Testimoniatge de Norberto Mesado

Mesado Noberto, Borriana Plana Baixa. Guerra civil, repressió, vida quotidiana. Entrevistat el 25 de febrer del 2019 per Teresa Armengot.

ESCOLTA EL TESTIMONI

gravació oral

LLEGEIX EL TESTIMONI

Testimoni: Norbert Mesado (N)

Participants: Entrevistadora (E1), altres persones (F, P1, P2)

Duració: 28’ 56’’

Norbert: Jo quan feia excavacions de mina tota la gent major d’allí venien a veure com excavava. Em contaven cada història: «Hi ha un passadís que va des d’ací a Borriana i ací Jaume I en la cavalleria va conquerir Borriana» i dic: «Home, llegiu “El Llibre dels Fets” i Jaume I no va fer cap forat per a passar però…».

Entrevistadora 1: El que passa és que quan es planten els del Consell Municipal en l’any 1937 es perd la construcció dels refugis… Sí que diuen alguna cosa d’un túnel que hi havia de la muralla cap a la tanda, potser?

N: Cap al cau.

F: No, no, de quatre quilòmetres i van quedar que ho explorarien.

N: L’únic que hi ha que es pot entrar és el dels frares, els altres jo explique un poc del que m’explicaven, és a dir que si voleu et fas eixa fulla, eixa i eixa…

[conversa irrellevant]

F: Açò és una reunió del Govern Civil. Aleshores els regidors de Castelló i de Terol, en l’ordre del dia, açò estava en els papers de Salamanca, i bé, “Segundo Construcción de Refugios Estado Actual”, el del Grup Cervantes, el del Mercat Central d’Abastiment, Grup de Pablo Iglesias que és el dels frares i un a l’estació, i després, també hem trobat que, per exemple en el mercat es va afonar i que…

Persona 2: Davant de Muñacos, es va afonar el carrer.

Persona 1: I el que estava en el Grup Cervantes, que és el Penyagolosa, no tenia constància i de l’estació tampoc. I per ací diuen que hi ha uns vint-i-cinc però… Sí que hem localitzat, però per testimonis dos o tres en el Raval, i després Juan Carlos va dir que en el carrer Sant Vicent hi havia alguns que estaven excavats enterra. Però per això estem recollint el testimoni d’una dona que ara viu a València…

N: Això és el millor, recollir els testimonis i saber que són històries que et conten.

E1: Que sí que tienen un refugi enrajolat, que Cano era qui havia posat les cadires, que eren els seients del cotxe d’ell, i això ho conte ella que ho recorda. I després una dona que ens ha contat que ella va estar en un refugi al calvari que van fer els Savadors.

P2: Això a tu no et sona res?

N: Jo el meu sempre ha sigut de Millamot cap amunt, i la veritat és que no… L’únic que vaig fer eixe article perquè recollia algunes coses d’eixes de… Però el que és interessant són les fotos…

E1: Jo crec que hi ha alguns exemplars que…

N: Jo tinc dos volums, bé, aquest és doble…

E1: Però després ja es va parar no?

N: Clar, li tocava pagar de la seua butxaca i no s’apuntava.

E1: Sí, jo la coneixia perquè Xavi Constante a vegades escrivia allí.

N: Açò m’ho va portar Saera abans de morir i em va dir: «Les deixe en les teues mans, que no s’adonen les meues filles que vindran», i les seues filles van vindre: «Ací tu i el meu pare», i dic: «Xe, ara no tinc res».

E1: Les has donat aquestes fotos, a la Biblioteca Valenciana?

N: Clar! No, no, els negatius, les fotos no. I aleshores doncs em vaig traure… són molt antics i els meus fills: «Això no ho tires».

E1: De totes maneres, jo volia parlar-te d’Archi Vilanova, que és una substituta, que Pilar ha demanat l’excedència.

N: Ah, no ho sabia.

