T- Del barco, que el van tirar a l’estació. A l’atac que va haver a l’estació allí van tirar un projectil a la farmàcia i ahí al carrer… a una li va tombar la bola de la teulà.

M- Va ser el primer de Castelló. Mon pare de dins de la casa i travessa el carrer i encara mos va vore…Ells són cunyats, que per això li he dit de vindre ací. Ell és el germà menut de mon pare. Se portaven un any, perdó, dos anys justets, de l’agost els dos. Dos i ma mare és del dia de Sant Pere. Entre mig. Mon pare i mon tio se portaven dos anys…Ací, més morts que han hagut en este carrer, a este trosset…Encara han tallat fa uns dies la palmera que estae en mig ahí de la porta…de la metralla, ara l’han tallà eixa palmera, però estae al pàs de…si passeu la voreu. Bueno, ara les tallen totes aixina. Pues eixa estae mitja de les bombes.

T- Un poquet més cap allà, anaen reventant i eixa se va quedar ahí…però se va aguantar.

E- N’hi ha una dona que la…que la vam entrevistar i que en el llibre està la seua història, que li deien Maria Lidón Ramos Falcó, vos enrecordeu? Ahí, ahí davant. Havie una carniceria…

M- La carniceria és la del carrer ample, la del costat…Les Flautes me pareix que se diu.

E- I aquí Anna Torrella que era molt amiga meua.

M- Viu a la finca esta d’ací.

E- A on viu ara, no sé, però…

R3- La carniceria és….la que anae la tia Pepa.

M- Xe, Maria la Flauta…

E- Te dic jo perquè va…va morir la mare i la filla. Paquita “la Pilla” i la mare. En eixe bombardeig.

M- I en después, en front, dos més, dos germanes. En front, dos més.

E- Com els deien? Te’n recordes?

M- No me’n recorde, no. He peleat pa vore si m’enrecorde i no. Que és per on viu Pepito el de Florencio. A la finca…ahí estave…i no sé si ere bordaora…i jo també ere menuda i no puc. El bomberdeo…i n’han mort set o vuit. En después al carrer Sanhauja ahí també hi ha dos espalleres, les dos…eh?

E– I una xiqueta, que me conten que li deien “la Cauca”. Això te sone?

M-Una xiqueta?

E- Una xiqueta que li deien “la Cauca”, que també conte una persona que l’havien decapitat. I aquell que se va morir a la porta del refugi? Això qui va ser?

R3- A ma mare…a ma abuela, a sa mare

M- Temps después va ser que va morir també el de la…la de…al costat de…

T- En el bombardeo del barco que va haver ahí va morir “la Plauca”, que ere la carnicera, que eren dos, van morir les dos d’ací de Carles Moreno, “les Palleres”, va morir el home i la dona de…i entonces, quan va anar allí el xiquet, que el xiquet era gran i…i la uela.

R3- Familia vostra.

T- De m’auelo, el home i m’auelo cosins germans. I uns que vivien al costat de lo que ere la peluqueria. I al eixir de casa la va agarrar i no es va menejar. I l’home agarra el xiquet, que tenie uns tres anyets, conforme estan caent, agarra la manta i se l’emporte.

M-És que el mal va fer ací, Tomàs, perquè quan tocae la sirena ja estaen tirant les bombes.

T- Que eixa nit el tio Alegre li diu a mon pare:<<Ahí al carrer de l’escola hi ha tres camions cargats de bidons>>. Ells se van ocultar. I va ser tot el bombardeig ahí.

E- A l’any següent…

M- Si. No va ser el primer, no. Ell portae el xiquet…

E- I els refugis, on estaven? Ací no n’hi havie un, de porta?

T- Si.

E- Ací? A la casa del costat d’ací, ere una boca?

T- No, el refugi estae al mig del jardí. Que anava per baix terra. I eixia a la punta del carrer Sant Fèlix. Una porta aquí i l’altra allí. Les dos. I aquell, com estae dalt, se tiren dins de casa en el xiquet…

M- Ja havien caigut. Ja l’havien mort. A una sogra. I entonces agarre el xiquet: «Entra tu al refugio, ara entraré. Apartaré a l’auela…»

T- I a buscar l‘auela, perquè ahí hi havien vàries. I ve i me diu: «Nyàs Tomàs, agafa el xiquet». A ma mare. I ma mare…i jo agarre el xiquet i conforme tinc el xiquet…I jo el trac i me pixae, perquè no….el xiquet…mon anaem…jo que anae i al costat me feien: «Pobret». Son pare me diu: «Tomasito…», a mí, diu «…dona’m el xiquet que jo porte els macuts i tal i jo el duc a d’ell». I no fa més que tapar amb la manteta, que tenia la cara tallà per ahí, que si no haguere tingut la manteta li haguera caigut…no més li quedaen a tiraetes. I se l’emporten d’ahí, el xiquet en un bracet ací al camió per a… i se’n va morir desangrat.

M- I Carmen “la Rulla” també va fer com això. El xiquet també el van ferir, el van portar a…i s’en va morir.

E- Però diuen que, al refugi, va haver un problema que no podia entrar la gent…

M- Estaen tot aboquinats. N’hi havie tapó pa entrar. Jo vaig fugir al cotxe i ens vam anar a l’alqueria i vam estar que no vaig tornar. Però quan vaig vindre vaig entrar al refugio, ací al costat de…quan ja teniem eixe, ací és quan el van fer tot el parc.

T- Que el van fer el veïnat, però aquell era de l’Ajuntament. Aquell era de l’Ajuntament i este el va fer el veïnat.

E- Si, en la platja era municipal.

T- El d’ací van fer este refugio i anaem, diguem, per baix l’acera i des de ahí fins allà hi havien tres boques. I també se va fer un per on està el carrer…i estan cavant dins i al final van buscar i és que se van enganyar, en lloc de agarrar el carrer aixina, ho van fer així, però ahí se van arrimar massa i van anar a parar a dos refugios. I quan estaen fent eixe refugio, la terra van tirar a muntó fora. Se van quedar allí dos o tres carros i un parell de camions de terra i quan van entrar els nacionals…ahí n’hi ha algú amagat. Estae la terra esperant als fascistes, que aquí havien els rojos i a estos els deien fascistes. Estos eren fascistes. I uno que tenie quatre..que li deien Querol, eixe home tenie dos cavalls grans i se’ls va trobar dins de casa i d’ací del refugio, per les taulaes, de taulà a terrat, saltaen...i ahí als Carmelos, ahí hi havia una palmera molt alta. I un moro, de poc se va salvar dalt de la palmera i de dalt mirae tot el carrer de Usinos que van pegar el primer tir. De ahí tot dominae. I estos amagant-se i tot ple de terra. I el xic estae darrere de la porta i son pare detràs de la porta. Que estaen ahí l’home major i ell, els dos junts i deie: «Vicent, m’en vaig cap a fora». I en eixe moment entraen al refugio i no entraen dins, no més havien dos cavalls. Saltaen al piso de la partera…Ja va entrar dins de casa i el…ahí en terra. I al que va sentir baix, obri la porta i…i el senyor que estae tirat a terra, aquell li va…un colp. Que si en ves de tirar-la al balcó la tire a la porta, se minge la porta. La va tirar al balcó, pero ell va tirar al portal de casa…mort. I este se va vindre aquí davant i li diu: «Pepe, i ton pare?» I diu: «Mon pare està allí…tot li anirà bé». «Però a mon pare l’han gitat en un matalap al comedor. Mon pare està mort».

