R: Per això m’he enterat jo, si no jo tan menuda no podia saber si el pare cotitzava o el pare no cotitzava, eh? Però aixó mos ho han contar les dones que al fer-se majors han cobrat.

P: Han cobrat

R: Saps?, la qüestió que ma mare era molt gantxillera, ella traia els modelos de les toquilles i dic pues les dones les féien, no? I mon pare que sempre ha segut molt dur per les coses del treballador perquè ho va ser tota la vida, pues ja les tenia… (…) perqué com ací era president de la Diputació, i era jefe principal d’Esquerra Republicana, era el president, pujàvem i baixàvem molt. Però nosatros no mai mos va deixar pujar al cotxe oficial. Deia que si voliem cotxe que buscàrem a Guillermo que era l’únic de Morella que tenia [inteligible] i que li pagarem que el cotxe era pal seu treball, no mai vam pujar al cotxe oficial. Al revés, porta ell al xófer a que ma mare li donara dinar, se’n pujaven. Deia: “No vais a ir al hostal que Encarna te fará el dinar millor.” Saps? Perquè a ma mare li agradava molt la cuina i posava, posava perdius en escabetxe, posava formatge en oli, posava coses [inteligible] perquè com el pare portava a gent pa que de moment (continua)… I Mon pare sempre ha sigut tota la vida pa la gent, ell no…no… era… era com Marcos [ininteligible] era com Marcos.

P2: De xarraor?

R: Perquè Marcos, si tu li demanes al meu germà, tu dius: “Mira, no tinc diners, me’n deixaries?” I si li demanes vint i només en té divuit és capaç d’anar traent ell els deu que falten pa donar-li’l a la amic en ca que no sàpie si lil’s tornarà o no lis tornaran, eh? M’entens?

P: [ininteligible]

R: Que són gent, bona gent. I avant. I el pare era aixina. I ma mare, quantes vegaes li deia: “Ai, Maties, la política quant de mal mos fa a mosatros. Als xics no els deixarà res.” I ell li deia: “Els meus fills, en el meu nom…” (…) [ininteligible] i mos baixava, mira, sense cap perra mos van quedar perquè l’únic que teníem de m’auelo mos ho van agarrar els falangistes i ho cobraven ells. Teníen divuit cafissos de blat de m’auelo que li va deixar a ma mare perquè deia: “Com es que Maties és tan polític, deixa’m deixar-te pa que menges perqué si te deixe el mas ell no el portarà,” sin embargo, els cafissos nos donaven [ininteligible] . Entonses li venien molt bé a ma mare aixó, eh? M’auelo es va morir un any antes que mon pare, eh? Es va morir vellet. L’auelo es va morir al 36, mon pare

P: 37

R: Al 37. I era el pare de ma mare, no és el pare de mon pare el que mos va deixar els cafissos

P: El de ta mare

R: Era el de ma mare. Entonses, els falangistes mos van agarrar la casa pa posar (…) Un home que era amic de mon pare, que també era tratant, li va dir a ma mare: “No te preocupes, Encarna, jo tinc dos cases. Una casa de les meues posa’t tu i el xics.” I hasta que vam baixar a Castelló, al cap de set o vuit anys, ma mare i mosatros ens vam estar a casa el tio sant Joan. I no mai li va cobrar ni una perreta d’alquiler. O siga, que aquell home és el que més mos ha fet a mosatros de Morella. És una cosa que es pa agrair-la tota la vida. No mos s’ha oblidat mai.

P: Era parent vostre? o…

R: No

P: Li diu el tio sant Joan

R: Perquè a mi, als que coneixes molt els dius tio

P: Els dius tio també

R: M’entens?

P: Sí, sí per aixó t’ho preguntava

R: Però ma… m’han recordat i mon recordem i ja s’ha mort hasta el xic major (…)

P2: L’hostal [ininteligible]

R: No el teníem hostal

P2: No?

R: Tenien una taverna y tenien un frontó

P2: Un trinquet

R: Un frontó

P2: Marcos anava a jugar allí

R: I el meu…

P2: Marcos jugava allí antes

R: I Marcos jugava al frontó

P: O sea, que era per amistat o era per afinitat política també?

R: No, més que res amistat aquell home no mai he sabut jo si fóra politic d’esquerra

P: Perquè era [ininteligible]

R: Però si no, mon pare tenia amics que no eren politics d’esquerra, saps?

P: No, però pero això era, per saber-ho

R: Entonses, eixe home mos va fer un bé molt gran molt gran. Perquè nosatros quatre xiquets menuts i ma mare i els parents no li van dir: “Queda’t ací i estate en nosaltres”

P: Ja havia mort ton pare?

R: Ja, havia muerto en el 37

P: Ja, ja

R: El vint de disiembre o siga, que en ca estàvem a Morella que en ca no havia entrat Franco. Quan anávem (…) [ininteligible] :Mira que, mira… mira… mira que a Saragossa en passen moltes coses i mira, marxa tu i els xics.” I mon van anar. Primer vam estar a Castelló. Vam estar al carrer Sanahuja en una casa que mos va proporcionar l’ajuntament. Al carrer de… ja saps quin dic

P: Sí, sí, si, sí

R: [ininteligible] la que después arribes a [ininteligible]

P: Sí, sí, sí Sanahuja

R: I, quan anávem per Castelló, mon vam anar a Valéncia

P: Sí

R: Primer vam estar a una casa molt senyorial que l´home era sastre, però un sastre d’estos de categoria. I después mos van enviar a Quart de Poblet que allí estàvem a una casa que devia ser requisada. No? No ho sé perquè n’havia llit, n’ havia de tot i l’ama no ho sabem si mos la va deixar perquè ella va voler o perquè la va obligar l’ajuntament. Açó jo no ho sé perquè era molt menuda (…) acabant la guerra, tornà a Morella. Ma mare va arribar a Castelló, va trobar a… a on.. a on era l’autobús de Morella i li van dir: “A on va, tia Encarna?” Ja te dic que açò de tia allí…

P: Era per coneguda

R: I dia: “Pos mira, me’n vaig cap amunt, perquè jo què haig de fer a València. Allà dalt tenia casa ma mare, claro [ininteligible] tenia una casa. I en el pa que tenia el cafissos i allí criare al xiquets. I ell li va dir: “Ai, tia Encarna, jo de vosté no pujaria” perquè ell sabia que mos ho havien llevat tot. Ma mare no ho sabia, saps?. Però ella va dir:” No, no jo me’n vaig cap a casa [ininteligible] les xiques [ininteligible] deu u onze i (…) Vam anar a dalt i no mos… ni mos van deixar entrar a casa, ni mos van tornar res. Al revés, mos van enviar una carta Franco que mon pare li havien posat deu mil pessetes per càrrec polític. I que ho havia de pagar ma mare i, ma mare, con no m’ho agarrarà a mí i als quatre xiquets, no tenia una perra. I com haig de pagar al ministre [ininteligible] de càrrec polític, eh? I no ho va pagar mai. No ho va pagar mai perquè no. I ja no li van dir res més. Total, que els falangistes, se veu [ininteligible] els seus apaños perquè a ma mare no li tornaren els cafissos. Ho cobraven els falangistes i… i…i d’eixos diners no sabem mai que s’han fet, eh? La qüestió, que n’hi havia un senyor que la (…) De Morella i aquell senyor li dia a ma mare: “Señora Encarna, no es posible que a usted le quiten lo de su pad…lo… la herencia de su padre de usted”

P: sí

R: I, oye, pues si que m’ho han llevat. Sí que… va o no? Va?

P: Va este

R: Va este? Que sí que va?

P: Este sí que va. Eixe no sé que li passa.

R: Bueno, igual té [ininteligible]

P: Sí es que és digital

R: La qüestió és que ell diu: “¿Y a sus hermanos no le han quitado las masías?”. Diu: “No, meus germans cada u té els mas. Tío Jose i el tio Pere tenien el mas a Xiva i ma tia Dolores tenia el mas a Morella

P: El germà de ta mare?

R: Germà de ma mare. Luego, als parents de ma mare no els van llevar res de m’auelo Marcos perquè m’auelo (…) Pujàvem tots els dies [ininteligible] i tots els diumenges feien anar a misa primer a les xiques, l’auelo i l’auela, feien anar a misa primer les xiques pa que no perguerem…

P: Sí

R: Temps i tot. Bueno, total que a final aquell home va parlar també en un altre que era ingeniero del norte que era el pare d’ella, el padre de… d’estes. I era l’amic de Marcos [ininteligible] que… que són de…d’allà de Santander i aquell home també va dir: “Pues no puede ser, como una mujer con cuatro niños pequeños le quitan la herencia del padre de ella”. No del padre del político, sino del padre

P: Ah, este

R: van arribar i li’l van tornar

P: Ah, li’l van tornar? (…)

R: Un decret de Franco que el masovers que pagavem censo, que aixó se dia censo, que havia eixit una orden que cada pesseta o [ininteligible] de blat podien recuperar els censos que tenien els amos i li ho van a tornar a ella tot. Aquella casa no mos la van tornar mai, van posar uns panys, van posar [ininteligible] casa nostra. I, quan vam baixar a viure a Castelló, va baixar un home que també li diuen Maties Sangüesa, igual que mon pare, i no son parents

P: Sí

R: No son parents. I va dir: “Mire, tía Encarna, jo baixe a comprar-li la casa però tinga en compte que ja no es posa nom. Deixa vosté el nom de [ininteligible] de Auxilio a lo millor a mi tampoc no me’l lleven

P: Com que vols dir lo de no llevar…?

