alto, mon pare del susto se li va caure la navalla. Ell la va arreplegar. En sendemà l’auelo el Morratxes, el jues de Vistabella. Eh? Quan donaen el alto estaven parapetats allí en els fusils al costat. I mos van fotre allí dins. Allí..allí…i eixiem en temps de sol d’allí i tot això. I en això que va dir: <<Hala, vamos a hacer la faena>>. I va ser quan diu: <<Hala, tu con nosotros>>. I ell es va agarrar del pi i diu: <<Jo? Jo? Deixeu-me, deixeu-me anar-me’n. Ja tornaré demà. Ja tornaré demà>>. I aquell dia venia Felipe, un que ja l’havien enviat a la presó. Que ja l’havien enviat entonces també. Dice: <<Bah, déjale estar, déjale>>. Li va pegar zarpà al coll i se l’en volien endur. Dice: <<Bah, déjala estar. Dale ahí mismo>>. I van pegar tres tirs. I jo estava com d’ací quin xiquet, d’ell. Vaig pegar un salt que vaig fer aixina al primer tir. I mos vam anar i vaig eixir al…lo primer que li vaig fer a mon pare va ser: <<Va, fill, tira davant>>. I jo: <<No, davant vosté>>. I no va tindre ningú coratge de dir no res. Des que Felipe ens va dir: <<Igual ací vos heu donat compte,no?>>. I dice: <<Si, ahora si>>. El germà…el fill…I això està tot…això no està escrit ací. Això no, però lo de que va passar allí. En eixe llibre no.  Baselisa no, ere la abuela Dolores la que va morir d’un atac.

E- Al final a sa mare no li va passar res perquè aquell…

Jaume- no, no, no, no, no. (inaudible)…a la filla. Si la tenen ahí, si la veuen ells, que era un tronet. Tenie...home…mira, van eixir el dia dos d’octubre i…i…i ere el dia vint-i-un de febrer. Per la nit. Veges l’any que tenien…un…un…un any. Octubre, noviembre, diciembre, gener…deset mesos…dos…deset mesos.

E- Aixina, a la tia Felisa, que era la mare de Rogelio…i això va ser a baix de les canaletes?

Jaume- Allí als planets de la canaleta.

E- I vosatros anaeu cap al poble.

Jaume- Cap a Vistabella. Als planets de la canaleta, allí que està el corral de gallina, que agarre el camí i mos van fer entrar pel camí que anae a…que anae al molí caldero.

E- És que eixe mateix dia, Ramiro, anae a tancar al mas de Gual, el ganao, perquè al mas de Mussol no n’hi havie ningú. Estaen evacuats…

Jaume- Si, ja vos havien avacuat. A la…a la part de lo de Vistabella no quedaen...de la canaleta p’amunt estaen tots avacuats. A la part de Mosquerola no havien avacuat a ningú.

E- I això ere…tardet, no?

Jaume- Si. Allò….això que se volia pagar el sól.

E- Pues ell baixave per part de la serra. Tu ho coneixeras,no?

Jaume- Si.

R2- I ahi n’hi ha un camí que s’en va…mmm…diguem per la drecera cap al mas de Gual, que ahí n’hi ha una bassa,a  la zona d’aquella. I ell va sentir els tirs. Baixave en les ovelles i quan va sentir els tirs en ves de cridar a les ovelles les va agarrar davant i s’en va anar corrents per avall. A casa del tio Tulino Ell se quedae a casa del tio Tulino. Perquè la mare estae al cuarto en tots els xicuelos. I entonces, a la que va arribar, li va dir al tio Tulino, diu: <<Al baixar he sentit uns tirs>>. I allí al…havie un fill d’eixa dona. Estarie l’amo…no m’enrecordo com se deie, com va vindre el meu germà aquell dia. De…de…germà del tio Felipe i de Rogelio i de…i el…diu que li va dir el tio i el tio Tulino diu: <<Calla! Si això t’ho haurà paregut a tu>>. Però el tio Tulino diu que ho va escoltar, una paraula i diu: <<Òstia! A vore si han matat a la dels Castillejos>>. Que sabie que estavem en sa casa. Per lo que fore la gent ho sabie, que la tenien amenaçà...ens tenien amenaçats.

Jaume- Home, lo primer que diu que havien…que te diuen que no van estar i ella els va dir que havia anat una part i después va fugir…ho sabien aquello...que l’abuela tindrie confiança que no uuuu…jo què sé.

E- Per açò la van matar.

Jaume- Claro, claro que la van matar. El fill i sa mare també ho sabie.

E- Però la història del Cesàreo, diuen que va ser d’ell un poc. A la dona li va donar un atac al cor?

Jaume- Si

E- Era la dona del Rullo.

Jaume- Del Rullo, si.

R2- El Rullo va acusar a….a…perquè era per culpa dels maquis que li havia donat un atac al cor a la seua dona. Per això s’havia quedat a soles. I el Rullo li ho va contar a Cesàreo “el Cubero”. Això és lo que jo he llegit per algun lloc. I que Cesàreo “el Cubero”, per això, se...que tenia també algunes discusions el Rullo i Felisa, perquè un macho del Rullo passà...entrà a dins d’un bancal de blat de…i li xafava el blat i li va dir: <<No, no fages ansia que no entrarà el…el…el macho>>. I va ser quan li ho va contar a Cesàreo i diu: <<Esta és la que t’ha delatat i tot això>>. Això és lo que jo he llegit, no sé en quin…en quin dels…