M-Eixe va eixir, per les teulades…i ell, pobre home, en cap moment s’en va anar per la porta, tancada perquè ere tres carrers més cap allà.

R3- Encara està la casa a…bueno...la casa no…són a tres cases d’ací, d’ací a allà, tres.

E- Quan entraen tropes, quan entraen tropes…Si, perquè és quan els moros, ha dit.

T- Quan entraen, i en después, quan van entrar, ací a….com qui diu, pa entrar els fascistes. Per tot el carrer, per tot el carrer, tots que…corria gent de la Magdalena. Els fascistes, quan van entrar en Castelló se degueren llevar lo menos un quilòmetro o mig quilòmetro, els  rojos fugitn i encara van tirar una canonà, un morter de ahí del carrer…del convent que hi havie allí. Ahí va aplegar una canonà de morter i en casa estava jo…

E- Entonces, estava jo pensant…

R3- Ja te la vaig ensenyar jo, un dia. T’enrecordes que està el forat ací a la paret?

M- Ací dins de casa no se note, però…

E- No,no, que, estave pensat jo. Que…que…vosté s’en va anar a l’alqueria, el que vosté va viure va ser el primer bombardeig. I vosté quan l’any trenta-vuit i al final de la guerra van estar bombardejant, açò vosté no estave?

M- Nooo. Allò…

R3- Un any vas estar.

M- Jo vaig estar un any sense vindre a casa. Jo tenie nou anyets.

E- I després vas tornar.

M- Me’n recorde que, en después estaem a l’alqueria detràs de Lledó, entonces vam vindre…mon pare venie del poble de portar coses a l’alqueria i…i…i ú li diu: «A on va vosté? Va cara al front». Diu: «No, que estem a l’alqueria ahí propet». I en sent…per la nit mos aparèixen per la alqueria i estavem asentats al…al pedrís quan entre un moro i…menjant-se un repom que donae por de verd que ere...i entonces, mosatros teniem unes negretes en…en far…en…en la arena, dins d’un cosi…i al que li cap la taronja…i…i…no volien. Fan mala cara i…normalment…no me la van agarrar.

T- Tenien por de que portare veneno.

M-Perquè s’en posae, però…mon pare encara va fer una altra cosa…que va vindre del poble, va baixar en mi i se li ocorrix posar-li un got i donar-li’l…

R3- I no…no…

M-I l’altre, tampoc. Eren tres moros i un regular…i un regular. Però mon pare va ser…que fa aixina, tres rondes, mon pare s’el beu i: «Ueeehuehueuh», com parlen ells. Entonces va crusar la…la marraixeta ahí damunt de la taula i si que s’el van beure, per por a que li’ls feren mal. I entonces, la taronja,no sabien menjar-se-la. I pille un gavinet i claro...i la pele rodant, rodant. Entonces, van dir: «Uuuuhuero». I entonces la van agarrar i se la van menjar els tres. I el regular no. El regular estae...mon pare portae…no més tenie...portae xaleco i portae el bolsillet i se veie la cadena del relonge. El altre li fa…el regló de un bar es va plenar…entonces, li obri la porta del corral de l’aca i se van alçar i tots drets i el regular els va fer: «Quietos». I no…i…i vam estar quiets. I no res, van dir. Ah, teniem una Maria Luisa que estae...i herbasana que ere aixina d’alta. Uuui! Se van fer locos en d’això. Sense dir-mos res se posen ahí a fer…i mon pare li diu: «Trau la corbella, Maria». I jo li vaig traure la corbella i ells… no sé…no….ells no varen…

R2- Son pare confiae molt en els fills.

M- No, és que els meus germans estaen a la guerra. I jo estae...els tres estàvem…

T- Però com ton pare no tenie filles, pos el…anae para tu…

M- A l’aca, no…si no una millor…A mi me ficaen eixa cadireta cerca...damunt de la cadireta i al collidor tirae...ell, tiraem les dents i s’aguantae la punta del culleró pa…pa nyigar-lo. Entonces jo ja li ajudae a…en les dos mans ja li ajudae a lo que era…en fí…una història…

E- No, però està molt interessant.

E2- Entonces, anaven a l’escola d’ací?

E- A quina escola vau anar?

T- Ahí a la Flor del Jardí. Al Jardí li deiem.

R3- Entonces com se deie?

T- El Jardí.

E- Era la que jo he arribat a coneixer? La que tenie aquell pati enmig i…ere…igual.

T- Igual, igual.

E- Rovira deie que funcionava l’escola.

E2- I el bombardeig segon…va…ací diuen que va matar xiquets…a xiquets perquè l’escola funcionava en xiquets durant la guerra.

E- Quan parles del bombardeig, segon, a quin te refereixes?

E- El que al refugi n’hi ha, ahí, un colapso ahí al refugi.

E- Perquè ella no més ha viscut el primer bonbardeig. Vosté si…si que va…

T- Que va passar a eixes hores i els xiquet que…

E- Eixe quan va ser?

T- Això va ser en el segon bombardeig. El primer va ser el de marzo i el segon va ser de…

R3- La escola estava oberta, entonces, hi havia escola?

R2- No. Ja no hi havia ningú treballant. Lo que havia, una que havia al costat de la escola i havien tres camions carregats de bidons…ocupats, perquè això ja…s’amagaen en ells…contra un tanc no podia amagar-se ningú…I ells van posar tres camions ahí…volien tirar pa’l hospital i els camions vos lliuraran.

E- Això és lo que explicaves abans.

T- I este senyor del costat, que el coneixie mon pare i li va dir: «Tàfol, tu no…esta nit, que esta nit venen corregudes». I a les vuit de la nit ja tenien corregudes tots.

E- I este va ser el segon bombardeig…

T-El segon bombardeig.

E- El segon que va afectar al barri. No…clar, per això no em quadrave a mi.

