Testimoniatge de Tomàs Balaguer Colom
Nom i cognoms: Tomàs Balaguer Colom
Data de naixement: 1929-2010
Lloc de naixement: Borriol, Plana Alta
Data d’entrevista: Novembre del 2008
Lloc de l’entrevista: Borriol
Nom de l’entrevistador/a: Juan Luís Porcar i Maribel Peris
Llengua vehicular: Valencià
Descriptors temàtics: Guerra Civil, bombardejos, repressió, vida quotidiana
Observacions:
Reprodueix el testimoniatge. Part 1 de 1.
TRANSCRIPCIÓ
E: entrevistador.
E2: entrevistador 2.
T: Tomás.
A: anònim.
E: Home, per saber com li deien al seu avi.
T: Se va casar en una de Còrdova… que viu a Castelló, per cert… que és molt graciosa, ella. Maria, li diuen.
E: Perquè li pregunteu com li deien a l’home de Carmela Conda, que serà el seu avi. Aleshores, en eixe nom i en el de Servero Rubio se pot… ho miraríem, perquè potser és una persona que no està en el llistat. I això és important, perquè és una persona que està desapareguda.
T: Ella encara té la casa ací, ella.
E: Doncs pregunteu. Bé, doncs ara continue, que tu parlaràs d’un desaparegut i t’he tallat…
A: Pasqual Pallarés [inaudible]. Eixe home mai he sabut res d’ell. Germà de la tia Maria, la que estava casada en Tarongeta i d’Enrique [inaudible], el germà. Pasqual.
E2: Desaparegut quan la guerra mundial?
A: No ho saben.
E2: Però durant la guerra?
A: Durant la guerra. La germana se veu que tenia molta por de preguntar i de saber alguna cosa del germà. Tampoc hi ha per a tant. Se pregunta i si se pot esbrinar a vore on està este home doncs… no s’ha sabut mai res d’ell.
E2: Ho mirarem a vore si està en algun arxiu o alguna cosa. Després hi ha ací dos a tres noms que tinc dubtes. L’últim que van matar de Borriol, durant la repressió franquista, un tal Miguel Salvador. Deien que era «Xapeta».
A: Ah, sí! Però el van matar? No.
T: Eixe no és durant la guerra.
A: Però eixe, al dir ells lo dels afusellats, [inaudible]. Era alguna venjança de l’home…
E: No era un tema de guerra.
A: Era un tema de que l’home de la que s’entenia amb ell el va esperar allí i el va matar. I ma mare quan ho va llegir va dir «Este, este no ha d’estar ací durant la guerra. Perquè açò ha sigut per eixe tema».
T: Va morir a l’hospital. Eixe era Miguel Salvador.
A: Doncs perquè li devien clavar una navalla o alguna cosa.
E: No tenia res que vore amb política?
A: En principi no.
E: Perquè com va ser president de [inaudible] Republicana…
A: Doncs també. Potser devia estar, però no va morir de cap dispar ni res. Però que pot ser que també tinguera alguna cosa que vore en la política i ho mesclaren tot.
[conversa inaudible]
E2: Després hi ha un altre que era Ermenegildo Safont.
A: Ah, sí. El germà dels Coperos.
E2: José Ramón i Ermenegildo. A eixos també els maten.
A: Sí. El José Ramón era el mut, el mut de Copero.
T: Pepet. El mut era Manuel. Pepet era el que era casat amb la…
A: Doncs Pepet seria eixe José Ramón, no? Ah! Ramón és el pare de Carmensita «la Copera».
T: El pare tenia el tio Ermenegildo. El pare.
E2: Tindria un altre fill Ermenegildo, o no?
T: No ho sé.
A: Safont Albalat és Carmen. Eixe té que ser el germà de Carmen. Safont Albalat són el mut, el pare de Carmensita i Pepet i Carmen… quatre. Quatre eren, tres xics i una xica.
E2: I al mut el van matar?
A: No, al mut no el van matar. Eren dels comunistes. Ara voten al PP però en fi…
E2: [Inaudible] el van matar en agost del 38, en Castelló.
A: Un any abans que el meu avi.
E2: No sé jo si este Ermenegildo… això ho podríeu preguntar d’alguna forma?
T: La meua germana encara viu. I viu ací.