E1: Sí. Va haver-hi una primer, i ara aquesta xica, sí que m’ha dit que, bé… Sí que m’ha dit que ella ha vist alçar permisos d’obres de l’any 1939 o així i que posa…

N: Ho van tirar tot i van fer una muntanya… Encara sort que jo tenia un museu a l’altre costat i mirava caixes i vaig salvar alguna cosa.

E1: Què van tirar?

N: Tot l’arxiu dels arquitectes. Mira, el pla, mira en quin estat estan els carrers… Aquest és Saera, aquesta la dona i aquesta la germana. Veus la voladura del campanar? Jo la voladura del campanar sé que la van dinamitar, i ho sé perquè un amic de tota la vida que és arqueòleg i hem anat sempre junts, el seu pare era republicà i estava ací la nit que van ficar les caixes de dinamita, per això sempre ho ha dit i sé que dient-ho ell era veritat… Mira en quin estat… Ací recollint carros…

E1: De totes maneres, això és de la voladura? Això és el carrer Major.

N: Això és el carrer Major, i açò el carrer Sant Vicent.

E1: I vols dir que…

N: Sempre s’ha dit que era la voladura, però a mi… Aquest és molt simpàtic, jo no sé qui és, però el senyal…

E1: Bombardejos.

N: Aquesta és la dona de Saera, del que va fer les fotos, i aquesta la germana.

E1: De totes maneres és que hi ha…

N: Açò és el centre republicà que és un crim que van investigar que estava tota la façana de pedra amb arcs en les portes de mig punt, una sala… Però ja he vist tantes salvatjades que… Això és una vista de dalt de casa Saera.

E1: Que Saera on vivia?

N: On tenia l’establiment de roba, la casa cantonera de reixa del pany… Mira en quin estat està. Açò és des de casa Saera, que dalt tocava el piano, i açò són rotllos de la pianola, mira’ls ací, ho sé perquè la meua mare en tenia una igual, i són rotllos que portaven foradets i els ficaven, i en passar l’aire en el fullet doncs sonava el piano. I ací estan netejant les teulades, però clar, si haguera sigut per bombardeig, no hagueren sigut les teulades, haguera sigut l’edifici sencer perquè en les teulades és més propi d’això, de la voladura del campanar… Això és dins la casa, mira com està, i això també és el carrer Major, però són totes les teulades…

E1: I açò?

N: Jo ho he conegut tot tirat, però encara abans de fer el jardí ho recorde.

E1: Però sí que tenim més o menys una cronologia dels bombardejos, i sí que hi ha bombardejos ací…

N: Farà cosa d’un mes, no sé on va ser, en la televisió van fer els bombardejos alemanys en bombes de 500 quilos tirades pel Maestrat, per Benassal… I jo he pensat que si no podria ser alguna cosa pareguda, però és clar, ells anaven l’endemà i fotografiaven el que havien fet, i ací també van fer el mateix. Veus, açò és a casa Saera… Veus en quin estat el campanar, és que mira, la quantitat és bestial, però si haguera sigut una bomba, no s’haguera quedat a les teulades, supose jo… Mira veus, totes les teulades… en una bomba haguera anat tot tapat…

E1: Però mira eixa casa…

N: No, eixa casa està destruïda.

E1: Hi ha una que has passat, una perspectiva del pla que també hi ha una casa…

N: Això són les columnes de l’església, l’orbe que era del segle XVIII, i açò és l’Ajuntament. Veus, l’estat és tremend però és que una bomba no fa això.

E1: Tu creus que la voladura del campanar sí que ho fa?

P1: Estava al costat de…

N: Estava al costat, però jo també m’he estranyat de tantes portes arrencades i tot…

E1: Per això et dic…

N: Per això també m’estranya…

E1: És que hi ha una…

N: Una bomba ho va tirar tot avall…

E1: Però és que saps que passa? A veure, ací l’evacuació va ser quan va caure Castelló, sobre el 14 de juny, i el Front es va quedar a un costat i a l’altre del terreny, i la gent quan va tornar, els que se n’havien anat, tenien les cases rebentades i sense mobles i sense res. És a dir, que va haver-hi saquejos.