M- Jo m’enrecorde d’això per lo que s’ha dit…van correr i…

T-I al cantonet mateixa del carrer Sanahuja que va quedar el…girat…que va caure a terra i no va explotar, que si aplegue a explotar eixe po…eixe projectil, no sé que haguera passat, però entonces haguera agafat a tots els que vivien al carrer Sanahuja. Però no va explotar i se va salvar la meitat de gent per això. El que va agarrar va ser el que estae al carrer Sanahuja cap al llatí i de un a l’altre se n’anaen, pues una vintena de metros, que si aplegue a explotar aquell entonces haguere pogut…i entonces va ser el que va explotar al carrer d’ahí.

M- I el primer va ser el que més va matar, també.

T- Home si, que va caure uns, però aquell ja ere més…que va caure ahí a la farmàcia i també va matar…però com aquell no…que va arrear a a muntó que hi havien ahí dins.

E2- Molta gent, molta, molta gent.

M- Home, este secto no n’ha agut cap…no ne…no..de morts…

R3- Pos este mes és ací on més.

E- Home, el primer va ser a…va ser en més zones, eh? A més d’ací.

T- Si.

E– A Hermanos Vilafaña va morir gent.

T- Si senyora, que eixe va ser el evacuo. Eixe va ser el evacuo, que era…

E- Eixe és el primer. Però també va morir gent a més carrers, eh? A Ribalta, a Tetuàn, a la plaça de Tetuàn.

R3-Ahí a la de Correus.

E- També van morir. I en la Ronda.

T- Se veu…se veu que segon a mi m’han dit el barco i això estae ahí prop de Benicàssim. Per ahí eixien ahí a piel. I va agarrar ací a la farmàcia, va aplegar a la estació, fes compte que estae a la Campsa…i…ja anae un d’ací i un altre d’allà i ja havien perdut i els que van ferir se van en tots.

E- I este segon que parlaveu, este va ferir no més que ací o va també tindre…més zones també?

E2- Més zones

T- Això va ser después.

M- Les primeres… les bombes que van caure a…al…a les escaletes de l’assut, que estaen tota la família nostra casi, al carrerona. Totes estaen a…

R3- Les escaletes de l’assut és al riu.

T- Al riu. Al riu Sec.

R3- Camí Molins? Claro, ara les han llevaes. Al prinicpi que anaem a la Magdalena…o a Pasqua, era un lloc de anar a Pasqua. Les escaletes de l’assut, l’assut és al riu, ahí.

E2- Al Primer Molí. Està al Primer Molí.

R3- El Primer Molí està ahí, eixe no. Eixe camí…

T- Hi havien tres molins i dalt dels tres molins ja venie el riu.

R3- Si. I les…les escaletes de l’assut eren después del darrer molí. El segon és el que ara l’han posat dins del Peri eixe d’ahí i el tercer és quan vas a la Magdalena, a la punta, que és el que…el que…que hi ha una senda que pots anar…bueno és que ara ho entens…ho deie tot perquè feie...però que, quan anae la Magda…la romería, que arribaes ahí al Tercer Molí i podies seguir a les escaletes de l’assut o per amunt.

M- Ahí van caure, per ahí i se…estaen...la nostra cosina eixa…

R3- La redona, la de…no, Anita la del carrer Ample.

M-Si, si, les dos cosines. Bueno, pues eixes estaen a l’alqueria de…de boira.

R3- També van arribar que estaen a l’hort a vore el dit, el bombardeig tot eh…tot…

M- No va fer ningú mal. Ahí no va fer ningú mal.

T- Van explotar les dos bombes però que l’home les va resguardar.

M- No va n’haver ningú. Si eh…Que después no volien anar a dormir a l’alqueria eixa, perquè tenien…

R3- Por.

M-  Por. Perquè havie caigut a les escaletes...està la finca del costat i diu…i diu…però se van ablancar...mos s’en van…s’en van estar tota la guerra allí.

E2- I es van…va ser que al final de la guerra, tot el centre, que el van bombardejar…la ciutat…el centre.

R3- En el carrer Major, en el carrer Enmig i tot això?

E- Al final de la guerra diuen que, al centre de la ciutat…

M- Poques, molt poquetes.

T- Poques. Pel barri del Raval més que…

M- Al pont de…al pont de Vilareal…al pont de Vilareal…jo estae damunt de la taula de l’alqueria…veia els…els avions. «Pare, ja estan els avions…ja senten els avions». I entonces veiem l’aca i l’aca, que estae dins del corral, pa que…pa que…podrie…en la taulaura detràs i jo anae i venie..que…rodant tarongers per tot el…per la mitat. I entonces jo…mon pare de seguida me llevae l’aca i tirae dins del corral…i aixina. Jo pujae per un albercoquer que havia al costat, dalt de la taulà i feie...ja…això quan estaen passant per damunt. Quan passaen per damunt ja no teniem por, perquè…a vore on tiraran a Castelló. «Ai on….va a Castelló, pare». «Mira, van pel costat de…del Boix o no sé què», que li diuen, l’alqueria d’ell. I jo dic: «Al pont de Vilareal». I en efecte.

T- I al pont de Vilareal…

M- Van tirar, quantes voltes?

T- Vàries voltes. Un mes antes van agarrar al carro del Xafaoret, un sinyó que tenia una taberna…i entonces, pa anar a per ví pa la taberna, casaen al Real, Montroi i Casinos, al lao de València i venien carregats ja, de ví, pa ficar-lo a la taberna. Havie un que vivie al carrer Alloza…matros entonces viviem al carrer d’Amunt i ell a l’altra punta. Caçaorets, el van matar, els dos animals que portae a l’enterro i a d’ell. Damunt del pont de Vilareal. I al cap de equis dies o poc temps van matar a un altre que li deien “Xelina”, al mateix puesto.

R3- També era taberner “Xelina”, pues.

T- Si.

R3- La taberna de “Xelina”. Tenia també taberna. Os vau quedar sense taberners estos del Raval.

T- Però entonces, pa suministrar…pa passar el millor vi, de Teresa, que anaen allà, i com al fons del vi vinat, pegaen tantes voltes, una volta anae a…i l’altra a Teresa. I aquells lo que volien era destruir el pont per tindre paseo...més…pa poder fugir o pa que no els passaren…

R3- Pa que no fugeren. Tallat. Tallat.

T- I el pont el van topejar…va topejar...que no va quedar més que mig.

M- I… i a l’estació també van tirar moltes.

E- Ara que…de…de barcos van haver més. Que de barco va haver…

T- Vàries, vàries, vàries voltes.

M- De ca ma mare vàries voltes.

E- I se’n recordeu dels altres? De les altres, se’n recordeu?

R3- Les primeres mos van impactar més.

T- Va caure pel carrer Sant Blai o el carrer Sant Vicent, també va caure una…que se posaen en uns carros…i a l’estació norte i al costat que estae Campsa.

E- Si.