E2: Hi ha un que és este, que este és el José Ramón Safont Albalat. A eixe el condemnen a dotze anys de presó.
T: José Ramón és el que jo te dic, que era casat en aquella…
A: Eixe estava casat amb Marinya.
E2: Eixe estava en la presó però ix, però hi ha un altre germà que és este.
T: Ah, eixe és Ramón. És un germà més jove.
A: Eixe és Ramón i l’altre era Pepet.
E2: José Ramón té dotze anys de condemna, i Ermenegildo és el que va morir…
[conversa inaudible]
T: A son pare li deien el tio Ermenegildo. El pare d’eixos xics era Ermenegildo. Son pare de Carmen era Ermenegildo.
E2: És que hi hauria un fill també.
T: Clar, el major. Dels tres xics estava Ramón, després Pepet i Carmen, i aquell altre que se va casar amb aquella de…
A: Fernando.
T: Fernando.
E2: I després hi ha dos casos, que jo crec que són els mateixos, que moren a Castelló, que són…
[tall d’àudio]
E2: Volien la politització de la producció de la terra i del treball; i els altres volien l’estatització, que l’estat controlara tot el sistema productiu… i els col·lectivistes volien que se col·lectivitzara entre tota la gent… que tot funcionara com si fora una comuna, els comunistes i la CNT. I això, en el 37, quan diguem que la república se queda sense el suport… bé, pràcticament no té suport, aleshores ha de vindre… se n’ha d’anar molta gent a Rússia, que era el comunisme fort, aleshores la república depèn, en tema d’armes i d’ajuda, depèn de Rússia i aleshores se decanta cap a… diguem tindre ací col·laboradors comunistes, armes soviètiques… i això fa que el govern de la república reprimeix als moviments col·lectivistes.
A: Aleshores la república això no ho volia?
E2: A Barcelona va haver una guerra civil entre comunistes i la Generalitat.
A: Aleshores no té res que vore en els comunistes.
E2: El comunisme i [inaudible], és diferent. I en Almassora i… hi ha pobles que quan van entrar els franquistes que, quan va entrar Franco, se van trobar empresonats als del POU, empresonats per els comunistes. Se’ls van trobar i els van matar.
E: Sí, els comunistes van fer una repressió molt brutal contra el POU. Si busca també en Internet Andreu Nin i va ser una víctima del POU dels comunistes. És que sobre Andreu Nin se va fer una conferència pel que va suposar esta persona i el que va suposar eixe enfrontament.
A: I en aquell temps, els socialistes què eren més suaus, diguem?
E2: Eren com els comunistes.
E: Els més radicals eren els de Largo Caballero.
A: Però no eren més «light», diguem?
E2: No, no. Eren iguals. Socialistes i comunistes pensaven que lo primer era guanyar la guerra, al preu que siguera… aleshores, per a guanyar la guerra fa falta un poder de l’Estat…
[conversa inaudible]
E: Perquè primer te’n vas anar i vas tornar ací per a fer la mili. Després?
T: Jo vaig fer la mili en Palma de Mallorca, i estava en capitania. Un cunyat meu, que sap molt… germà d’ella… li va anar el capità general dient que ma mare havia vingut de França i volia vore’m. Però resulta que jo, a la setmana següent, havia d’eixir per a anar a Madrid… de Palma, embarcar el cotxe, de València a Madrid en el cotxe… i vaig vindre a vore a ma mare, però només vaig estar una setmana ací… i ja vaig tornar després quan ja vaig acabar la mili. Amb permisos… perquè com ja treballava, ja no podia jo…
E: Permisos menudets? I veies a ta mare aixina?
T: No, vaig vore a ma mare perquè ella va vindre ací, a casa. Mon pare no, ma mare sola.
E: Però ta mare va tornar ací?
T: Sí, però se’n va tornar altra vegada. Quan jo me vaig casar també va vindre.
E: Ah, va ser ja una relació aixina, de vore-vos de tant en tant.
T: Sí, sí.
E: No se’n vau anar, allà a França?
T: Sí, ma mare d’allí venia.
E: Sí, però no te vas…
T: Ells s’han quedat sempre allí, ja no han vingut.
E: Els teus germans?
T: El meu germà.
E: Quants germans éreu?
T: Jo i ell i avant.
E: I el teu germà sí que se va quedar allí a viure. Però tu, no. Tu amb el teu avi te vas quedar ací.