Jaume- Això no va ser aixina. Algo d’això va passar. Però Cesàreo això no va tindre res que vore. Això va ser perquè a l’abuelo Rullo li va entrar…perquè ells…l’abuelo Rullo i ells no estaven bé. Nosatros si que estavem d’això, però l’abuelo Rullo i l’abuela Felisa per lo que sigue, no. Havien tingut algo i no s’avenien. I li va entrar una burra, que tenien dos burres al blat de la..del…del…de l’abuelo Rullo i li va dir: <<Cha, que m’ha fet un parell de guinals>>. I aquell abuelo era molt delicat pa lo pa lopa lo d’ell. Si trobave una huella que li entraven i d’això es queixave enseguida. I va dir…va dir ella…va dir l’abuela Felisa un dia…unos antes d’allò…perquè li va dir, diu: <<Redéu, l’ha dit que me...que m’havie entrat la burra i m’havie xafat el blat i m’ha dit…>>, diu: <<però que tu t’el tens que minjar?>> Això és aixina, no per lo altre. Això és aixina. Ell ,quan va morir la dona, l’home va voler fugir d’alli. Va dir que el mataren, que mos va fer tots, l’altre no van fugir ni un dia. I va dir que si volien matar-lo, la Guàrdia Civil, que li havi…i jo me ho crec que no s’haguere vist a aquell home. Tampoc els maquis. Diu: <<Jo ni els he vist ni els he apoyat i jo m’he quedat sense dona i no tinc altre puesto pa anar. Si vos faig nosa, mateu-me. I si venen els maquis i me maten, ací estic jo>>. Aquell abuelo no ere familia o algo de ton pare? Era Solsona. Miquel Solsona.

E- El tio Rullo?

Jaume- Si. Ere Solsona. Jo he fet que era algo...familia de ton pare. Se deia Miquel, lo que tenia el monyo rullo i tots li deien el Rullo. I aquell home va ser que, com l’abuela Felisa i això li ho havia dit al fill, el fill ho va dir i aquell abuelo el van agarrar de nit…que aquell dia s’el van enportar tres a d’ell. A l’abuelo Rollo, que el van baixar…del palo que li van pegar i deien…tots els xicuelos...com jo estava a Vistabella.

E- Per què el van agarrar?

Jaume- Ai! Perquè…diu que tenie la culpa ell.

E- La culpa de què?

Jaume- De que l’havien matat.

E- Ah! I li va agarrar el maquis.

Jaume- Eh? Eh? Claro!…No, el maquis no. La Guàrdia Civil s’el van endur. Perquè com Felipe va dir que…que a sa mare l’havie dit que pel blat que s’havia de minjar no li feie falta, pel mal que li havien fet les…les…

E- Què li feren? Què li feren?

Jaume- Ui! Pues pegar-li que estae que no podia, sense parar. Els xicuelos: <<Porten un home a rastres, porten un home a rastres>>. i em vaig asomar jo i ací a la cara tenie tota la culata del fusell, tota que no…que no se com ho va aguantar aquell home. Tenie la culata clavà a la cara, dins de…

E- I això que em deies que van pujar a la Torre d’en Berenguer i allí les garrotaes i tot allò…

Jaume- Si, això va ser el dia aquell. L’altre dia…l’altre dia de…dels maq…en el dia que van vindre els maquis ahí. El dia…el…va passar el tiroteo pel matí i va passar l’altre dia. El dia que va pujar el tinent.

E- què va passar en la Torre?

Jaume- Ai! Pos…allí li’ls fotien el…els d’això. Allí haurien estat els maquis, dic jo.

E- I allí a que anaen? A…

Jaume- A la Dolores i a la Sandàlia, a la dona de Tamasio. Ahí van descarregar el toxo, aquell dia. I jo m’en van enviar…a mi m’en van agarrar el…el Lobo aquell pa que els acompanyara dels Castillejos a la Torre. I jo vaig pujar a acompanyar-los i m’en vaig tornar. Jo tenia dotze anys.

E- Com era el Lobo? Quin aspecte tenia?

Jaume- Pos no m’enrecordo.

E- Segons les fotos era un home més bé menut.

Jaume- No era un home alt. Jo el vaig tractar d’embustero un dia. D’embustero.

E- D’embustero? Si? I que va dir?

Jaume-  Que si jo le pegave m’en va a pegar. Diu: <<Peguem, peguem si vol, matem si vol>>. Después que va faltar mon pare vam tornar allí, als Castillejos. Vam tornar als Castillejos i ahí…i…i…i vam d’això nosatros que…per la Guàrdia Civil. Quasi una pared...piló…tot l’estiu…pujant a l’entrar l’estiu…i havie algun guàrdia Civil per ahí, però no li feiem cas. I després a finals d’estiu se presente el Lobo alli en dos o tres Civils i dice: <<¿A dónde tienes a tu hijo?>>, a ma mare. I diu: <<Ahí al costat>>. <<Llámalo>>. I em va cridar i vaig pujar. Jo: <<Buenos días>>. Diu:<<Buenos días>>. Dice: <<¿Qué me cuentas? Ya sé que sabes muy bien las cuevas de este…de este rio…de este barranco>>. I dic: <<Pos si. M’hai criado aquí. Si que las sé>>. <<Y llevarle la comida a los maquis, el niño no. Eso si que no lo puede decir usted>>. <<Que embustero>> dic. Y dice: <<mis ojos lo han visto>>. Jo: <<Pues, sus ojos son unos embusteros>>. Dice :<<No lo volverás a decir>>. I jo: <<Pos si que lo diré. Y pégueme si quiere>>. Ma mare tremolae com un cascabel. Ara li peguen una sapinà que el maten. I jo:<<…que si….que me mate. No tiene usted huevos para decirme decir una cosa que no es>>.

R2- Pues salvaries la vida eixe dia. Que eixa és la història de Marcelino, també. Eh? Molt pareguda. Que el que feia era posar-te la trampa per a vore si duies o no duies menjar.

Jaume- Claro. No mai. Ni els havie vist jo mai. El dia que van vindre allí a casa, aquella nit. Jamás en la vida.

E- I si haguera anat, els haguera donat de menjar?