R: l’Auxilio Social

P: Sí, però…

R: Estava a ma casa

P: Ah (…)

R: Pues si no li han llevat a vosté l’auxilio, a lo millor a mi tampoc no me’l lleven.

P: Ah, ja ho entenc

R: L’home posa el nom comprant-li la casa

P2: [ininteligible]

P: Ja, ja ho entenc ara

R: Pero valia pasta. Ma mare va dir: “Pues mira, la venc i avant.” I Ramiro no volia: “Mare, no vengues la casa que si canvien les coses s’acabó pa tornar. És nostra.” Però deia: “Però si no apanyen els canals, no apanyen la teulà i estan fent-la malbé tota. Quan mos la tornaran eixa casa no valdrà pa res. La venc” I li van donar seixanta mil pessetes de la casa, una de les millors de Morella.

P: Que any seria això?

R: Això seria, si el pare va morir l’any 37, pues seria acabant el 47 o 48, pues que nosatros ja vivíem a Castelló i a Morella vam viure lo menos set anys. (…) Sí, l’any que va nevar. Es que no ha nevat mai a Castelló més que l’any que vam baixar.

P: I quin any era?

R: Seria quaranta…

P: Jo encara no havia nascut, no?

R: No, tu no havies nascut però ara te diré poc més o menos. Nosatros vam baixar que teníem dèsset anys. Suma tu. Dèsset anys teníem quan vam baixar

P2: Seria…

R: Jo ara en tinc vuitanta-u, resta

P2: En el 45 o per ahí

R: Resta

P: Vale

R: Veus? [ininteligible] sinò

P: No, més [ininteligible] es per sí

R: En el 46, 47 deguérem baixar.

P: Vale

R: La qüestió, que vam vendre la casa

P: Sí, per seixanta mil pessetes

R: Per seixanta mil pessetes. Ma mare les va posar, Ramiro li les va posar en aixó que posen a plasos (…) I quan se va morir ma mare, se va morir al setanta anys, tenia les seixanta mil pessetes de la casa i les vuitanta mil que li van donar dels cafissos. Justet vam eixir a cada u trenta-set mil cinc-centes pessetes que, justetes trenta mil duros que la dona no havia tocat a pesar de tot lo que vam passar. Ella gastava la renta que li donava això però perra ni una. Malament, mira tenia eixos diners, així mos van posar en una casa de lloguer del carrer Bartolomé Reus i allí vam viure hasta que mos vam casar. I ma mare hasta que es va morir

P: I no sé que contava, eh, la teua germana contava algo que no sé que va passar en una casa que teníeu que viure (…)No sé si va explotar algo o…

R: No

P: O va haver algo…

R: No

P: No

R: No

P: Después ho miraré es que ara no me’n recorde molt

R: No. Aquella casa, espera. Aquella casa, el tio sant Joan la tenia però no la empleava

P: Ara estàs parlant de la casa de Morella

R: Sí

P: Jo te dic de Castelló, después de estar en Castelló que estàveu en Bartolomé Reus

R: No alli…

P: No teníeu que anar primer a una altra casa?

P2: [ininteligible] que si a la casa que havieu d’anar va caure una bomba o no sé que

P: Que no era la de Bartolomé Reus, n’era una altra

R: No, no, no

P: Però ahí està. Si ho mirem, ara después ho miraré

R: Jo no me’n recorde de que explotara res a cap puesto

P: Pues ara ho mirarem

P2: No estant vosatros, sinó pa la casa que en moment, en un principi havíeu d’anar va haver un bombardeo i es va ver afectada

R: Aixó ja no ho sé. Jo no me’n recordo. Jo no me’n recordo. La qüestió, que el tio sant Joan una nit van jugar a unes cartes i es va jugar la casa (…)

P: Ja

R: I la va comprar Ciril Fidel que tu saps que era pare de [ininteligible]

P2: Si

R: I resulta que li va dir que mentres ma mare no vulguera marxar, la condició de que la casa era d’ell era que a ma mare no la tocara d’allí, eh? I hasta que vam baixar a Castelló vam viure allí.

P2: El pare, tía el pare del Belga va ser consejal de l’ajuntament, potser?

R: No

P2: No

R: No. El que tenia parents del pare que ha sigut jefe de Morella moltíssims anys ,de dreta, era Teodosio Sangüesa que era… que era diputat de alcalde de Morella per un secular de mando

P: Quina relació de parentesco tenia en ton pare?

R: Mon pare, mon pare només tenia un germà que va morir fadrí. Que també era com ell que compràvem matxos, compràvem…

P: Va morir jove? (…)

R: Jo no ho savia, que ma mare no m’ho va dir mai, que el tio Domingo se va morir perquè estava a on [ininteligible] i se va tragar [ininteligible] i se va ofegar. Bueno, com mon pare no tenia cap germà, el tio Teodosio perquè eixe és va morir molt jove. Calla que tinc ahí una foto i la voràs. Te la puc ensenyar?

P: Pots ensenyar-me el que vulgues. Tu estàs…estàs en ta casa, jo sóc la convidà

R: Ja voràs

P: En esto se grava molt bé perquè després jo ho passe tot a l’ordenador, el que passa que per a transcriure màgrada més trancriure en cinta.

P2: Ja

P: Perquè me resulta més cómodo que en el ordenador però, què anem a fer?

P2: Clar

R: Calla, que sí que la tinc

P: El portares que ho gravem. Ací el que passa és que el clip són dos se…dos minuts per això me veus que estic tota l’estona jo donant-li al catxarret

P2: Ja, ja

P: ves? Ara s’aca (…)

R: Tu saps que passa, [ininteligible]? que la teua mare quan li pregunten coses se posa a parlar de la d’ella i em dir-ho confundisc la…

P: Perquè se va crian en ell

R: M’entens lo que te dic?

P: Clar perqué ella se va… però de tota maner conteu

R: Claro

P: Conteu tots el…

R: i [ininteligible]

P: Conteu tots el… el mateix, eh?

R: Tu també li contaves Ximo, a Ximo el alcalde li contaves [ininteligible]

P: Les germanes se nota molt que tenen la mateixa trajectòria del discurs, no sé si te recordes de ta mare? És molt paregut

P2: Sí, sí

P: Ton tio sí que va per una altra història

R: [ininteligible]

P: Fa més una autobiografia d’ell

R: [ininteligible] per ací tinc una foto

P: Eh?

P2: Sí, sí

P: I no va parlar tant de son pare

R: Tinc una foto

P: No, no

R: Tinc una foto de…

P: No,no li naixia

R: Tinc una foto del pare

P: I vam anar dos vegaes a sa casa però no ho vam conseguir

R: Mira-la

P: A vore

R: Mira-la

P: A vore, eixa foto…

R: Eixe és mon pare

P: A vore, sí (…)

P: Espera, espera que vull gravar

R: Mira que [ininteligible]

P: Però ahí està el germà Domingo?

R: Sí, pero això t’ho ensenye. Este es mon pare, no. Este es mon pare

P2: [ininteligible] el abuelo es este

R: Este es mon pare.

P: Sí

R: I este el tio domingo

P: I ese és el que va morir

R: I venien cavalls i venien Serdos

P: Entonses…entonses el Teodosio quina relació tenia…?

R: Ara, ara t’ho contaré

P: No, però per…

R: Ara t’ho contaré

P: Per tindre-ho

R: El tio Teodosio que era el pare de Teodosio… Acò es Alcanyís i allí esta foto me l’han enviat els descendents d’Alcanyis

P: Aixó es per a vosatros?

R: Antes de nàixer nosaltres. Acò té més de vuitanta anys

P: [ininteligible] molta faena

P2: Sí

R: I entonses quan… quan venien o cavalls o gorrinos, portaven (…)

P2: Ho sabies?

P: No

P2: [ininteligible] gorrinera a la [ininteligible] eixa

R: Portaven els aragonesos… portaven el mocador d’aragonesos

P: Sí

R: I les de la part valenciana anaven tots amb la blusa eixa, saps? El tio Sant Joan també anava. Mon pare sempre ha sigut molt elegant, molt elegant

P: Perquè feia de tot

P2: [ininteligible] Sabries escanejar [ininteligible] al ordenador [ininteligible]

R: [ininteligible]

P: Jo t’aconselle que alló d’escanejar-la que agarres una cámera digi… digital

R: [ininteligible]

P: Que la fotografien i després [ininteligible] en el ordenador

R: [ininteligible] molt millor [ininteligible]

P: Jo estava intentant…

R: Ara te contaré

P: Escanejar postales antiguas dels meus abuelos que he trobat de Castelló molt xules i una caca de la vaca escanejant-lo. Entonses eh, en la màquina, en la fotografia digital t’ho fotografies tot i [ininteligible] i queden perfectes

P2: No, ja

P: Ara, tu saps que la teua màquina d’escanejar és como la meua, però no és per la màquina, és perquè (…)

P: Al escanejar el color…

R: Sí, escolta’m

P: Bueno, a lo que anàvem. Encara no m’heu dit quina era la relació que tenia amb Teodosio

R: Ara t’ho dic, ara t’ho dic, es que mos han posat a parlar…

P: A parlar de la càmera

R: El tio Teodosio i mon pare eren cosins germans

P: Ah, cosins germans

R: Però al no tindre mon pare

P: Germans perquè s’havia mort

R: Germans, se fèien molt perquè el fill del tio Toedosio era cosí meu, luego, si no s’hagueren fet

P: No, no

R: No l’haguèren fet padrí

P: Sí, sí

R: I jo me’n recorde que mon pare, quan era president de la Diputació, i Miguel, Miguel Sangüesa, que era el meu padrí, el van enviar a la guerra, mon pare va fer tot lo que va poder pa que no anara en.. amb los… en primera fila perquè li va tocar…

P: Que Miguel Sangüesa qui era?