T- I dèiem: «Ha caigut a l’estació. Ha caigut al costat de la Campsa». Però, mosatros anaem puliviantant...mosatros, anaem allí per on havia passat el barco.

E- Ja, clar.

T- Si algún altre feie curt, ell la ficarie per ací.

E- Que són els que vosatros vos en recordeu més. Tu t’enrecordes de lo del barco i la segona…?

M- Si.

T- I tenie algo de estraperlo...pa poder minjar, tenie algo estraperlo.

E- Siii…i tant.

T- I jo m’en vaig anar a Borriol en ma mare i una dona que havia aquí al costat, de Castelló a Borriol, te comprava el ví, te comprava el ví. I per vindre…de lo últim que veniem. I mosatros posaem un sac…un sac i una maleteta que portae quatre litros d’oli i baix, portariem un cubo de sidres, que ja les tenie fetes…me vaig tapar jo la marmita, perquè a la punta que ara està la pedrera de Batalla, allà dalt…dalt de la Coma que n’hi ha…

E- Ah, si. La pedrera.

T- I d’allí, conforme baixae, vaig i esbare i caic i mi…

M- I la trenque…

R2- Me vaig tapar la ceba i me vaig tapar la…la manilla, sinò m’haguera pegat en la…al terra. I allí, quan vam aplegar ací a Castelló, una que estae diu: «Al pont de Vilareal han tirat bombes i sandàlies…». Perquè ahí, tot lo que havie se cremae. No estic punt de dir sandàlies i han ficat un aro, que és quan va morir l’alcalde.

M- Sandàlies portae...

R3- Després, tio, este home viu al final…al començament de la senda del nostre maset, del maset del…

M- De…de lo que teniem allà dalt?

R3- Si. Ells viuen allà a la urbanització eixa…això és una acotació. Al…al…al maset d’allà dalt, on les garrofes, ell viu allà a la penyeta, a la urbanització eixa, a on comence la senda a on vas a…al nostre maset.Ahí al costat de la carretera. Per ahí viuen, per això. Vosté explicave que per eixe ca…que per eixa senda és per on va anar a…a on va anar a Borriol, o anae per l’altra?

T- No, anae per l’altra per ahí per la Coma. Per la costa…allò ere una costa.

R3- Vosté per la costa, que lo de Batalla és lo que ho ha tallat i…

T- Que és lo que se deie la Coma. Jo me passae la Coma i anae per ahí a Borriol. Que visitae a un…nostre…que ell te…ell tenia un garroferal. Que és per a on viues tu ara. Per ahí pujaes i ahí on està la pedrera de Batalla, de ahí arribae a Borriol.

R3- I per ahí és on feien el…

T- Si.

R3- Ací tenien arròs i fessols i anaven a Borriol

M- I la burreta que va caure ixe:<<Homeee, que mos ha caigut el burro>>. I conforme s’en van endur l’arròs d’allí van baixar per…

T- Al botello que diu, si s’en va cap a la pedrera de Batalla, al terra, que això, d’ahí pa amunt ho van desfer tot. Perquè això ho va agarrar una companyia i ho van comprar tot pa fer una urbanització…

M- Però…Safort se va morir.

T- No…i…va vindre una llei que d’ahí per amunt, no se podie obrar, no se podia obar. I per això se va quedar tot…i matros estaem dins de lo que ere...Que a lo millor si vosté va cap amunt per ahí, cap a munt…pos quan aplegue a la altura de…eixa que te dic, dos cents metros més amunt a l’esquerra, m’han dit que en matèria no quede res.

E- No quede res.

T- No més quede d’allí pedres i això, tot amuntonat…això és la finca nostra.

R3- És que ere eh…pa anar a Castelló, ells tenien ací arròs i taronges, però allí estava que és pa l’aca. Era la zona de…

T- I vosté puje per ahí amunt per vora del barranc…i és la sendeta que tire a l’esquerra. Hasta allí aplegaen els carros. I ahí pujaes, que anae estraperlo, que ni pujes molt que no és de moatros, i allí al nostre paraen. Ja veus que pujava un carro que no ere...i llevae estraperlo. I al moment ja baixave per la senda un metro, i aquell pujave bous. I canviae l’arròs per l’oli. I altre camí amunt. Pos jo li dic que eixe ere el puesto de l’estraperlo, eixe racó.

M- Ell se guie a l’esquerra i jo ara me done conter que diu a l’esquerra…pujant, mosatros, a l’esquerra, però a…anant avall és per la dreta ix a l’esquerra. Però és que ell ho diu…

R3- No, no. Però ho ha dit bé. Tu també, teniu raó. Depén de..

E- Depén d’aon te coloques.

T- Pujaes a lo nostre, la carretera que anae a Borriol, que era senda per la dreta, i moatros a l’esquerra, pujaes dalt al maset.

R3- I jo, un dia, quan ere menuda, com encara anaen les garrofes, eixe dia, ere allà a l’octubre quan anaem, en setembre finals de…Eixe dia te deixaen no anar a escola i, pa mi, anar allí a aquells bancals en les pedretes i tot era…era…un dia de festa, que anaem tot el dia a…

M- El carro pujae hasta allí.

T- I lo que diu la meua cunyà del burret, resulta que va vindre un actor de Bunyol i aquell, pos a mosatros...venia un poc d’oli…i matros vam pujar un sac d’arròs a canvi. I aquell li carreguem el burret, el burret tira amunt i la senda tal com passes unes roques fa un quatre, que allí hi ha com si fòre un castellet de terra, una muntanyeta de terra, ahí l’animalet ja feie que…que ahí cau. I el meu germà i jo, pos mos posem a treballar a lo nostre i ell estave que era l’hora de treballar…perquè allí dalt…perquè…si compraes estraperlo.…ahí al final, diu: «Home, per favor». I vam anar el meu germà i jo i el burret va caure, que no li van llevar el pes, l’animalet no se podia alçar. Açò és lo que ha dit la meua cunyà.

E– Quines aventures, eh?

T- Si

M- Ui! Si. Fariem una història.

T- I ara li contaré una altra demés, que mos va passar. Eixa no ere ahí, eixa ere a altre puesto. Mosatros teniem allà baix, a la font de la Vella que deien…davant teniem un poquet de terra i un…allà. I anem allí a treballar i…mon pare…i mosatros jugant i mosatros...i mon pare li van donar un..que n’ere aixina i li ho van negociar i…i apleguem a casa i mon pare diu: «I la… què haveu fet?» «Ai, pos mos l’hem deixat allà baix». «Pos ala, demà aneu a per ella». Tot això el meu germà tenie...jo tenie nou anys. Me portae al quadro de la lectureta i d’ahí mos envien a plegar olives allí al que…està….

R3- Si, on els tallers.