N: Sí, això sí, perquè mira un detall, les tres portes de pedra no cauen, però ja no estan, ni van caure perquè les hagueren trobat, perquè jo vaig parlar en tota aquesta gent, en els fusters i en els que havien intervingut i les portes no estaven. Jo sé que va haver-hi americans que venien ací i s’emportaven el que volien perquè no quedava ni la Mare de Déu gòtica que hi havia, i perquè les altres dues portes tampoc? Això és una cosa curiosa… I els alemanys, la pena és que no es puga llegir…

E1: On estan?

N: Ací a Borriana estan aquestes fotos, les fotos són d’ací de Borriana.

E1: Aquest qui és? No ho saps.

P1: Eixe no és Saera?

N: No ho sé.

P1: Jo crec que sí. Si mires les fotos on està ell…

E1: És que després a l’Estat Major ho van posar a casa dels avis de Lola.

N: Mira, ací anàvem en un autobús, i portàvem a Bisola, i ell doncs, anava donant notícies d’on estava el Front i tot això.

E1: Saera anava en les tropes nacionals?

N: No, per què aleshores no haguera estat ací l’endemà a fer fotos.

E1: Vols dir que estava ací a Borriana?

N: Sí, havia d’estar en Borriana.

E1: Veus, aquesta casa… Aquesta casa pareix més de bomba que d’una pedra. És eixa la que jo buscava…

N: És un desastre… Però ací tens l’eixida del campanar quan cau… Jo açò ho ha conegut tot trencat.

E1: El campanar no estaria més cap ací?

N: Sí clar, el campanar està ací a la plaça. I açò és el carrer Sant Vicent, i açò el carrer Major.

E1: I açò és l’Ajuntament?

N: No, l’Ajuntament estava al costat de l’església.

E1: Bé però ací seria…

N: Ací és la plaça. Ara veuràs… Mira! Una bomba en la façana! I una voladura en el campanar… No sé si està afonada però una bomba si cau rebentaria, no sé… Però, són les úniques que hi ha. Eixe és l’Ajuntament, veus, açò és el racó de l’abadia.

E1: Sí però això no pareix que siga…

N: Açò és l’Ajuntament.

E1: Sí, però això no pareix que siga ni de bomba ni del campanar, això pareix com que ací hi ha un combat o alguna cosa així…

E1: Vols dir que de l’explosió es rebenten les portes?

N: No ho sé… De moment el major que jo vaig notar va trencar la voladura del campanar, però…

E1: És que jo tinc la teoria, que no ho sé, que no va ser només la voladura del campanar sinó que va haver-hi bombardejos… 4.600 quilos.

N: Ací es podria llegir això aproximant-ho però… No sé si el que posa està en alemany o… Aquest ha de ser alemany precís.

P: Saera va escriure un llibre sobre tot açò, no?

N: Saera? No.

P: Sobre la seua experiència quan va fer les fotos i tot això, no?

N: Si el tinguera, jo el coneixeria… No, no, segur que no. Per què si no ho sabria, el tindria…

E1: Jo em pensava que Saera anava en les tropes, i no. Pregunte, no ho sé.

N: No ho sé. Ell era molt creient, no crec que fóra republicà.

E1: No, et dic en les tropes nacionals.

N: Podria ser que anara de fotògraf… Podria ser…

E1: Per què les fotos eixes són del dia 6…

N: Les fotos, ell em va dir que van ser l’endemà de…

E1: Doncs el dia 6. I sí que hem torbat un paper…

N: Una pena que no sapiem qui són aquests… Però açò pareix l’emissora que portaven.

N: Home, era l’emissora que anaven en el Front donant els “partes”.

E1: I eixos serien periodistes… Són unes fotos que estan molt bé.

N: Aquestes me les va aconseguir, perquè jo sols tenia els negatius, i Lourdes Burdeus diu: «Deixa-m’ho abans d’enviar-ho a Sant Miquels des Reis i les traurem», i el seu company va ser el que les va traure.