Jaume- Home, si no els donaes de minjar te mataen. I ademés, jo era un crio. Que vam fer, més que donar-los de minjar, aquella nit? Vosté si es presenten a la seua porta amb la pistola i diuen: <<Me vas a donar de sopar o ahí te quedes>>. Què feràs? Home! Està clar.

E- Però a son pare no el mataren per això, per donar de menjar.

Jaume- A mon pare…pues segur…Claro! Igual com Rogelio…el Felipe si que sé jo. Perquè estaven fent-los la sembra mon pare a Rogelio, que ell estae pelant pins, i com eren veïns, mon pare tenie un macho i la burra i la abuela Felisa…el Rogelio, un macho a soles i llauraem en els machos i la burra, mos criae tots els anys. I diu: <<Esta sembra, si me la feres tu jo podria anar a pelar>>. I diu:<<Si home, perquè no?>>. I s’en va en un dia pa d’ell i l’altre pa nosatros. I va baixar Felisa, que estave patint de famèlia allí baix…va baixar plorant, el dia que s’el van endur. Diu:<<Xica, no plores>>. Diu: <<Si no els heu vist?>> Diu:<<Ai! No els hem vist>>. Quan ella va dir. Quan s’els van endur algo si que n’hi havie. Diu:<<Claro que els hem vist>>. Plorant, va vindre la xiqueta. Aixina. Però ell li va dir: <<Xica! Si no els heu vist ni esteu en d’això de res pos s’els han endut i ja els soltaran, que no té culpa, no té cap d’això>>. Natros no vam tindre sort, que no van vindre. Mon pare per entonces se treballae molt el estraperlo. I solie anar de nit. Después ja no anae. I a lo millor tenie un macho negre i a lo millor sentie soroll i bufae. I sentie parlar i después ja no anae, ho va dir, diu:<<Este macho esta nit…que haurie gent per ahi…>>. I después ja no anae. Duie sacs de pataques i a la Plana i farina i…però entonces això es va acabar tot.

E- S’acabà l’estraperlo, amb el maquis? Clar, era massa perillós.

Jaume- Si.

E- I a Tanasio de la Torre li van arrear a muntó,no?

Jaume- Això ell s’ho sap. jo a Tanasio no el vull vore.

E- Però va tenir que eixir de la nit al matí de la Torre?

Jaume- Si, si, si, si. Es va tindre que anar d’allí. Que al Tanasio si no haguere sigut per don Ramón…perquè van matar l’abuelo Manolo al mas de Butanda i don Ramón li va dir que els masovers que tenien les seues finques que no li tocaren un, sinò els que…els que volie ell…don Ramón, que estae a Castelló. Això és.

E- És que este, el Manolo del mas de Butanda encara està desaparegut. eixe no l’han trobat mai, el cadàver. El va agarrar el Lobo baixant del autobús,no?

R2- Pujave de Castelló i a Villahermosa, a la plaça, ja l’estaven esperant. I va desparèixer. El va agarrar el Lobo i va desparèixer.

E- Pues això és… a vore si els fills parlen. Perquè si no volen parlar…

Jaume- Pos ja no se sabrà.

E- El fuster este que també duia menjar als maquis tampoc està. De Vistabella. Què va passar en ell?

Jaume- No ho sé, no ho sé. No sé res jo.

E- També va desparèixer.

Jaume- Si, també em pareix que va desparèixer i no se sap res més.

E- Els hieros què son? Quan diu que estae collint hieros, això què és?

Jaume- Hieros? La planta. Hieros. Això pa fer farina pals animals. Pals bous i…

Jaume- De lo que tu vas dir que el tio Benjamín va anar, m’ha vingut al pensament i si que va tindre que anar a declarar. Perquè és que mosatros al cap de bon rato, que ja no se sentie cap tir, dice: <<Bueno>>. i jo em vaig llevar la caçadoreta...la jaqueta…la caçadoreta que llevaba pa tapar a la meua germaneta. Estaem baix d’una paret allí i les bales passaen per damunt del mur i el Guàrdia Civil eixe que vos deia jo estae a l’altra part i se va ficar. I el Guàrdia Civil eixe mos va aplegar i ens va dir els tirs que havien tirat i ens deie: <<Tantos>>. I aquell i dice:<<Yo cuatro>>. <<Hombre ¿con que pensabas?>> Dice:<<Con mi abuelo>>. Li va dir, el Civil aquell. S’havie qudat sense mare de menut i l’havie criat s’abuela...perquè estae asustaet i detrás de la paret ell se va ficar, un poquet més atràs, en la paret que estae en línia que…que…li venie bé perquè no va ser tallat al cap…Els altres si, però ell no.