T- Que hi ha un…al Grau, que és nostre. Mon pare i ma mare s’en van d’ací allá en el carro, i mosatros per allà a buscar taronges en la punta d’allà. I crusaem a Sant Francesc de la Font, d’allí ja vam pegar amunt, per l’estació de les palmes, a Quirola Guimeral, el meu germà en la bicicleta poquet a poquet i jo agarraet al portamaletes cap a Guimeral. I no més eixir a Guimeral ja eixiem cap a Castelló. I a pocs metros, que ara està el seminari, un poc més cap ací, que està l’entraor de la Magdalena, allí pare un cotxe. I baixe un home d’aquells, que no ere capità general, pos bé portat damunt que no s’havia de perdre. Diu: «Apareu». Mos aparem i el meu germà li mira el cintet... «Ara vull la vostra bici». Què vol dir això? Clar, mos quedem així…asustats…i el fill de la Capellana, que se’n va endur de ta casa el foc, ix l’altre xiquet, davant de mosatros, menos que si haguera entrar i li van pegar dos tirs. L’altre va caure a la primera, però eixe…a còrrer. Tin en conter que és aixina. Malferit. Que és aixina. I aquell senyor, que li va pegar un altre tir que el va matar de gràcia i jo i el meu germà, un en deu, l’altre en onze anys i l’altre en nou… i això…pa un xiquet. I mon anem…i apleguem ahí a l’oliver, davant de Dàvalos i ma mare diu: «Ara esmorzareu». Esmorzarem? Pos ere xic el susto que portaem. I mon pare diu: «Que què vos ha passat, que esteu tan blancs?» I el meu germà diu: «Hem vist això allí». «I eixe, com sabeu que ere Capetes?».

R3- Però tio, és que ells són de malnom, d’apodo...ell escapa, per això quan ha dit «a on aneu Capetes?» Lo que volia saber és que el coneixien?

T- Claro. I perquè no l’han de conèixer?.

R3- Vale, un moment. És que, ma mare és Barraquera i ells són Capa de malnom. Per això deie Capetes.

T- Des de antes ja mos coneixiem que encara venia la pòrvora. Que vivie, ahí on lo teniu, ahí vivie ell. I per ací conegut, massa conegut. Home i…i el germà d’ell i tot era conegut. I allí uns Capetes va ser quan van quedar encasonats...dos xicuelos i els van pegar tirs i els van matar allí…a dos xiquets.

R3- I perquè no vos tireu cap a un costat?

T- Ja m’has fotut…pa què fèrem…perquè bastae que fèrem ‘Capellanets’ i matros no erem ‘Capellanets’…

R3- Bueno i…son pare, s’havia quedat ahí, en que l’abuelo li va dir:<<Per què esteu tan blancs?>>, no?

T- Mosatros apleguem ahí i…i…

E- Li van….«voleu almorzar?»

T- «Voleu almorzar?» I va agarrar i diu: «No». I «Ai, per què?» Diu: «Perquè mos ha passat això». I mon pare lo diu: «I l’hau conegut? Que vorà les xapetes». I mosatros vam dir: «Si tio i …». «I qui es?» «Bajoqueta». Que aquell ere de…a vore…Torres de nom…de apellido Torres, però de apodo Bajoqueta perquè ere baixet. Diu: «Ui, eixe ‘Bajoqueta’ és doctor aquí, el senyor…». I se mos va fer de nit. I anaem per allí dos xiquets de nou i onze anys si no n’hi ha pa trau-lo. I eixe fulano después quan se va  normalitzar la guerra, va fugir i ja no tornà més per ací. I….tampoc dir, que com estava ple de policies ahí mos vam anar un dia a plegar olives en el carro i on està hui el bar de Toni, antes d’aplegar a la residència i ara resulta que ahi ja teniem cotxet. Ja teniem cotxet. I ahí haviem quedat i ahí anant cap allà a la carretera hi havia un hort, a vora de la carretera i va anar mon pare i diu: «Un tio mort». I ma mare el tape i passem. I allò va passar. I al cap d’una bona temporà, mosatros teniem un hort ahí al Bovalar, teniem hortet…(inaudible)… però pujant amunt ja va passar un home en besicleta i pujae en d’això de davant, posat aixina.…i el meu germà li diu..(inaudible)…la va recollir la besicleta, perquè portae les gomes al guardabarros pa que no banyaren . Se’n va mon pare al pou i diu: «Pepe, que no hi ha llum?» I mira aquell, diu «Què és això?» Diu: «Això és la bicicleta del meu fill» Que la va portar un hòmen, que de sa casa anae palat i ara te lo digo. Diu «pues ara la entraré». Perquè entonces agarraen als beatos aixina i els tancaen i per no saber per…per on….van agafar un barco.…un barco vell i l’asserraen i a casa el barco. I eixa nit va ser…la mort del del barco...allà a la carretera del racó que va de Castelló a Almassora, ahí va trobar el barco.

M- Això el vaig vore jo al descarregaor que pujaen cap al cementeri, sense estar…tot el camió…detràs, pos set o vuit peus penjant al darrere.

T- I els caps penjant, per ahí…

M- No, els caps no. Dins i els peus…

T- I el que vaig vore…

M-  Això ho vaig vore jo

T- Jo vaig vore que dalt de…hi ha un carreronet que anae a l’Ajuntament en les rodes massisses...molts portaen de…en…massisses….

R3- Com si foren eixes dels carros de antes.

T- Si senyor. I ma mare, dins ma casa, i ma mare diu: «Pos aneu a la plaça, porteu eixe basquet de tomates a la tia Rosa», que ma tia tenia la casa….verdures.Pos anem a casa la tia….i al que mos venim ja pujae el camió eixe per amunt i anaen tots nuets...el cap davant i…l’altra fila al revés...com si foren estores…crussats….i ells anaen en el cap penjant.

E2- Eixos eren del palau del bisbe.

E- Si, eixos, si.

E2- En el barco els maten, al final, per algún dels camins.

M- I els porten aixina. Jo el del barco...venia amb tu.

T- Això va ser la por del barco, que van matar a…al casa nova. I mon pare me diu: «ja està…ja acabe de vore’l. Del poble ací no hi ha més ningú». I ja va vindre la guerra, als poc dies va vindre la guerra.

E– Ja havie començat.

M-  Ja estae el lio.

T- Ja estae el lio.

E2- I quan era de barco o de avió, la sirena era distinta. Tocaven una vegà o dos…

T- Si. Si eren del barco tocaen una vegà, i si eren de l’avió una vegà.

E- Exactament. Si això ho diuen tots.

T- Eh? Quan ere més…una pitada llarga, de aviació. Si pegae dos pitaes, la sirena, de barco.

E- Això ho conten tots. I també conten que…que…en el primer, crec, que la sirena va sonar molt tard.

