Visita a La Vall d´Uixò

Juan Miguel Palomar

El 23 d´Abril de 2005 fem una excursió a La Vall d´Uixó pel coll Garrut i voltants.
Som tres persones i el nostre guia, Angel.

Invitats per Angel dinem a casa seua i comencem l´eixida a les 17 h. Des de sa casa seguim el camí que s´enfila en direcció a l´Ermitori de Sant Antoni i amb un fort pendent pugem cap al mont Pipa.
Seguim el camí per una calçada àrab. Un camí de pedres arrenglerades una darrera l´altra en pendent. És un sender sense continuïtat, tallat durant l´itinerari per l´acció del temps i ,sobre tot, de l´home. La manca de protecció i rehabilitació condemnen la seua viabilitat. Angel explicava que el despreniment de pedres va desfent la calçada progressivament fins a la futura desaparició.

De la línia X,Y,Z encara hi ha restes de búnkers i trinxeres. Unes fortificacions que van per les viles d’Almenara, La Vall d’Uixó, Eslida, Jèrica, Viver, Bejís i la serra de Javalambre.

Una referència bibliogràfica per ampliar el tema de l´arqueologia històrica és el llibre de J.F.Fuertes Palasí ‘El término municipal de Vall d´Uixó’.

Encara es poden veure els búnkers entre la malesa. Grans soterraments per defendre la zona s´enfonsen al pas del temps i l´ abandó. La línia de trinxeres es dibuixa entre matolls i espins en una obra de pedra i ciment. A mesura que ens apropen al terme d´Alfondeguilla perden el rastre defensiu de la guerra civil.

La ruta ens porta a una bassa en mig de la muntanya. Va ser un campament de soldats republicans i població refugiada. Davant l’embranzida dels bombardejos la població de La Vall va fugir a la muntanya buscant recer en les coves. El terreny afavoreix la formació de coves que protegiran a la gent dels atacs aeris. Les més valuoses són acaparades per la gent adinerada i influent. Són a tot el municipi i Angel ens parla d´un testimoni, Ernesto. A l´edat de 4 anys viurà amb al seua família en una cova propet de la font. Ens explica que la relació entre soldats i refugiats fou cordial i amistosa.

Después de més de quatre hores de marxa tornem a La Vall.

El nostre itinerari s’acaba aquí, però el camí pot continuar, per exemple, en el Castell de Castro, lloc de forts enfrontaments. I també en la memòria històrica d´un poble que no vol enterrar el passat.

Es un deure recuperar eixe fons material –de trinxeres, búnkers, …- perquè el jovent aprengui com va ser la guerra civil a La Vall d´Uixó. Cal un esforç de les institucions per preservar la calçada i les restes de la guerra civil per respecte a la nostra memòria històrica.