R: Germà de Teodosio

P: Vale

R: Pero eixe no ha sigut mai polític

P2: El cosí germà de l’abuelo [ininteligible]

R: No, el fill del cosí

P2: (… ) perquè [ininteligible]

R: Tenia

P2: El pare del bessons [ininteligible]

R: Miguel, Teodosio, Carlos que es va morir jovenet, Àngel i Fernando. Cinc fills. I, per l’altre costat que teniem un altre tio que també era de dreta, però era cunyat de ma mare i mon pare. Aquell també tenia cinc , també tot xics, que eren Joaquin, Miguel, Gregorio i… Santiago i Pepe, cinc xics. Pels dos costats teníem cinc xics parents, cosins germans però [ininteligible]

P: Dos… dos costats què vols dir? Del pare i de la mare?

R: Del pare i de la mare

P: Molt bé

R: La qüestió es que mon pare, quan va entrar la Primera República ell ja era (…) El van tancar a la presó, el van tancar a Morella

P: Aixó quan se va declarar la República?

R: La primera

P: La República però a ton pare me’n pareix que el van tancar al 33

P2: s’estarà confondre

R: Bueno, però entonses no va ser quan…

P: No, espera, espera, espera que m’embolique jo també

R: Antes, antes

P: No

R: Antes…

P: No

R: Antes del 33

P: No. Quan va ser… espera estic jo feta també una coca, eh?

R: [ininteligible]

P2: Però a la primera República no [ininteligible]

P: No,

R: Pues seria quan…

P: Has [ininteligible], ah

R: Espera’t, espera’t, espera’t però deixa’m contar-te-ho

P2: Conta, conta

P: Sí, tu conta, tú cuenta

R: Mon pare ha estat varies vegades tancat a la presó per política

P: Varies vegades? A vore

R: Sí

P: A vore

R: I ma mare n’hi haguè una agueleta i li dia: “Ai, Encarna, ja t’has tornat [ininteligible] matalap “ Ma mare li duia el matalap, el sopar i el dinar i tot . I después el van tornar a tancar que era quan la dictadura de Primo de Rivera (…) Quan [ininteligible]

P: Jo no sóc política

R: [ininteligible]

P: Ai, jo no me’n recorde de l’any però sé quan era

P2: [ininteligible] civil

P: A final de [ininteligible]

R: Bueno, entonses va estar a la presó mon pare a la dictadura. I pa no tancar-lo a la presó mos posaven dos guàrdies civils a la porta de casa. I nevava

P: Però anem a vore, jo pensava, espera, espera Joaquina un momentet

R: Sí

P: Jo pensava que això de quan va estar ton pare preso que li posaven guàrdies civils, jo pensava que això havia sigut després.

R: Ma mare m’ha contat guardies de tancades…

P: Perquè aixó és que… ahí és a on no mos aclarem, una cosa es la dictadura de Primo de Rivera

P2: I una altra el bienni de dretes de la CEDA

P: Evidentment, quan Lerroux

R: Però, però a la de…

P: Quan?

R: Peró a la de Primo de Rivera sí que va

P: Quan ne va estar? Pues a vore, això ho teniu clar vosatros? Ho teniu seqüenciat cronològicament? No

P2: No

P: A vore

R: Jo hi tinc una miqueta

P2: [ininteligible]documentació, no ho sé

P: no, ho dic jo per… per…

P2: Ja, ja

R: Jo hi tinc una miqueta (…)

P: Per això dic jo perquè ahí tenim un punt que no… que no… que no el tenim clar, saps? Con respecte a les vegades que va estar a la presó. A vore, tu recordes

R: Es que jo…

P: La dictadura de Primo de Rivera, bueno, recordes no, t’ho habràn contat

R: Que m’ho han contat

P: Tu no pots recordar

R: Jo no puc recordar-ho que no havia nascut, nosaltres vam nàixer al [ininteligible]

P: I qui t’ho va contar? Qui t’ho va contar?

R: Ma mare

P: Ta mare. O sea, que segons lo que tu recordes de ta mare, a Primo de Rivera ell va estar a la presó, entonses, perquè ell estava… era militant polític entonses

R: Sí

P: Seria molt jove ell entonses

R: Sí perquè era polític i ben polític. Espera que ara te contaré. T’ho conte perquè estàvem parlant del tio Teodosio

P: Sí, sí mon hem anat per ahí

R: I el tio Teodosio quan mon pare estava a la presó

P: Sí

R: Anava a vore’l, anava a vore’l

P: Sí, sí

R: I diu que renyien

P: Per les idees

R: Per la política

P: La política (…)

R: A [ininteligible] no sé que…

P: La ruïna

R: No t’havies de posar en política. Renyien com a gats. Se n’anava corrent el tio i al sandemà tornava a vore’l.

P: ja

R: I això mos va contar el fill del carcelero que estava allí.

P: Perquè s’estimaven

R: Perquè s’estimaven

P: Clar

R: Però, Teodosio, va eixir però [ininteligible] el que és va morir, Carlos també era d’estos de la boina roja i [ininteligible]

P: O sea, que li dia ell que no se ficara en política però ell si que se ficava l’altra política, no?

R: Sí, sí

P: Està bé això

R: Però això ja va ser més tard que ja va ser quan hi havia entrat Franco

P: Sí

R: I lo que jo te conte de la primera tancà de mon pare, en ca no havia… no sé si havia començat la Segona República

P: No

R: Jo si te contat com a cosa anterior

P: Anterior a la Segona República

R: I quan teníem… teníem els guàrdies (…) Era después del 21

P2: Clar, las… les guàrdies s’emportaven a casa seria una República

R: Sents?

P: Segons l’altre testimoni és una República

P2: Jo ho dia per si hi ha més d’una vegada o no, no ho sé, si anara a comprobar-se documntalment tampoc

[ininteligible]

R: Però que ma mare… ma mare deia: “Pobres guàrdies. Quina culpa tenen?” I els baixava café amb llet perquè estava nevant, perquè els feien estar i els deia: “Entren a la entrà i al menos no tindràn tant de fred”

P: Això ja seria… això ja seria quan la República

R: Ja havíem… ja havíem nascut

P: Clar, ja havíeu nascut vosatros. Entonses… a… segons, segons la teua memòria amb Primo Rivera va a estar a la presó [ininteligible] a la República…

R: Els meus comptes…

P: Escolte que [ininteligible]

R: [ininteligible]

P: A la República…

R: Dolores que era la que vivía amb ma mare: “Pobre Encarna, ay!” I li cantava cançonetes de jove. “En la puerta de la càrcel no me vengas [ininteligible] (…)

P: La veritat és que era… i luego deies alguna vegada més t’han contat que ha estat en la cárcel

R: [ininteligible] ha estat lo menos… lo menos dos vegades

P: Dos vegades

R: Això no vol dir que no mai ha estat tres

P: Ja, ja però que tu [ininteligible] que t’hagen contat

R: Però que a mí me han contat sé lo dels guàrdies civils a la porta de la casa de dalt i nosaltres ja havíem nascut. I lo de que anava mon tio… mon tio Teodosio volien multar-li, que renyien tot el rato [ininteligible] nosatros no vam anar mai a vore’l

P: Però aixó vos ho ha contat el carcelero

R: Sí, aixó mos ho ha contat el fill del carcelero

P: El fill del carcelero a qui s’ho va contar això?

R: Al meu germà Marcos

P: Al teu germà Marcos. Això Marcos no ho va contar

R: Bueno, però perquè ell n’ hi ha coses que no li dóna importància

P: O no se’n recordaria en eixe moment

R: O no se’n recordaria

P: Vale

R: Jo ja te dic que hasta ara tinc molta memòria. No sé lo que me durarà peró me’n recorde molt de lo que me dius

P: I quan… quan (…)

R: Cap a Castelló

P: [ininteligible] Castelló

R: Has vist [ininteligible] tot el fil de les toquilles de les toquilles negres, de les toquilles…

P: Però les dones treballaven en sa casa, no?

R: En sa casa

P: En sa casa. I portaven ahí la faena

R: I enporten la faena

P: I, entonses, aixó que teniu a la casa vostra que teniu a un pis a… a… a dalt, a un piso teniu una taula molt gran i ahi…

R: La teniem a baix del tot

P: A baix del tot

R: Después el xic que va comprar la casa va posar-la al corral.

