E1: Va anar voluntari?

J: No, no, em va tocar a quintes. Vam anar a Castelló, a Toledo, i d’allí a Talavera de la Reina, i d’allí volien que passarem, i començant per allí… [inaudible] Com que va arreplegar a un individu i vam anar allí amb l’ambulància, un amic meu que estava allí de Cinctorres, i que li van pegar un tir al cul i el van portar a Tamayo, agafat de mi, i el vam portar i li va dir: «Et portem a un que està ferit». [inaudible] Ens vam amagar a Talavera de la Reina, allí ens vam amagar, i un altre dia van tornar a atacar i va acabar tot malament. D’allí mon vam anar a Toledo, a les trinxeres de Toledo i allí van matar, als que més, i allí ens van enviar.

E1: Vosté va estar a Toledo durant el de la Caza de Toledo?

J: Com?

E1: Quan Franco va entrar en l’Alcázar de Toledo, estava vosté? El vostre batalló?

J: Sí senyor.

E1: Quan Franco va entrar en l’Alcázar de Toledo.

J: Jo estava a casa. Jo vaig estar mobilitzat a la guerra, en la zona dels rojos.

E1: En el 1937?

J: Em van mobilitzar, ens van agafar a tota la quinta i a uns de Castelló i ens van portar a Talavera de la Reina, i allí estàvem lluitant.

E2: En quina quinta? En quina data?

E1: Vosté se’n recorda en quin any el van mobilitzar? La guerra ja havia començat fa temps?

J: Home, quan em van mobilitzar, feia un any que havia començat la guerra, i aleshores ens vam portar a Toledo, després a Talavera i després a Extremadura. Allí vam anar a veure què feien, a observar el que havia passat, i d’allí vam estar uns dies i l’aviació ens va atacar. [inaudible] Va passar per Fonseca i es veu que per allí ens van veure els avions en un barranc molt ample i molt gran, i el Coronel que va fer la mili en nosaltres quan féiem les pràctiques de tir a Valdepeñas.

[inaudible]

J: Va haver-hi una guerra i ens vam amagar al campament [inaudible], van atacar a eixe poble, com es deia? [inaudible] Allí a la Serra d’Espadà, que això va ser un desastre.

E1: De Talavera vau retrocedir? De Talavera vau tornar a Castelló a la Serra d’Espadà la seua divisió.

J: Sí, com a un campament.

E1: Això vol dir que els feixistes ja estaven guanyant terreny, i en la República vosaltres anàveu cap enrere diguem.

J: Home sí, perquè entre els alemanys i els francesos vam fer un cara a cara, i en una setmana ens havien guanyat els dos, però bé… No puc parlar tan de pressa perquè se me’n va la memòria.

E2: Vosté està còmode així tombat? O estaria millor més recte?

[conversa irrellevant]

E2: Estaven a la Serra d’Espadà.

J: A la Serra d’Espadà i dient: «Venga a ver si la gente… No te quedes atrás pero ten cuidado. Seguramente que ya no bajen, tú ten confianza, no pongas la mano derecha, agáchate y tira. Llamaremos a la ambulancia». [inaudible]

E1: Eixes coses no les coneixem la major part de la gent, eixes coses no les coneixem perquè la història que està escrita en els llibres no parle d’eixes coses.

J: No els convé dir la veritat.

E1: Per això estem ací nosaltres, perquè ens interesse la història oral, la història que ens conte la gent major que ha passat per això.

J: La veritat és el principal de la vida, res de contes. [inaudible]

E1: Els que estaven al poble?

J: Home, home, que tu què has vist de la guerra? Què vols saber?

E1: Jo res, però saber coses de l’exèrcit, de l’església…

J: L’església de part.

E2: Vosté pensa que l’església estava de part dels rics?

J: No…

E1: Però també va tindre culpa l’església després durant la repressió. Es va posar al costat dels poderosos, no dels que van perdre, sinó dels que van guanyar.

J: Home… L’església és una espècie de… a veure com t’ho explique… és una espècie de domini. L’església et feia anar a missa tots els diumenges, a missa sigues gran o jove… però salvar a les persones és el principal. No contestes?

E2: Que sí, que sí, que estem d’acord. Per això li havíem preguntat per l’església.

J: No sóc com ells.

E2: Eres catòlic?

J: Jo sóc catòlic, crec que en Déu més que algunes que anaven allí cada dia. Aquells són més lladres que ningú… Et dic una cosa? Són els fets més que les paraules, els fets. El que va a la presó…. [inaudible]. Quan me’n vaig anar a treballar a… també puja ell a treballar allí [inaudible]. La veritat o la mentida, la mentida i la veritat.

