Testimoniatge de Manuel Miralles Gozalbo

Miralles Gozalbo Manuel. Llucena l’Alcalatén. Guerra civil, camps de concentració, repressió. Entrevistat l’any 2006 per Joan Pinyana.

ESCOLTA EL TESTIMONI

gravació oral
continuació

LLEGEIX EL TESTIMONI

M – Per cert hi havia un refugi i un soldat va caure dins plovia molt i tota l’aigua ens va caure damunt perquè estavem al ras baixavem cap a l’estació -crec de Barraques- per la carretera tots xopats aleshores vaig vore una llum d’una casa, truque a la porta i allí passare la nit. A l’altre dia per amunt cap l’unitat. A la companyia teniem un capità , per cert estant al monte un home de Llucena-li deian Safont- i era carter de Benicarló, anava en mi i el va quirdar el capità, al tornar diu__ ja pots tornar a escriure perquè la teva tarjeta l’han trencat perqué en ella havias anomenat que veiem el Penyagolosa. Sort d’ell que ja eran 5 o 6 al calabozo perque ell la va malpendre en el capità i el comisari i els va dir de barbaritats. Desde aquell dia el ficaren a les oficines__ savia més que ells__. Era sargent però els galons no els portava mai i era de la meva quinta. El vaig vore a Madrid després d’acabar la guerra.

En Puebla de Valverde estavem a segona linea, ens agafem uns camions i ens portaren a Llucena allà a les Fletxes, agafaremunes gallines d’un corral i avans d’acabar de torrarles per a menjar-les vam tenir que fugir. Ens ficaven a nosaltres a fer de front, un dels guàrdies d’asalt es va suicidar disparan-se un tir. Aquella vesprada ens portaren per la carretera d’Argelita damunt del Prat i alli tots tirats i els feixistes sense parar cap a nosaltres. Baixavem de l’hostalet i al fer-se de nit, vam tenir que fugir.

P—Les tropes feixistes portaven als moros al davant.

M – Si

P—Havia pasta ja la batalla de l’Ebre.

M—Crec que si, a Castelló també entraren aquells dies. Ja venia Franco de Tarragona passant per Vinarós a Castelló. Aquella nit vaig dormir dins d’una aigüera, portava la manteta i em vaig covrir per damunt i per baix però etava tant cansat i amb desmai que ni em vaig absaventar. Després al retirar-nos pel Salt del cavall alli es van passar de bàndol alguns com Higini, Manolo el de La Vall, Celestino, no se’ls carregàren de sort perquè hi havia un espanyol, sino els moros se’ls carreguen. Després de la guerra els vaig vore i no van tenir repressió. Vam anar a parar a una carretra més amunt de Ribesalbes per aquella part del riu i ens van fer ja pressoners. Jo anava a soles, havia estat l’últim, ja havian fugit tots, m’agafaren el fussell i em portaren a a la guàrdia civil de l’Alcora, a l’Església, on estaria tres dies, tota plena de gent unes 200 o 300 persones sense menjar i sense aigua

P—I que menjavem ?

M—Querailles xicotetes, hi havia una montonà llançades per algú i les menjavem crudes estavem molt roïnes De L’Alcora ens van portar a un camp de concentració de Deusto en Bilbao.

P—Va vore alli algú del poblé ?

M—Si alli estava un cosi germá del metge, de Lauro, també Nelo i Miquel que viu on viu el meu Jose Luis, bueno un nebot de Nelo.

P—I la pressó de Castelló ?

M– No, no això va ser després. Cuan era a Bilbao també anare a Portugalete en barco, la veritat no recorde bé el temps d’estanvia a Bilbao. Després em cridaren per anar a treballar a Setao, dons havia una tallers, no estaven dins del poble sino a les afores, alli hi havian al menys 200 pressoners com jo tots treballant de mecànics i d’altres oficis. Jo estava d’ajudant de la cuina un català i jo , però mai entraven a la cuina, ens tenien en una vagoneta a una via morta i de nit i al mig dia baixavem el menjar tots els dies a uns que eran a un edifici a un kilómetre i nosaltres tots els dies allà dalt, sempre agranant i pelant patates, de menjar en tenien molt poc. Els de la cuina si estaven grossos, però nosaltres només menjavem el ranxo com els altres. D’allí tornariem al camp de concentració de Deusto uns pocs dies, i després a Miranda de L’Ebre

P—Feia fred ?