P: Però… quan va agarrar la casa?

R: Nosatros ja l’hem abaixat. Teniem una taula molt gran que era pa fer els paquets

P: Això, m’he equivocat. A la planta de baix, molt bé, sí

R: Que tenia mon pare

P: [ininteligible] memòria jo…

R: Que tenia, com si diguèrem, ací un salonet en la màquina d’escriure potser un escritori, els sacs pa ell fer comptes bé, perquè ell, quan es la temporada de les toquilles, va estar molts anys que eixia de viajant a vendre (…)

P2: [ininteligible]

R: Més que res

P2: Estava en permís en alguna ocasió

P: Que… i lo que va dir també… també ta mare va dir ton pare

R: Si

P: [ininteligible] lo del ganao ja ho havia deixat ?

R: Ja

P: Molt bé. Molt bé, vale

R: Ja feia molt de temps. Mon pare des de que es va posar en política lo del ganao ho va deixar, al poc temps

P: I quan…

R: I mon pare està en política des de jove

P: O sea, que el va deixar al poc de temps

R: Sí

P: Bueno, però encara…

R: No, però…

P: No, encara

R: va estar varios anys

P: encara va a estar varios anys

R: El portava… el portava ma mare perquè mon pare estava sempre pujant i baixant, però ma mare donava la faena i quan tornaven la faena les dones els pagaven. Eh? Lo que havien fet

P: Molt bé

R: I després ja quan va vindre la guerra i mon van baixar, a casa no hem tornat a entrar, ni sabem que s’ha fet del fil, i mos van pillar tot lo que te… tot lo que teníem, no tenim ni un fil de roba de ma mre, i mira que m’auelo tenia moltíssima roba de fil i m’auela (…) Es farem [ininteligible] i vamos que el parà als 9 anys ja mos tocava deixarla pa quan siguen fadrins i no hem vist ni un ditet de fil ni de res eh? De res. Res. Hasta si teníem alguna foto del pare m’han treta de que no l’han tornat a u o a altre. Mos ho van pillar tot, saps? Tot

P: I quan estàveu… quan ton pare estava a Castelló va estar molt de… el estava a Castelló…?

R: Sí, ell estava a Castelló

P: Va estar molt de temps?

R: I estava a la placeta Sixto Cámara

P: Sí

R: Que teníem una dona morellana que no tenia fills i com a ell no li agradava quan guisaven algo [ininteligible] perquè ell estava delicat

P: Delicat de…?

R: Delicat perquè tenia, ell tenia [ininteligible] li va eixir com per ahí i después va morir de càncer de gola

P: Sí, però lo (…)

R: que mos la [ininteligible]

P: Una espècie de què? Que no entenc…

R: d’eixidura vol dir un grano

P: Pupes o grano?

R: Pupes no

P: Granets

R: Granets. I se n’anaven a Benassal, a tomar las aguas a Benassal però això devia ser antes de nàixer nosatros. Es que ma mare contava que anàven a Benassal com si diguèrem “se n’han anat a París”

P: Sí [ininteligible]

R: tu m’entens?

P: Clar que t’entenc

R: Anàven una… una… varios dies o dotze a Bensassal a vore si l’aigua li curava. I ell era molt delicat pa menjar

P: Sí

R: Entonses esta dona li feia el menjar que ell volia

P: Si

R: I com els masovers el volien tant, perquè els volien moltissím a mon pare, i a Morella i havíen moltissims masos. Molts, encara hi ha molts mas. Lo que n’hi ha es menos gent que està als masos però masos [ininteligible] de Morella [ininteligible] hi ha un montó de… (…) És grandísssim. Tenim Morella primer per un costat hasta el riu de Castellfort i, per l’latre costat hasta més avall de Vallivana. Tot allò és terme de Morella. I n’hi ha molt de masos. Bueno, per què t’ho conte?

P: Perquè dies que com a ell li agradava el menjar que és tan delicat

R: Li baixaven codornius, li baixaven ous, li baixaven mostaxons. Quan baixaven a vore o dir algo baixaven carregats, la gent. I eixa dona per això ho tenia. No li farien casi comprar

P: Clar

R: M’entens?

P: Clar

R: Perquè después de la guerra, la mare va voler que estara allí Ramiro pa que acabara el batxiller

P: Sí

R: Li deia: “És una pena que no l’acabe” perquè Marcos era molt treballador però Ramiro pa treballar no l’ha vist. S’havia criat hasta el quinze anys tant senyoret que no… que no… Marcos… (…) Va estar de pastoret al mas gran

P: sí

R:Que [ininteligible] li van matar a l’amo. El amo del mas gran i mon pare, intims iamics

P: [ininteligible]

R: [ininteligible] El auelo Sergio. Entonses Marcos va treballar com… com un burret…

P2: [ininteligible]

R: Però com un burret. Com un burro, com un burro. I quan vam baixar a Castelló se va posar a treballar a la fàbrica…

P: de Dàvalos

R: De Dàvalos. I com Dàvalos aquell

P: Si que cotitzava

R: [ininteligible] d’esquerra

P: I cotizaven mes gent

R: sí

P: Sí

R: [ininteligible]

P: A les dones que jo me’n recorde

R: Sí. No que eixe home quantes vegades paralava en Marcos [ininteligible]

P: Eixe home se’n va anar fugint també

R: El coneixia

P: I no tenia fills. Vivia al carrer Ruiz Zorrilla que se diu avui

R: Bueno, però ara tenien allí una que era vuida que també s’ha mort, pa posar quadros i tot això

P: Ah, espera, espera (…) Ja

R: La casa que tenen davant…

P2: La fundació Dàvalos

R: Davant de bancaix [ininteligible]

P: Sí la de… Fundació Dàvalos

R: Fundación Dàvalos era de don Ezequiel

P: Sí, don Ezquiel Dávalos, sí

R: Perquè [ininteligible] un mariquita. Mateo es el mariquita

R: No, si ja ho sé, ja ho sé perquè ténen relació en una parenta meua. Ahí n’hi ha una història

R: I resulta que es el…

P: [ininteligible]

R: Portava el cine Saboya i tots eixos cines

P: Sí, los cines de Dàvalos

R: Bueno, allí se’n va posar a treballar a la… a la… a la fàbrica feien fil

P: Sí, però espera…

R: Antes a Morella va treballar també a una…

P: Sí, però lo que me estaves contant era que la dona esta de la plaça de Sixto Cámara, després de la guerra…

R: Sí

P: Vau voler que Ramiro per a acabar el estudis

R: Sí

P: I què va passar?

R: Sí, no el va tindre més que un mes o dos

P: I no el va.. Ahí t’havies parat, ahí

R: Va dir que no i se va buscar un altre puesto [ininteligible]

P: O sea, que ja… (…) Bueno, me referisc que la dona eixa després de la guerra ja no va voler…

R: No, no

P: No

R: La qüestió és que en la familia de Teudo, en ell no però en son pare mos van fer sempre. Tio Teudo i la tia Primitiva, a mosatros mos feien sempre, quan venien a dalt, mos feien el aguinaldo. I com eren gemeles de [ininteligible] que era Miguel el padrí, mos el feien a les dos.

P: A les dos germanes

R: i se veu que [ininteligible]

P: Clar

R: I si feien aguinaldo a una i a l’altra no… vull dir que en aquella família jo en el padrí sempre le he volgut i sempre deia: “Ui, que padrins més majos tinc”, perquè tenia a Miguel i a Lourdes. Lourdes era la neboda més gran de mon pare, era de una germana de ma mare. Filla

P2: La mare de [ininteligible]

R: I… (…) La meua cosina va ser…

P2: Ensenya-li les fotos que està en roses per reina

P: Sí

R: Va ser la reina de l’anunci i la.. la.. la reina de les festes

P: Però aixó és per la familia de ta mare…

R: de part de ma mare…

P: de la mare

R: De la mare però que mon pare com no tenia familia de part d’ell

P: Clar, exactament…

R: el parents [ininteligible], els germà també

P: També, pues se feia, se feia…

R: La meua cosina va ser la presidenta del des de que nosaltres eren mol menudes [ininteligible]. Teniem sis anys. Al 34 teníem sis anys. la…

P: (esternuda)

P2: Salut

P: Ai, Perdona

R: Jesús. La qüestió que te vull dir

P: Sí

R: Que en eixa familia, llevat tot lo de la guerra, sempre mos han fet molt bé. I en l’altre que tenien cinc xics, que ma mare era cunyà, ma tia, ma tia…

P: Ara, ara estàs parlant de la familia… d’altra familia…

P2: Sí, dels Galans

R: Espera’t (…) Cinc xics. I a l’últim se va trastornar i se va tirar als llavadors i està morta.

P: Ella?

P2: Sí

R: Se va ofegar.

P: Va dir que li havíen canviat… estava obsionada amb que li havien canviat de [ininteligible]

R: Jo me’n recorde d’això, me’n recorde. Mira si me’n recorde que me’n recorde com si fòra ara. Que volien cridar-nos a casa pa dir-li al pare que la tia l’havia trobat el sereno dins de… [ininteligible]. I com dormien cara detrás i la casa és tan gran no el sentiem. I van anar a les calçades i en pedres, tiraven pedres contra el balcó que està cara al descalçat, pa dir-li a mon pare que..

