Textos i activitats projecte educatiu. IES Castelló ciutat. Palmira Pla

Palmira Pla

Palmira Pla va ser una mestra republicana, que va viure exiliada fora d’Espanya durant quasi quaranta anys, i que va dedicar la seua vida a l’educació, posant en pràctica la pedagogia de la Institución Libre de Enseñanza. El seu compromís polític la va dur a representar la província de Castelló com a diputada del PSOE en la legislatura constituent de 1977-1979.

Palmira Pla va nàixer a Cretas (Terol) el 31 de març de 1914. Va estudiar la carrera de mestra dins del Pla Professional del Magisteri posat en marxa per la II República. El 1931 va ingressar en la Joventut Socialista i va fer classes nocturnes als obrers de la Casa del Poble de Terol. Durant la Guerra Civil va treballar com a mestra en les colònies escolars d’Aragó i va organitzar colònies infantils a diversos pobles dels Pirineus. Acabada la guerra, com tantes i tants republicans, va haver de marxar a l’exili travessant els Pirineus. A França va estar reclosa al camp de concentració de Saint Jean du Bruel, d’on va escapar per a instal·lar-se a Paris. En la capital francesa va viure l’ocupació nazi i va haver de treballar com a costurera per a subsistir. Després de l’alliberament, va viure a Toulouse, on va participar en la constitució de la UGT i del PSOE, i va ser delegada en el I Congrés del PSOE celebrat a l’exili el 1944.

El 1946 va tornar a Paris, es va casar amb un dirigent socialista en l’exili, i tots dos van marxar a Veneçuela amb el vaixell hospital Colomby, ple de refugiats. Primer s’instal·laren a Caracas i, posteriorment, a Maracay. En aquesta ciutat va fundar l’Instituto Calicanto, on va impartir classe seguint el sistema pedagògic de la Institución Libre de Enseñanza.

El 1975 va tornar de l’exili. Després de la mort del dictador, com altres mestres republicans, va poder demanar el reingrés en el cos de Magisteri i es va reincorporar a la docència. Entre altres llocs, va fer classe a Almassora, on es va jubilar.

Quant a la seua activitat política a Espanya, va ser elegida diputada per Castelló en les eleccions de 1977. Va ser una de les 21 diputades que integraren aquelles Corts (tan sols un escàs 6% de tot l’hemicicle). Va ser també regidora de Cultura i Educació a Benicàssim, on va crear la biblioteca i la Casa de la Cultura.

Amb els diners de la venda de l’escola Calicanto, va crear una beca perquè els xiquets veneçolans pogueren estudiar a Espanya a través de la Fundación ADDPAL, dins de la Universidad Carlos III. També va crear la Fundació Palmira Pla, dirigida als xiquets de la província de Terol de zones rurals. No és casualitat que hagen posat el seu nom a una escola pública rural de Terol, el CRA Palmira Pla. Va publicar la seua biografia, Monumentos de una vida, l’any 2004. Va morir a Castelló el 27 d’agost de 2007, als 93 anys d’edat.

Palmira Pla exemplifica molt bé com, amb la desfeta de la República davant del feixisme, Espanya va perdre els mestres republicans, ben formats, que apostaven per la innovació educativa i l’ensenyament de qualitat. Els mestres que no marxaren a l’exili van ser depurats i patiren diversos graus de repressió. Mentre Palmira Pla desenvolupava les seues idees pedagògiques a Veneçuela, altres mestres republicans patiren un ‘exili interior’ i van haver d’abandonar la innovació pedagògica. Aquest és el cas, per exemple, d’un altre mestre castellonenc, Enric Soler i Godes, màxim representant entre nosaltres de la metodologia Freinet i de la pràctica d’introduir la impremta per a la realització de revistes escolars. Els mestres freinetistes van haver de destruir o amagar les revistes que havien fet amb el seu alumnat i, fins i tot, van veure com aquestes revistes eren utilitzades en els consells de guerra com a prova de càrrec.

Aquesta marxa dels mestres republicans a l’exili (exterior o interior) va provocar que Espanya patira una involució educativa que durarà quaranta anys i llastrarà l’educació durant molt de temps.

FONT: Fundació Pablo Iglesias

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top