E1: Vosté una volta va passar per la presó de Benicarló, se’n recorda de molta gent del seu poble? I de la gent del voltant de Sant Jordi, de Traiguera, de Canet…

J: Allí dos-cents i molts.

E1: I en Vinaròs hi havia una altra presó en més gent encara?

J: Ere una presó que entraven a uns i els anaven matern. A Vinaròs va haver-hi un amic meu a la presó, allí assegut que anaven a matar-lo.

E2: Els mataven?

J: De passera.

E2: Fent un passadís?

J: Clar.

E1: Una fàbrica era, no? Una fàbrica antiga que la van fer presó.

J: A Vinaròs hi havia una presó que era una casa gran, no sé el que era, no ho he pensat mai i no ho voldré saber, comprens? A Benicarló sí que sé que era un convent de monges, que vam estar dos anys tancats. Els altres no ho sé. A més jo el que pense… [inaudible].

E2: El que és mentida?

J: El que no vull és parlar del que no veus.

E1: Home, però cal conéixer el que ha passat per a contar-ho després a la gent jove.

J: La gent jove… Jo conte el que he vist, el que no he vist no puc contar-ho mai. Pa fer negoci contaven mentides, i per a mi el que es veu és beneficiar a un pobre, però contar el que no es veu per a fer negoci o pensar com aquell per a fer negoci i que caiga i es faça mal… Es conte allò que veus, mentides pa mal no mai.

[conversa irrellevant]

[inaudible]

J: De… Per avant vam menjar com Déu mane, el menjar va canviar molt… [inaudible]

E2: Ell ha dit que estava en el Partit Socialista, però ara, això que està contant del cartell… Vosté estava en la CNT?

J: No, jo mai, no m’agrada…

E2: Però vas posar el cartell…

J: Ens vam anar al Partit Socialista, que també hi havia Partit Comunista, i tots estaven units, però hi havia u que…

E1: Això va ser a Tetuán, a Àfrica, no?

J: A Tetuán, sí, i després mon vam anar a fer una mica el despiste i ja…

[inaudible]

J: Si van en el bon sentit, d’acord, però si has contat mentides i dient les coses que no són, la portes clara.

E2: Vas estar molt de temps a Àfrica?

J: Dos anys, i dos més als Pirineus, quatre.

E2: I tres a La Modelo, set, i tres més a Benicarló, nou. Nou anys de peripècies.

J: Tota la meua joventut.

E2: Tota la teua joventut, perquè quan vas acabar d’Àfrica que tenies, 27 anys?

J: 25 o 27 anys.

E2: A tu et va cridar a quintes? Perquè durant la guerra eres molt jovenet…

J: 18 o 19 anys tindria…

E2: I la del Biberón que era amb 17 anys?

J: En el 1939.

E2: Ara veuràs… En quin any vas nàixer?

J: No me’n recorde.

E2: No te’n recordes quan vas nàixer?

J: En Març?

E2: Mira a veure quan vas nàixer que ací estarà apuntat, i així ho sabrem.

E1: Ell aniria amb la quinta del 1937.

J: Jo sóc del 1939.

E1: Ah, però de la quinta del 1939, que la van cridar abans.

P1: Nació el 12 de enero del 1938.

E2: Aleshores ara estem en 2009, doncs farà 91 anys.

J: 91? No sé…

E2: En quin mes vas nàixer?

P1: En enero.

E2: Doncs has complit 91 anys. Llavors era més gran a la guerra del que jo em pensava.

E1: Era la quinta del 1937, sí.

E2: Però diu ell que és la del 1939.

E1: No, la del 1939 és la quinta que toca cada any, però cridaven a altres perquè feia falta més gent.

J: Les altres quintes eren més joves. Hi havia molta gent.

E2: Ell ha dit que amb 18 anys, però en un moment ha dit que havia anat voluntari.

J: No, no mai de voluntari. Total, que em van cridar quan vaig estar treballant, em van cridar i me’n vaig anar a les muntanyes dels Pirineus. Jo allí a la forja, em comprava un tros de carn, la torrava i allí me la menjava. [inaudible]

E2: Una altra cosa, després d’Àfrica que vas tornar a ta casa a Benicarló, que parlaves de la Guàrdia Civil…

J: Això és abans de la guerra, això va ser abans d’anar a la presó, i eixies marcat per a tota la vida.

E1: Això va ser quan va tornar de la Serra d’Espadà, el va cridar la Guàrdia Civil. El van cridar per a què es presentara allí.

J: Després de la guerra! Sí!

P1: Pero no te enfades José!

E1: Després de la guerra vosté torna al poble i el criden per a què es presente davant la Guàrdia Civil.

J: Anaven a tancar-me a la presó.

