Textos i activitats projecte educatiu IES Castelló ciutat. Matilde Escuder

MATILDE ESCUDER VICENTE

Manuel Martí Puig (2018): Matilde Escuder. Maestra libertària y racionalista. Una historia de vida.

Vicent Almela: “Mati, la mestra llibertària dels Ports”. La Directa. 31 d’octubre de 2018

Matilde Escuder Vicente va nàixer l’any 1913 al poble de Vilafranca i va morir l’any 2006 a Thil (França). Va ser una mestra republicana, anarquista, que va destacar en la difusió dels ideals llibertaris educatius durant el període republicà i en la lluita contra el règim franquista. Actualment, els veïns de Vilafranca l’han volguda homenatjar posant el seu nom a la biblioteca municipal.

Son pare era un electricista republicà, socialista i ateu radical, mentre que la mare era profundament catòlica. Després de la mort de la mare, Matilde va deixar el treball de costurera, es va afiliar a la CNT i se’n va anar a Castelló a estudiar Magisteri. Treballava en un taller per a pagar-se els estudis, però va decidir abandonar Castelló a causa de l’assetjament que patia per part de l’amo de la tenda on treballava. A València va acabar la carrera de mestra l’any 1934.

Es va interessar per les idees pedagògiques llibertàries, i per l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia i el seu model d’escola antiautoritària. Va marxar a Barcelona amb l’objectiu de visitar les escoles racionalistes que organitzava el sindicat CNT al voltant dels ateneus obrers i les fàbriques.

Va iniciar el seu treball com a mestra a l’Escola de l’Ateneu de Sant Adrià del Besòs, una de les escoles racionalistes afins al sindicat CNT. Feien classe a xiquets, però també organitzaven classes nocturnes per a treballadors d’entre catorze i setze anys. L’objectiu d’aquesta escola antiautoritària era formar persones crítiques amb la societat, disposades a comprometre’s socialment pel canvi revolucionari cap a una societat més igualitària i justa. Com a homenatge al treball realitzat en aquesta època, un carrer de Sant Adrià porta actualment el nom de Matilde Escuder.

Quan es va produir l’alçament feixista, Escuder es va incorporar a la columna Durruti i va marxar al front de Belchite. Allí va conèixer Enrique Ferrero (qui seria el seu company i el pare de la seua filla) i va participar en l’experiència de col·lectivització de terres a Mirambel (Terol) per part de comitès anarquistes aragonesos. Amb la fi de les col·lectivitats, i com que l’exèrcit feixista avançava per Aragó, Escuder, embarassada de la seua filla, va haver de fugir a Castelló. L’1 de maig de 1938, mentre queien les bombes de l’exèrcit franquista que estava a punt d’entrar a la ciutat, va nàixer la seua filla i, als tres dies de parir, mare i filla van ser evacuades per a fugir dels bombardejos. Les dues s’instal·laren a Xàtiva; per contra, el pare, Enrique Ferrero, va ser capturat pels feixistes, empresonat i assassinat a la presó de Torrent.

Matilde Escuder, en acabar la guerra, va ser capturada pels feixistes, empresonada i traslladada a València, on va estar tancada fins al 1944. A l’eixir de la presó, va viure precàriament amb la seua filla a Sarrión (Terol) i a Sant Mateu. Però el 1946 va decidir tornar a Barcelona i buscar el pedagog anarquista Fèlix Carrasquer, que havia obert una escola antiautoritària durant la República. Van coincidir en un ple clandestí de la CNT i van iniciar una relació de parella que durarà tota la vida.

En una impremta clandestina imprimien propaganda contra el règim, fins que van ser descoberts per la policia i empresonats. Quan van eixir de la presó, Mati i Fèlix van decidir mudar-se a Madrid amb l’esperança d’evitar la vigilància de la policia. Però la seua activitat propagandista contra el règim de Franco va ser descoberta novament. El jutjat especial “contra la masonería y el comunismo” els va condemnar a tres i 25 anys de presó respectivament.

Quan Escuder va eixir de la presó, va tornar a Castelló i va iniciar una xicoteta granja de pollastres a Sant Mateu per a poder mantindre la seua família. Quan Fèlix va eixir de la presó, en febrer de 1959, davant les dificultats per a viure en la clandestinitat a Barcelona, van decidir marxar a l’exili a França per treballar en la resistència antifranquista des de fora.

Matilde Escuder, amb la seua parella i la filla, arribaren a França el 1960. Es van establir a Toulouse i van treballar en la idea de crear un espai de formació per a militants anarquistes, des d’on buscar la manera de tombar el règim franquista i construir una societat basada en la solidaritat i la cooperació. Gràcies a l’experiència d’Escuder en la cria de pollastres a Sant Mateu, van començar un projecte de granja a Thil, amb l’objectiu de formar una col·lectivitat en què joves llibertaris pogueren passar temporades treballant i formant-se. A poc a poc, hi arribaren joves espanyols i d’altres nacionalitats. També van comprar una impremta, que amagaven al doble fons d’un garatge, per a imprimir la propaganda antifranquista que enviaven a la península amagada en caixes de verdura.

Poc abans de la mort del dictador, la família es va traslladar a Barcelona, on van continuar treballant per la reconstrucció de la CNT, tot organitzant xarrades pedagògiques en universitats i centres socials. En aquest moment, Fèlix Carrasquer, que ja era especialment conegut en el món de la pedagogia llibertària i la lluita antifranquista, va començar a publicar llibres i memòries, firmades tan sols per ell.

Però la filla de Matilde Escuder, Etna, afirma: “La meua mare participava en tot. Ella era els seus ulls”. També, dirigents de la CNT que els havien conegut afirmen que el treball que va fer la parella, i apareix només a nom de Fèlix, és una obra compartida i discutida pels dos. Matilde Escuder va ser una part essencial en l’obra pedagògica de Fèlix Carrasquer, però, com tantes altres dones, va treballar des de l’ombra i la invisibilitat.

Matilde Escuder va ser una de les joves mestres republicanes que van lluitar per transformar la societat des d’un ferm compromís educatiu i polític. Va lluitar activament durant la guerra, va patir la presó, la penúria i l’exili. I també és una de les moltes lluitadores oblidades per la història. Ja és hora de rescatar el seu nom.

FONTS:

Manuel Martí Puig (2018): Matilde Escuder. Maestra libertària y racionalista. Una historia de vida.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top