R2- Pos és que, al mas de Butanda, ahí, segons el que m’explicae la meua germana, que un dia va anar la Guàrdia Civil i estae fent la tia Marieta una…una olla molt gran de pataques…algo...i diu…i ella, pos no havia dit res perquè si no li pregunten pos no diu: <<No se pense que són per a ningú, que com tenim esta família tan llarga…>>. Però, això no ho he explicat mai però ara ho explicarè. A mon pare van anar una nit els maquis i li van dir…i van comprar dos tonetes de blat…de farina. Diu<<Mira si estes tonetes mos les portes al mas de Butanda i les deixes a casa Manolo>>. I mon pare les va agafar i les va portar allí. I Manolo li va dir…diu:<<Pos jo no sé res>>. I mon pare li va dir, diu:<<Ells m’han dit que les deixe ací. jo ací te les deixo. jo tampoc sé res més>>. Que pataques, que si els havie donat pataques, que si farina, que si d’això. I que havien anat pues huit homes d’ells, que no van anar més. I ells estaen i el menjar el pagaen. Lo que s’emportaen el pagaen. I alguns corders. Però a mon pare, que vé una nit, que el van acollonar els maquis, se veu que a la que va anar tres o quatre vegaes, se veu que els va dir, diu…perquè també tenien temor. I se van juntar tres maquis allí i s’el van acorralar entre els tres i el van agarrar i li van dir:<<Ací n’hi ha lo que nosatros te deiem. Si nosatros te deiem això…i si tu tens temor, nosatros també ne tenim. I si no vols tindre problemes fes lo que te diem>>. I, això també, una que…havia pujat que…l’havie comentat a este…que dos o tres mesos antes, allà per aquell estiu…que sempre hi ha Guàrdies Civils que xarren més que altres…un li va dir a mon pare, diu: <<I tu, Pedro, per què no l’agarres i te la folles ací, que ací esteu compromesos?>> Diu:<<Ací mos pot passar qualsevol cosa>>. I mon pare li va dir, diu:<<Jo, a on tinc que anar? Si tinc la meua finca, la meua terra, tinc el ganao, les cabres, els machos...a on vols que vage,jo? A on tinc que anar? Al monte, a Vistabella, que estae a…que no n’hi havien cases i estae tot pla>>. Van baixar de ahí els…eee…el mas de Prats, la Penyica, el molí la Fort. Això els que no van al Puerto van abaix, entonces. Quan s’en van enportar a Felipe, això que van baixar en el camió de Siset, que aquell dissabte tenie...que els Guàrdies Civils li volien…lo que passe que estaen a…allà a la Torre d’en Berenguer serie on més compretats estaen.

E- Però és que ells per ahí pel mas de Fuertes tenien una espècie de…de campament.

Jaume- Pos clar que tindrien algún amagatall.

R2- Ahí entre el mas de…entre eixos pinars del mas de Navarro, mas de Fuertes, mas de Molés. tot eixe triàngul aixina, ahí diuen que tenien el campament. A mí no sé qui me va dir que va…que van entrar els caçadors después, pos ja s’havien anat. I al puesto que estaen, se veu que era un puesto estratègic que allí no entrae, no, la Guàrdia Civil.

Jaume- O s’haveren entrat però s’hagueren carregat a muntó. Però això ho vam vore después. Ja quan se n’havien anat. Allà en tenien el campament.

E- Eixa, eixa anaen per Monlleó, per dalt de la Serra de la Batalla.

R2- Anaen a buscar el campament i el enllaç eixe, pos que allí tenien el enllaç de eixe…de eixe racó d’ahí, entre Villahermosa, el Puerto…i per detrás, per Morella…I el reducte, que es veu, per lo que a mi…per lo que m’han dit, que quan el Lobo va detindre a mon pare, que havie portat dos talegues al mas de Butanda i ja ho sabia.

E- Li van ficar una trampa? Li van fer el Lobo a ton pare? O per què?

R2- Però mon pare diu que li va dir la veritat. Li va dir tota la veritat. Ni més ni menos.

Jaume- A mi també lo que me va dir ere perquè no…perquè li ho va dir un allò del Lobo…un tio que duia el minjar. Diu, va allí un…un caballero, un amic i saps qui li ho va dir? El de la Casica. Eixe. Perquè eixe quan mos vam anar a Vistabella ere amic, però ere falso. i después uns quatre de Mosquerola, els que me feien vigilància de primer. Diu: <<Jaime, lo que te vigilamos y lo que pasó era porque Tuliano...>>, li vaig dir…deset anys tenie jo…<<…el dia que lo pillo lo mato>>, li vaig dir. Dice:<<Hombre, eres un niño...>>, me va ficar la mà al muscle i dice:<<…eres un niño, pero compórtate como un hombre>>. Rafael u….un Guàrdia Civil. <<Que te lo digo pa que no te fíes de ese señor. Pero eso no lo hagas. Compórtate como un hombre, no como un niño>>. Això m’ho va dir, més cert que un…un d’aix…un…un….I per això te dic, algún…algún listo d’eixos que ho sabie i li ho van dir a d’ell. Per això ho sabie el Lobo. Si no li ho haguere dit…no ho pot saber perquè el mateix Guàrdia ho va saber tot i m’ho va apretar tot. I un altre que li deien Carrillo.

R2- Després van passar al mas de Butanda, va deixar a Manolo. I quan van detindre a mon pare, pos un mes més tard van anar a per ell.

E- Un mes d’això…des que va passar això, un mes va passar.

R2- Des de que van detindre a mon pare, después… Però quan va n’hi haver el…el…aquell final de mes que va haver unes detencions massives, aixina a…a Manolo el van detindre abans que a ton pare?…Un mes después. ja l’havien matat, a ton pare?

Jaume- Si, si, ja l’havien matat.

R2- Si, perquè allí al mas de Butanda van cridar que aniria el tio Manuel, el germà de mon pare, que estae al Puerto, i ahí ne van apuntar uns quants. I allí -això Ramiro ho contarà millor, que ho saps-, que n’hi havia una sala, diu que ahí es van fartar de fer garrotaes que passaen un a un. I entonces...

Jaume- A la Torre d’en berenguer també els van cascar aquell dia i después perquè a mon pare li van dir que…que pujare. A mon pare no li van tocar, tampoc, aquell dia. Van anar els…Ramón i….els havien fet cosir tots cap ací…i aquell dia el tio no sabia on…. Jo no sé res…

R2- I allí van agarrar uns quants, al mas de Butanda, allí van ajuntar uns quants, que els van interrogar allí mateixa. I al mas de Prats van fer una altra replega. I de allí els van agarrar a tots en el camió de la Vistabella. Però al mas de Prats, allí a peu de carretera diu que…que el Guàrdia…que el…

Jaume- Això serà el dia s’els va endur un camió, el camionet de…un camionet roig. El dia que te dic jo, que s’en van endur a Felipe i a…i a…i a…