R3- Molt tard i per això van matar a tants.

E– I la gent no li va donar temps a…

R2- No li va donar temps. No li va donar temps. Quan van escomençar a caure les bombes va tocar la sirena.

M-  Tocae la sirena encara.

E- I…i ja no…Però ja després si que tocave en temps.

M-  Si clarooo…

T- Ja tenien més… més precaució.

E2- La que va matar tanta gent, diuen que se van oblidar de tocar la sirena.

E– Eixa…a, eixa també. Ah, si, és veritat. No, me pareix que quan se van oblidar de tocar la sirena va ser en eixe bombardeig, en el que van matar gent ahí al jardí. En el primer de barco més que…no…va….va sonar la sirena?

T- No

M-  No, no.

T- Del primer del barco va tocar la sirena. Del que va caure al jardí, eixe va tocar la sirena.

E- Però molt justeta.

T- Clar, ja havie passat. Ja havie passat.

E- Que és lo que diu Juan Luis, molt justa.

M- Ja havien passat, ja ere molt justa.

E- Si, si.

T- I en después, pues ve…dixen que entren els nacionals, quan van entrar els nacionals, mosatros ja teniem un hort allí a Canet, ací a prop de Sant Roc de Canet i vam aplegar i, apleguem allí que anaem en carro. I mos venim aquí davant i això ja estae tot ple de forats…

E- I les sirenes tocaven molt seguides, dius.

T- Ai, siii. Si.

E- Va haver uns dies que…que…a vegaes que tocave la sirena…

R2- I no venie res.

E- Molt bé. I després començave a…al poc una altra vegà a tocar la sirena i la gent anave…pujava…Això te volia preguntar.

T- I jo, pos veniem d’allà i jo anae dalt del carro i mon pare li diu: «Tomaset, no pares». Que havien soldats, en lo que hui és la font al costat d’allò cap allà, que estàn les mates, al costat hi ha una font. Allí hi havien bous. I allí uns soldats ja volien que paràrem. I el meu pare va i li diu: «Però què vols?» Que si despistava una miquinya i aquell…i passe lo món. I a on està la creu, davant de Lledó, que ere canyís. I allí un home que vivie ací davant i tenie l’alqueria prop del riu anae en el carret cap allà, portant una miqueta...com a l’horta…i aquell home, conforme pujae en el carret….Portae el carro tapaet, li lleven la tela li pegue una sarpà un a un altre, l’altre que venia al plat i va caure a…i este home allí en el carro sense poder anar a l’alqueria. I als pocs dies o a les poques hores ja van escomençar a entrar ja els fascistes.

R3- Que crec que al garroferal…al garroferal…a la garrofera d’allí del garroferal, allí també estan les tropes….teniem una garrofera que se va morir fa poc, fa pocs anys, i ere molt gran i crec que van posar un toldo i estaven allí refugiats i esperant.

T- Allí esperaen. És que…com si esperaen diguem, de Barcelona cap ací tots els fascistes…i parle conforme ho deiem entonces...

R3- home, claro, és lo que eren.

T- Se van acolocar aquí, però no se van…d’ahí…i per Borriol, van entrar i van entrar pel sanatori i entraen d’ací p’allà...i això que…els va agarrar a tots ajucats, esperant la retaguàrdia al motí viu.

E– Ahí està la foto. La foto eixa que n’hi ha.

R3- La foto de una garrofera?

E- No, de una foto que entren els moros, que sempre deien que ere per la part de la Penyeta Roja.

T- Si senyora, van entrar per darrere cap avant i ahí els van tirar…que van agarrar…

M- I t’abuelo, Tomàs, on estae que va estar en la guerra?

T- Encà estae per ahí, Maria, encà estae per ahí. I m’abuelo tenie al poble eixe que hi ha a prop del cementeri. I al costat hi havia una cantera, no hi ha un…que també és de Batalla? Eixe…ahí estae...ere…de m’abuelo, del germà de ma mare. I m’abuelo estae en la barraqueta: «Pos jo, ací…me’n vaig al mas del meu Pepe, perquè bombes per ací tirs per allà». I s’en va al mas de mon tio Pepe. I quan vosté puge dalt, puges dalt per la pedrissa, se ve que pujaes a la Magdalena. I quan aplegue al mas…que…un cantó que ve que agarres…allí n’hi havien soldats i va un i li diu: «Abuelo, ¿dónde va usted?» I m’abuelo va estar en la guerra de Cuba, diu: «A aquella masia d’allá». «Usted se queda aquí». Eixos eren els fascistes. Eixos ja eren fascistes, que havien entrat ahí, però encara estaen al racó del seu mas….Quan van entrar estos per avall a m’abuelo li diu: «Y usted, ¿carro no tiene, no?» «Si, si. Nada más entrar en Castellón tengo una hija». Total estaen, davant davant, com si anares a la Magdalena, tots els fascistes i quan va aplegar ahí diu: «Mire, allí está mi hija» I mon pare…m’abuelo...que el portaen els fascistes, ja. Per el  Grau varen entrar….per un tanque per ahí xafant tota la malea...i per ahí entraen en camions i van entrar per el Grau i van tindre que…que agarrar…punta des d’Almassora, que havien agarrat Castelló per baix….i en después d’ahi ja va saltar la guerra a Nules i ahí van estar mesos aparats.

E- Conten que venien per el carrer…a vore si m’enrecorde…la plaça de la Pau si que van haver enfrontaments…no sé si venien per el carrer Major des de la plaça Maria Agustina, la avinguda de Lledó.

T- Així és. Venien d’ací cap allà. Però els de la plaça de la Pau, com se diu, són els que van entrar pel Grau i per lo que ere el camí Enriol…pel sanatori…ahí se montae.…i va haver confrontament, de la plaça de la Pau, que se diu…eixos d’ahí encara estaen...que estaen dins els rojos i resulte que per allí, per allà i per allú ja entraen els fascistes. I ere un enfrontament que volien fugir.

E- Si, peró també va haver gent que va eixir cridant perquè se pensaven que ja havien entrat i encara no havien entrat i…i…

T- Nooo. I un que va eixir i el van matar. Un que va eixir del refugio i anae corrents i no sé cuantos. Ací a…

M- Ací, a la morlaora.

E- Me pregunte si…que també mos contaven que de xiquets ere quan caïen les bombes, es posaven un palet…

T- Si, si, pa que no se mos minjarem la llengüeta.

E-...per a que si obrien la boca…

M-  Jo això no ho he vist.

E- I no se quedaren sords.

T- Agafaen un hierro, t’agafaen aixina i entonces ni te reventao l’oït ni te tragaves la llengüeta.

E- Molt bé.