P2: [ininteligible] morta

R: Que m’ha deixa… que la cunyà estava morta. I mon pare va dir: “S’enterrarà al cementeri”, que antes no enterraven als cementerios

P: Als que es mataven no

R: Diu: “Perquè està dona s’ha trastornat” al tindre… (…) [ininteligible]

P2: Saps qui són la… la familia de… de Pilar Dolz?

R: Sí

P: Ah

P2: Que són parents

P: Que són parents

R: Abuela… abuela d’ella

P2: Pues esta dona, l’abuela de…

R: L’abuela Miguela

P: L’abuela de Pilar

R: La’buela Miguela

P2: Que era germana d’Encarna

R: Germana d’Encarna. De ma mare

P: Germana de ta mare

R: Vull dir-te jo que també han passat anys… [ininteligible]

P: Cunyà de ton paren

R: I mon pare va dir: “No, s’enterrarà al cementeri com tot el món”. I la van enterrar al cementeri. I… i… pues bueno el tio Galán, que els dien els Galans a tots eixos, eh? Si que era també de dreta i des de que es va morir la dona a mon pare i a ma mare ni no ens podia vore. El tio

P: Ah, sí

R: El tio, [ininteligible] xics, els xics, els Galans han sigut sempre amics de Ramiro i de Marcos , m’entens (…) Que estàven tancats a un barco ací a Castelló

P: sí, si. Sí, si

R: I mira si no podia vore a ma mare que quan el tio José, que també és germà de ma mare, vivia a Barcelona i mos enviava torró pa nadal, ma mare mos enviava a nosatros a que li donarem el torró al auelo Galán perquè en ella no la podia ni vore. I no mai, hasta que no es va morir aquell home, nosatros no vam entrar a la casa Galán. Eixia ell i ho recibia en la porta.

P: Però era per el tema del del barco?

R: Eh?

P: Era per el tema de lo del barco de que havien…

P2: [ininteligible]

R: I mon pare no el va tancar mon pare. El van tancar no perquè mon pare fora l’alcalde

P: No, ja però això ací en Castelló va ser…

R: Això va ser…

P: Encara se’n recorda i la gent encara té…

R: Si, encara?

P: En això encara n’hi ha molt de resquemor

R: Sí?

P2: Sí

R: I quan vam tornar a Morella, torna sent, menos alguna gent que és bona persona i sempre n´hi haa gent bona persona (…) No sé si es perquè tenien temor a que els feren algo si no ens tratevem bé o per què, això ja no ho sé però ma mare ne va pasar molt, saps? Hasta que vam marxar a Castelló. I ací pues mira, jo anava a cosir per a un sastre i la meua germana anava a cosir a casa Mercedes la modista.

P: Ací a Castelló?

R: Sí, i después ja mos van casar i [ininteligible] he treballat sempre al hospital que he teballat trenta-sis anys. I a l’hospital a mi les xiques me van agarrar perquè mon pare havia sigut president de la Diputació. Va anar Ramiro a demanar-ho a este home que va ser tants anys president de la Diputació, dime tu com li dien. Tu no tindràs que recodarte’n o l’has tingut

P: A vore… abans

R: De trenta… trenta [ininteligible]

P: ¿Albella?

R: No, més… més atrás

P: És que clar jo…

P2: Conta que ella va treballar trenta-sis [ininteligible]

P: Jo el primer que recorde…

R: I ne fa quinze, ne fa quinze que…

P: Jo el que recorde Albella…

R: No

P: I no me’n recorde [ininteligible]

R: [ininteligible]

P: Ja

R: Jo tinc vuitanta-un anys

P: Però no me’n recorde jo qui seria perquè si del que parle…

R: Ja t’ho diré jo. Un home que li gustàven molt els xiquets, que era fadrí, que es quan van fer allà dalt la…

P: La Penyeta Roja?

R: A la Penyeta no

P: Ah

R: Més amunt. A… a… al Desert és quan van fer

P2: La Bartola?

R: Allò dels xiquets

P2: Lo de la Bartola?

R: Lo de la Bartola

P: La Bartola, ese era s’auelo

R: No, no la Bartola en principi estaven els xiquets

P2: No, quan se va fer era com una mena de [ininteligible]

P: Ah, si

R: N’hi havia [ininteligible]

P: Sí, si que és veritat

R: Sí, i quan el meu…

P2: Fa cinquanta-dis anys, no sé qui seria fa cinaquanta- dos anys

R: Sí. I el meu germà… (…) I tenia dos xiquetes que m’havia fet el meu home. I ell va dir: “En tant que ha fet ton pare per este poble i que una germana teua estiga aixina” I diu”: Pues no patiu, jo parlaré en l’hospital, en la jefa de laboratori i a vore si pot entrar allí i al menos [ininteligible]

P: I quin any seria quan entrares tu?

R: Ui, pues conta. Vaig estar allí trenta-sis anys i quinze que estic jubilà, conta

P2: cincuanta… són cincuanta- dos… pues l’any 57 o per ahí

R: Sí, una cosa aixina

P: Que entraria ella?

P2: Sí, a l’any 57 entraria

P2: Sí, tu ja tenies a Maria José i a Elena

R: Les dos

P2: [ininteligible]

R: La menudeta tenia tretze mesos i la gran tenia tres anys. Se porten només dos anys

P2: [ininteligible]

P: has estat treballant al hospital tota la teua vida?

R: Trenta-sis o trenta set

P2: Elena tretze mesos…jo no havía nascut encara…

R: Elena tretze mesos

P2: jo no havía nascut encara…

R: Tu no havies nascut

P2: Pues seria final dels 50 i sóc del 61

R: No, no, no

P2: I em duc tres anys en Elena pues… sí, l’any 58, 59. Pues així ens van [ininteligible]

R: La qüestió que doña Pilar Gil que es la farmacèutica de l’hospital, va dir: “Pues que vinga. A ver, le enseñaremos lo que no sepa hacer y estará aquí de auxiliar”. I sempre es va portar, ella es de dreta però es va portar sempre molt bé en mi perquè sempre me contava que mon pare sempre deien: “Mira, el presidente té gemeletes”. Perquè ella era molt més major i se’n recordava de mon pare. Ella es de dreta, eh? La qüestió que me van posar al… al… al laboratori però quan va tornar Pepe, Ramiro va fer que es [ininteligible] des d’allà…

P: Pepe qui era? (…)

R: Era ajudant de laboratori. Pa que no es quedara sense faena el va fer firmar un paper i el van entregar a la Diputació i, quan va tornar el tenia

P2: Com una excedència

R: El puesto ja estava com si fóra puesto d’ell

P2: Era com una exedència

R: I ahora [ininteligible], allò les xiquetes ja anant les dos a escola ja [ininteligible] i ja no tinc cap, cap

P: Volies seguint treballant

R: Volia seguir treballant. I entonses em van enviar a la farmàcia perquè doña Pilar, com era farmacèutica, portava el laboratori i farmàcia. Però allí, n’hi havia un tio molt animal, perquè no se pot parlar més que d’animal, sinò no ho diria, eh, que li dien Emilio i deia, li deia:” esta la trac jo de l’hospital”. Perquè jo no estava de plantilla

P: Sí, sí

R: El dia que no parlava contra els meus germans, deia que eren uns (…) En Valeriano, que ell no [ininteligible] que Ramiro era un inspector de Hacienda, també [ininteligible] que mon pare, [ininteligible] que mon pare havia sigut lo més roín del món. Això davant de dos monges que n’hi havia a la farmàcia. I un dia, tenien les xiquetes Maria José dotze anys i Elena deu, que se porten justet dos anys, les dos son de l’octubre, va i se posa a parlar contra les meues xiquetes. I jo li vaig dir que era un tio marrano, que volia dir parlant de dos criatures de deu i dotze anys. Que ell em va dir que anàven d’anar amb la cara tapà pel carrer, que destapà no podien anar. I li vaig dir i les monges: tu mut·. Ve [ininteligible] que eres jefe de l’hospital i me diu (…)Contra Emilio que le has dicho mil cosas”. “Por qué no le pregunta a él lo que me ha dicho él antes? Yo no permito que nadie maltrate a mis hijas, eh? Ni a Emilio, ni a usted ni a nadie” I ell em va dir: “Pues te la estás jugando porque él es… él es… él es funcionario y tú no” I vaig i li ho conte a don Manolo Barrera perquè a mi m’ha fet molt de bé eixe home, molt, dic Manuel me pasa això, me trauran i en el sueldo este que les xiquetes volen estudiar les dos, com han d’estudiar fora de casa perquè una és metge i l’altra té memòria a estudiat en Saragossa i l’altra a València. I me va dir:” Mira, tu a la farmàcia no tornes” a mi van… (…) [ininteligible] i vaig estar en ell [ininteligible]

P: Pues sí que te va fer molt de bé

R: Sí [ininteligible]

P: I este Emilio, quin Emilio era?

R: Un Emilio que era…

P: Emilio que més?

R: Espera que no me’n recorde ara com li dien però sí que tenia una germana que era professora de piano

P: Pero no saps a…

R: Era un tio molt brut

P: Pero no sabes el apellido? No ten’ recordes?