R2- Però aquell dia es veu que no se van endur encara al tio Manolo, que és que aquells ja no estaen o lo que fore, però van tornar después. I al germà de mon pare s’el van…allí…s’el van portar d’allí del mas de Butanda a Vistabella. I a Vistabella el van tornar a interrogar el Lobo i diue que, el tio Manuel -tu potser l’hauries conegut, el germà de mon pare- diu que li va dir, diu:<<Hace un mes usted mató a mi hermano>>. Dice:<<¿Ahora quiere matarme a mi también?>>. I entonces, diu que va un guàrdia i li diu: <<Manuel, yo he visto que tu le llevabas con una cestita la comida a los maquis>>. I diu que…i Manuel que…claro...entonces allí pos li ho va soltar, li va contestar d’eixa manera. Diu:<<¿Y por què no me cogías entonces, si es que me estabas mirando?>>. Entonces diu que va anar el Lobo i va dir:<<Este que se vaya. Que se vaya pa casa…>>. I el va enviar. I en…i entonces n’hi havie...que estava allí la tia Felisa, la mare de Marco, este maderista...eixa ere cosina germana de mon pare. i li va dir, diu…diu…diu:<<Pues me han soltao>>. Diu:<<Ya, ya. Pues quédate>>. I ell diu que no, no. <<M’en vaig>>. I s’en va anar i una tirà de Vistabella al Puerto, per dalt per la serra, pel barranc cap allà, al cuarto. això que de nit no se podie navegar. I entonces a la que arribe al Puerto, al cap de un dia o dos que el cabo Forcano del Puerto, es veu que va dir…diu:<<¿Pero ese ha vuelto?>> dice:<<Pues a mi no se me escapa>>. I eixe…i eixa mateixa nit van anar, que allò es veu que quan va rebre la notícia, se veu que…que eixa mateixa nit van anar a casa del tio Manuel…i mon tio Manuel està ahí en sa mare, en ma abuela, estaen allí e..els dos a casa a soles. No n’hi havien més. I entonces es veu que li va dir, diu:<<Pos ves-te’n. Ojo que ha dicho esto, el cabo>>. I ell se va agarrar la maleta aquella nit i s’en va anar a l’altre dia de matí, agarrà el autobús a Villahermosa i de Villahermosa se va fotre a Barcelona. I allà va estar tres o quatre anys fins que va acabar tot. Però és que, ahí n’hi ha una altra cosa. Allà pel mes de juny d’aquell any coranta-set, el cabo Forcano va passar pel mas de Monzó i va entrar a casa mon pare i…i es veu que era per allà per l’hora de migdia, i li va dir si li podie fer…perquè no el coneixie, no sabien que…Això va ser después, que era el cabo Jordán. Diu que un home es va presentar allí i tal, dice <<que me podrias hacer de comer>> i ma mare els diu:<<Ah, pues aquiiii…un par de huevos, cuatro patatas fritas con pan o lo que sea>>.

Jaume- I ell anava vestit de paisà.

R2- De paisà. Però ells, mon pare i ma mare es van pegar una mirà que no…que tu saps que anaen vianants per ahí…que no li pareixia una persona normal. Era algo raro. Algo raro. I entonces, diu que va acabar de dinar i tal i li diu:<<¿Qué le debo?>> I ma mare, perquè no tenie res de tonta, li va dir, diu:<<Açò no és cap taverna. Ací el minjar mosatros el tenim pa casa i no li donem de minjar a ningú. Salvo alguna cosa com…com vosté. Però no…no sabem lo que val>>. Diu:<<Vosté que va per ahí sabrà lo que val>>. I entonces diu que va mon pare, diu que mon pare sempre ere el més noble i tal, i va i li diu:<<Va, és igual. En ma casa una minjà aixina. Per una vegà no se cobre mai a ningú>>. Diu:<<Ara, ja si fore tal>>. I li va dir gràcies i s’en va anar. I después, al cap de uns dies li van dir que ere el cabo Forcano del Puerto. Se va saber.

Jaume- Si se va saber. Això se va dir que un que n’hi havien...uns…que a lo millor anaes, vestits de paisà i es feien passar pels maquis, com si foren maquis. I els altres Civils estaen per fora esperant.

R2- I eixe era el cabo Forcano. Diu que hui anà buscant algo, ja.

Jaume- Claro. ho sabien si n’hi havia algo, sense dir s’amagaen i enviaen a un. Anaven a lo millor dos o anae un d’ells.

R2- Eixe cabo Forcano era una peça de.. del Puerto.

Jaume- home claro. Ahí n’hi havia una brigadilla on anaen deu o dotze. La brigadilla del..del…d’això, es deia. Jo l’havia sentida anomenar. Però no sabia qui eren.

E- El Lobo estava a Llucena, normalment, no?

Jaume- Siii.

E- En Vistabella tindrie allí un…un…

Jaume- Allí n’hi havia la Guàrdia Civil de allí. Un cuartel de la Guàrdia Civil.

R2- no havie arribat Nadal. A Nadal ja estaven evacuats. L’any coranta-set.

Jaume- No,no. Al sendemà, va ser enseguida allò.

R2- Si. Després de tot això la evacuació i les detencions aquelles massives que van fer.

Jaume- Allò va ser en octubre i….als Castillejos va ser al sendemà, nosatros. I al mes d’octubre va ser arreu, que s’en va anar aquell tio curto del…del…mas de Cortes. diu allí mon pare, perquè no l’havien vist en tota la vida, diu:<<Vicent, igual té que te minjes el berenar ahí…que el minjar estiga…com ahi a ta casa. Ves-te’n cap a Vistabella que guanyaràs diners>>. I diu:<<Cha, estem ací i tot això i jo gràcies a Déu no els he vist mai als maquis. Per què m’en tinc que anar? i en cabar pos quan d’això?>> I diu que mon tio i m’abuelo estaen al pla de Vistabella, allí, estae dins del poble, fes-te compte. Que después allí les ovelletes que teniem allí van baixar. Paren allí en les ovelletes i igual té que…allí van parar, después.