E1: A la de Benicarló.

J: Em cride la Guàrdia Civil: «Vosté per què no va a missa?», «Pues no voy a misa porqué me mienten, no son católicos, no dicen misa, por eso no voy», «Hace usted muy bien». La Guàrdia Civil tenia l’opció de carta blanca, van dir, al carrer de seguida. En la guerra la Guàrdia Civil tenia carta blanca per a matar, emmanillar i fer el que li donava la gana… perquè quan es va acabar la guerra, portava una malla d’arròs per a menjar… [inaudible]

E2: Això ens ho han contat unes altres persones, igual que vosté.

J: Sempre que digues una cosa, digues el que has vist passar, la veritat. I això li ho vaig dir al meu amic Pepito, que quan sentia la percutora, es tirava a terra al costat dels arbres. Tenien carta blanca, per a fer el que els donava la gana… Els fotria una hostia… Això no es conta, això ho he vist, perquè no volia dir la veritat.

E2: Perquè volien que digueres les coses que volien sentir.

J: El vaig conéixer a La Modelo. Al segon pis eren trenta, i al tercer, que estava jo, molts més, però no havia matat a una mosca, i el van matar sols en un dia.

E1: José, vosté abans que la guerra començara, ja treballava la terra?

J: Jo quan va començar la guerra cuidava els motors de gasolina que tenien, els desmuntava. M’has comprés ara? I anava per tot el poble.

E1: Vosté s’encarregava de la maquinària eixa, no?

J: Jo vaig aprendre. Els arrancava jo… ho feia tot. Després ja féiem altres coses en altres pobles. [inaudible].

E1: Eixes màquines estaven allí al servei del poble, anaven allí a utilitzar-les?

J: Nosaltres féiem la figura, i la teníem per a nosaltres.

E1: Això va ser després de la guerra, però abans de la guerra, també?

J: Després de la guerra!

E2: Ja t’has equivocat! Quan ens equivoquem no ens perdones eh! No ens deixes equivocar-nos.

J: Després de la guerra, home! Abans de la guerra no existien les màquines eixes. Me’n recorde que vam anar a comprar una tenyidora amb el meu oncle i dos cosins més. La tenyidora la vam tindre molts anys amb el matxo, i un dia potser posaves trenta-cinc coses.

E2: Aleshores, durant la República, treballa ton pare la terra però amb carro, amb animals i amb els matxos…

J: Quan em vaig casar encara teníem matxos.

E2: I quan et vas casar?

J: No me’n recorde.

P1: Con Josefina.

E2: Amb Josefina va ser al final? Perquè Josefina es va casar amb el seu amic que li va dir que es casara amb ell. Et vas casar amb…

J: Gerónima.

E2: Però et vas casar després de la guerra.

J: Sí, ella era de Fortanete.

E2: I vas tindre un fill i una filla.

J: Sí, xic i xica, el que passe…

E2: No està bé la cosa…

J: [inaudible]

E2: Bé, coses de la vida…

E1: Vosté se’n recorde si durant la guerra a Sant Jordi van fer col·lectivitat amb les terres? En la República, la CNT va fer una col·lectivitat per a treballar la terra tots en comú.

J: Sí, la van fer en les terres del risc.

E1: Confiscaven les terres dels rics i feien col·lectivitat.

J: I ens donaven el que volíem.

E1: I les terres més xicotetes de la gent que les tenia, les van respectar?

J: Clar. Però amb el que teníem dels rics, teníem menjar per a mig poble, i després de la guerra en tres o quatre matxos anàvem terra per terra, i quan venien els amos, els rics, ens preguntaven: «Quants sacs de farina voleu?».

E1: Això va estar bé, no? Així la gent podia repartir tota la riquesa. I després, a la gent que va fer la col·lectivitat la van represaliar?

J: [inaudible]

E1: Els que havien fet açò els van empresonar?

J: Com jo no ho he fet, mai m’he preocupat. Això els assassins que mataven són els que ho saben, jo no vaig matar ni vaig fer mal… Aquestes paraules no m’entren a mi…

E2: Què li sembla? Vol que contem alguna cosa més o ja hem parlat prou?

J: On està Tamara?

P1: Estic ací. Han gravat la conversa ells i després ens l’enviaran.

[conversa irrellevant]

E2: Està contant el que estàvem dient…

J: Estaven allí tots els caps de les forces, i eren tots aquests… [inaudible] El campament el va muntar en cercle, perquè si ens hagueren atacat sense estar així, aquell s’haguera quedat fet pols… Estàvem perduts nosaltres. [inaudible] Érem amics… però ja no ens hem vist més, ja tenim una edat ara que… Pepe vivia davant de mi.