Textos i activitats projecte educatiu IES Castelló ciutat. Repressió 2.

Repressió. Presó

Finalitzada la Guerra Civil, l’empresonament massiu va ser un dels eixos fonamentals de l”aparell repressiu franquista. Aquest, emmarcat en una política d’extermini, no només afectarà a qui havia lluitat en el bàndol republicà o s’havia significat políticament, sinó també familiars, amics i coneguts d’aquells.

Van començar a funcionar camps d’internament i concentració en múltiples llocs: cinemes, places de bous, esglésies, convents, escoles, platges o camps envoltats de filferro d’arç, encara avui poc estudiants. A les nostres comarques trobem els camps de concentració que va haver-hi a Castelló, la Vall d’Uixó, Assuébar, Xilxes, Almenara, Moncofa, Xèrica, Soneja o El Toro. Eren camps de “tria” on es classificava els presoners mitjançant delacions de les comissions dels pobles, per a conduir-los a establiments penitenciaris convencionals més propers en molts casos, als seus llocs d’origen. No obstant això, alguns ja no en van eixir i van perdre la vida en aquests presidis improvisats, a causa de les condicions infrahumanes.

L’estudi i la investigació dels arxius de les presons ens mostra tota la magnitud del món penitenciari en els anys 40: una població reclosa que podia acostar-se perfectament als 300.000 interns el 1940 -que a Castelló va arribar als 2.034 reclusos al gener de 1940 solament en la seua presó provincial-, absorbida per un sistema penitenciari manifestament insuficient, basat en la pràctica de l’exclusió social massiva dels vençuts amb la intenció de depurar la societat mitjançant el mètode de “castigar, doblegar i transformar” no només els reclusos sinó també les seues famílies. Es generaven situacions com l’amuntegament, el fred, la fam, les malalties -tuberculosi, avitaminosi-, algunes produïdes per la fam -certificades en el Registre Civil com caquexia- i els maltractaments –pallises, tortures- entre els murs de la presó, que en molts casos van provocar la mort dels reclusos. Els últims estudis i investigacions xifren en prop de 260 veïns i veïnes de les comarques de Castelló els que van morir a les presons de Castelló i de la resta de l’Estat, a més de proporcionar informació novedosa sobre els que van morir en altres presons de l’Estat –com les d’Astorga, Burgos, Valdenoceda, Laguardia, Isla de San Simón, Tarragona, Sant Miguel dels Reis…-. Aquestes terribles condicions de vida, els càstigs brutals i l’adoctrinament ideològic i religiós defineixen la vida penitenciària de la postguerra espanyola, com també ho demostren els testimoniatges de les condicions de vida a les presons de Castelló, de la Mercè de Borriana, de Vinaròs, i en diverses presons municipals de les comarques de Castelló.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top