R2- I entonces ma mare va anar a casa del Puerto, a casa m’abuela i la  feien anar totes les setmanes una vegà a presentar-se al cuartel de Vistabella. I tenien que baixar del Puerto a Vistabella. I después...mira si l’hagueren pogut arreglar els papers pa que se presentare en el cuartel del Puerto. Pos no. Tenie que anar a Vistabella. Claro, tenie xicuelos. Menuts. Erem mosatros. Estaen les altres dos germanes, Ramiro en les ovelles, que tenie deu anys.

Jaume- Onze en tindrie. Si jo tenie dotze…

R2- I entonces ma mare, se li va fer molt pesat perquè allò ja haurien passat dos anys d’evacuació. I entonces va baixar els sis últims mesos, que van ser dos anys i mig, va baixar al poble, a la casa aquella que teniem al poble. Encara està, que la tenim allí. Saps? I va baixar allí per no baixar sempre a presentar-se al cuartel. Osti, pos no se que volien més ja. Pues va ser això.

E- I l’ermità de Sant Bertomeu, també el mataren?

Jaume- Si, també el van matar ahí baix d’un…d’això ací.

E- I al torero de La Estrella, també el varen perseguir?

Jaume- No ho sé jo. Jo ahí no sé.

R2- Después una…una…el Pepito este de…de…eixe se va criar a la Torre d’en Berenguer, no? El Pepito. Eren dos germans…Va desparèixer?

E- no va desaparèixer. Se n’anà a França.

R2- Ves per a on que he llegit jo que va morir en França. Bueno, eixos eren familia d’estos de…de…del mas de Fuertes, el Pepito. Eren els mateixos apellidos. Viente Safont.

Jaume- De la dona serien. Perquè eren família de…de… de la dona de Felipe, que eren germans.

R2- Ah! És que jo crec que Ramiro m’ho vadir. jo crec que eren família. O de la dona o del tio Joan. I després una de les coses que m’explique la meua germana, és que diu que el tio Cesàreo “el Cubero” va treballar al mas de Monzó. O siga, que tenia amistat en mon pare. El any coranta-tres, quan se va tallar el monte del mas de Monzó, Cesàreo estae ahí pelant pins i se quedao en la casa nostra. Al mas de Monzó. I escoltaen coses, segons li diu el meu germà, també, de la guerra. Que va estar al camp de concentració ahí en València o algo aixina. És veritat, això? I va explicar…i va explicar moltes barbaritats que se...que se feien per…per ahì.

E- Però ell era comunista?

Jaume- El Cesàreo. Si. De la part dels rojos.

E- Però era de la CNT o…?

Jaume- D’això no sabem nosatros.

E- “El Cubero” tenie dos germanes monges?

Jaume- Monges. El Cesàreo, dos germanes eren monges i quan tot allò de la guerra, eh? Van anar un dia que la abuela, sa mare estae, i les va traure al carrer, tots los sants i totes les fotos que tenie i ho va cremar tot. i sa mare queixant-se i diu:<<Calle que si no la cremaré dins la foguera>>. Igual que als sants. Ahi és on jo…és que diuen…no més se miren lo que va fer…lo que van fer els altres antes dels altres.

R2- Si, però lo que passe és si ell va estar als camps de concentració de València n’haurie vist de molt gordes.

E- Quant de temps estigué allí al camp de concentració?

Jaume- Ai! Això no ho sabem. No. Molt de temps no estarie, allì, a lo millor. el capellà de Vistabella, un capellà que ere del poble, el van baixar nyigat del teulat. El capellà…el capellà de vistabella era un capellà que havia en Vistabella. El van baixar del teulat nyigat, com si fore un bou i ell dient-los: <<Cha, no me mateu>>. I havi…no, no estae allí de capellà. Estae no sé, però va acudir al poble aquell a refugiar-se. I el van baixar nyigat i el van degollar allà al cementeri. Que tu creies que l’havien matat ahí dalt? No. Aquell no el van matar. El que van matar ahí baix, un que no ere de Vistabella. El que ere de Vistabella estae amagat a Vistabella.

E- Però el van baixar nyigat del teulat, com ho feren això?

Jaume- Pos per les escales, perquè ell s’agarrae i no volie baixar. S’el van enportar arrastres. En acabar encara deien que l’han degollat i rexuflat com un cerdo. Home! Per l’amor de Déu! Feu-los treballar si no vols que hi hagen capellans. Lleveu-los la sotana. Però no mateu a ningú. 

E- I de la masia Cueva del Rubio, la coneix vosté?

Jaume- Tampoc. Si que sé a on està però no sé res. Jo no més sé lo que va passar aquella nit i lo que sé allí i de lo demés jo no sé res. Ja vos ho he dit. I en este llibre està…està tot. Baselisa gritó avisando a su familia y mentres tanto se escaparon los maquis. Bueno, se escaparon porque se habían de escapar, perquè els havien deixat les dos eixides lliures i ells se van ficar davant pa que els mataren. Aixina de clar. Per dalt podien eixir, per baix també i ells pujaen pel camí de cara a les portes, pa que es tiraren de la finestra. Altra cosa no us puc dir, caballeros.

E- I a Felisa li feren alguna cosa més? Perquè jo he llegit que a part dels tirs…

Jaume- Ah! Mon van enviar y después van dir que si le faltae una mà. Això van dir.

E- I per què això de faltar-li una mà?

Jaume- Ah! Això si…si estigueren ells ací els ho preguntariem. Allò seria que hi hauria algún jefe i l’haurien de portar pa entregar-la com a que si que l’havien matà. Dic jo.

E- No, bueno, no sé. Igual és del tir que li van donar a la mà.

