Els xiquets i xiquetes.
• Canvi del nom i, per tant de la seva identitat. Nens als quals els seus pares els havien posat noms no catòlics: Deliri, Progrés, Floreal, Llibertat, Harmonia, Fraternitat … van passar a anomenar-se Francesc, Josep, Vicent, Maria, Vicenta, Carme. Els noms dels fills constituïen un delicte en consells de guerra de les dones. Així, una de les acusacions en l’expedient de Mercedes (la dona de José Ortells) era el nom de la seva filla (Minerva). Altres xiquets van ser assassinats pel seu nom: Lenin (testimoni de Juana Doña).
• A les presons no es registraven els xiquets i xiquetes que entraven amb les seues mares. Sabem que estaven a la presó per testimonis i fotografies. José Cervera Regal va néixer a la Mercè i José Ventura Ballester va salvar la vida perquè els seus familiars materns van aconseguir treure’l de la presó. .A vegades figuren en els registres de defuncions. Elevadíssima mortalitat infantil a les presons: sense menjar, bolquers, medicines., L’amuntegament i la falta d’higiene donaven com a resultat epidèmies de xarampió o meningitis … A la presó de Ventas el 1939-1940 morien 3 o 4 nens diàriament. En Saturrarán van morir-ne 32 en 15 dies.
• L’Església Catòlica va agreujar la violència en comptes de mitigar-la. La guerra civil considerada com Croada farà que l’Església assumisca com a missió sagrada acabar amb l’enemic anticlerical. Les monges no sentien cap mena de pietat amb els xiquets i les seues mares: llevar-los la ració de pa, deixar-los morir , no deixar que les mares els vetllaren. A la missa obligatòria es pronunciaven paraules com “putes, més que putes que heu fotut amb els vostres propis fills. Per vosaltres no hi haurà ni indult ni amnistia “(capellà de la presó de Les Corts a Barcelona).
• A partir dels 3 anys ja no podien estar amb les seues mares a la presó. Passaven a ser educats per l’Estat en centres d’ Auxilio Social (des d’aquest moment la pàtria potestat requeia en l’Estat) i col·legis religiosos. S’aplicaven les tesis de Vallejo Nájera. Adoctrinament feixista / nacional catòlic: regenerar per la Pàtria perquè eren escòria. “Fer-los veure la maldat del comunisme, que estaven equivocats, que foren anticomunistes” (Mercedes Sanz Bachiller. Fundadora d’ Auxilio Social i vídua d’ Onésimo Redondo).
• El Patronat de la Mare de Déu de la Mercè s’ocupava dels fills/es de les recluses o pares afusellats: el 1942 tenia sota la seua tutela a 9000 infants i en 1943, 12042.
Ricard Vinyes defineix els centres d’ Auxilio Social com “camps de concentració de nens i nenes” no d’extermini però si de transformació. Duresa, càstigs físics … Aquests xiquets havien de renegar de les idees dels seus pares, eren reconvertits al catolicisme a la força i, després, donats en adopció.
• Franco ordenà a Falange que buscara “Xiquets de la Guerra” fora d’Espanya per repatriar-los independentment del consentiment dels pares. Així, després de la invasió Nazi a la URSS es captura nens i nenes que són portats a Berlín i lliurats a l’Estat Franquista sense comunicar-ho a les famílies que els educarà en centres d’ Auxilio Social. El 1941 es poden canviar els cognoms d’aquests infants repatriats per llei. L’objectiu és evitar retrobaments familiars.
(Programa de Paco Lobatón, “Quien sabe dónde”: retrobaments.).
• Moltes dones, soles, vídues surten de les seues localitats d’origen i eduquen els seus fills en el silenci dels seus orígens i els inculquen valors nacional-catòlics com a mecanisme de supervivència per sobreviure.