La repressió de les dones al món rural. Masoveres.

En el món rural la repressió va ser més dura, si cap. La combinació de por, odis antics i delacions va ser letal. La vida es va fer impossible en un món tancat on el control per Falange, Guàrdia Civil i rector era total.

Encara que no hi va haver moltes dones que participaren en el maquis com a guerrilleres, el seu paper en el seu funcionament va ser fonamental: enllaços, punts de suport, subministradores de queviures o roba, vigilants dels moviments de la Guàrdia Civil. I la repressió també va ser duríssima.

Execucions extrajudicials, suïcidis encoberts, tortures, pallisses i detencions. Això s’aguditzarà en la 2a onada repressiva, portada a terme pel General Pizarro des de 1947. Marits executats per la llei de fugues, actuació de les contrapartides, obligació d’abandonar les masies per les nits, detencions massives. Comentar “Mas de la Pica”. La situació de repressió que es va patir a les masies de les comarques de l’interior de Castelló està molt ben descrita en la novel·la de Martí Domínguez “la Sega”.

1.2 Eixides

• El suïcidi. El cas de Matilde Langa.

Món rural: per ajuda a la guerrilla (casos que comenta Fernanda Romeu.

• La bogeria: després que la violaren 6 policies a la DGS, es va tornar boja (els Topos)

• El silenci per a sobreviure. Por. .Exili interior.

• Integrar-se en el món dels vencedors. Educar els fills en l’ocultació del passat i en les idees contràries a les de el pare. (Cas Durá) Cas Borriana: les Falles.

• Anar-se’n a viure a altres pobles o a ciutats on no se les coneixia o la pressió social com a vençudes no actuava directament. Barxeta, Vall d’Uixó, València, Barcelona. Moltes ho van fer a través dels llaços de solidaritat establerts a la presó o solidaritat familiar.

• Clandestinament (veure Gràcia Ventura), si aconseguien un passaport (molt difícil pel problema del certificat de penals. Pagant, Remedios Montero), sortir d’Espanya. Exili.

• Nous matrimonis. Emigració. L’emigració econòmica, per misèria, amaga també una emigració política (Teresa Regal).

• Moltes, després de llargues condemnes de presó no van poder refer la seua vida: l’estigma de la “fadrinota”, no poder tenir fills …

• I moltes, després d’ajudar als seus marits a les presons, es van haver d’enfrontar a una vida quotidiana marcada pel patriarcat dins la vida familiar. L’emancipació de la dona se supeditava (ni es plantejava) als interessos dels esposos i els fills.

• Es va aconseguir l’objectiu: les van tornar al lloc d’on mai no haurien d’haver sortit.

1. 3 Notes Finals

• La seua reparació no va arribar mai, o molt tardanament. Gràcia Ventura, Dona de l’any en 2016 als 97 anys. Alejandra Soler: el 2015 va ser distingida com Filla Predilecta de la ciutat de València i en 2016, mesos abans de morir als 103 anys, va rebre l’Alta distinció de la Generalitat Valenciana.

• Silenci i oblit per a les centenars de milers de dones objecte d’aquesta xerrada.

• El 2015 es va concedir el Premi Príncep d’Astúries a la Concòrdia a l’ordre religiosa “Filles de la Caritat de Sant Vicent de Paul”. A les carcelleres.

• Aquesta xerrada s’ha donat a La Mercè. Ex-convent, ex-escola, presó des de 1939 fins a 1942, on van ser tancades 4000 persones. On moltes van ser torturades, altres van morir. Tots ho sabien però no ens creien fins que a l’arxiu de la Presó Provincial de Castelló trobem el llibre d’altes i baixes. Posar una placa recordant aquesta ignomínia ha costat més de 10 anys. En el text de la placa, alguns no volien que es posés “franquista”, només repressió. Descafeinar la història, que és seguir amb la construcció històrica dels vencedors. Les víctimes, les dones víctimes segueixen exigint “veritat, justícia i reparació”.