Jaume- No, que no, que li faltae un tros de braç o no sé què. el tir si que li pillarie la mà perquè tenie el tir a prop. I li llevarien un tros de braç. Encara que el tir no. Serie tot lo braç. Una bala i un forat.

E- I després el fill Felipe se la va endur a la mare o què va fer?

Jaume- Va tindre que anar a l’altre dia a la Guàrdia Civil i el…i el d’això i la veritat és que va aplegar la navalla de mon pare del no res.

R2- Molt bé. i después a estos, al tio Felipe, li van matar un…també…el…aquell com li dien? Aquell que van matar a les afores de Mosquerola…

Jaume- Això va ser l’any que ere quinto. Això fa molts anys. Entonces no estae lo dels maquis. A Mosquerola el dia dels quintos i allà a la matinà s’en va anar a casa i anae un poc begut i va que va eixir al costat de una paret. Si haguera eixit per la part de dins no li haguere passat res, però pujaen en la Guàrdia Civil i diu que pujaen no sé d’a on i el van vore gitat. N’hi havia algo de…ja se sentie contra els maquis però no n’hi havie cap d’això. I va i bam! Li tire un tir i va anar la…i dice:<<Has matado un quinto>>.

R2- I el tio Florencio del mas de Manzanares.

Jaume- Si. que baixae en una carra de pataques i el va agarrar la…la Guàrdia Civil.

R- I lo que te he dit del tio eixe, va ser perquè nosatros, que no ho he acabat de dir antes, quan…van fer un d’això i diu:<<Nos habremos de ir>>, y dice:<<Lo sabemos. Váyanse>>. I a casa…nosatros teniem la porta de par en par. I el policia que pujae estae tirat al terra. Sort que estae la boira, que no els van vore. Bé, els maq…si…si ho hagueren vist els hagueren pelat a tots los guàrdies, els maquis. I a lo millor hasta a nosatros mos pelen a tots aquella nit, perquè es pensaen que tots erem…Lo que después algún o altre que..que li deien…en ells com s’han conegut…els dirien que…que havie sigut ell a soles i no eren tots. Aquella nit, si pujen… si no…de la forma que ells venien mos mataen a tots. Ja veus. La…la nostra casa de la punta d’allà del d’això, quan baixaen, si estaem vigilant i estaem vigilant per la finestra mos baixaven a…a l’altre costat de la… i ja el veiem, qui pujae. i del riu fins els Castillejos, pel camí. Llevat d’un trocet ahí que n’hi ha un pí. Van tindre sort aquells Civils, que estae mullat, en la boira en terra no es veia res. I ma mare en el carrer estae esperant a vore si baixaem mosatros. Se va asomar i diu:<<Osti, pareix que puja algú>>. Tu, s’asoma aixina com tal això i ja estae el guàrdia ahí. No es veia res, com d’ací al riu. No es veia res. Lo que haguèrem patit tots pegant tirs allí, a la finestra amb l’ametralladora que portaen ells. Claro.

E- I ja a partir de ahí ja se n’anaren, d’ahí dels Castillejos?

Jaume- Si, si, nosaltres no…

E- Ja no tornaren…

Jaume- Si que vam tornar nosatros. Allí que vaig tornar quan…quan li vaig tratar d’embustero al… I mos va fer fugir per l’altre camí. I vaig tornar després i vaig estar, que tenie vint-i-dos anys, que vaig crompà açò i mos vam anar d’allí.

E- I al Sixto Marco no el va conèixer? Al tenient d’ací, d’Alcora.

Jaume- No, no. Jo d’ací no més vaig conèixer qui es deia el…el…el Lobo.

E- Perquè ací n’hi havia uno que es deia Sixto. Eixe també feia molta por. Eixe és el que va…jo crec que és el que va matar a ton pare.

Jaume- El Sixto?

E- Més que el Lobo

Jaume- Pos si el portae el Lobo

E- Però jo crec que anava el Sixto custodiant. Perquè en l’atestat no apareix.

Jaume- No ho sé.

R2- Ahí lo que diu a l’atestat, que el Lobo avise a la comandància d’Alcora, que ahí els han deixat morts. Que els van deixar morts ahí. El qui ho va arreplegar és…és l’Ajuntament de Vilafamés. Va arreplegar els cadàvers. Segurament l’Ajuntament de Vilafamés, la comandància de Alcora havia avisat a Vilafamés i Vilafamés va anar a recollir els cadàvers.

Jaume- I ells estaran enterrats a Vilafamés?

R2- A Vilafamés. Al cementeri de Vilafamés els van portar.

Jaume- Coses fees .

R2- O sigue, que ell…un el matae i els deixave i deia als altres:<<Ahí estan. Aneu a recollir-los>>. Perquè era a la vora de la carretera. Això la..la…els degueren matar a la…la… a la recta eixa de la carretera vella de Vilafamés. De Vilafamés a La Pobla, pot que sigue. Allí en una curva que n’hi ha. Allí. Però en un bancalet que estae a uns deu metros de la carretera de distància. No estae més. La gent els va vore. A tot el que passae el vee...des de…de Vistabella els va vore gent aquell dia, que va baixar después. Els van vore. Allò no va ser gens amagat. Un bancalet com d’ací a ahí. Si, el bancal era algo més llarg, no? Però, és que estaen a deu metros de la…del…del…de la vora de la carretera. I això es veu que ho va dir la Guàrdia Civil, perquè sinò no se pot saber, que al parar el camió a la curva, mon pare porta ahí una bufanda d’eixes. I entonces es veu que li lleven la bufanda i ell diu:<<La bufanda per què me la lleves? I per què no me la dones?>> I va i li diu: <<A on van vostés -com anaen els dos, diu- no us fa cap falta. No li fa cap falta>>. I es veu que allí els varen matar i bueno. Se van distanciar uns deu metros i els van rematar i avant.