R: No me’n recorde

P: Si no saps el…

R: Mira, mira si era malo, mira si era malo que una vegà va caure sa mare i la van portar a l’hospital, la mare d’ell. I li diuen: “Emilio, isca que sa mare ha caigut i està fora” I ell li diu fort: “Pa que anaves? Pa que anaves per el carrer?” Que te pareix? Li dia sa mare [ininteligible]. I no el volia ningú en l’hospital ja havia renyit en una, en una meitat de practicants de la casa. I va Manolo: “Com conec a Emilio i te conec a tu…” (…) I estàvem. A mi m’ha… Don Manuel m’ha fet molt de bé

P: Entonses ja te vas quedar treballant de secretària, com administrativa ja [ininteligible]

R: Feia, feia tota la part de guardar les històries cliniques, passava en limpio tots els anàlisis, guardava les històries en estants i después feia les cartes pals que marxàven. I jo ahí he estat molt ben considerà. Tots els metges que estàven en don Manuel que era el director i jefe de medicina interna, a mi m’han tratat però de maravilla, no puc dir més que bé hasta que me vaig jubilar i me’n van fer una festa. Me’n van comprar un ram de flors i me’n van fer un sopar

P: Ai, com una companyera de treball

R: Bueno, però era lo que t’he dit que pa mi don Manuel, detrás de Ramiro, que Ramiro ha fet amuntó. Ramiro es que [ininteligible] sinò haguera sigut president de la Diputació no l’agueren agarrat… (…)

P: Diputació en aquell moment?

R: En los que estàven en aquell moment

P: Però perquè coneixia a Ramiro, al teu germà

R: El coneixien i van explicar-li el cas que mos passava

P: Vale, vale

R: I diu: “Si el teu pare haguera sigut qualsevol cosa, no me demanaries això. Tindrieu prou diners pa tirar tots avant”. Diu: “Ton pare va ser molt honrat i jo faré tot lo que podré.” A mí… jo en aquell home no vaig parlar mai, eh

P: [ininteligible] Ramiro

R: Sí

P: Ell [ininteligible] aixina

R: Sí

P: Qui feia eixes coses?

R: Tu dis-li-ho a ta mare

P: [ininteligible]

R: Tu dis-li a uno que siga més major que tu

P: Que?

R: I voràs com te diràn qui era aquell home

P2: Això si…

R: Que era parent de [ininteligible] i era fadrí

P: Home, els meus sogres sabràn… els meus sogres se’n recordaràn

R: Ahí baix on ara és el museo

P: Sí, que?

R: Ho va arreglar ell tambñe pa els xiquets

P: Bueno, si això era l’any 56, 57 (…) ho preguntaré qui era[ininteligible]

R: Dime tu si no tic que estar agraïda

P: Claro, tens on anar, normal que estigues agraïda. Te va donar el treball, te podien haver enviat a casa perfectament

R: Es que, es que el donar-te treball es donar-te vida

P: Es donar-te vida perquè sinò [ininteligible]

R: Jo ahi, en vint anys que he estat en ell i antes de estar en ell, quan estava al laboratori me va dir: “Tu en lo que ací te donen tu i les xiquetes podeu passar.” Dic: “ molt justet però passem.” Dic: “perquè lo que m’envia Pepe el guarde” perquè ell tenia diners

P: Però Pepe ahi no estava a… bueno

R: A Alemania

P: Però després va tornar

R: Claro, cuatre anys va tornar

P: Ah

R: Per això te dic que quan va tornar…

P: Sí, per això

R: Em vaig tindre que anar del laboratori…

P: Sí, si, no, no que ha quedat tot clar

R: I me’n vaig tornar a la farmàcia

P: sí que te va passar aixòi después te va posar de secretaria

R: I me va dir don Manuel: “ Tant que te vol doña Pilar, si que te l’han feta bona. Dic “doña Pìlar i les monges” que no m’havia fet mai ninguna… (…) Eso no es [ininteligible], eh. I, vaig estar amb ell vint anys però de maravilla. En tots els..

P: T’has jubilat, tu eras funcionaria de la Diputació?

R: Ara sí

P: Com jo també

R: Ja te diré. Tu també eres funcionaria?

P: De la Diputació

R: en ca ho eres?

P: Jo sóc funcionaria de la Diputació

R: I on estàs?

P: En el col·legi Penyeta Roja

R: Pues mira… mira si s’han portat en mi que no puc dir més que bé, més que bé. I el dia que es va morir la dona de…

P: [ininteligible] que la Diputació és corrupta, eh?

R: que s’ha, escolta

P: Oh, oh

R: que s’ha mort, que s’ha mort la dona de Ramiro ara fa tres setmanes, el meu germà major [ininteligible]

P: Ja

R: I vam trobar a Don Manuel al enterro que es amic de Ramiro, don Manuel Barrera i són de la mateixa edat

P: Però tu saps que el teu germà Ramiro no està molt per…

R: Ja ho sé…

P: Però totes estes coses ho saps, no?

R: Però si a mi me va dir que no anava…

P: Perquè…

R: Me va dir, me va dir que no… (…)Que ell no ha [ininteligible]

P: Ah, que tu ho saps

R: Sí, jo sí. Però ja voràs, mos van trobar al enterro Maria José que és la meua gran diu: “Mamà, mira que ahí està don Manuel, anem a saludar-lo” I vam anar.

P: Ja serà molt gran

R: Ui, però està més pito que un ocho

P2: No, però està prou bé este home

[ininteligible]

R: Dos anys menos que jo, ell se va jubilar…

P: Manuel Barrerda

P2: No, Barrera

R: Barrera, Barrera

P: Ah, Barrera o Barreda

R: Barrera, Barrera

P2: Barrera

R: Con erre

P: Ah, con erre, Barrera

R: Que està casat amb una de Burriana que son pare era també metge i li dien Peset.

P: Ah, sí

R: El doctor Peset

P: Si

R: [ininteligible] Peset

P: No Peset [ininteligible] eixe era metge però eixe està en mans dels represaliats. Peset

R: Bueno

P: Algú de la família

P2: Que el van matar crec, no?

P: Sí , si perquè lo que passa que havía un psquiatra, un psquiatra…

R: Sí Un psiaquiatra. Uno que era… uno que era… un aixó… arquitecto que ja s’ha mort…

P: Jo, el psiquiatra jo el conec perquè festejava, bueno, se va casar… (…) Perquè era aixina ligón

R: Sí

P: I entonses va resultar que eixe es de eixa familia jo el vaig [ininteligible] nugar, nugar…

R: I a la Dolorcitas [ininteligible]

P: No els conec, eh. Només coneixia [ininteligible]

R: Don Manuel té dos…

P: Que era un poquet més gran que jo i el coneixia de…

R: Don Manuel seva jubilar…

P: De la joventut

R: Dos anys antes que jo perquè és dos anys més major. I li va dir al que va entrar de director: “Sólo te pido una cosa” aixó m’ho ha contat a mi l’altre director, diu:”Joaquina [ininteligible] el dia que se jubiló: “ No me quites a Joaquina de aquí hasta que se jubile dentro de dos años porque le daríamos un disgusto muy gordo con lo bien que ha estado aquí tantos años. I me se va portar el doCtor [ininteligible] Maronilla

P: Ah, sí

R: Así que menos Emilio que m’haguera matat, m’haguera matat si haguera pogut

P: Això ja no ho gravaré ara (….)

R: Mira, el dia que van enterrar a mon pare, el carrer Saragossa, el carrer Colón i la plaça del Ribalta, jo no havia vist mai en la vida tanta gent, però moltíssima, molstís… I això t’ho poden dir els vells de Castelló que conegues, però molts. De corones, quan mon van anar acabant ja la guerra, encara teniem la casa, que entonses les corones es feien totes de palla, casi no les feien de flors [ininteligible], teniem una habitació plena de corones encara. I aixó que li posàvem una cada dos setmanes, cada tres setmanes. I va ser un enterro multitudinari i después mos van anar tots detrás del fèretro i dels camions amb les corones cap a Morella i (…) Al pare

P: Sí

R: i va passar tot el poble, tot el poble [ininteligible]. Entonses el volíen tots

P: Entonses això acî a Castelló

R: No, a Castelló i a Morella

P: No, però quan el van posar en la sede d’Esquerra Republicana?

R: Ací baix

P: A Castelló

R: I a Morella també, al casino republicà

P: Ah.

R: Li van tornar a fer tots la…

P: En tots els honors

R: Sí

P: I el van enterrar allí a Morella?

R: El van enterrar a Morella

P: I està ahí en Morella enterrat?

R: Està en Morella però eixa tumba la van profanar, saps?

P2: Sí, si

R: I al meu germà Ramiro li va dir u o altre però aixó no ho poses perquè…

P: No, ja sé que no voleu. No

R: Sí, no vull

P: Tranquil·la

R: No vull

P: No vol. Pos no

R: No vull renyir amb el meu germà, saps?

P: No. No, no. no té… està clar

R: [ininteligible] al fi i al cap el meu germà va fer de pare (…) Però, però no vull [ininteligible]

P: Molt bé, tranquil·la, no. això com no està. I que t’anava a dir, i de quan eres xicoteta, quan eres menuda, o sea, aixina de ton pare, eh… que…

R: Ui, estava més a Castelló que a Morella i me’n recorde que anàven a vore’l quan estava a Morella, mo n’anaven después de dinar al mercat xino. Pues a lo millor mos agarrven de ma mare i mo n’aàven al casino a vore’l. Però coses de crios, tindria jo cuatre o cinc anys. Tu m’entens?

