Durant els mesos de març i abril de 2023, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló ha organitzat visites guiades als treballs d’exhumació de les víctimes de la repressió franquista en el cementeri de Castelló. Aquestes visites han estat majoritàriament adreçades a l’alumnat dels centres educatius, encara que algunes s’han obert també a altres col·lectius que així ho han sol·licitat. En aquesta activitat, que s’emmarca dins del projecte educatiu del GRMH de Castelló, han participat 50 alumnes de 4t d’ESO de l’IES Violant de Casalduch de Benicàssim,45 alumnes de 4t d’ESO de l’IES Bovalar de Castelló i 50 alumnes de 4t d’ESO i de 2n de Batxillerat de l’IES La Plana.
Les visites han començat al costat del monument a les víctimes de la repressió franquista, vora el riu Sec, on es van produir els afusellaments de la postguerra. El lloc s’ha triat perquè representa el màxim exponent del que va ser la repressió franquista. En aquest punt s’ha explicat com era el trasllat dels presos fins al riu i el posterior trasllat dels cossos al cementeri civil per a ser soterrats en files. L’alumnat ha estat informat de les 971 víctimes de la repressió: prop de 900 afusellats i unes 70 víctimes per altres circumstàncies com assassinats per la Llei de Fugues, malalties a la presó o a l’hospital, etc. La visita i l’explicació pretén acostar als joves l’horror d’uns fets que poden aparèixer com a xifres fredes en un llibre acadèmic, però que tenen com a protagonistes persones ben reals, que van morir per defensar els valors que ara defensem: la igualtat, la justícia social, l’educació pública de qualitat, els drets de les dones, la llibertat d’expressió, de reunió i d’associació… Així doncs, s’hi ha explicat el camí que recorrien els camions amb els condemnats des de la presó situada a la Ronda, fins al riu Sec; com, fins a l’últim moment, s’intentava doblegar-los en les seues creences i el paper que tenia l’Església Catòlica en la repressió: se’ls donava la possibilitat de rebre confessió catòlica; si es confessaven, eren soterrats en les fosses del cementeri catòlic, en cas contrari eren soterrats en les fosses del “cementeri civil” i condemnaven les famílies a assenyalar-se com a familiars de ‘rojos’ si volien visitar el lloc on havien estat soterrats.
Segons el nivell de l’alumnat assistent, s’ha fet una contextualització històrica dels fets i s’ha intentat activar els coneixements previs que tenien sobre el tema. També, si es considerava adient es llegien textos relacionats amb el tema, com ara testimonis de familiars que van vore com assassinaven el pare, o poemes emblemàtics en l’imaginari col·lectiu valencià, com ara el poema “Vora el barranc del Carraixet” d’Estellés, en homenatge als afusellats a Paterna. També, es remetia als seus coneixements sobre poetes rellevants en la història de la literatura (Garcia Lorca, Machado, Miguel Hernández) per a mostrar com els republicans van perdre la vida de diferents maneres (assassinats i abandonats als vorals de les carreteres com Lorca, fins a fer d’Espanya el segon país del món en nombre de desapareguts; morts a l’exili per les penalitats de la fugida, com Machado; morts a les presons per culpa de les condicions infrahumanes que hi patien, com Miguel Hernández). També, se’ls feia reflexionar, quan s’ha escaigut, sobre la força d’alguns poemes per a descriure la realitat de l’època.
També, es parlava, segons el temps de què es disposava i del nivell de l’alumnat, dels diferents tipus de repressió, més enllà de l’assassinat: repressió econòmica, laboral, religiosa, política i sindical, lingüística, cultural, contra les dones, contra els xiquets…
Visita al cementeri
Se’ls explicava els tres cementeris històrics de Castelló: el medieval al costat de l’Ajuntament actual, en funcionament fins al 1804; el del Calvari, en l’actual Parc Ribalta, en funcionament fins al1862, i el de Sant Josep, des de 1862 fins a l’actualitat (a banda del nou de la carretera de Borriol). Segons el temps de què es disposava i els interessos dels instituts, s’han visitat algunes tombes rellevants del cementeri, com ara les de personatges històrics (Gaetà Huguet, Gonzàlez Chermà…), el monument als morts en el cinema La Paz (que conté l’antic escut liberal de Castelló) o la tomba dels falangistes Cernuda i Velasco que il·lustra el diferent tractament dels morts: la voluntat franquista de lloar els seus, mentre deixava els republicans oblidats en fosses comunes.
D’altra banda, és interessant observar la presència d’una placa amb els noms d’una mare i dos filles mortes en un bombardeig. Cal dir que ha sigut gràcies a la llista de víctimes dels bombardeigs publicada a la web del GRMH que diverses famílies s’han assabentat del lloc on estaven soterrats els seus parents, i han posat plaques amb els noms dels familiars per poder visitar el lloc periòdicament.
Se’ls ha explicat la localització del cementeri civil i la funció que tenia: soterrar els no-catòlics, lliurepensadors, maçons, suïcides i, a partir de 1938, els assassinats pel règim franquista. Situats dins del cementeri civil, se’ls ha fet observar la disposició de les 14 files amb els cossos dels afusellats i el paper que ha tingut en la identificació el llibre del cementeri. Les dates dels afusellaments, els noms i les fotografies que han col·locat els familiars acosten l’alumnat a la humanitat d’unes persones que van donar la vida perquè nosaltres puguem gaudir de llibertats i drets. També s’hi poden observar les tombes dels maçons (i se’ls explica què era la maçoneria).
Per últim, situats en l’espai de les exhumacions se’ls ha explicat el projecte d’aquesta campanya d’exhumacions que pel projecte del GRMHC presentat a la Generalitat Valenciana compta amb la col.laboració de l’Associació ABRIL de Benicarló.
Els treballs d’excavació, exhumació i estudi antropològic corresponen a l’empresa Carpetània i l’estudi genètic al laboratori Fisàbio per encàrrec de la Generalitat Valenciana.
Están previstes 50 exhumacions corresponents a les fileres 3 i i 12 les víctimes de les quals pertanyen a Albocàsser, Almassora, Benicarlóp, Benicàssim, Borriana, Borriol, Castelló, Les Coves de Vinromà, Fanzara, Jérica, L’Alcora, Nules, Onda, Sant Joan de Moro, Santa Magdalena de Polpis, Sant Jordi, Sogorb, Torreblanca, Val’encia, Auñón (Guadalajara) i Tarragona.
Els alumnes han observat els treballs arquelògics i un membre de l’ equip de Carpetània els ha explicat la tasca tècnica dels diferents professionals (arqueòlegs, antropòlegs, biòlegs…), el procés d’exhumació i d’identificació dels cossos, l’extracció d’ADN i, per últim, la col·locació de les restes en els columbaris construïts per l’Ajuntament. També s’han contestat “in situ” les preguntes que l’alumnat plantejava.
De l’acompanyament als docents dels instituts s’han encarregat els membres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica Jordi Aguilar, Montserrat Ferrer, Jordi Tàrrega, Joan Miquel Palomar i Joan Piñana
Des del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica considerem molt positiva la participació de lestudiantat d’ESO i Batxillerat en aquesta activitat, perquè els ha permés evidenciar fins on va arribar la repressió d’un règim dictatorial i trobar resposta a moltes qüestions de la nostra història recent que s’han mantingut silenciades. Per últim, volem manifestar el nostre agraïment a les professores i professors dels instituts que s’han desplaçat amb els seus alumnes, i als equips directius que han facilitat aquest desplaçament.