M— Ja era l’abril vam estar uns 8 a 15 dies

P— Com era l’higiene als camps ?

M—Molt roïna, tots plens de polls. Van formar el Batalló nº 13 i anàrem a Madrid al cuartell Casa de Flores i alli vam treballar a la tribuna per a Franco per a el dia de la desfilada. Treballave el meu Batalló i d’un altre d’enginers. Crec que estava anunciada pel dia 19 de març però no vam poder acabar la feïna i la desfilada es va fer l’u d’abril. En aquells 11 dies del 19 al 1 van descovrir la trama de bombes posada per baix, si haguerem acabat el 19 haguera volat mig Madrid, alli eran els tres Estats Majors, Franco, Mussoloni

P– I Hitler ?

M—Si Hitler també els tres. Una nit a la una del matí sentirem un terratrémol d’ametralladora i bombes de mà d’una part del palau, nosaltres estàvem al front i al matí següent ens duien cap a Burgos. I d’allí a Llongares a treballar en una cantera i vam estar tres messos. Després a Cortes de Navarra a fer doble via del tren a pico i pala. Allí van contar com a una dona la despullàrem i li tallaren els pits, i també com cremàren a homes dins d’un forn de fer pà. Estan allí m’arrivare la noticia de la denuncia.

P—I vosté sap qui va ser?

M– Clar que si, el germà de l’home de la Paleta ara ja es mort i l’haviem criat de llet. Cuan la democracia vaig anar a vore la denuncia i em diguerem que això ha desaparegut tot. Per la denuncia vam portar-me uns soldats d’escolta a la pressó de Castelló, crec que era a maig o juny del 40.

P – Va coincidir vosté en els afussellaments ?

M—Si el primer dia ja vaig vore com van afussellar una persona al pati i a l’altre dia van afussellar 27. Vaig estar dos mesos i me quirdaven tots els dies a les oficines per a apuntar-me com a voluntari en un batalló de treballadors, però jo com a voluntari jo no anava a cap lloc. A la fi em van enviar a casa. Mentres jo era a la pressó mon pare també era a la pressó en Lleó tres anys , la meva mare va patir molt.. Després m’enviaren a Llucena i quirden a la quinta del 48 de la zona roja per desafecte al régim al batalló de treballadors a Madrid només vam estar un hora deseguida en un tren borreguero ens enviaren a Reus, ens vigilava l’exércit. A Reus vaig estar molt de temps en un cuartell de caballería vell,

P—Que feian ?