P: Sí

R: I después ja a última hora jo estava del tot a Castelló. Pujava a vore- mos i prou. Però ma mare amb mosatros estàvem a Morella. Ma mare no va baixar mai a viure a Castelló, sempre vam estar a la casa del carrer de les Calçades, Eh? Perquè…

P: I de la seua idea de política i de tot aixó, vosatros sabieu algo?

R: Claro [ininteligible] mira, el meu germà Ramiro (…) No sé si es va apuntar ell o el va apuntar el pare però eren tots d’Esquerra a casa. Entens?

P: I del pensament del vostre pare vos agradava la seua forma de parlar…?

R: Que si. Mon pare parlava molt bé. Mon pare no li calia, no li calia a cap mitin portar cap paper , s’ho sabia tot lo que volia dir. I ell anava pels tots els pobles quan n’hi havien eleccions, per tots encara que fora un poble xicotet. I el volien molt la gent… la gent pobra el volia molt, m’entens?

P: Sí

R: Molt, molt, i ara pregunta-me lo que vulgues més. El enterro va ser gran, me’n recorde com si fos ara l’enterro

P: Te’n recordes d’ell?

R: Ja te dic que jo de moment…

P: I del patiment… del patiment quan vau tornar a…(…)

R: No se pot dir que no ho fan. De una tortilla de un ou sopar el cuatre. Ho entens? De no tindre res, res

P: De què vivieu?

R: Dels jerseis que feia ma mare pa la gent

P: De… la teua germana i tu també treballaveu… també?

R: També, mira, si mos donàven dos [ininteligible] servilleta bordadeta. Nosaltres hem bordat sempre

P: Aixó et deia, ereu molt treballadores de bordar a l’escola

R: Ui, i encara borde, jo. En ca faig toalles i en ca… ara quan me van operar vaig fer cuatre toalles pals cuatre metges que…

P: Uis

R: Per al de Roses aquell que me va fer [ininteligible], per al anestesiste que ara vindrà a les onze a fer-me la visita, perquè el va acompanyar un metge Morellà (…) Que me van operar de… de… de pedres a la vesícula. Dos cuadros tan gran como eixos, saps?

P: Que tremenda

R: Sí, doncs sí, que jo treballadora sóc molt. En ca treballe, mira. Faig mantels

P: Sí, fas… Sí, si mira les puntilles com ma mare i m’auela, igual

R: Faig mantels, faig… faig… faig de tot

P: Perquè ahi anàveu… anàveu a l’escola?

R: Anàvem a l’escola i si mos havíen de comprar una llibreta, la mare no tenia diners pa donar-mos pa comprar una llibreta. Pus sí, si fèiem una servilleta o feiem un camino… un… un… un… un cubrebandejas que deiem entonses

P: Sí,

R: Lo que mos donàven podien gastar pa… pa anar a escola

P: però

R: [ininteligible] anàven escola

P: I las labors que feu no feu exposicions?

R: Bueno…(…) [ininteligible] con que mira si van ser coses, eh?

P: Sí, sí

R: O siga que, i Carmen a cada de una modista, vol dir que jo feia algo però el que més ha treballat a ma casa, Marcos.

P: Ha sigut Marcos

R: Això ja pots posar-ho a on vulgues

P: No, mira, ací jo tinc… jo tinc…

R: Perquè l’únic que portava una miqueta de jornal a casa…

P: Era Marcos

R: Era Marcos, saps? Después Ramiro, quan va ser inspector de Hacienda la mare sí que li ha ajudat hasta que es va morir. Li donava tots els mesos cent duros, cinc-centes pessetes

P: Pues eso, en els altres testimonis no…

R: Pues sí

P: No eixia, te’n recordes?

R: Ho pots dir de [ininteligible]…

P: No, no cal dir-ho tampoc pero que bueno, que [ininteligible] coses

R: No, però jo tinc un [ininteligible] que ell quan ha guanyat, i quan nosatros mos van casar me van donar mil duros i a Carmen [ininteligible], sents?

P: El teu germà?

R: I a Marcos també li… (…)

P: Marcos es aixina, Marcos es aixina

R: Marcos es igual que mon pare, igual, que donaria tot lo que té si li ho demanes i se quedaria ell sense res. Ha sigut tota la vida. I el que menos se pareix a mon pare, Ramiro.

P: El que menos se pareix. I una cosa també que volia preguntar-te, tu te’n recordes de si ton pare tenia amistat en Azaña?

R: Molta i en Largo Caballero. I en… en… en Marcelino…

P: Domingo

R: Domingo

P: Però això ho saps perquè te ho han contat?

R: Ho sé perquè m’ho han contat i ho sé perquè sent mosatros xicotetes no sé quin dels tres se va posar mal i va pujar a Morella i anava, el pare li va deixar la clau de on està el depòsit de aigüa dalt, dalt

P: Sí, sí

R: I aquell home anava passejant per allí dalt perquè l’alcalde li havia donat la clau que allò estava tancat (…)Uno dels tres

P: Ah, o Largo Caballero, o Marcelino Domingo

R: A mi me pareix que era Marcelino Domingo

P: O sea, que tu saps…

R: Perquè me llama més que he vist a Marcelino Domingo que al demés no els he vist. M’entens?

P2: D’ell si que n’hi ha alguna foto en Morella

P: De qui?

P2: De Marcelino Domingo

P: De Marcelino Domingo. No, per això t’ho he preguntat perquè per ací, Marcos, el teu germà ho va dir això

R: Sí

P: Ho va dir, ho va dir

R: Ell tenia dos anys i mig més que nosatros però jo me’n recorde bé de tot, saps?

P: I te’n recordes de que també havia un hombre, un home que dien que de molta confiança de ton pare que era un home que era mestre de Vallibona?

R: Sí

P: A vore

R: Sí, de Vallibona que después estava al poble que ara està Maria José de metge, Alcalà de Xivert

P: Alcalà de Xivert

R: I después se’n va anar a la guerra i el van matar. El van matar a Teruel i mon pare

P: Ah, va ser a Teruel

R: I mon pare va anar a Teruel… (…)

P: Recordes com li dien a eixe home de nom?

R: Pues xiqueta, sí que me’n recordava

P: Però [ininteligible]

R: Però hui no me ix el nom

P: No es moleste, no [ininteligible] coses aixina

R: Si jo tinguera ahi un… espera’t, espera’t

P: No tropesses, està ahí la caixa

R: [ininteligible]

P: Home, es que eixes són les preguntes [ininteligible] els meus companys que les [ininteligible] d’estirar i nugar tot això i dic: “Vaig a mirar un poquet”. Jo sóc més de les històries de vida, saps? Jo m’apassione més per sentir parlar a la gent encara que després, saps? No sé

R: Mira

P: Mira, mira, mira

R: [ininteligible]

P: Sí

R: [ininteligible] el pare

P: A mi és perquè, per si… espera

R: Ho miro per si ix el nom…

P: Per si ix el nom del mestre de Villabona. Es que es de la Vallibona. Es que este home… Vallibona, Vallibona no Villabona (…)

P2: Que quan ja estava molt mal, molt mal, els últims dies estàveu a casa amb un amic d’ell, de la familia

R: Jo a casa de a quin amic? No me’n recorde però que es va morir l’auelo i que Lourdes…

P2: Estàveu a casa d’un senyor que [ininteligible+….

R: Lourdes i Roberto. Lourdes la neboda especial de mon pare i Roberto va baixar al juez a casar-mos a ca la tia Dolores perquè l’auelo estava morint-se. I se va morir l’auelo un any antes que el pare

P: I a on el van portar a ton pare quan estava malalt? A quin hospital el van portar?

R: Primer al de Castelló i d’ací se’l van endur al de València perquè el volia operar el.. el metge d’ací que també ens va operar a nosatres dos la gola

P: Com li dien?

R: Espera que ja s’ha mort peró en ca [ininteligible] a l’hospital

P: De la gola? Però a mi em vau dir que Peinado no era

R: Don Manuel Agut

P: Don Manuel Agut?

R: Don Manuel Agut (…)

P: Castelló, segons elles es a València i el volia operar Manuel Agut

R: I a València se va morir. Açò es la carta de Ximo

P2: Sí, si

P: Ah, perdona. I es va morir a València ton pare?

P2: No

R: Sí però el van portar

P2: No, es va morir ací

R: Es va morir ací però el van portar a València a vore si le podien operar

P: Ah, i el van tornar

R: El van tornar

P: I Al final no el van operar?

R: no

P2: El certificat de defunció és de l’Hospital Provincial que és el que

P: És veritat, és veritat

P2: Si te’n recordes [ininteligible]

R: El va operar

P2: que… que qui notifica la mort és un fincionari de l’hospital

P: Sí, me recorde que això ho vam comentar, sí

P2: No és ningú de la familia, diguem-ne es un funcionari de l’hospital

R: Escolta’m

P: No, això t’ho preguntava per aixó perquè com ta mare tenia una co… no sabia molt bé

R: I… i… i… mira, al pare el primer que li van prohibir quan va anar al metge que li feia mal la gola…

P: Que parlara tant

R: Que parlara. I resulta que això no ho va conseguir ningú perquè ja (…) Jo només me’n recorde que fèrem les coses per escrit els últims dies que el vaig vore viu però, saps?

