MATILDE ESCUDER VICENTE

Manuel Martí Puig (2018): Matilde Escuder. Maestra libertària y racionalista. Una historia de vida.

Vicent Almela: “Mati, la mestra llibertària dels Ports”. La Directa. 31 d’octubre de 2018

‘Mati’, la mestra llibertària dels Ports

Matilde Escuder Vicente va nàixer l’any 1913 al poble de Vilafranca i va morir l’any 2006 a Thil (França). Va ser una mestra republicana, anarquista, que va destacar en la difusió dels ideals llibertaris educatius durant el període republicà i en la lluita contra el règim franquista. Actualment, els veïns de Vilafranca l’han volguda homenatjar posant el seu nom a la biblioteca municipal.

Son pare era un electricista republicà, socialista i ateu radical, mentre que la mare era profundament catòlica. Després de la mort de la mare, Matilde va deixar el treball de costurera, es va afiliar a la CNT i se’n va anar a Castelló a estudiar Magisteri. Treballava en un taller per a pagar-se els estudis, però va decidir abandonar Castelló a causa de l’assetjament que patia per part de l’amo de la tenda on treballava. A València va acabar la carrera de mestra l’any 1934.

Es va interessar per les idees pedagògiques llibertàries, i per l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia i el seu model d’escola antiautoritària. Va marxar a Barcelona amb l’objectiu de visitar les escoles racionalistes que organitzava el sindicat CNT al voltant dels ateneus obrers i les fàbriques.

Va iniciar el seu treball com a mestra a l’Escola de l’Ateneu de Sant Adrià del Besòs, una de les escoles racionalistes afins al sindicat CNT. Feien classe a xiquets, però també organitzaven classes nocturnes per a treballadors d’entre catorze i setze anys. L’objectiu d’aquesta escola antiautoritària era formar persones crítiques amb la societat, disposades a comprometre’s socialment pel canvi revolucionari cap a una societat més igualitària i justa. Com a homenatge al treball realitzat en aquesta època, un carrer de Sant Adrià porta actualment el nom de Matilde Escuder.

Quan es va produir l’alçament feixista, Escuder es va incorporar a la columna Durruti i va marxar al front de Belchite. Allí va conèixer Enrique Ferrero (qui seria el seu company i el pare de la seua filla) i va participar en l’experiència de col·lectivització de terres a Mirambel (Terol) per part de comitès anarquistes aragonesos. Amb la fi de les col·lectivitats, i com que l’exèrcit feixista avançava per Aragó, Escuder, embarassada de la seua filla, va haver de fugir a Castelló. L’1 de maig de 1938, mentre queien les bombes de l’exèrcit franquista que estava a punt d’entrar a la ciutat, va nàixer la seua filla i, als tres dies de parir, mare i filla van ser evacuades per a fugir dels bombardejos. Les dues s’instal·laren a Xàtiva; per contra, el pare, Enrique Ferrero, va ser capturat pels feixistes, empresonat i assassinat a la presó de Torrent.

Matilde Escuder, en acabar la guerra, va ser capturada pels feixistes, empresonada i traslladada a València, on va estar tancada fins al 1944. A l’eixir de la presó, va viure precàriament amb la seua filla a Sarrión (Terol) i a Sant Mateu. Però el 1946 va decidir tornar a Barcelona i buscar el pedagog anarquista Fèlix Carrasquer, que havia obert una escola antiautoritària durant la República. Van coincidir en un ple clandestí de la CNT i van iniciar una relació de parella que durarà tota la vida.

En una impremta clandestina imprimien propaganda contra el règim, fins que van ser descoberts per la policia i empresonats. Quan van eixir de la presó, Mati i Fèlix van decidir mudar-se a Madrid amb l’esperança d’evitar la vigilància de la policia. Però la seua activitat propagandista contra el règim de Franco va ser descoberta novament. El jutjat especial “contra la masonería y el comunismo” els va condemnar a tres i 25 anys de presó respectivament.

Quan Escuder va eixir de la presó, va tornar a Castelló i va iniciar una xicoteta granja de pollastres a Sant Mateu per a poder mantindre la seua família. Quan Fèlix va eixir de la presó, en febrer de 1959, davant les dificultats per a viure en la clandestinitat a Barcelona, van decidir marxar a l’exili a França per treballar en la resistència antifranquista des de fora.

Matilde Escuder, amb la seua parella i la filla, arribaren a França el 1960. Es van establir a Toulouse i van treballar en la idea de crear un espai de formació per a militants anarquistes, des d’on buscar la manera de tombar el règim franquista i construir una societat basada en la solidaritat i la cooperació. Gràcies a l’experiència d’Escuder en la cria de pollastres a Sant Mateu, van començar un projecte de granja a Thil, amb l’objectiu de formar una col·lectivitat en què joves llibertaris pogueren passar temporades treballant i formant-se. A poc a poc, hi arribaren joves espanyols i d’altres nacionalitats. També van comprar una impremta, que amagaven al doble fons d’un garatge, per a imprimir la propaganda antifranquista que enviaven a la península amagada en caixes de verdura.

Poc abans de la mort del dictador, la família es va traslladar a Barcelona, on van continuar treballant per la reconstrucció de la CNT, tot organitzant xarrades pedagògiques en universitats i centres socials. En aquest moment, Fèlix Carrasquer, que ja era especialment conegut en el món de la pedagogia llibertària i la lluita antifranquista, va començar a publicar llibres i memòries, firmades tan sols per ell.

Però la filla de Matilde Escuder, Etna, afirma: “La meua mare participava en tot. Ella era els seus ulls”. També, dirigents de la CNT que els havien conegut afirmen que el treball que va fer la parella, i apareix només a nom de Fèlix, és una obra compartida i discutida pels dos. Matilde Escuder va ser una part essencial en l’obra pedagògica de Fèlix Carrasquer, però, com tantes altres dones, va treballar des de l’ombra i la invisibilitat.

Matilde Escuder va ser una de les joves mestres republicanes que van lluitar per transformar la societat des d’un ferm compromís educatiu i polític. Va lluitar activament durant la guerra, va patir la presó, la penúria i l’exili. I també és una de les moltes lluitadores oblidades per la història. Ja és hora de rescatar el seu nom.

FONTS:

Manuel Martí Puig (2018): Matilde Escuder. Maestra libertària y racionalista. Una historia de vida.