Tàrsila Galdón/Castellón Información
L’edifici fou l’epicentre de la CNT del poble i després, va estar incautada pel
franquisme
Tot almassorí i almassorina sap què és l’Ateneu Jove del poble. Eixe edifici on es realitzen
tantes activitats dedicades a la joventut i on també, les diferents associacions del poble es
reuneixen. Pot ser, no tota la població jove hagi crescut en aquest edifici, però almenys, sí un
bon grapat. Amb tot, molts pocs coneixen la seua història. És quasi impossible imaginar que
eixe edifici d’aparença innocent hagi sigut originalment el Centre Obrer ‘La Unión’
d’Almassora, un local sindical de la Confederació Nacional del Treball (CNT) o que després,
va estar incautada pel règim franquista i que va pertànyer a la Falange. La resta de la seua
història ja és més recent: la Generalitat la va reclamar i va cedir el seu ús a l’ajuntament del
poble. I ara, Almassora comença els tràmits per aconseguir una cessió més llarga, o bé,
“definitiva”, relata Maria Luis Renau Renau, regidora de Participació Ciutadana, Joventut i
Innovació i Noves Tecnologies. La seua història sorprèn, i molt, per qui passa dia a dia per
davant d’eixe edifici, història del qual, d’alguna manera, ha estat silenciada.
Però ja és hora de desenterrar part de la seua història. I aquesta, esperem, no serà la primera
entrega. Actualment, l’Ateneu Jove ja no s’anomenarà Ateneu Jove, sinó Casal Jove. L’actual
Regidoria de Joventut pretén donar-li una rentada de cara a l’edifici: “volem unificar les sales
en una sala gran multifuncional i millorar la seua accessibilitat”, ha explicat a aquest diari
Renau. Durant aquest procés, l’ajuntament va començar també els tràmits per aconseguir que
la cessió d’ús de l’edifici cedida per la Generalitat fóra més llarga, o bé, definitiva: “La
Generalitat va signar en el 95 una cessió de l’edifici a Almassora”.
Almassora també va aprovar per unanimitat del ple, la creació d’un Consell de la Joventut.
En aquest Consell participaran les associacions del poble: la Congregació Lluïsos, el Grup
Scouts Tramuntana, AJA (Almassora Jove Alternativa), Creu Roja Joventut, Phoenix Teatre,
Apca (associació de penyes i colles Almassora), la Casa de Joventut, Joventut x Almassora i
dos membres del Consell escolar dels IES Alvaro Falomir i Vila-roja. “Si durant el temps es
constitueixen altres associacions, es poden incloure al Consell”, explica també la regidora.
La idea d’aquesta iniciativa és coordinar esforços i, s’espera, poder realitzar les primeres
reunions al setembre. Això sí, sempre que les condicions sanitàries ho permeten: “està pensat
de forma trimestral perquè les associacions compartisquen el que vagin a fer”, explica Renau
i matisa: “i, també, fonamentalment, per tal de preparar activitats conjuntes”. Pareix que ara,
l’Ateneu vulga recuperar una mica del seu sentit original. Però abans…
Una mica d’història
Joan Piñana és membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i també,
anarcosindicalista. La seua història ha estat estretament vinculada al Centre Obrer
d’Almassora i quan relata la seua història, quasi es pot sentir la passió amb la que parla a
l’altra via del canal telefònic. Pel que fa a aquesta història, es poden distingir, tres etapes:
Centre Obrer d’Almassora com a local sindical de la Confederació Nacional del Treball
(CNT)
El Centre Obrer ‘La Unión’ d’Almassora fou l’epicentre de la resposta popular d’Almassora i
era la casa sindical d’un poble d’unes “9.000 persones i hi havia 3.500 associades”, explica
Piñana. L’edifici va estar construït pel propi poble amb ‘jornal de vila’, és a dir: “el treball no
se pagava i el material el posava el Sindicat”, explica el membre del Grup de Memòria
Històrica de Castelló. El solar es va adquirir de forma solidària: “qui no podia posar una
peseta, posava un chavo, si no, col·laboraven en béns, treball”, relata Piñana.
Així mateix, aquest local no sols va ser utilitzat per fins polítics, també es van dur a terme
tasques d’alfabetització. De fet, Piñana assegura que segurament, no tot el món associat a La
Unión fóra anarquista, sinó que hi hauria de tot, però “tenien una lluita comuna”. En les actes
de l’associació, Piñana matisa que hi havia una patronal agrària en Almassora que no
negociava els jornals de “collir, tallar, plantar… i una església que feia una campanya
d’acosament als membres del centre”. Per això, la gent del poble es va unir.
Esclat de la Guerra Civil i Franquisme
A l’any 1936 va esclatar la Guerra Civil i l’ajuntament d’Almassora va decidir que el poble
estava millor governat per una gestora que representara a “totes les associacions
antifeixistes”. Piñana relata que aquesta gestora va durar fins el 1938 i les persones que van
portar l’administració d’Almassora foren un 50 % gent del Centre Obrer i “l’altre 50 %,
representació de la ciutadania”.
Però com tots sabem, fou Franco qui va guanyar la Guerra Civil i aleshores, es va produir “la
fugida: “tots els anarquistes i sindicalistes se’n van a Jumilla, un 50 % de la població”,
explica a l’altre costat del telèfon Piñana amb certs problemes de cobertura per part d’algun
dels dos. Amb el decret de Burgos de l’1 de gener de 1937 s’incauta el Centre Obrer ‘La
Unión’ de la CNT d’Almassora i passa a ser de la Falange a l’any 1939. Una part de l’edifici
també se cedeix a la Societat de Caçadors d’Almassora.
Arribada de la Democràcia
Amb l’arribada de la Democràcia, van desaparèixer els falangistes en Almassora i es deixa
una espècie de buit en l’edifici. Aleshores, la Generalitat Valenciana va titularitzar el local a
nom del seu patrimoni en una cessió d’ús a l’ajuntament.