R3- I això, vosté el tenie? Vosté el tenie? De qui eren eixos palets? Els feien…

T- Un tros de…i avant. No més ere pa que…

R3- Com un caliquenyo, com un caliquenyo d’eixos de raïm.

E- Que obrires la boca i que si tanques els oïts…

R3- T’exploten, claro.

E– Si tu t’els tanques no, però si els tanques aixina. Però tu, quan te tanques els oïts. La boca, el obrir-la és del mateix soroll, que se t’obrix la boca.

R3- Ell va a totes les mascletaes, eh? Ahí a vore-les.

T- I no te mords la llengua.

E- I també se podia mossegar la llengua, si.

E2- I el bombardeig eixe fort, del jardí, quantes cases van…?

T- A muntó cases.

R3- Cases de per ací,no?

T- Clar…pa una que…que se veie un tros. Aixina...

R3- Ahí al carrer…Ahí al…del carrer Moreres amunt…eixe…carrer Sant Lluís..eixe…el que diuen Conde Pestagua. Davant del teatre del Raval, allí n’hi ha una casa que han tapiat.

T- Al carrer tarongers que dieu vosatros.

R3-Tarongers no, més cap allà.

M-  Forques?

R3- No. Forques, Tarongers,  el que n’hi ha als sindicats.

T- El que done als sindicats.

R3- Ahí no hi ha una casa que també va caure, me pareix?

T- Si. La que done al carrer Sanahuja, cap amunt. Que en después ahí vivie…

M- Ara lo han….un testament.

R3- Ah, la dona eixa de…d’aquell de l’Ajuntament. De la família eixa que…sabeu de qui estem parlant? El ‘Polites’ és el…el…el… eixe que…de la Generalitat, de l’Ajuntament…la familia Martell se diu?

M- Ara mos han enviat….ara mos han enviar una carta…

E- Aaah! La casa que no tenie amo.

R3- Si.

M- …que ara…que tenim un trosset de…

R3- Moatros teniem un hort al costat, un trosset, al costat d’eixa família i mos donen prioritat pa comprar-ho.

M-  Ens van enviar una carta pa que si ho han de vendre que mos… i ara vam contestar i ara no tenim diners.

R3- Ara no tenim diners ni volem.

T- El de la familia que estem dient va ser un home molt ric i va quedar viudo. Tenie dos germanes més i fadrines. I no va estar ni pa un ni pa altre. Saps o no? I ara els que eren…són nebots…els coste més diners que si compraren la finca a un particular.

M- No, no tenen res, Tomàs.

R3- No més va heretar la crià.

M- La crià va dir que si no firme, diu: «Jo m’en vaig. Si no me firme hui que…dona-liu a Felipe, que a Felipe…»

R3- Que ere la època de Felipe González.

M- I això ara, Tomàs, mosatros haviem….Cristòbal, el tio Pepe tenie molt d’interés. Diu:<<Cristòbal, tot lo que no agarres tu, lo que tens al costat lo agarraràs tu, lo de baix del camí pa mí>>. I ara mos van enviar la carta que si ho voliem. I dic:<<Cristóbal, no ho vull>>.

R3- Però….no…no tenen hereus, tio.

T- Ahí un poquet ha sigut la dona de Pepe, de Antonio Palasí, que ere nuevo. I els demés…millor a un particular que no a d’ells.

E- Es que, com jo no tinc més temps hui, que si podem tornar un altre dia.

M- Ai, siii. Dona.

T- Jo tot lo que tenia que dir-te ja t’ho he dit ja.

E- Mira, perquè així jo miraré estes coses. Bueno, tu te pots quedar ara un poquet Juan Luis, eh? Un poquet. Te quedes la grabaora, està grabant.

(Es despedeix Maribel i es queden mirant fotografies)

E2– El sindicat de regs en la guerra, el que era president era un tal Jaime Carrión. Que quan va acabar la guerra el van afussellar.

M- Si, si el coneguèrem o més com açò…perquè…mosatros tenim…de m’abuelo no tenim cap foto més que esta i un altre…una altra cosa que era també de…de San Isidro, de…d’allí de…Este del sindicat de regs, diu la meua filla, de Castelló. No res, coses que…som molt majors! Que en tinc vuitanta-vuit.

E2- Jo tenie un tio que…i era al carrer Sant Fèlix, fa molts anys. Igual els coneixen. Que ma tia era Carmen i el seu germà capellà.

T- Al carrer SantFèlix? Porcar?

E2- A vore, un capellà que es deia Peris.

M-  Ah si! La ‘Taranica’.Ja. Entonces vivien a este carreró…primer a este carreró i en después s’en va anar a viure al carrer Sant Fèlix. Ere una germana o…que vivie davant, en una de tantes…que tenien unes bessones, que és amiga de Lidón. Això. A este pam vivie el capellà i en front vivie la germana…o…tu sabràs explicar-te més en el….en el que vivia a la Ereta…

T- Al carregaoooor...ho ha dit primer, Maria.

M- Si, però no m’eixia, ara.

T- Vivien, ell en el carregaor...i el capellà en el…en el Miralles…

M- De apellido...

T- Miralles. En el carregaor y de apellido Miralles.

(Parlen de reformes que s’han fet a la casa)

R3- Eh…quan ells eren menuts, quan ell ere jove, ací…açò no estae tancat. Això ere el desllunat. Ells t’ho poden dir. Ací quan plovie...Ahí estave...i sopaen ací, eh? Moltes vegaes, no? I no sé com no se morien de fred. Tenie que estar desllunat…tenie que estar desllunat perquè com ahí estae l’aca havie de ventilar. Això ere el corral de l’aca. I l’aca…ací hi havie porta?

M- Nooo.

R3- Jo l’he vista. Jo ere molt menuda i m’enrecorde que en Tomasito mos amagàvem perquè venie l’aca i mos asustae perquè…en les ferraures feie ruido i eren aques molt grans, molt amples. I entonces això mos donae por. Pa mosatros ere...I mos posàvem ahí a…la llar és la mateixa. Jo recorde això, que l’aca me donae por.. Ella anave directament ahí dins i…

T- Que anaes tu detràs, li pegaes un crit i eixia fora…ella cap a fora. Ja li llevaes els aparells.

R3- I ací…mira açò, que és de ferro, perquè açò…per la teulà podien entrar i açò ere una porta que tenie un picaport d’aquells que eren com de més seguretat. Per eixe motiu, no? Ere perquè…per dins se podie tancar, a lo millor i aixina...Però que feiem la vida ací…i la pallissa està igual que quan vosté.

M-  Ahí dins pues tota pa d’ella, pa l’animal…la palla…

R3- L’estructura és, ahí el corral i pujaes dalt i ahi és on tenien….esta part, era la part de l’animal. I encara diem la pallissa per això. Al segon pis les garrofes. No sé si ere per la humitat o…Vosté també va nàixer aquí?

