Visita a La Vall D’Uixó- Joan Miquel Palomar

 

Visita a La Vall d´Uixò

Juan Miguel Palomar

El 23 d´Abril de 2005 fem una excursió a La Vall d´Uixó pel coll Garrut i voltants.
Som tres persones i el nostre guia, Angel.

Invitats per Angel dinem a casa seua i comencem l´eixida a les 17 h. Des de sa casa seguim el camí que s´enfila en direcció a l´Ermitori de Sant Antoni i amb un fort pendent pugem cap al mont Pipa.
Seguim el camí per una calçada àrab. Un camí de pedres arrenglerades una darrera l´altra en pendent. És un sender sense continuïtat, tallat durant l´itinerari per l´acció del temps i ,sobre tot, de l´home. La manca de protecció i rehabilitació condemnen la seua viabilitat. Angel explicava que el despreniment de pedres va desfent la calçada progressivament fins a la futura desaparició.

De la línia X,Y,Z encara hi ha restes de búnkers i trinxeres. Unes fortificacions que van per les viles d’Almenara, La Vall d’Uixó, Eslida, Jèrica, Viver, Bejís i la serra de Javalambre.

Una referència bibliogràfica per ampliar el tema de l´arqueologia històrica és el llibre de J.F.Fuertes Palasí ‘El término municipal de Vall d´Uixó’.

Encara es poden veure els búnkers entre la malesa. Grans soterraments per defendre la zona s´enfonsen al pas del temps i l´ abandó. La línia de trinxeres es dibuixa entre matolls i espins en una obra de pedra i ciment. A mesura que ens apropen al terme d´Alfondeguilla perden el rastre defensiu de la guerra civil.

La ruta ens porta a una bassa en mig de la muntanya. Va ser un campament de soldats republicans i població refugiada. Davant l’embranzida dels bombardejos la població de La Vall va fugir a la muntanya buscant recer en les coves. El terreny afavoreix la formació de coves que protegiran a la gent dels atacs aeris. Les més valuoses són acaparades per la gent adinerada i influent. Són a tot el municipi i Angel ens parla d´un testimoni, Ernesto. A l´edat de 4 anys viurà amb al seua família en una cova propet de la font. Ens explica que la relació entre soldats i refugiats fou cordial i amistosa.

Después de més de quatre hores de marxa tornem a La Vall.

El nostre itinerari s’acaba aquí, però el camí pot continuar, per exemple, en el Castell de Castro, lloc de forts enfrontaments. I també en la memòria històrica d´un poble que no vol enterrar el passat.

Es un deure recuperar eixe fons material –de trinxeres, búnkers, …- perquè el jovent aprengui com va ser la guerra civil a La Vall d´Uixó. Cal un esforç de les institucions per preservar la calçada i les restes de la guerra civil per respecte a la nostra memòria històrica.

Vols rebre les útlimes notícies del Grup al teu mail i estar al dia de les últimes novetats?

Butlletí de notícies

Envia'ns el teu mail!

* En cap cas usarem el teu correu electrònic per enviar cap tipus de spam. Tampoc el compartirem amb tercers. Amb l'enviament d'aquest formulari de subscripció acceptes la política de privacitat del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló.

Vols col·laborar amb el Grup? Tens alguna proposta?
Digues la teua!

Fes camí amb nosaltres

    Scroll to Top