M- No rex no havia feïna , no eixiem per a rex. D’alli van formar un batalló el 96 d’Alcalà de Guadaira ( Sevilla ) i no se el temps que vam estar, Erem a un bancal en 4 de tendes de campanya, 4 guàrdies. El comandant era bó, no dormia en tota la nit. De nit els soldats cantàven alerta 1,2,3,4.. Teniem llibertad, ens banyavem al riu, els diumenges de matí a misa i després donàven solta. Un dia es van presentar a parlar amb el comandant, el alcalde i el cap de la Falange, pel poble corrien rumors sobre unes reunions clandestines per la nit, en realitat eran la majoria dels treballadors anant al poble a vore a ler novier que allí tenien. També un dia dos companys meus anàren al riu a banyarse i van salvar al fill del cap de la Falange que s’estava aufegant i ningú d’alli sabia nadar, li ho va dir a son pare i al cap d’un o dos dies es tornen a presentar l’alcalde i el cap de Falange, el comandant ja es va imaginar que ere per això però no va parlar en ells perquè tenia malicia de l’altra vegada. En Alcala de Guadaira el batalló 96 no recorde el temps que van ser, em vaig posar malalt del tifus, ni savia el que feia com si estiguere mort i em portàrem al Hospital Militar Queipo de Llano en Sevilla , als cuants dies vaig tornar a la meva companyia i ens portàren a Lora del Rio no al poble a una hora d’ell en un carrascal, no més havia una caseta pels caps i un barranc, ens posavem baix del carrascal tant si feia sol com pluja, no hi havia alambrada. Una nit un catalá i un de Guadalajara ens van fugir a mi me ho havien proposat, jo no volia perque treballava de barber i guanyava per a comprar l’esmorçar. Es veu que se va xivar al sargent .I toquen per a formar la companyia i al passar llista faltaven dos, reforçaren el campament de guàrdia, els agafàren i els van calfar de debó amb una verga fins que no van poder mantindre drets i després a agafar palmitos. Van estar 8 a 10 dies sense poder girar-se, amb el llom tot negre, fins que va venir el comandant, també estava el practicant i van vore la companyia i van preguntar: eixos perquè estant dormint—perquè no poden ni alçar-se hi ho vam explicar tot, alesmores ens dicen perquè no haviem dit rex i nosaltre li van respondre—perquè ens hagueren fet el mateix. Se’ls van dur a l’hospital jo no el vaig vore ja mai, no se si els van matar. D’alli va manar a treballar a un polvorí, van fer uns barracóns, unes tendes de campanya palmitos en terra, cobràvem un quincet cada dia, feiem montons de terra per acda barracó, un a cada costat per si havia un incendi per aïllar els barracons.D’allí no redoerde… vaig tenir el paludismo i vaig anar a l’hospital Queipo de Llano de Sevilla ens tractaren bé igual que als soldats, anavem vestits amb uns pantalons de pana i una caçadora, em van curar cada 8 dies m’agafava m’aïllaven? Vaig estar al calbozo ( punta palomo, alto aragones ) ¿?

Me refregava les genives i m’eixia sang cuan volia. Havia un metge, era també d’un batalló de treballadors i vaig tenir sort, era especialista en enfermetats venéreas, el director de l’hospital li donava la paga de capità metge i el no la va voler, volia montar una clínica en Sevilla i la deguere de montar, també era treballador del batalló però era l’amo. El capità metge del meu batalló se’n va anar de vacances i deixare d’encarregat a ell, alesmores va mirar els papers i deseguidava venir a dir-me que hauria de passar per rayos. Cuan se’n anare el practicant que anàva en elle m va dir –quiuna sort has tingut, passe per rayos i em donen inútil. Encara vaig estar 2 o3 mesos, vinga tocar a la guàrdia civil de transeúntes de Sevilla i feian cas, tenien que portar-me a Algeciras, al final anari, allí trovare a Nello de Llucena – el que estava al camp de concentració de Bilbao en un altre Batalló de treballadors— i alli estare fins que arrivàren els papers. Vaig tornar en un tren en cuatre dies de viatge a Castelló, vaig agafar un cotxe fins a Llucena i al mas. Tots els diumenges anàva a L guàrdia civil. A l’Ajuntament l’alcalde era Enrique Bernus, el secretari me demanava la baixa de cuan me’n anare del poble—li vaig dir— jo no recorde cap baixa. Donç no tindràs la cartilla de racionament, fins no la tinguis, era necesaria per a trare llet, sucre, tabac. Alesmores ani a l’estanc compre paper i un sobre i escric una carta al coronel jefede l’agrupacióde Batallons,–en lloc de al comandant, nosé, vaig tenir eixe pensament–no savia casi escriure, no havia anat a l’escola. Al cap de 8 dies baixàva jo del mas al poble i pasaba per la plaça i el secretàri –era el tio de l’alcalde i le mancava una cama per`això no estava normalment a la porta eixe dia si i me quinde, diu –escolta tu has escrit al batalló? Si.— La teva baixa estàa la caixa de reclutas de Castelló Aixa que no escrigues a ningú.— vosté em va dir que la demanare on fora per a poder tenir la cartilla. Es vue que li van donar un bon passó, era de molt mala classe.