[conversa irrellevant]

E1: De refugis només t’has trobat això del carrer Sant Pasqual?

N: Això és el que vaig parlar en l’amo de la casa, jo dic: «Què fa eixe portó ací?» i fa: «Això era per a amagar-mos quan sentíem la paga mon entràvem ací dins» i com no ho han tocat i està abandonat, és molt interessant perquè es trau de la fossa i es posa allí un altre en una explicació, però jo ho he dit ja tantes vegades que ja m’he fartat de tots els regidors.

E1: Per què aquest Melchor sí que va anar?

N: Quin Melchor?

E1: Melchor, l’arqueòleg d’ara.

N: Mare de Déu, Mare de Déu… Què t’ha dit? Què t’ha dit?

E1: Jo he vist un article que té de bombardejos de l’Aviació Italiana i de l’Arxiu Històric…

N: Això ho té tot inventat!

E1: I després té vint-i-una fotos, que m’he adonat avui, de Borriana.

[conversa irrellevant]

N: Bé, jo d’això ja no sé res més.

E1: Jo he agarrat l’article que va fer Melchor…

N: Tira-ho! Tira-ho a la paperera!

E1: I clar, hi ha coses que ell diu que estava en el camí d’Onda, i que hi havia un refugi al riu on estaven tallant els Tormos, on està el Bar Molina, al costat. Però no dóna documentació ni et diu el perquè.

N: Això és un dia que estaven fent una salvació allí perquè estava la muralla i va baixar-hi, i va passar ell: «Pam, pam, pam», i ensagnà un refugi. D’ell ni de Palomero, t’assegure jo que no et cregues mai res.

E1: El que passa és que jo m’esperava que donara algun argumentari de per què hi havia ací un refugi, perquè estava la fàbrica de municions i ja està, no ho justifica.

N: Això és quan estaven fent les excavacions en la Torre de la Muralla, i jo el vaig veure passar i fer fotos.

E1: Tu creus que no hi ha res.

N: Si visquera Tormo… Però allí encara viu la família Tormo, parleu amb ells. Ací heu de parlar en tots.

E1: Aquest Tormo que van fer? Van tirar la fàbrica?

N: Van tirar l’ermita perquè la va vendre el capellà, i l’ermita era de l’Ajuntament.

E1: L’església de la Sang?

N: L’església de la Sang, sí. I ací estava la sinagoga que ací vaig portar documentació de l’Edat Mitjana i tinc un article però, no sé en quin llibre està.

E1: I com van poder, perquè els van deixar tirar l’ermita i fer-se una fica?

N: Perquè va vendre l’ermita, i en la primera restauració de l’església en l’any 1969, el capellà ven l’ermita no sent d’ell, però com l’Ajuntament tampoc té idea de res doncs ho va tirar i va fer una casa. I l’altre dia vaig veure a una de les nebodes i diu: «Només tenim ganes de vendre-ho, allò és tan enorme que et perds allí dintre!».

E1: En les cases que tenen? En els pisos?

N: Sí, tot el que era l’ermita.

E1: I els tallers també els van tirar?

N: Els tallers els van tirar per a fer l’edificació i ens vam quedar sense l’ermita. Quan vas a Nules estan totes, vas a Vilavella i estan totes… Si alguna vegada recorde alguna cosa, t’ho diré però l’únic que sé segur, és el del carrer Sant Pasqual, i crec que allí es pot veure entre les fustes, i si no a l’Ajuntament a què et deixen la clau en un moment, per què supose que no ho hauran tancat… Perquè pareix un com si fóra una entrada en una porteta, però clar en les torres no hi havia portetes per a entrar. Però a més és que l’amo que vivia allí, i al costat vivia un comunista que havia de comprar eixa casa i unir els dos solars, però ja està. Ja m’ha cansat, tot el que hem tingut els ha importat ben poc.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top