T: Me vaig quedar, que estava amb la meua àvia. Com és la vida… Ja me vaig casar i ja…
E: Ja te vas casar amb una dona d’ací, ja te quedes ací i ja…
T: No és que tinguérem res, però ja teníem per a viure… i dos cases i tot això… tenim salut i ací estem i avant.
E: Va ser la guerra, que vos va dividir.
T: Mon pare sí que ja no va tornar més. Des del 38, que va enterra a sa mare i va desaparèixer del tot.
E: Clar, perquè ell va enterrar a sa mare… i son pare què?
T: Son pare va morir en [inaudible].
E: Son pare va morir en València? Però de la guerra també?
T: No, me pareix que va ser d’un ensurt.
E: Aleshores ell se va quedar, i quan va enterrar a sa mare se’n va anar?
T: Ja era a la guerra. Estava al front de Terol.
E: I va estar al front de Terol i després quan va acabar la guerra se’n va anar cap a França que va ser lo del camp de…
T: Va entrar per Andorra.
E: I ja va ser lo que has contat abans del camp de concentració… i després l’alcalde este que li va fer els papers.
T: L’alcalde de Marsan, que li donava suport, era socialista. Li va ficar més edat de la que tenia per a que no se’ls emportaren i els feia favors. Mon pare va fer allí amistats. El metge que… allí està enterrat [inaudible] al carrer de la bicicleta, de Marsan… i el metge que… perquè allí està tennis, bicicletes, natació… està tot agrupat, i el metge era el que tenia mon pare. Era un xic jove. Mon pare li explicava això de la guerra i feien jardins, els arbres i tot això, i va fer molta amistat… i a vegades passava i passaven l’estona xarrant. Monsieur Baiteta, li deien a aquell metge… i se tenien molta amistat. I quan li van tallar… ma mare té les dos cames tallades… i volia estar enterrada a Borriol i me va escriure a vore on estava i… el metge ens va aconsellar que la deixarem, que allí estava… Home, en cinc pagues no hi havia prou.
E: Per al trasllat.
T: Mon pare no va voler res de Franco. Tots com ell cobraven la pensió d’Espanya. Mon pare cobrava la pensió… «la retreta» que diuen en França… després, la complementària, que se pagava per a cobrar més, una extra en la que se va fer d’accident al peu, el braç esquerre dels alemanys; i ma mare la paga d’ací i va treballar a la fàbrica de [inaudible[ cosint per als milicians, diguem… per a la guerra. [inaudible] xa, diu «Ma mare ha dit que ha treballat…» i li ho vaig dir «…a [inaudible]». Roba de soldat, que deien. I en aquella carta va cobrar la pensió d’Espanya ma mare. I mon pare… allí el carter porta els diners a casa… portava. Ma mare «Mira, bobo…» li feia a mon pare “…tu no vols res, i tots com tu cobren”. Ell va dir que no volia res de Franco.
E: Que era el secretari de…
T: De la CNT. I això que tu deies de la col·lectivitat, ací van… els Cabessa, els Xaeres… eixes terres les van treballar totes, se les van llevar… i s’ho van deixar tot treballat. I això que era gran… això de dalt del sanatori. Bé, més cap ací cap a la Magdalena… allí eixa finca gran encara passa el meu avi i son pare de Cabessa van fer un camí per a traure’ls en carro.
A1: Eixes finques eren d’ells?
T: Sí.
A1: I qui ho havia treballat?
T: La galta que mira cap al mar, que ja és terme de Castelló. Perquè la muntanya negra és terme de Castelló. Allí on està ara la rotonda eixa, allà parteix el terme de Borriol en Castelló, i allà… [inaudible]. Un xic que se dedicava a vendre verdures, i de vesprada se n’anava i feia.
A1: Però això de que estava tot llaurat o tot arreglat qui ho havien fet? Estos del… col·lectivistes?
A: Sí, estava tot treballat, i eren finques d’ells.
A1: Aleshores, vol dir que estos volien que totes eixes finques foren per a tot el poble, no?
A: En col·lectivitat.
A1: Però era furtat, d’alguna manera, no?
T: Els obrers de la col·lectivitat… perquè a l’enterrament de sa mare han de tapar el nínxol, no sé si ho han tret d’allà. Està el senyor al cementeri…