P: Si trobares algo del mestre de la Vallibona ja m’ho diries

R: És que jo ho vaig llegir… t’ho vaig llegit ara

P: A mi

R: [ininteligible]

P: Ho has llegit en algún puesto però vete a saber on

P2: Jo t’ho dic perquè a la mamá sí que recorda wue quan vos van dir que… estàveu a casa de un mestre amic del abuelo…

R: Bueno, pero li dien don Javier i era de Morella ell… ell és de Ortells…

P2: Ahh, veus, veus lo que ma mare diu estava a casa de don Javier a Ortells

R: Si perquè…

P2: Mestre que vos van dir: “prepareu-vos que baixeu a Castelló que el pare està…

R: Sí

P: Que el vostre pare està molt mal” i segur que ja s’havia mort com vos va dir ell de baixar

R: Ja s’havia mort

P2: I que baixàveu en el cotxe, que van anar a buscar-vos i no sé què i segur que l’abuela ja estava allí

R: Van anar a buscar-mos. Van anar a vore al pare tots

P2: I la abuela ja estava aquí, no?

R: L’auela, l’auela (…)

P2: Estava molt malament per això estàven en casa d’un amic…

R: Sí, la qüestió…

P2: Això es lo que contava ma mare de… de a casa del mestre d’Ortells i tal

R: Però de [ininteligible] que jo me’n recorde com si ara me’l tragueres per la tele

P2: I quan marxeu de Morella, quan marxeu de Morella feu una parada a Xert, veritart?

R: Al Xert, que vam baixar amb don Javie, el mestre, però no el mestre que tu dius, el mestre que tu dius

P2: El d’Ortells?

R: I… i… i… però don Javier deguere dir: “ A on me’n vaig jo amb esta dona, el quatre xiquets? Ja faig prou que me’n vaig en la meua dona i la meua xiqueta .” I al… al… al.. al arribar a Xert, ens va deixar a cada una en un amic del pare i ell va seguir avant. Saps? Ma mare va arribar ací a Castelló ella soleta amb les quatre xiquetes

P: soletes

R: I después, a València també. Mos van recuperar soletes les quatre xiquets i ma mare. Allí vam passar fam però no tanta però, al tornar a Morella (….)

R: En valència en ca mos donàven la gent de Quart de Poblet o [ininteligible] o fesols o algo [ininteligible]

P: O creïlles havien en València? Creïlles havien?e

R: Eh?

P: Creïlles

R: I creïlles

P: Que n’havien…

R: Però a Morella que poqueta gent mos va donar a menjar, filla

P: Tenien més por i era la gent del poble i [ininteligible]

R: [ininteligible] escola, si volies parlar algo que no havia fet un altre xiquet te dien: “Rojilla, Rojilla”. I la mestra no sabia que fer. Si dir-li algo a nosaltres o dir-li algo a [ininteligible]

P: Ja, no sabia que fer

R: Eh? Bueno, pues jo amb els mestres, com sempre hem sigut estudiosos mos volien molt. Mos agradava bordar, mos agradava dibuixar, mos agradava… m’entens? Hem sigut xiquetes aplicaes

P: Això deia la teua germana també, això

R: Jo me pareix… jo, hasta que s’ha mort donya Jovita (…) Era com si fora…

P: Sí, si

R: I mon pare jo m’en recorde, pues claro, com estava poc, quan estava mos feia molt de cas. Es que estava molt poc a casa

P: Bueno però [ininteligible] faena. Te vaig a fer una pregunta, quan te estava parlant d’este mestre de Vallibona, ací jo també tinc de un hombre, fill adoptiu d’un veí que va estar preso en Castelló i València. Que este home contava que els maquis subien en un camió…

R: Àlvaro…

P: A carregar peix…

R: Álvaro. Eixe li dien Álvaro

P: Àlvaro

R: un veí [ininteligible]

P1: Que contaba que a su padre lo habían fusilado y nunca lo pudieron encontrar. A su mujer le trajeron un trozo de ropa. Te suena això o no? A vore, es que són coses que conten aixina que se queden despenjaes…

R: Es que el que van fusilar i no el van poder trobar es el.. es el..(…)

P: Referirà al mateix o serà un altre

R: No ho sé

P: Lola, a la dona que li… le… Lola li dien a la dona del que van matar. No sabem… no sabem…

R: No, no

P: No sabem de qui parla, aixó no he sagut mai de qui parla

R: Jo no ho sé…

P2: Aixó qui? el…

P: Això ho contava Marcos

P2: Ho contava Marcos

P: Parlava del mestre de Vallibona i luedo parlava d’eso, que diu…

R: Mestre de Vallibona

P: Que una Lola que… igual es la del Dido

P2: No ho sé

P: Per`la del Dido no li dien Lola. Al fill que viu a Manresa li diuen Domingo, no?

P2: A Cornellà, Domingo, sí

P: Cornellà. I a… a la… i al Dido i la Dida com li dien de nom?

R: Al fill de la Dida, Domingo.

P: I a la Dida com li dien?

R: María

P: I al Dido, al home de la Dida?

R: Al Dido que no li dirien…? al Dido no me’n recorde

P: Ja, però si li dien María ja no és Lola

P2: Domingo Rot

P: Ara, que vete a saber perquè a lo millor això és que el teu tio també se… se confonia i va dir Lola com… (…)

R: [ininteligible]

P2: Peris el del mas d’en Peris

R: Peris el del mas d’en Peris

P: Peris el del mas d’en Peris

R: El germà…

P: Que seria el… el… el Dido

R: El Dido

P: El Dido que deien. I la Dida, María

R: I no l’han tornar a trobar mai. Al Dido no l’han trobat

P: Es del desapareguts

P2: Sí

P: O sea, que ese senyor

R: [ininteligible]

P: El…

R: Sabem que el van matar a una cuneta però no…

P: Eixe es desaparegut, se diu José Da…

P2: Peris

R: Peris

P: José Peris

R: El del mas d’en Peris

P: José Peris. Eixe estava en el llistat de desapareguts que van enviar a Garzón. Imagine que estarà està també contabilitzat, no?

P2: Sí, supose que sí

P: Supose que sí, però… a vegaes. Bueno, pues no sé, de moment ja… jo que sé, ya…

R: Bueno, pues jo m’ho faré

P: Jo, si te volem fer alguna pregunta més

R: Sí

P: Ja s’ho direm a Jordi. Si quan Luis el cmpnay me diu: “lI has preguntat aixó?” le dire: pues…

R: Jo… pues Jordi

P: Que s’ho pregunte, jo me tenia que haver [ininteligible]

P2: Jo, la setmana que ve o l’altra [ininteligible]

R: Del mestre… el mestre este que era tan amic del pare… (…)i quan… pero aixó ho trai ell

P: Però no saps… no saps… no saps a on?

R: No sé on he llegit

P: Bueno, si ho recordes

R: Es que jo he llegit la [ininteligible] me la va enviar una xica de Morella

P: Si

R: En la meua germana… en la meua filla Maria José

P:Si

R: Quan la he vista [ininteligible] a sa mare que està molt bé, eh? Son pare ja ha faltat

P2: Si

R: Si, i només [ininteligible]

P2: Pues les dos [ininteligible] estes

R: I jo sé que fa temporaes he llegit d’eixe home que estava al poble que està Maria José, i ho he llegit esta temporà [ininteligible]

P2: I en estos papers no crec que siguen [ininteligible]

R: Si vols llegir altra temporà pues [ininteligible]

P: El poble de Maria José es Alcalà

R: Claro

P2: Però es que després de Vallibona va estar de mestre en Alcalà

P: Després va estar de mestre en Alcalà

R: Va estar de mestra en Alcalà

P: Ah

R: I va eixir una comisió a Alcalà i mon pare i tots es van anar a arreplegar. (…)Era català. No? [ininteligible]

P: I… bueno, encara que fora català eixe home, a lo millor tampoc sabem si està contabilitzat en els afussellats

P2: No sé., no sé. No tinc ni idea, es que no sé ni com es diu ni res. No sé

P: Clar, això seria la part d’investigar eixe home qui era perquè el llistat d’afussellats igual no està inclós o no ho sé

R: Que jo sé…

P: Perquè feien llistat

R: Que jo sé que ho he llegit después d’anar a Morella

P: Ja, ja. Si te ve al… si ho trobes ja el trobaràs. No te preocupes

R: Tot el que he llegit m’ha paregur interessant [ininteligible] sents?

P: Bueno, ara pararem perquè ja si que s’habrà fet ja… ja s’ha fet tard

R: [ininteligible] que tens que fer el dinar

P: Jo crec que sí

P2: [ininteligible] totes les piles al seu puesto

R: No, no

P2: Si que te les has tornat

R: No, enduc les que llevaba [ininteligible]

P2: Ja, però que te vull di que pa no liar-te

P: Sí, i a més jo ací, ací ho he gravat tot. Espere que m’haja funcionat tot bé