P—A vore fem una miqueta de memoria de la pressó.

M—Me pareix que era l’any 39 o 40

P—Recorda si feian saques per lanit

M—Si jo era al sotàn

P– Com era la vida a la pressó

M– Al pati no eixiem tots, els de pena de mort no, estàvem en celdes. Alguns dies sentiem les saques, deian si se’ls portaven al cementiri. Nosaltres eixiem al pati i ens juntavem els del poble a xarrar, después al ranxo., era dolent i a dormir. Dels que erem crec que ja no viu ningú. Jo me vaig anar el primer. Tots estavem denunciats per un o altre. Ens juntavem el caporal, Pascual, el de la catalana, el tornero. Jo no estava apuntat cap partit, mon pare si a la UGT, deprés a la CNT.

P—Hi havia armonia?

M–Si ens juntavem pers pobles

P—I después de Llucena ¿ feen reunions?

M—A lo millor si però jo com estava al mas. No recorde llavors qui portava aci la CNT.

MANUEL MIRALLES CINTA 2 cara A

M–Anavem tots a peu, jo no vaig arrivar al poble, em vaig parar a uns corrals, els altyres ,Celestino, tots eran quintos si arrivaren al poble. El diumenge per a vesprada estavem jugant al guiñot i arribarme el cabo, l’aguacil i dos soldats , ens diguerem : vosaltres dos demà a la plaça a les 8 i anireu a acompanyar a estos per eixos massos. Celestino amb tres o cuatre soldats va tirar pel mas——- i jo en altre pel mas de Monlló per la costa i al baixar vam anar per casa Santeli i després cal al poble

J–No vau agafar a ningú mes ?

M–No . Un dels altres s’en va tornar cal al poble, era ja casat tenian enchufe dos o tres estaven bé però un metge de Castelló els dovava inútils

J– recorde els afusellats a Llucena quins van ser com els deian ?

M–No , Centet ??, de l’altre no ho se…

J—En un llibre diu si van afusellar al practicant, se va absaventar vosté ?

M—No. Mon pare va estar també a la pressó per una denuncaia. El feia guàrdia per la necessitat de traure uns diners la va fer un parell de dies i el van denunciar , Miguelin i (Pasiento ? ).

J— Son pare no va anar al front.

M—No perquè ja era vell. A la pressó en mon pare havian pressos de tot el partit judiucial. D’ Adzaneta, de Vistabella…. El van empressonar després en passar la guerra … a l’any…39, 40…41. Mon pare era de la quinta del12.. Le deian Manuel Miralles Mor i a ma mare Amalia Gozalbo Ibáñez. I a les meves germanes Maria i Carme. Jo era el més grand després de mi Maria i Carme la menuda.. A la pressó mon pare ho va passar molt malamente, va patir molta de fam , estava a Lleó.En ell van tancar a un xic que trballava amb un carboner no recordo el seu nom, però si que no estava bé i el comdemnaren a pena de mort per l’acusació de traure una saca dels pressos “ del barco” als que mataren i ell no savia res, ni havia vist la mar el que ho va fer fugiria.

J—Recorde a la pressó de cuan traien als pressos per a afussellar-los ?

M—Jo estava al sotano els comdenats a morts ales celdes, crec que no eixien al pati.

J—Quin era el dinar ?

M—El desdejuny un café negre, era aigua bruta, al dinar el ranxo. A la majoria li portavan el menjar de casa. Ma mare també, un cop a la setmana parlàvem, em portava la berena

J—Li van furtar el menjar ?

M—No , però després cuan ja vaig eixir recorde mon tio Quico estava tancat a la prssó, ell era esquilador i curander, era el mateix temps cuan mon pare també estava a la pressó en Lleó , aleshores ma tia li enviare un caixó de uns 15 kilos i ma mare també un altre per a mon pare del mateix pes i el vaig baixar jo a l’estació i el vaig perdre. Avans també enviarem un per ami i no em va arrivar, jo anare amb el taló per a recollir-lo i no va aparèixer.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top