M-  Ací, a Castelló.

R3- No…a eixe cuarto va nàixer? A on va nàixer, vosté?

T-Al carrer d’Estella

R3- Vosté va nàixer al carrer d’Estella? Qui vivie en eixa casa?

T- Eixa la tenie ma mare, que ere de m’abuelo Àngel.

R3- On viu vosté ere de l’abuelo Àngel?

T- Si.

M- Pos jo me pensae que havies nascut ací, que esta casa va ser quan se va casar…la mare. Veus, això no ho sabia. Ací mos coneixem tots. Aquí tots llauraors. Però ara no hi ha cap, ara els busquen i no hi ha cap pa ajudar-te. Ni un.

R3- Per això vos he dit, que eixa foto, tots estos eren llauraors...

E2- Però aquí els llauraors eren classe mitjana.

R3- Classe mitjana. Els més jornalers eren els del pintor Montoliu, del carrer la Pólvora. A vore..ací eren tots xicotets propietaris, com vostés, tio. De un hortet ací, un tros allà. Les garrofes allà…un trosset de vinya a Benicàssim pa tindre raïm…això és lo que tenien tots.

T- D’allí del carrer la Pólvora, carrer Caçadors i carrer Cervera ere lo més…la gent d’allí…los més pobres. I después hasta el carrer Segorbe, que ja era la Guinea, allà el mateix.

R3- Perquè eren jornalers, no eren xicotets propietaris que n’hi han, estos d’ací. El que vos ha contat antes...el que va dir ‘Capetes’, ere del carrer la Pólvora.

T- I a la capella de….

E2- Van traure tots els sants.

R3- Si. Van traure tots els sants.

T- Ho van traure tot i ho van cremar tot. I el dia que van tirar la creu de dalt de la iglèsia, de pedre, li van ficar una corda i allà llarga…tots estiran la corda i dalt hi havien dos homes en maceta i escarpe i la creu la van trencar pels costats i quan ja estae quasi trencà des de baix la van tirar i va caure.

E2- Quan se va acabar la guerra eixa esglèsia va ser cuartel.

T- Quan va acabar la guerra eixa iglèsia va ser cuartel. El cuartel dels soldats. Van fer un cuartel.

E2- A mi m’han contat que als rojos de Borriol els van matar dins de l’esglèsia. A mi això no me quadrave.

R3- Home, que fore un cuartel té mes…per aprofitar l’espai com a…I no tenien ningún raconet de presó ahí dins? No ho sap?

T- Si, claro.

M- Van entrar a ma casa, van estar vuit dies…al cuartel de asalto i  els van posar al vàter i venien i mos deien: «Rosa, entrem menjar als xics i no mengen res». Diu: «Perquè els han tancat al vàter del..del…casal de…»

R3- Ahi al costat…a…a la plaça Columbretes.

M- Pues ells…ells…els vuit dies van estar tancats i no van menjar res.

R3- Els van matar.

M- Les dos primeres que van acà a Castelló que…a ma casa no més venien que eren seminaristes de…del Desert.

R3- Eren de per la zona de València, no?

M- Si, els van…van a parar al bar de Gozalbo i entonces els va dir: «Xiquets no entreu, perquè mira eixos dos que estan davant, ahí al pati davant en seguida vos enduran. Rodeu per baix…». I van entrar pel…pel…per l’altra carretera de baix, per eixe cantó amunt…diu: «Aneu a ca Rosa..». Entren, ma mare estae pastant darrere la porta, que teniem la pastera i se.…i com també teniem corral com ací…els burros els entren al corral i el niguen i en això diu, ve la germana de ma mare i diu: «Rosa, no sé què passa que mira…».Tots miren cap ací. Jo dic: «Ui, però estan tots en front». I els milicianos en el fosil i…entren…mos van fer casa com una manganteria...l’armari tot enmig de l’habitació…la còmoda…tot abocat allí damunt. No van matar…no mos van agarrar res, l’únic que van fer va ser endur-se els xiquets.

R3- Els xiquets són dos seminaristes que estaen al Desert i van fugir.

E- I els van matar, a eixos xiquets.

M- A eixos xiquets.Eixos eren els que vas vore tu? Pues...tot és conegut. És Cormana. I és el…el…

R3- Madaleno de la Guinea

M- Madaleno. Tomàs estae sentat ací al portal que…al portal del carrer, al final, eixe que n’hi ha l’horta..ahi estaem assentats que anae llogat. I entonces...Però aquells…van vindre el Marcelino en….el…i entonces van entrar…Eixa va ser que els van agarrar en mala hora, perquè ells portaen dos cartes. Una anae a la fusteria del carrer d’Amunti l’altre de panader. La qüestió és que havien buscat pa camuflar-se. I això mos va salvar a mosatros...mos van apurar molt…mosatros…la dona eixa va dir: «Aneu a ca Rosa que allí teniu lloc pa…pa l’animal i pa...i vos atendran». Va ser atendre-los en..en..en el cruce. Van entrar, mos van regirar tota casa, mon pare no més tenie un braç, no sé com no s’el van endur de veritat…vosté fiques en un braç aixina i en dos xics al costat…en el braç en alto. Mon pare se veu que va fer una acció rara entonces el…el miliciano li va dir: «Abaixe el braç». Va abaixar el braç, però…ere una miqueta sèrio. I van fer tot ese saqueo...i al final s’en duen als xiquets. El mal és que venien en espardenyes de…en un revetó de sang que portaen, perquè no n’havien portat mai. I els milicianso ho van fer molt….com portaen això pa canviar-se-ho….ací mos deixen les espardenyes del miliciano i se posen les sabates…i s’en va a….el tanquen ahí on deiem…a la presó no, al cuartel de asalto. Al costat d’on estan ara els abuelos, diguem aixina.

R3- Després va ser la policia nacional. Fa pocs anys estae ahí la comisaria.

M- I els van tancar al vàter. Ere un vàter…diu…no ere xicotet, el vàter no ere...eren mitja dotzena, a lo millor, perquè…

R3- És que no sabien que fer encara en ells…eren els prime….estae en un moment que…

M- Ahi al carrer Molins….eixe que també preguntae...que ere del bar de Gozalbo, que ere...el senyor Ramón el sastre, pos eixe venie...tornae...i mosatros, diu: «Pos no sé que entrar-los a estos xiquets». Ell no tampoc sabie res. Ho feie per..perquè sabie els xiquets com eren. Diu: «Tot lo que entre…no venen avui, ja». I als vuit dies els van matar. Van ser els primerets.

E2– I el que va passar en la guerra, també, va vindre una columna….

R3- Que no van fer cas..que van passar per damunt del director, està dient ell….no…van fer lo que ells van voler sense que el director de la…els ho manare.