Entre el 9 i el 15 d’agost de 2021 Vistabella del Maestrat va acollir les seues XII Jornades de Memòria Històrica i el curs d’antropologia forense “Treball pràctic de camp: exhumació de la fossa del mas del Collet”, dues activitats paral·leles i vinculades entre si, organitzades pel Centre d’Estudis de Penyagolosa http://www.cepenyagolosa.org/, l’Associació Científica ArqueoAntro, el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i l’Ajuntament de Vistabella del Maestrat, amb la coordinació a càrrec d’Elvira Safont (CEP).
El curs d’antropología forense es va celebrar des del 9 fins el 13 d’agost per les vesprades a l’Antiga Presó , i va ser inaugurat pels diputats Ramiro Rivera (Diputació de València) i Belén Bachero (Corts Valencianes) i pel director del curs Miguel Mezquida (Arqueoantro). Aquest curs va ser impartit per una desena d’especialistes com l’arqueòleg i director del curs abans citat Miguel Mezquida, l’historiador Vicent Gabarda, els investigadors del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló Antonio Giner i Juan Luis Porcar, la historiadora, antropòloga i doctora en Arqueologia Andrea Moreno, el director antropològic d’Arqueoantro Javier Iglesias i l’arqueòleg Álex Calpe, entre altres.
Als matins es van realitzar, formant part del curs d’arqueologia i antropologia forense, excavacions i exhumacions al mas del Collet. Tots els testimonis orals han coincidit sempre en la versió dels fets recollida al llibre “El temps perdut. Memòria històrica de Vistabella“: un grup de cinc o sis guàrdies d’assalt, que defensaven les línies republicanes al Front de Llevant ubicats davant el mas del Collet de cara al Pla de Vistabella, es van rendir davant el ràpid avanç de l’exèrcit franquista. I van ser afusellats allí mateix. Les quatre entitats han pogut exhumar les restes de la fossa del mas del Collet amb dues subvencions: una de la Federación española de municipios y provincias, i una altra de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.
Les jornades també van comptar amb les exposicions que es van mostrar a l’Antiga Presó: “Ojos” de Gema López Kuroneko, i “Entre el Silencio y la Tierra”, igualment es va inaugurar al Casal Jove la mostra itinerant “El valencianisme republicà (1837-1977)”. Altres activitats culturals que van protagonitzar les jornades van ser la projecció del documental “Brigadistas de la Memoria”, amb la participació d’Eloy Ariza i de l’Associació Científica ArqueoAntro, la representació teatral de “Instruccions per no tenir por si ve La Pastora”, a càrrec de Teatre La Ravalera, obra finalista als Premis Max 2019, que explica la història del maquis Florencio Pla Meseguer, conegut com La Pastora, nascut a Vallibona el 1917, i ens parla de la guerra i dels maquis d’Els Ports, del càstig de ser diferent i de totes les pors.
El dissabte 14 d’agost es van realitzar diferents presentacions literàries i venda de llibres. Al matí es va presentar el llibre “Els versos d’un llibertari”, d’Ernest Nabàs, una biografia novel·lada de Pau Montolio, poeta de Xodos, i el llibre de José Ramon Sanchís Alfonso “Maquis y franquismo. Lucha armada, miedo y represión”.A la vesprada va ser l’espai destinat a presentacions de llibres del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Es va tractar de breus presentacions a càrrec de Juan Luis Porcar amb el llibre “Cultura i exili”, obra col·lectiva sobre la contribució dels exilis i les persones que els van patir a la construcció i el progrés de la societat i la cultura contemporània, de Joan Miquel Palomar que va presentar “Castelló republicà: arquitectura i urbanisme” i Francesc Mezquita va presentar les seues dues obres “La platja d’Argelés” i “Memòria del meu avi”.
L’acte de cloenda de les Jornades va estar protagonitzat per Jordi Alcon Molina (Alcalde de Vistabella), Francesc Mezquita del GRMHC i Miguel Mezquida per part de l’Associació Científica ArqueoAntro.
El dia 15 es van rebre visites a les fosses i trinxeres del Mas del Collet de Vistabella, on l’antropòleg Javier Iglesias, l’arqueòleg Miguel Mezquida (Arqueoantro), Elvira Safont (CEP) i Antonio Giner (GRMHC) va atendre les consultes amb explicacions tècniques i històriques al respecte.