E- Això ho deien molt, eh? Que jo ho he vist en vàrios llocs…

R2- Però eixes fugues les feien per tota Espanya entonces, eh?

E- Era llei de fugues.

R2- Era llei de fugues i per tota Espanya diu que queien uns cuants de dia. La guerra ja feia dies que s’havia acabat.

Jaume- Això va ser un…un crimen molt gran. Eixes coses estaen més mal fetes que en la guerra. Això està més mal fet perquè havie passat la guerra. I la guerra va vindre pel que feien els altres en els capellans que pa això se van ficar aixina. Antes feien… Antes els altres mataen de primer i después això. Les guerres totes mouen per eixes tonteries i totes…i tots tenen culpa d’una guerra i la paguen sempre els més dèbils. La guerra no hauria d’existir. Eixos que…per una guerra, però ells no van a la guerra. Ells detrás. Fan les reunions. Eixos jo els tancaria en una habitació en la porta tancà i apanyeu-se entre vatros. Agarren a la gent entre quatre, com a un tio meu con deset anys que s’el van enportar i, ala, a tirar tirs. I eixos xiquets que anaen en els rotllos per…per…per voluntat i conta que els van agarrar. Que anaen en els altres per voluntat? Pos tampoc. El germà, un germà ací, l’altre anava en els altres i tirs de cara a cara. Això no. Lo que passa que això la gent no,no…no més veiem lo mal que han fet uns i uns altres, però per què ha vingut i perquè no ho reconeixem. I lo dels maquis va ser un…un d’això, una cosa que ho van fer pa vore…jo no ho sé. Jo dels maquis me pareix que serie com ser Franco. Pa vore quant ne quedaen d’eixe gremio pa…pa acabar-los de fotre.

E- Va aprofitar el maquis pa acabar en els altres.

Jaume- En els altres que s’havien quedat.

E- El maquis no ere cap perill, perquè eren tres-centes o quatre-centes persones armades. Contra un règim no podia fer res. I ademés els aliats ja estaven, clarament…Però, van aprofitar això pa acabar d’arrodonir les coses.

Jaume- A vore, quatre inocents que…

E- ja havien mort molts?

Jaume- Si, si.

E- Después de la guerra i alguns que havien enfrontat i varen aprofitar pa pegar-li una nova pataeta.

Jaume- Si, però no és perquè eren males persones.

E- Però no eren ni de esquerres ni de dretes.

Jaume- Que va. Com jo ara ací. Jo, es presenten ahí, estaem pa ahí, te fiquen…<<Si dones part, te matem. I dona-mos de minjar>>. Què has de fer? Pues claro. Com li va passar al pare d’este. I al Manolo.

E- I els fills de Manolo, del teu veí…eh…tenia fills o tenia familia?

R2- No més li quede una filla.

E- Però tenia familia en aquell moment, també?

Jaume- Claro que tenie. Quatre fills, tots menuts. Claro, si això va ser una ruïna, home.

R2- Li quede una filla que està ací a l’Alcora. Dominga. Mon pare va anar aquell estiu allà dalt a la Mare de Déu de la Vega…quan és, la Virgen de la Vega?

Jaume- En setembre.

R2- Pos eixe mateix any va anar a la Virgen de la Vega a fer-li una pregària a la…a la Virgen de la Vega perquè la meua germana Carmen estave...estave mala. Pa que se li curare, saps?

Jaume- Que lo que te deia antes que no l’he acabat de dir de Benjamín, quan va quedar això, mos van enviar…i mon pare, home, diu:<<Ahí no vayas. Váyanse al molino. ¿Qué sabemos si ha de quedar alguno?>> Nosatros vam anar cap al molino. La porta oberta i al poc de rato van tocar ells a la porta. Els Civils, que van baixar. I va baixar Benjamín a obrir i claro, i ja mos ho pensaem que ell anave a mirar si eren els guàrdies, però ell va dir:<<¿Pero quién son?>> I…i….<<¿Y ustedes lo han dejado abandonado?>> I dice: <<Pos si yo he estao en la mili…>>. I ell diu que estábamos de guàrdia. Que aquells feren guàrdies, perquè un soldat a la mili a on el fiquen de guàrdia que estar allí.

R2- La tia Felisa era dona del tio Benjamín. Pa que ho entengues…ho entengueu.

Jaume- Si. Vivien baix al molino.

R2- I un dia, la tia Felisa ere xarradora. I un dia diu que…que ella va dir, diu…que no sé quina dona diu:<<Xica! Que mos havien dit que al teu home se l’havien enportat>>. I clar…el d’això el van interpretar al revès i és que s’el van enportar a declarar. I…i no sé quina altra dona li va dir:  << És que…va pujar molt fàcil>>. I ella diu:<<Ah, claro>>. A Mosquerola van anar a declarar i es veu que va anar o bé a Mora o a…a Terol. Per…per això de que…van anar a avisar a la Guàrdia Civil a Mosquerola i els guàrdies no van anar i….tot eixe…i diu que…allà a Mora o a Terol o a on fore que li va dir allí el…el capità aquell o el que fore que n’hi haguere allí, li va dir:<<Hombre! ¿Y no fueron? Pues a este se le puede caer…les puede caer hasta pena de muerte>>. Per no anar al castellet.

Jaume- Ahí a Mosquerola no els va passar res. El que s’en va anar del puesto va ser el de Vistabella. Per dir que se havien escapat per ella. I no el llevarien del…del gremio però de Vistabella s’el van endur. Perquè va dir que havia cridat pa avisar-los i ere per voler agarrar a la filla. Que és lo que li va dir ma mare. Diu:<<Home, vosté si haguere tingut la filla quatre o cinc…no…si no estaria ací a la finestra>>. Pos bueno…

Fes camí amb Memòria

Vols col·laborar amb el Grup, vols rebre el nostre butlletí? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

    Scroll to Top